Revista Catalana d'Ornitologia

2011 Issue already online

2011-12-24T00:53:00.000-08:00

Click here to see the pdf of all the papers

City singers: new challenges for bird communication

2011-10-20T14:50:00.000-07:00

Bird songs show higher frequencies along a rural-urban gradient in response to human noise

Photo by Dario Sanches

Title: The Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis) utters higher frequency songs in urban habitats.

Author: Paola Laiolo
*E-mail: paola[at]ebd.csic.es

Abstract: Literature is increasingly reporting cases of animal species changing their behaviour when dwelling in towns. Common responses of passerines involve earlier singing during the day and variation in song physical properties to reduce the impact of masking traffic noise on communication. In this paper I analyse the song of the Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis), a widespread passerine inhabiting Central and Southern America. I recorded the songs from 114 males along a rural-urban gradient encompassing open woodland, peripheral and inner garden suburbs in Bahía Blanca, Argentina. By considering variation in five frequency parameters of the song, I found that Rufous-Collared Sparrows sang significantly higher pitched songs (with higher minimum frequency) when dwelling in suburbs than in rural habitats. This study provides further evidence of bird behaviour of switching song frequency in urban habitats, as recorded in several Northern American and European passerines. Since anthropogenic noise is predominantly low in frequency, singing at higher pitches in cities likely reduces acoustic interference and maximize signal transmission over distance..

CATALÀ

Títol: El Txingolo Comú (Zonotrichia capensis) té un cant més agut en habitats urbans

Autor: Paola Laiolo
*E-mail: paola[at]ebd.csic.es

Resum: Hi ha un nombre cada cop més gran d’espècies animals on s’han demostrat que han canviat el seu comportament quan viuen a les ciutats. Dos canvis típics observats en paseriformes són el cant més d’hora pel matí i la variació de les seves propietat físiques amb l’objectiu de reduir l’efecte del soroll del trànsit en la comunicació. En aquest estudi es va analitzar el cant del Txingolo Comú, un paseriforme molt comú arreu d’Amèrica Central i del Sud. Es va enregistrar el cant de 114 mascles al llarg d’un gradient rural-urbà que inclogué boscos oberts i jardins tant de la perifèria com del centre dels barris de les afores de Bahía Blanca, Argentina. Mitjançant l’estudi de la variació en cinc paràmetres de freqüència de les cançons, es va trobar que el Txingolo Comú va cantar significativament amb tons més aguts (freqüències mínimes més altes) quan viu a les zones urbanes. Aquest estudi proporciona més evidències sobre els canvis en l’espectre de freqüència de les cançons dels ocells en hàbitats urbans, com ja s’ha vist en d’altres paseriformes nord-americans i europeus. Ja que el soroll antropogènic és predominantment de baixa freqüència, en cantar en tons més aguts es reduirien les interferències i es maximitzaria la transmissió de senyals en la distància dintre de les ciutats.

ESPAÑOL

Título: El Chingolo Común (Zonotrichia capensis) muestra un canto más agudo en hábitats urbanos

Autor: Paola Laiolo
*E-mail: paola[at]ebd.csic.es

Resumen: Existe un número creciente de especies animales en las que se han demostrado cambios de comportamiento al vivir en las ciudades. Dos respuestas típicas observadas en paseriformes son el canto más temprano por la mañana y la variación de sus propiedades físicas con objeto de reducir el enmascaramiento del ruido del tráfico en la comunicación. En este estudio se analizó el canto del Chingolo Común, un paseriforme muy común de América Central y del Sur. Se registró el canto de 114 machos a lo largo de un gradiente rural-urbano que abarcó bosques abiertos y jardines tanto de la periferia como en el centro de los barrios de las afueras de Bahía Blanca, Argentina. Al estudiar la variación en cinco parámetros de frecuencia de las canciones, se encontró que el Chingolo Común cantó significativamente con tonos más agudos (frecuencias mínimas más altas) cuando vivía en las zonas urbanas. Este estudio proporciona más evidencias sobre los cambios en el espectro de frecuencia de las canciones de las aves en hábitats urbanos, tal y como ya se ha visto en diversos paseriformes norteamericanos y europeos. Puesto que el ruido antropogénico es predominantemente de baja frecuencia, al cantar en tonos más agudos se reducirían las interferencias y se maximizaría la transmisión de señales en la distancia dentro de las ciudades.

Paola Laiolo

Video recording of a Tawny Owl attack in a Long-eared Owl nest

2011-10-18T08:05:00.000-07:00

Forest fragment where the nest was located.

The long-eared Owl nest with four chicks. The infrared camera is also visible.

Photos by Jordi Baucells

On April 2007 the author of this note recorded an attack by an adult Tawny Owl on a female Long-eared Owl on its nest. The Long-eared Owl managed to repell the attack and kept the chicks safe.

Title: Brood defence by a female Long-eared Owl Asio otus against an attack by a Tawny Owl Strix aluco

Author: Jordi Baucells Colomer

*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat

Abstract: This note reports an attack by an adult Tawny Owl Strix aluco on an adult female Long-eared Owl Asio otus on its nest. The event occurred on 1 April 2007 and was recorded with a high definition infrared camera installed near the nest ten days earlier. The Long-eared Owl nest was in a stone pine Pinus pinea and contained four six-day-old chicks. Some 261 meters away from this nest, an oak contained a Tawny Owl nest with two about 20-day-old chicks. The Tawny Owl attack lasted for five seconds, during which time the Long-eared Owl repelled the attack and kept her chicks safe. Interspecific competition between Long-eared and Tawny owls is known, although attempts at nest predation have seldom been described.

CATALÀ

Títol: Defensa del niu per una femella de Mússol Banyut Asio otus davant d’un intent de predació per un Gamarús Strix aluco

Autors: Jordi Baucells Colomer

*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat

Resum: Aquesta nota descriu l’atac, ocorregut l’1 d’abril de 2007, d’un Gamarús Strix aluco adult a una femella adulta de Mussol Banyut Asio otus que estava dins del niu amb quatre polls de 6 dies d’edat. Aquest fet va ser enregistrat amb una càmera d’infraroig d’alta sensibilitat, col•locada uns 70 cm de la plataforma del niu. El niu estava en una plataforma artificial dalt d’un pi pinyer Pinus pinea. A 261 metres d’aquest niu hi havia un niu de Gamarús amb polls d’uns 20 dies d’edat. Les imatges mostren l’agressivitat amb què el gamarús agredeix el Mussol Banyut, agafant-lo pel pit amb les urpes, possiblement intentant deixar els polls al descobert. La competència entre aquestes dues espècies és prou coneguda, sobretot pel què fa als recursos alimentaris i l’ús de l’hàbitat, però no s’ha trobat a la bibliografia cap descripció o enregistrament d’un atac directe com aquest, dins del niu.

ESPAÑOL

Título: Defensa del nido por una hembra de Búho Chico Asio otus ante un intento de depredación por parte de un Cárabo Strix aluco

Autores: Jordi Baucells Colomer

*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat

Resumen: La nota describe el ataque, ocurrido el 1 de abril de 2007, de un ejemplar de Cárabo común Strix aluco adulto sobre una hembra adulta de Búho Chico Asio otus que se encontraba en el interior del nido con cuatro pollos de 6 días de edad. El ataque fue grabado con una cámara de infrarrojos de alta sensibilidad colocada a unos 70 cm de la plataforma del nido, una plataforma artificial colocada en un pino piñonero Pinus pinea. A 261 metros del nido de Búho Chico se encontraba un nido de Cárabo con pollos de unos 20 días de edad. Las imágenes muestran la agresividad del Cárabo, que se vuelca sobre la hembra de Búho Chico agarrándola con las garras por el pecho, posiblemente intentando dejar los pollos al descubierto. La competencia entre estas dos especies es conocida, especialmente por los recursos alimentarios y el uso del hábitat, pero no se han encontrado referencias de ataques directos dentro del nido.

Jordi Baucells

Sex-ratio in the Bearded Tit

2011-09-16T06:12:00.000-07:00

A long-term mist-netting program permitted to study the sex-ratio within the population of Bearded Tit Panurus biarmicus from El Hondo Natural Park, in the Valencian Community (SE Spain). Juvenile sex ratio resulted to be unbiased, but the adult one was slightly skewed towards males. More frequent predation events of adult females may be responsible for this bias, and the possible demographic consequences for this isolated population should be addressed by future monitoring.

Photo by Ignacio García Peiró

Title: Sex-ratio variation in the Bearded Tit Panurus biarmicus in El Hondo Natural Park (SE Iberia).

Author: Ignacio García Peiró

*E-mail: peiro7[at]yahoo.es

Abstract: Adult sex-ratios in birds can be male biased due to higher mortality in females, whereas nestling sex-ratios do not normally differ from equality. I studied the sex-ratios in the Bearded Tit Panurus biarmicus by analyzing data from captures with mist-nets in southern Spain over a period of five years. I found that sex-ratios in the population were male-skewed (0.61); juvenile sex-ratios approached equality (0.55), but adult sex-ratios were male-biased (0.67). The observed bias in the adult sex-ratio (57-73%) appears to be greater than the adult avian sex-ratio described in the literature (33-65%). I propose a hypothesis whereby higher-than-normal mortality in adult females due to greater predation could explain such biased sex-ratios. Given that small populations with sex-ratio oscillations may be more prone to extinction, monitoring programs and research to investigate the possible consequences of these fluctuations in patchy populations needs to be carried out.

CATALÀ

Títol: Variación en la razón de sexos del Bigotudo Panurus biarmicus en el Parque Natural del Hondo (SE Iberia)

Autors: Ignacio García Peiró
*E-mail: peiro7[at]yahoo.es

Resum: La raó de sexes dels ocells adults pot estar esbiaixat a causa d’una major mortalitat en les femelles, mentre que en les llocades aquesta relació no sol diferir de la igualtat. Es va estudiar el sex-ratio en la Mallerenga de bigotis Panurus biarmicus mitjançant l’anàlisi de les dades de captura amb xarxes japoneses al sud d’Espanya durant un període de cinc anys. Es va trobar un quocient sexual poblacional a favor dels mascles (0,61); un quocient sexual juvenil proper a la igualtat (0,55), però el quocient sexual dels adults estava esbiaixat cap als mascles (0,67). El biaix observat en el quocient sexual dels adults (57–73%) sembla ser més gran del que s’ha descrit a la bibliografia (33–65%). Es proposa una hipòtesi segons la qual hi hauria una mortalitat més alta del normal en les femelles adultes a causa d’una major depredació i això podria explicar aquest biaix. Atès que les petites poblacions amb oscil·lacions en el quocient sexual són més propenses a l’extinció, són necessaris programes de seguiment i estudis encaminats a investigar les possibles conseqüències d’aquestes fluctuacions en les espècies amb poblacions de distribució molt localitzada.

ESPAÑOL

Título: Variación en la razón de sexos del Bigotudo Panurus biarmicus en el Parque Natural del Hondo (SE Iberia)

Autores: Ignacio García Peiró
*E-mail: peiro7[at]yahoo.es

Resumen: La razón de sexos de los pájaros adultos puede estar sesgada debido a una mayor mortalidad en las hembras, mientras que en las nidadas esta relación no suele diferir de la igualdad. Se estudió la razón de sexos en el Bigotudo Panurus biarmicus mediante el análisis de los datos de captura con redes japonesas en el sur de España durante un periodo de cinco años. Se encontró una razón de sexos poblacional a favor de los machos (0,61); la razón de sexos juvenil cercano a la igualdad (0,55), pero la razón de sexos para adultos estaba sesgada hacia los machos (0,67). El sesgo observado en la razón de sexos para los adultos (57–73%) parece ser mayor de lo descrito en la bibliografía (33–65%). Se propone una hipótesis según la cual habría una mortalidad más alta de lo normal en las hembras adultas a causa de una mayor depredación y esto podría explicar este sesgo. Dado que las pequeñas poblaciones con oscilaciones en la razón de sexos son más propensas a la extinción, son necesarios programas de seguimiento y más estudios encaminados a investigar las posibles consecuencias de estas fluctuaciones en las especies con poblaciones de distribución muy localizada.

Ignacio García Peiró

Postnuptial migration of aquatic warblers in Txingundi

2011-09-15T03:40:00.000-07:00

Photo by Juan Arizaga

During three consecutive years the authors monitored the use of the Txingundi wetland area by postnuptial migrating aquatic warblers. In this work, they summarize the information derived from the capture of 29 individuals, which represented roughly one of every 100 Acrocephalus catches. The authors highlight the role of the Txingundi area as a stepping-stone and resting area along the migration route of aquatic warblers.

Title: The aquatic warbler (Acrocephalus paludicola) in Txingundi (N Spain): notes on the characteristics of postnuptial migration

Author: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Abstract: The aim of this paper is to analyze the migratory behaviour of the Aquatic Warbler in Txingudi (N Spain). For this purpose, we have considered the data obtained over three years (2007-2009) of daily ringing during the postnuptial passage. We captured a total of 29 birds, between the months of August (24) and September (5), obtaining an Acrola index of 0.924% (percentage of aquatic warblers over the total catch of Acrocephalus species). This rate is lower than in the NW of France (>1 to 3.5%) which is situated one of the main areas of fat load and rest on the migratory route of the Aquatic Warbler, similar to that found in SW France (0.8%) and higher than the average given to Portugal (0.14%). Altogether, 76% of the captured was composed of juveniles. Weight and fat load was lower than the values recorded in NW Spain (Miño river mouth) but similar to other nearby areas in N Spain (Salburua). We obtained four recaptures within the same year, which estimated an average minimum residence time of 5 days and a weight gain rate of 0.1 g / day (excluding a bird that lost 1 g in a single day). Thus, despite having Txingudi suboptimal habitats for the Aquatic Warbler, the length of stay and the weight gain did not differ from other wetlands where they do exist optimal such as la Nava in Palencia. Txingudi, therefore, seems to have some relevance to the Aquatic Warbler as a stopover and load of fat in the Iberian Peninsula

CATALÀ

Títol: La Boscarla d’Aigua Acrocephalus paludicola a Txingudi (N d’Espanya): notes sobre les característiques del pas postnupcial

Autors: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Resum: L'objectiu d'aquest article és analitzar el comportament migratori de la Boscarla d’Aigua a Txingudi (N d'Espanya). Per això, s'han considerat les dades que s'han obtingut al llarg de tres anys (2007-2009) d'anellament diari durant el període de pas postnupcial. Es van capturar un total de 29 exemplars, entre els mesos d'agost (24) i setembre (5), i es va obtenir un índex "Acrola" de 0,924% (percentatge d'exemplars de Boscarla d’Aigua respecte al total de captures de Acrocephalus). Aquest índex és inferior al registrat en el NO de França (>1-3,5%) on se situa una de les principals àrees de càrrega de greix i descans en la ruta migratòria de la Boscarla d’Aigua, similar a la trobada al SO de França (0,8%) i superior a la mitjana obtinguda a Portugal (0,14%). El 76% dels exemplars capturats eren juvenils. El pes i càrrega de greix van ser inferiors als valors que s'han registrat en el NO d'Espanya (desembocadura del riu Miño) però similars a altres zones pròximes al N d'Espanya (Salburua). Es van obtenir quatre recaptures dins del mateix any, per a les quals es va estimar un temps d'estada mínim amb una mitjana de 5 dies i taxa de guany de pes de 0,1 g / dia (exclòs un exemplar que va perdre 1 g en un sol dia). Així, tot i que els hàbitats de Txingudi són subòptims per la Boscarla d’Aigua, el temps d'estada i el guany de pes no difereixen d'altres aiguamolls on sí que hi ha hàbitats òptims, com la llacuna de la Nava. Txingudi, en conseqüència, sembla tenir cert interès per a la Boscarla d’Aigua com a àrea de descans i de càrrega de greix a la Península.

ESPAÑOL

Título: El Carricerín Cejudo Acrocephalus paludicola en Txingudi (N de España): notas sobre las características del paso postnupcial

Autores: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Resumen: El objetivo del presente artículo es analizar el comportamiento migratorio del carricerín cejudo en Txingudi (N de España). Para ello, se han considerado los datos que se han obtenido a lo largo de tres años (2007-2009) de anillamiento diario durante el periodo de paso posnupcial. Se capturaron un total de 29 ejemplares, entre los meses de agosto (24) y septiembre (5), y se obtuvo un índice “Acrola” de 0,924% (porcentaje de ejemplares de carricerín cejudo respecto al total de capturas de Acrocephalus). Este índice es inferior al registrado en el NO de Francia (>1-3,5%) donde se sitúa una de las principales áreas de carga de grasa y descanso en la ruta migratoria del carricerín cejudo, similar al encontrado en el SO de Francia (0,8%) y superior al promedio dado para Portugal (0,14%). El 76% de los ejemplares capturados estuvo compuesto por juveniles. El peso y carga de grasa fueron inferiores a los valores que se han registrado en el NO de España (desembocadura del río Miño) pero similares a otras zonas próximas en el N de España (Salburua). Se obtuvieron cuatro recapturas dentro del mismo año, por las cuales se estimó un tiempo de estancia mínimo promedio de 5 días y tasa de ganancia de peso de 0,1 g/día (excluido un ejemplar que perdió 1 g en un solo día). Así, aun siendo los hábitats de Txingudi subóptimos para el carricerín cejudo, el tiempo de estancia y la ganancia de peso no difieren de otros humedales donde sí existen hábitats óptimos, como la laguna de La Nava. Txingudi, en consecuencia, parece tener cierto interés para el carricerín cejudo como área de descanso y de carga de grasa en la Península.

Juan Arizaga

A subalpine bird community before and after fire

2011-07-26T02:21:00.000-07:00

Prescribed burning in the Eastern Pyrenees

The Dunnock Prunella modularis was the most abundant species, both before and after the fire

The consequences of prescribed burnings on high mountain ecosystems are poorly known in the Mediterrarean basin. In this study bird communities were surveyed before and after burnings in two plots located in the Eastern Pyrenees. The autor found that richness, abundance and conservation value decreased after fire but tended to recover from then on.

Photos by Pere Pons

Title: A subalpine rangeland bird community before and after fire: prescribed burning in the Eastern Pyrenees

Author: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Abstract: High mountain rangelands host important populations of threatened bird species, but can be affected by extensive changes in land use. I studied the breeding bird community of two shrubland plots at 1,850–2,100 m a.s.l. in the Pyrenees. Breeding territories were mapped for four years, before and after the prescribed burning, the aim of which was to increase the grazing value of the study area. The most abundant species (reaching ≥3 breeding pairs/10 ha in at least one plot and one year) were Dunnock Prunella modularis, Dartford Warbler Sylvia undata, Stonechat Saxicola torquatus, Rock Bunting Emberiza cia and Ortolan Bunting E. hortulana. The open-shrubland plot contained a similar number of breeding species (10 vs. 9), but a lower overall density (23 vs. 28 breeding pairs/10 ha) than the dense-shrubland plot. Most breeding species also occurred in winter. After fire, the number of bird species, overall density and conservation value (an index that takes into account all species’ densities and their categories of conservation concern in Europe) decreased, but tended to recover afterwards. These results may help understand the composition and dynamics of bird assemblages in managed mountain areas.

CATALÀ

Títol: La comunitat d’ocells d’una pastura subalpina abans i després del foc: cremes prescrites als Pirineus Orientals

Autor: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resum: Les pastures d’alta muntanya acullen poblacions importants d’espècies amenaçades d’ocells, alhora que es veuen afectades per importants canvis en els usos del sòl. Aquest treball estudia la comunitat d’ocells nidificants de dues parcel·les de matollar a 1.850-2.100 metres sobre el nivell del mar als Pirineus. Es van cartografiar els territoris de reproducció durant quatre anys, abans i després d’una crema prescrita encaminada a augmentar el valor de pastura de la zona. Les espècies més abundants (amb ≥ 3 parelles /10 hectàrees en almenys una parcel·la i un any) van ser el Pardal de Bardissa Prunella modularis, la Tallareta Cuallarga Sylvia undata, el Bitxac Comú Saxicola torquatus, el Sit negre Emberiza cia i l’Hortolà Emberiza hortulana. La parcel·la de matollar obert contenia un nombre similar d’espècies d’ocells nidificants (10 vs. 9), però una menor densitat (23 vs. 28 parells/10 ha) que la parcel·la de matollar dens. La majoria de les espècies reproductores també hi van ser presents a l’hivern. Després del foc, el nombre d’espècies d’ocells, la densitat total i el valor de conservació (un índex que inclou la densitat de totes les espècies i les seves categories d’interès de conservació a Europa) es va reduir, però va tendir a recuperar-se posteriorment. Aquests resultats poden ajudar a entendre la composició i dinàmica de les comunitats d’ocells en àrees de muntanya gestionades.

ESPAÑOL

Título: La comunidad de aves de un pasto subalpino antes y después del fuego: quemas prescritas en los Pirineos Orientales

Autores: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resumen: Los pastos de alta montaña acogen poblaciones importantes de especies amenazadas de aves, al tiempo que se ven afectados por importantes cambios en los usos del suelo. Este trabajo estudia la comunidad de aves nidificantes en dos parcelas de matorral a 1.850-2.100 metros sobre el nivel del mar en Pirineos. Se cartografiaron los territorios de reproducción durante cuatro años, antes y después de una quema prescrita encaminada a aumentar el valor pastoral de la zona. Las especies más abundantes (llegando a ≥ 3 parejas / 10 hectáreas en al menos una parcela y un año) fueron el Acentor Común Prunella modularis, la Curruca Rabilarga Sylvia undata, la Tarabilla Común Saxicola torquatus, el Escribano Montesino Emberiza cia y el Escribano Hortelano Emberiza hortulana. La parcela de matorral abierto contenía un número similar de especies de aves nidificantes (10 vs. 9), pero una menor densidad (23 vs. 28 parejas/10 ha) que la parcela de matorral denso. La mayoría de las especies reproductoras también estuvieron presentes en invierno. Después del fuego, el número de especies de aves, la densidad total y el valor de conservación (un índice que incluye la densidad de todas las especies y sus categorías de interés de conservación en Europa) se redujeron, pero tendieron a recuperarse posteriormente. Estos resultados pueden ayudar a entender la composición y dinámica de las comunidades de aves en áreas de montaña gestionadas.

Pere Pons

2010 Issue is already online!

2010-11-09T11:44:00.000-08:00

Click here to see the pdf of all the papers

Fishing behaviour of Ospreys in North Spain

2010-11-03T10:42:00.000-07:00

The feeding biology of the Osprey remains not well understood in the Iberian Peninsula. This paper analyses the diet and feeding behaviour of this species in an estuary in North Spain. It is suggested that prey behaviour (mullets) determines Osprey feeding success.

Photo by Joseba Del Villar

Title: Fishing behaviour of the Osprey (Pandion haliaetus) in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn migration

Author: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Abstract: The fishing behaviour of the Osprey Pandion haliaetus in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn stopover is described. All prey consisted of fish of the family Mugilidae (Grey mullets) and overall fishing events lasted on average 6.3 min with a 68.8 % success rate (N = 61 fishing events). Adults were better fishers (92% of success) than young birds (40%). The occurrence of fishing events was independent of tidal period or tidal direction. However, fishing success was higher when the tide was rising. We discussed how Grey mullet behaviour and abundance may explain these results.

CATALÀ

Títol: Comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de la península Ibèrica durant la migració tardorenca

Autor: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resum: Es descriu el comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de península Ibérica. El temps mig empleat en cada esdeveniment pesquer va ser de 6,3 min i l'èxit de captura del 68,8%. Quan únicament es va considerar els esdeveniments protagonitzats per adults, l'èxit va augmentar fins el 92%. Tots els peixos capturats i identificats en aquest estudi pertanyien a la família Mugilidae. L'activitat pesquera no va estar associada a l'altura o a l'adreça de la marea. No obstant això, l'èxit de pesca va ser major durant l'ascens mareal. Se suggereix que la rapidesa i l’elevat èxit de pesca registrat reflecteixen una gran disponibilitat de preses com a conseqüència del comportament dels mugílids i la seva abundància a l'estuari.

ESPAÑOL

Título: Comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la peninsula Ibérica durante la migración otoñal

Autores: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resumen: Se describe el comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la península Ibérica. El tiempo medio empleado en cada evento pesquero fue de 6,3 min y el éxito de captura del 68,8%. Cuando únicamente se tuvieron en cuenta los eventos protagonizados por adultos, el éxito ascendió al 92%. Todos los peces capturados e identificados en este estudio pertenecían a la familia Mugilidae. La actividad pesquera no estuvo asociada a la altura o a la dirección de la marea. No obstante, el éxito de pesca fue mayor durante el ascenso mareal. Se sugiere que la rapidez y elevado éxito de pesca registrado reflejan una gran disponibilidad de presas como consecuencia del comportamiento de los mugílidos y su abundancia en el estuario.

Annual prize to the best paper

2010-06-25T01:44:00.000-07:00

Juan Arizaga, Aitor Galarza & Asier Aldalur

We are honored to announce that the prize for a study published in the Revista Catalana d'Ornitologia (RCO) during 2009 has gone to Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo and Asier Aldalur for their paper entitled "Distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla Larus michahellis lusitanius en el País Vasco: tres décadas de estudio" [Distribution and size of the Basque population of Yellow-legged Gull Larus michahellis lusitanius: three decades of study]. Please, follow this link to see the blog post and this another link to download the pdf of the paper. You can see all published 2009 papers here (*).

Photo by Juan Arizaga

This prize is an annual initiative of the RCO aimed to encourage authors to submit their studies to the journal, and to acknowledge the best contributions to the RCO with a prize of 600 Euros.

(*) Please, note that papers from the RCO editorial board and ICO staff can not receive this prize.

Breeding dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia after the disappearance of their colonies in a stretch of Esla river

2010-06-23T05:45:00.000-07:00

In this paper, the authors describe the reproductive dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario because of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities, and the consequent change in their locations. The study shows that adults disperse further than juveniles and females longer than males.

Title: Breeding dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia after the disappearance of their colonies in a stretch of Esla river (Duero basin, north-east

Spain

)

Authors: Javier García*, Benito Fuertes

*E-mail: javier.garcia.fernandez[-]gmail.com

Abstract: We analyze the reproductive dispersion of Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario as a consequence of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities, and the consequent change in its location. 2943 specimens were captured over five breeding seasons in a stretch of 45 km of the lower river basin Esla (northwest

Spain

). We obtained 295 recoveries, 71 of them obtained in consecutive seasons and we analyzed for different parameters (of the disappearance of the colonies by gender and age of birds of this forced dispersal. 75.6% of recaptures were made in the same colony and 25.4% (n = 18) in different colonies. Only in one case there was a change of colony without forced disappearing of its original colony. No significant differences in recapture rates by gender but in terms of age, higher in adults, 14%, than in young adults, 0.6%. As for dispersing birds, there were no differences in age or sex but in the dispersal distance, 15% higher in females.

CATALÀ

Títol: Dispersió reproductiva de l'Oreneta de ribera Riparia riparia després de la desaparició de les seves colònies en un tram del riu Esla (conca del riu Duero, nord-est d'Espanya)

Autors: Javier García*, Benito Fuertes

*E-mail: javier.garcia.fernandez[-]gmail.com

Resum: S’analitza la dispersió reproductiva de l’Oreneta de ribera Riparia riparia en un escenari canviant a causa de la contínua destrucció de les colònies de cria, fonamentalment per l’erosió fluvial i per activitats d’extracció d’àrids, i el conseqüent canvi en la seva ubicació. Es van capturar 2.943 exemplars al llarg de cinc temporades de reproducció en un tram de 45 km de la conca baixa del riu Esla (nord-oest d’Espanya) i es van obtenir 295 recuperacions, 71 d’elles obtingudes en temporades consecutives, i es van analitzar diferents paràmetres de la dispersió forçada causada per la desaparició de les colònies en funció del sexe i l’edat dels ocells. Un 75,6% de les recaptures es van realitzar a la mateixa colònia i un 25,4% (n = 18) a colònies diferents. Només en un cas es va produir un canvi de colònia sense que l’emplaçament d’origen hagués desaparegut. No es van detectar diferències significatives en la taxa de recaptura en funció del sexe però sí quant a l’edat, major en els adults, 14%, que en els joves, 0,6%. Pel que fa als ocells dispersants, no es van obtenir diferències quant a la seva edat o sexe però sí en la distància de dispersió, un 15% més elevada en les femelles.

ESPAÑOL

Título: Dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia tras la desaparición de sus colonias en un tramo del río Esla (cuenca del río Duero, noreste de España).

Autors: Javier García*, Benito Fuertes

*E-mail: javier.garcia.fernandez[-]gmail.com

Resumen: Se analiza la dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia en un escenario cambiante debido a la continua destrucción de las colonias de cría, fundamentalmente por erosión fluvial y actividades de extracción de áridos, y el consecuente cambio en su ubicación. Se capturaron 2943 ejemplares a lo largo de cinco temporadas de reproducción en un tramo de 45 km de la cuenca baja del río Esla (noroeste de España) y se obtuvieron 295 recuperaciones, 71 de ellas obtenidas en temporadas consecutivas, y se analizaron diferentes parámetros de la dispersión forzada por la desaparición de las colonias en función del sexo y la edad de las aves. Un 75,6% de las recapturas se realizaron en la misma colonia y un 25,4% (n=18) en colonias diferentes. Solo en un caso se produjo un cambio de colonia sin que el emplazamiento de origen hubiese desaparecido. No se detectaron diferencias significativas en la tasa de recaptura en función del sexo pero sí en cuanto a la edad, mayor en los adultos, 14%, que en los jóvenes, 0,6%. En cuanto a las aves dispersantes, no se obtuvieron diferencias en cuanto a su edad o sexo pero sí en la distancia de dispersión, un 15% más elevada en las hembras.

Hour matters in raptor road surveys

2010-06-08T01:39:00.000-07:00

Road surveys are a common tool to estimate raptor population sizes and richness. This study shows that raptor counts change according to the time of the day they are conducted and the raptor species considered. Thus, future studies using road surveys will need to be designed taking time-of-day into account.

Photo by Pablo Vergara

Title: Time-of-day bias in diurnal raptor abundance and richness estimated by road surveys
Authors: Pablo Vergara
*E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Abstract: Road surveys are the most commonly used method for estimating the abundances of raptors, although biases may occur in relation to the time-of-day that surveys are conducted. However, very few studies have addressed the impact of time-of-day bias on the accuracy of survey results. In the present work, several raptor species were surveyed over the course of a year at different times of day. In six of the 11 studied species, the time-of-day (hours after sunrise) affected the number of detected individuals and the estimation of species richness. Even slight differences in the time of day (e.g. two hours) had a significant impact on results. Furthermore, when detected the time-of-day variation was specific for each species: Hen Harrier Circus cyaneus, Montagu’s Harrier C. pygargus, Common Buzzard Buteo buteo and Common Kestrel Falco tinnunculus were detected more often around sunrise, whereas Griffon Vulture Gyps fulvus and Short-toed Eagle Circaetus gallicus were most commonly detected later in the morning (at least two hours after sunrise). No interactions between the time-of-day and season (breeding vs. non-breeding) were found for the studied raptor species. The present study highlights the need to control for time-of-day bias when applying road survey methodology to raptor populations.

Pablo Vergara

CATALÀ

Títol: Biaixos en l’hora del dia en l’abundància i riquesa de rapinyaires diürnes estimades mitjançant censos per carretera

Autors: Pablo Vergara
*E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resum: Els censos per carretera són el mètode més utilitzat per estimar abundàncies de rapinyaires, tot i que pot mostrar biaixos en funció de l’hora del dia en què es realitzen els censos. No obstant això, molt pocs estudis han analitzat l’impacte dels biaixos en l’hora en la precisió dels resultats dels censos. En el present treball, es van censar diverses espècies de rapinyaires durant un any a diferents hores del dia. En sis de les 11 espècies estudiades, l’hora del dia (hores des de l’alba) va afectar el nombre d’individus detectats i a l’estimació de la riquesa d’espècies. Petites diferències en l’hora del dia a la qual es van realitzar els censos (ex. dues hores) van tenir un impacte significatiu en els resultats. A més, quan es va trobar, aquesta variació en l’hora del dia va ser específica per a cada espècie: Arpella pàl·lida Circus cyaneus, Esparver cendrós Circus pygargus, Aligot Comú Buteo buteo i Xoriguer comú Falco tinnunculus es van detectar principalment al voltant del alba, mentre que el Voltor Comú Gyps fulvus i l’Àguila Marcenca Circaetus gallicus es van detectar principalment segons avançava el matí (almenys dues hores després de l’alba). No es van trobar interaccions entre l’hora del dia i l’estació (reproductora vs. no reproductora) per a les espècies estudiades. Aquest treball posa de manifest la necessitat de controlar pels biaixos en l’hora del dia quan s’apliquen els censos per carretera a poblacions de rapinyaires.

ESPAÑOL

Título: Sesgos en la hora del día en la abundancia y riqueza de rapaces diurnas estimadas mediante censos por carretera
Autores: Pablo Vergara
*E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resumen: Los censos por carretera son el método más utilizado para estimar abundancias de rapaces, aunque puede mostrar sesgos dependiendo de la hora del día en que se realicen los censos. Sin embargo, muy pocos estudios han analizado el impacto de los sesgos en la hora en la precisión de los resultados de los censos. En el presente trabajo, se censaron varias especies de rapaces durante un año a diferentes horas del día. En seis de las 11 especies estudiadas, la hora del día (horas desde el amanecer) afectó el número de individuos detectados y a la estimación de la riqueza de especies. Pequeñas diferencias en la hora del día a la
que se realizaron los censos (ej. dos horas) tuvieron un impacto significativo en los resultados. Además, cuando se encontró, esta variación en la hora del día fue específica para cada especie: Aguilucho Pálido Circus cyaneus, Aguilucho Cenizo Circus pygargus, Ratonero Común Buteo buteo y Cernícalo Común Falco tinnunculus se detectaron principalmente en torno al amanecer, mientras que el Buitre Leonado Gyps fulvus y el Águila Culebrera Circaetus gallicus se detectaron mayormente según avanzaba la mañana (al menos dos horas después del amanecer). No se encontraron interacciones entre la hora del día y la estación (reproductora vs. no reproductora) para las especies estudiadas. El presente trabajo pone de manifiesto la necesidad de controlar por los sesgos en la hora del día cuando se aplican los censos por carretera a poblaciones de rapaces.

Biometric discriminant analysis for sexing passerines in the Mediterranean

2010-05-04T08:37:00.000-07:00

Using discriminant function with biometric measurements allows sexing 100% of Cetti's warblers and >85% of wrens, adult robins, fan-tailed warblers, melodious warblers, and coal tits

Photos by Santi Guallar

Title: Use of discriminant analyses in the sex determination of passerine species breeding in a western Mediterranean area

Authors: Santi Guallar*, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando & José María Romero
*E-mail: atles [-] ornitologia.org
Abstract: Sex is a fundamental parameter in many ringing-based studies on bird populations. More than 50% of the passerine species occurring in the Western Palearctic are monochromatic and are not regularly sexed in the protocols of ringing schemes. We present discriminant functions for determining the sex of 25 passerine species that breed in Catalonia (northeast Iberia), based on the sample of individuals that presented cloacal protuberance or incubation patch. For several species including the Wren, the Robin (only adults), the Fan-tailed Warbler, the Melodious Warbler, and the Coal Tit these functions yield an acceptable percentage of classification (> 85%). Additionally, the Cetti’s Warbler can be correctly sexed in 100% of the cases. Comparison between wing chord data from Catalonia, the Netherlands and Seville province (south-western Spain) indicates that the discriminant functions that we present have local applicability, although they can be adopted in other areas of the Mediterranean region. Discriminant functions can be employed in monitoring schemes for those species for which they yield acceptable discriminant power as a cheap and fast method to sex monochromatic species.

CATALÀ

Títol: Utilització d’anàlisis discriminants en la determinació del sexe en espècies de passeriformes nidificants en una àrea de la Mediterrània occidental

Autors: Santi Guallar*, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando & José María Romero
*E-mail: atles [-] ornitologia.org
Resum: El sexe és un paràmetre fonamental en molts estudis de poblacions d’ocells basats en l’anellament. Tanmateix, més del 50% dels passeriformes que es troben al Paleàrtic occidental son monocromàtics i romanen sense sexar en els protocols dels projectes de monitoratge. Aquest estudi presenta funcions discriminants per a 25 espècies de passeriformes que nidifiquen a Catalunya, a partir de la mostra d’individus amb protuberància cloacal o placa incubatriu. Per al Cargolet, el Pit-roig (només adults), el Trist, la Bosqueta Vulgar i la Mallerenga Petita les funcions van donar percentatges de classificació acceptables (> 85%), mentre que la del Rossinyol Bord permet sexar correctament el 100% dels casos. La comparació de mesures de la corda de l’ala entre individus de Catalunya, els Països Baixos i Sevilla indica que les funcions discriminants que presentem tenen una aplicabilitat local, tot i que algunes d’elles poden ser adoptades en altres àrees de la regió mediterrània. Les funcions discriminants es podrien emprar en programes de seguiment per a aquelles espècies per a les quals donin percentatges de classificació acceptables com a mètode ràpid i econòmic per sexar espècies monocromàtiques.

ESPAÑOL

Título: Utilización de análisis discriminantes en la determinación del sexo en especies de paseriformes nidificantes en un área del Mediterráneo occidental

Autores: Santi Guallar*, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando & José María Romero

*E-mail: atles [-] ornitologia.org

Resumen: El sexo es un parámetro fundamental en muchos estudios de poblaciones de aves basados en anillamiento. Sin embargo, más del 50% de los paseriformes que se encuentran en el Paleártico occidental son monocromáticos y no se sexan en los protocolos de los proyectos de monitoreo. Presentamos funciones discriminantes para 25 especies de paseriformes que nidifican en Cataluña, a partir de la muestra de individuos con protuberancia cloacal o placa incubatriz. Para el Chochín, el Petirrojo (sólo adultos), el Buitrón, el Zarcero Común y el Carbonero Garrapinos las funciones proporcionaron porcentajes de clasificación aceptables (> 85%), mientras que la del Ruiseñor Bastardo permite sexar correctamente el 100% de casos. La comparación de medidas de la cuerda del ala entre individuos de Cataluña, los Países Bajos y Sevilla indica que las funciones discriminantes que aquí se presentan tienen una aplicabilidad local aunque pueden ser adoptadas en otras áreas de la región mediterránea. Las funciones discriminantes se podrían emplear en programas de seguimiento para aquellas especies para las que proporcionen porcentajes de clasificación aceptables como método rápido y económico para sexar especies monocromáticas.

Authors in order

A new breeding population of Stone Curlew in Catalonia

2010-03-23T13:00:00.000-07:00

An extensive review of literature along with an especially designed census carried out during 2009 demonstrate that the Stone Curlew is a regular breeder in La Selva plain since 2002. Good news for this vulnerable species!

Photo by Josep Rost

Title: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus in La Selva plain: first evidences of a new breeding population in Catalonia

Authors: Josep Rost*, Alfons Delgado-Garcia & Quim Vilagran
*E-mail: joseprost [-] gmail.com
Abstract: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus is a breeding species in Catalonia which is basically found in the farmland plains of Lleida and L’Empordà. In La Selva plain, the species had been reported as wintering or migrant so far. However, an exhaustive literature review revealed more than 30 observations during the breeding season between 2002 and 2009, including five successful breeding attempts. Furthermore, a nocturnal census, specifically focused on the Stone Curlew detection, was carried out in summer 2009. Some individuals were detected, confirming the previous literature data. Considering that the species has not been detected in the last Catalan Breeding Bird Atlas sampling, this could represent a new breeding population in Catalonia. We discuss whether this finding could be consequence of a new colonization of the area in recent years or a non-detection of the species during the Atlas sampling. We suggest the convenience of studying the species using more specific methods.

CATALÀ

Títol: El Torlit Burhinus oedicnemus a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya

Autors: Josep Rost*, Alfons Delgado-Garcia & Quim Vilagran
*E-mail: joseprost [-] gmail.com
Resum: El Torlit Burhinus oedicnemus és una espècie nidificant a Catalunya, que es troba bàsicament a les planes agrícoles de Lleida i l’Empordà. A la plana de la Selva, fins ara aquesta espècie havia estat considerada com a hivernant o present en migració. Tanmateix, a partir de la revisió de la bibliografia existent s’han trobat més de 30 observacions en període reproductor entre 2002 i 2009, incloent-hi cinc episodis de nidificació confirmada. A més, l’estiu de 2009 es va dur a terme un cens, específicament dissenyat per a la detecció del Torlit, i se’n van localitzar alguns individus, confirmant les dades prèvies de bibliografia. Considerant que l’espècie no va ser detectada durant el mostreig del darrer Atles dels ocells nidificants, això representaria una nova població reproductora per Catalunya. En aquest article discutim si els resultats que exposem poden ser fruit d’una nova colonització de la plana de la Selva en els últims anys, o bé un problema de no-detecció de l’espècie durant el mostreig de l’Atles, quan hauria pogut passar desapercebuda a causa de la seva baixa densitat i detectabilitat. Per tant, suggerim la conveniència d’estudiar l’espècie amb mètodes més específics.

ESPAÑOL

Título: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus en el llano de la Selva: primeras evidencias de una nueva población reproductora en Cataluña

Autores: Josep Rost*, Alfons Delgado-Garcia & Quim Vilagran

*E-mail: joseprost [-] gmail.com

Resumen: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus es una especie reproductora en Catalunya, donde se encuentra básicamente en los llanos agrícolas de Lleida y el Empordà. En el llano de la Selva, hasta la fecha esta especie había sido considerada como invernante o presente durante el paso migratorio. No obstante, a partir de la revisión de bibliografía existente se han encontrado más de 30 observaciones en periodo reproductor entre 2002 y 2009, incluyendo cinco episodios de reproducción confirmada. Además, en verano de 2009 se llevó a cabo un censo, específicamente diseñado para la detección del Alcaraván Común, en el cual se localizaron algunos individuos, confirmando los datos previos de la bibliografía. Considerando que esta especie no fue detectada durante el muestreo del último Atlas de las aves nidificantes, esto representaría una nueva población reproductora para Catalunya. Discutimos si los resultados que exponemos pueden ser consecuencia de una nueva colonización del llano de la Selva en los últimos años, o si pudiera tratarse de un problema de no-detección de la especie durante el muestreo del Atlas, cuando hubiera podido pasar desapercibida debido a su baja densidad y detectabilidad. Por tanto, sugerimos la conveniencia de estudiar la especie con métodos más específicos.

Authors in order

2009 Issue is already online!

2009-12-20T09:15:00.000-08:00

CONTENTS of Vol. 25. (visit also here)

Inside cover (133Kb).

Anton, M., Herrando, S. & Quesada, J. Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest / Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi ? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani
(909Kb).

Álvarez, E. & Barba, E. ¿Cómo afecta la calidad del nido per se al proceso de incubación? Una aproximación experimental / How does nest quality per se affect the incubation process? An experimental approach (354Kb).
del Val, E., Borràs, A., Cabrera, J. & Senar, J.C. Plumage colour of male Common Crossbills Loxia curvirostra: visual assessment validated by colorimetry / Coloració del plomatge dels mascles de Trencapinyes Loxia curvirostra: avaluació visual validada per colorimetria (4723Kb).
Atiénzar, F., Andreu, J., Álvarez, E. & Barba, E. An improved type of wire cage for the study of parental feeding behaviour in hole-nesting passerines / Una estructura metàl·lica per estudiar l'alimentació parental en passeriformes que nien en cavitats (2064Kb).
Arizaga, J., Galarza, A., Herrero, A., Hidalgo, J. & Aldalur, A. Distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla Larus michahellis lusitanius en el País Vasco: tres décadas de estudio / Distribution and size of the Basque population of Yellow-legged Gull Larus michahellis lusitanius: three decades of study (431Kb).
Vera, P., Marín, M., Belda, E.J. & Monrós, J.S. Estructura y composición del nido del Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi / Nest structure and composition in the Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi (3279Kb).

Notes breus / Short notes
Escala, C., Alonso, D., Mazuelas, D., Mendiburu, A., Vilches, A. & Arizaga, J. Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia) / Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria) (287Kb).
García, P. Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain / Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya (233Kb).
Baucells, J. & Vila, P. Dues parelles d’Òliba Tyto alba criant en una mateixa casa abandonada / Two pairs of Barn Owl Tyto alba breeding in the same old building (213Kb).

Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)

2009-11-19T03:33:00.000-08:00

The Long-eared Owl has declined in many European countries. This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso

Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)

Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches & Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.

CATALÀ

Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)

Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches & Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.

ESPAÑOL

Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches & Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.

Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!

2009-11-11T06:12:00.000-08:00

Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.

Photo by Juan Arizaga

Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study

Authors: Juan Arizaga^*, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo & Asier Aldalur

*E-mail: juan.arizaga [-] ifv.terramare.de

Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.

ESPAÑOL

Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio

Autores: Juan Arizaga^*, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo & Asier Aldalur

*E-mail: juan.arizaga [-] ifv.terramare.de

Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.

Juan Arizaga, Aitor Galarza & Asier Aldalur

Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

2009-10-23T09:30:00.000-07:00

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by Julian Robinson

Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain

Authors: Pablo García*
*E-mail: pgarcia [-] herpetologica.org

Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

CATALÀ

Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya

Autors: Pablo García*
*E-mail: pgarcia [-] herpetologica.org

Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España
Autores: Pablo García*
*E-mail: pgarcia [-] herpetologica.org

Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.

Nest boxes to recover bird populations after fire

2009-10-23T09:07:00.000-07:00

Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.

Photos by Marc Anton & Oriol Baltà

Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest

Authors: Marc Anton*, Sergi Herrando & Javier Quesada
*E-mail: anuari [ - ]ornitologia.org

Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.

Wryneck Jynx torquilla chick born in the studied nest boxes

CATALÀ

Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani

Autors: Marc Anton*, Sergi Herrando & Javier Quesada
*E-mail: anuari [ - ]ornitologia.org

Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col•locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col•locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral•lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col•locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col•locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col•locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

ESPAÑOL

Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton*, Sergi Herrando & Javier Quesada
*E-mail: anuari [ - ]ornitologia.org

Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.

Colonial barn owls?

2009-10-21T05:33:00.000-07:00

The barn owl (Tyto alba) is a territorial bird usually breeding away from other pairs. This study shows a rare case of two pairs breeding simultaneously in the same rural building.

Photo by Chad King

Title: Two pairs of Barn Owl Tyto alba breeding in the same old building

Authors: Jordi Baucells* & Pere Vila
*E-mail: jbaucells [-] biodiversitat.cat

Abstract: On 7 June 2007 an old house (can Paella; municipality of Les Masies de Voltregà; UTM coordinates X 437447, Y 4649222) was visited to check on a pair of Barn Owls that have nested there every year in recent decades. Three nestlings, all still with down and approximately 12 days old, were found in the nest located in one of the attics of the house. There was no nest in the neighbouring attic located five metres away. On June 15 we returned and, after ringing the chicks, were surprised to see two different adult Barn Owls fly out of the other attic, where we subsequently located another nest with four warm eggs. The female of the second pair was captured later on and was found to have a very worn incubation patch. In this note we describe the details of this discovery and comment that as far as we are aware this is the first documented case with detailed information of two pairs of Barn Owls breeding in the same building in such close proximity.

CATALÀ

Títol: Dues parelles d’Òliba Tyto alba criant en una mateixa casa abandonada

Autors: Jordi Baucells* & Pere Vila
*E-mail: jbaucells [-] biodiversitat.cat

Resum: El dia 17 de juny de 2007 va ser visitada una antiga masia (Can Paella) al municipi de Masies de Voltregà (coordenades UTM x437447, y4649222), per a procedir al control rutinari d’un niu d’òliba que fa més de deu anys que el Grup de Naturalistes d’Osona estudia. Varen ser trobats tres polls d’uns 12 dies d’edat en el lloc que cria l’òliba cada any. A uns 5 metres d’aquest lloc hi ha un altell on no hi havia res. El dia 15 de juny el lloc va ser visitat novament i es varen anellar els tres polls. Del niu varen sortir dos adults i varen marxar fora de la casa. Sorprenentment, de l’altell que està a 5 metres, varen sortir dos adults més d’òliba i una vegada inspeccionat el lloc va ser trobat un altre niu amb quatre ous calents. La femella que va sortir d’aquest niu va poder ser capturada amb una placa incubatriu molt desenvolupada. El fet que dues parelles d’òliba criïn en el mateix habitacle separades uns 5 metres es considera un fet molt excepcional, i de fet no s’ha trobat cap descripció d’aquest fenomen en la bibliografia. En aquesta nota es descriuen els detalls de la troballa i es discuteixen les possibles causes d’aquest fet excepcional. En els dos anys posteriors l’indret ha estat controlat i només hi ha nidificat una sola parella d’òlibes.

ESPAÑOL

Título: Dos parejas de Lechuza Común Tyto alba nidificando en una misma casa abandonada
Autores: Jordi Baucells* & Pere Vila

*E-mail: jbaucells [-] biodiversitat.cat

Resumen: El día 7 de junio de 2007 se visitó una antigua casa (can Paella) del municipio de Les Masies de Voltregà (coordenadas UTM x437447, y4649222), para proceder al control de un nido de Lechuza que año tras año en las últimas décadas ha sido controlado para su estudio y anillado. En el nido, colocado en uno de los altillos de la casa, fueron encontrados tres pollos con plumón de unos 12 días de edad. Otro altillo, situado a unos 5 metros, estaba vacío. El día 15 de junio el lugar se visitó de nuevo y la sorpresa fue cuando, después de anillar los pollos que ya estaban suficientemente desarrollados, se visitó el segundo altillo y ver como dos adultos de Lechuza diferentes a los observados en el primer nido, salían del altillo donde había un nido con cuatro huevos calientes. La hembra de este segundo nido pudo ser capturada y tenía una placa incubatriz muy desarrollada. En esta nota se describen los detalles del hallazgo y se comenta que es el primer caso bien documentado del cual se dispone de información detallada y suficiente de dos parejas de Lechuza criando dentro de un mismo habitáculo separadas pocos metros.

Nests of the threatened Iberian Reed Buntings

2009-10-02T11:37:00.000-07:00

The Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi is near to the extintion. However, the biology of this small passerine is still poorly known. Vera and colleagues made a comprehensive study of nest composition and morphology in one of the last Spanish populations.

Photo by Mark Zekhuis

Title: Nest structure and composition in the Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi

Authors: Pablo Vera*, Marcial Marín, Eduardo J. Belda & Juan S. Monrós
*E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Abstract: We studied the plant composition and structure of Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi nests in Las Tablas de Daimiel National Park (Ciudad Real, Spain). Nests were cup-shaped, with materials finely interwoven in spirals or in simple wave forms. Plant matter such as reed sheaths and leaves formed the basic structure, and other materials such as small fragments of plant stems and grass helped in compacting and reinforcing the structure. The inner layer of the nest bowl was lined with wild boar hairs, with a probably thermoregulatory and insulation function. The weight distribution of the different materials varied greatly between nests.

CATALÀ

Títol: Estructura i composició del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi

Autors: Pablo Vera*, Marcial Marín, Eduardo J. Belda & Juan S. Monrós
*E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Resum: Es va estudiar la composició vegetal i l’estructura del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi al Parc Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Els nius tenien forma de tassa, amb materials teixits en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, com tiges i fulles de canyís, formaren l’estructura bàsica, i altres materials com petits fragments de brots i herba ajudaren a compactar i reforçar l’estructura. La tassa interior del niu estava folrada amb pèl de senglar, amb una probable funció termoreguladora i aïllant. La distribució del pes dels materials emprats va variar considerablement entre els nius.

ESPAÑOL

Título: Estructura y composición del nido de Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi
Autores: Pablo Vera*, Marcial Marín, Eduardo J. Belda & Juan S. Monrós

*E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Resumen: Estudiamos la composición vegetal y la estructura del nido del Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi en el Parque Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Los nidos tienen forma de taza, con materiales enlazados en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, como tallos y hojas de carrizo, formaron la estructura básica, y otros materiales como pequeños fragmentos de brotes y hierba ayudaron a compactar y reforzar la estructura. La taza interior del nido estuvo forrada con pelo de jabalí, con una probable función termorreguladora y aislante. La distribución del peso de los materiales utilizados varió considerablemente entre los nidos.

Authors (in order)

The adaptive value of nests

2009-09-11T04:50:00.000-07:00

Bird nests differ in quality. However, better parents are expected to build better nests, precluding a causal interpretation of correlations between nest characteristics and breeding success. In this study, Álvarez and Barba experimentally changed nest quality (e.g. left photo:good, right: bad) showing that nest characteristics, per se, affects breeding success.

Title: How does nest quality per se affect the incubation process? An experimental approach

Authors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es
Abstract: Given that a nest’s thermal properties are affected by its composition and characteristics, and that nest temperature affects the incubation process, we would expect to find a relationship between nest characteristics and the incubation process. We tested this hypothesis in a Great Tit Parus major population, randomly substituting birds’ original nests with artificial ‘good’ and ‘bad’ quality nests at the onset of incubation. Birds added material to almost all the replacement nests, although there was no difference between the good and bad nests in terms of the quantity of material added. The proportion of nests fledging at least one chick did not differ between control and good nests, but was significantly lower in bad nests. The length of the incubation period did not differ between good and control nests. Hatching success was higher in good than in control nests. Our results suggest that nest quality affects the incubation process, regardless of the quality of the parents. To our knowledge, this is the first study to have shown this relationship experimentally.

Study protagonists: Parus major, Elena Álvarez and Emilio Barba

CATALÀ

Títol: Com afecta la qualitat del niu per se al procés d’incubació? Una aproximació experimental

Autors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es

Resum: La composició i característiques del niu afecten les seves propietats tèrmiques, i la temperatura del niu afecta al procés d’incubació. Aleshores, esperem una relació entre les característiques del niu i el procés d’incubació. Contrastem aquesta hipòtesi en una població de Mallerenga Carbonera Parus major, canviant aleatoriament els nius originals per nius artificials de “bona” i “mala” qualitat al començament de la incubació. Els ocells van afegir material en quasi tots els nius experimentals, però no es van trobar diferències en la quantitat de material afegit entre els nius bons i dolents. La proporció de nius on almenys un pollet va volar no va diferir entre els nius control i els bons. El període d’incubació no va diferir entre els nius control i els bons. L’èxit d’eclosió va ser major en els nius bons que en els control. Els nostres resultats suggereixen que la qualitat del niu per se afecta al procés d’incubació, independentment de la qualitat dels pares. Pel que sabem, aquest és el primer estudi que mostra aquesta relació de manera experimental.

ESPAÑOL

Título: ¿Cómo afecta la calidad del nido per se al proceso de incubación? Una aproximación experimental
Autores: Elena Álvarez* & Emilio Barba

*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es

Resumen: La composición y características del nido afectan sus propiedades térmicas, y la temperatura del nido afecta al proceso de incubación. Por tanto, esperamos una relación entre las características del nido y el proceso de incubación. Contrastamos esta hipótesis en una población de Carbonero Común Parus major, cambiando aleatoriamente los nidos originales por nidos artificiales de “buena” y “mala” calidad al comienzo de la incubación. Las aves añadieron material en casi todos los nidos experimentales, pero no hubo diferencias en la cantidad de material añadido entre los nidos buenos y malos. La proporción de nidos donde voló al menos un pollo no difirió entre los nidos control y buenos, siendo significativamente más baja en los nidos malos. El periodo de incubación no difirió entre los nidos control y los buenos. El éxito de eclosión fue mayor en los nidos buenos que en los control. Nuestros resultados sugieren que la calidad del nido per se afecta al proceso de incubación, independientemente de la calidad de los padres. Por lo que conocemos, este es el primer trabajo que muestra esta relación de forma experimental.

Photos courtesy of the authors of the paper

Plumage colour assessment with the naked eye

2009-09-03T09:29:00.000-07:00

Fancy colourimeters are replacing colour charts on the study of bird plumage. However, this technology is not affordable for everyone, precluding, for instance, the cretion of amateur ringing networks to study the ecology and evolution of bird colouration. Esther del Val et al. show in a study with crossbills that visual inspection of bird colour is not only easy and cheap, but also surprisingly reliable.

Title: A validation of visual assessment of plumage colour in crossbill males by the use of colorimetry
Authors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Abstract: We present an affordable method to assess patterns and colour variations of crossbill males Loxia spp. Our aim was to validate qualitative colour categories, used in the field by visual inspection, with quantitative data obtained with a colorimeter. Patterns and colour variations of 219 Common Crossbill (Loxia curvirostra) males were measured using both techniques comparatively. We found a good correspondence between the tristimulus scores generated by the colorimeter and our visual scoring system. Our results support the accuracy of our visual colour assessment procedure and offer amateurs, field ornithologists and researchers interested in the species an easy, inexpensive, repeatable and objective alternative to the use of modern electronic devices.

CATALÀ

Títol: Validació d’un mètode visual d’avaluació del color del plomatge en mascles de Trencapinyes mitjançant la utilització de la colorimetria

Autors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resum: En aquest article presentem un mètode senzill i fiable per avaluar les diferents tipologies i patrons de coloració del plomatge dels mascles de Trencapinyes Loxia spp. En una mostra de 219 mascles de Trencapinyes Loxia curvirostra capturats al Prepirineu, es van comparar les diferents tipologies qualitatives de coloració obtingudes per inspecció ocular dels individus (colors grocs, taronges i vermells, distingint addicionalment entre colors homogenis i tacats), amb dades quantitatives obtingudes amb un colorímetre (valors de lluminositat, to i intensitat). Es va trobar una bona correspondència entre l’avaluació visual i els valors colorimètrics. Aquests resultats ofereixen als amateurs, ornitòlegs de camp i investigadors interessants en l’espècie, una alternativa adequada, senzilla i barata per mesurar les variacions en el color d’aquesta espècie. Des de un punt de vista més general, els nostres resultats suggereixen que les valoracions del color visuals poden ser més objectives i útils del que fins ara s’havia pensat.

ESPAÑOL

Título: Validación de un método visual de evaluación del color del plumaje en machos de Piquituerto mediante el uso de colorimetría
Autores: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resumen: En este artículo presentamos un método sencillo y fiable para evaluar los distintos tipos y patrones de coloración del plumaje de machos de Piquituerto Loxia spp. En una muestra de 219 machos de Piquituerto Común Loxia curvirostra capturados en el Pre-Pirineo, comparamos las diferentes categorías cualitativas de coloración asignadas en el campo mediante inspección ocular de los individuos (coloración amarilla, naranja o roja, distribuida de forma homogénea o parcheada), con los datos cuantitativos obtenidos con un colorímetro (valores de luminosidad, tono e intensidad). Encontramos una buena correspondencia entre nuestro sistema de evaluación visual y los valores colorimétricos. Estos resultados ofrecen a amateurs, ornitólogos de campo e investigadores interesados en la especie una alternativa objetiva, sencilla y barata para medir las variaciones de coloración de esta especie. Desde un punto de vista más general, nuestros resultados sugieren que las valoraciones visuales de color pueden ser más objetivas y útiles de lo que se pensaba hasta ahora.

Photo from the paper

New tool to study cavity-nesters

2009-09-02T10:13:00.000-07:00

Knowing "Who", "When" and "What" is key when studying food provisioning to nestlings. Atiénzar et al. show how to easily improve current methods combining a video camera and the own-designed device of the picture. This simple cage makes parents and prey to pose for the camera, allowing researchrs to sex parents and identify and measure the food they carry on the bill.

Title: An improved type of wire cage for the study of parental feeding behaviour in hole-nesting passerines

Authors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Abstract: Several techniques have been used to record details of feeding ecology in altricial birds. However, they often fail to provide the number, identity and size of prey, and/or the relative contribution of males and females. We designed and tested a handmade wire cage for filming nests in nest boxes (or natural holes) that allowed us to accurately (1) determine the sex and relative contribution of each parent and (2) identify each prey item and its size in a Great Tit Parus major population. The sex of adults was recorded successfully for all entries into the nest. The rate at which parents brought food and prey sizes were within the range obtained with other techniques in the same area. None of the nests were deserted and no detrimental effects on chick weight were found. A number of advantages compared to a previous design are discussed.

Authors (in order)

CATALÀ

Títol: Estructura metàl.lica per a l’estudi del comportament tròfic en la Mallerenga Carbonera durant el període reproductor
Autors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resum: Hi ha diferents tècniques per enregistrar l’ecologia tròfica en aus nidícoles, però sovint fracassen a l’hora d’identificar les preses i mesurar-ne la seva mida amb precisió. En aquest estudi es mostra el disseny i aplicació d’una estructura metàl·lica per a la filmació de nius de la Mallerenga Carbonera Parus major que permet (1) identificar el sexe dels individus adults, la seva contribució relativa a l’alimentació dels polls, i (2) la identificació del tipus i mida de les preses. El sexe fou identificat en tots els casos. La taxa de becada i la mida de les preses es va situar dins de l’interval obtingut mitjançant d’altres tècniques a la mateixa població. No hi va haver abandonament en cap dels nius on es va provar l’estructura metàl·lica ni tampoc efectes sobre la condició corporal dels polls, fets que suggereixen que les mallerengues s’acostumen perfectament a l’estructura dissenyada. Es discuteixen els avantatges sobre d’altres dissenys previs.

ESPAÑOL

Título: Estructura metálica para el estudio del comportamiento alimenticio en el Carbonero Común durante el periodo reproductor
Autores: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resumen: Existen diferentes técnicas para el estudio de la ecología alimenticia en aves nidícolas que, sin embargo, fallan a la hora de identificar y medir las presas con precisión. En este estudio se muestra el diseño y aplicación de una estructura metálica para la filmación de nidos de Carbonero Común Parus major que permite (1) identificar el sexo de los individuos adultos, su contribución relativa al aprovisionamiento de los pollos, y (2) la identificación del tipo y medida del tamaño de las presas. El sexo se identificó en todos los casos. La tasa de ceba y el tamaño de las presas estuvieron dentro del rango normal obtenido mediante otras técnicas utilizadas previamente en la misma población. No hubo abandono en ninguno de los nidos en donde se probó la estructura metálica, ni tampoco hubo efectos sobre la condición corporal de los pollos, lo que sugiere que los carboneros se habitúan perfectamente a la estructura diseñada. Se discuten las ventajas del nuevo diseño creado sobre diseños previos.

Photo from the paper

Welcome !

2009-09-01T03:32:00.000-07:00

Welcome to the blog of the Revista Catalana d'Ornitologia (Catalan Journal of Ornithology; formerly Butlletí del Grup Català d'Anellament). This is the annual peer-reviewed scientific journal of the Institut Català d'Ornitologia (Catalan Institute of Ornithology; ICO) from 1995, publishing papers about bird biology in English, Catalan and Spanish; with a growing preference for English.

This blog aims to be a diffusion channel on the relevance of all the papers published in the Revista Catalana d'Ornitologia; fasting and improving the spread of the interesting ideas authors publish in the journal. The blog is intended to be attractive for the scientific community as well as to amateur ornithologists and the general public. On doing so, it combines journalist teasers of papers with full abstracts and the link (when eventually availabe) to the published pdf. New posts will be published as soon as the papers will be finally accepted for publication. Other related issues around the Revista Catalana d'Ornitologia will be also displayed, such as our annual award to the best paper published in the journal (600 Euros!).

Currently, this is the team behind the Revista Catalana d'Ornitologia.

Editor-in-Chief

R oger Jovani jovani [-] ebd.csic.es
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain

Secretary

Raül Aymí ico [-] ornitologia.org
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain

Editorial Board

Miguel Clavero miguelito.clavero [-] gmail.com
Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Solsona, Spain
Universitat de Girona, Girona, Spain

Oscar Gordo ogordo [-] bio.ucm.es
Universidad Complutense, Madrid, Spain

Sergi Herrando ornitologia [-] ornitologia.org
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain

Paola Laiolo paola.laiolo [-] gmail.com
Instituto de Investigación en Biodiversidad, Oviedo, Spain

Pere Pons pere.pons [-] udg.edu

Universitat de Girona, Girona, Spain

Javier Quesada analisi [-] ornitologia.org
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain

Advisory Board

Juan A. Amat
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain

Luis M. Carrascal
Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC), Madrid, Spain

Mariano Cuadrado
ZooBotánico de Jerez, Jerez de la Frontera, Cádiz, Spain

Marc Förschler
Institut für Vogelforschung, Wilhelmshaven, Germany

Albert Martínez Vilalta
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain

Francisco Pulido
Universidad Complutense de Madrid, Madrid, Spain

Javier Seoane
Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, Spain

David Serrano
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain

Juan J. Soler
Estación Experimental de Zonas Áridas (CSIC), Almería, Spain