Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley
19 November 2009
The Long-eared Owl has declined in many European countries. This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.
Photo by Daniel Alonso
Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)
Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.
![]() |
| Full text |
CATALÀ
Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)
Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.
![]() |
| Text complet |
ESPAÑOL
Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Autores: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.
![]() |
| Texto completo |
Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!
11 November 2009
Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.
Photo by Juan Arizaga
Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
Photo by Juan Arizaga
Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
![]() |
| Full text |
ESPAÑOL
Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio
Autores: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.
![]() |
| Texto completo |
![]() |
| Juan, Aitor & Asier |
Etiquetas:
census,
colonial birds,
Larus,
long-term,
population,
seabird
Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations
23 October 2009
Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.
Photo by Julian Robinson
Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Photo by Julian Robinson
Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.
![]() |
| Full text |
CATALÀ
Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya
Autors: Pablo GarcíaE-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.
![]() |
| Text complet |
ESPAÑOL
Read more...
Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España
Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España
Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.
Etiquetas:
census,
conservation,
reproduction,
tools
Nest boxes to recover bird populations after fire
![]() |
Photo by Marc Anton
|
Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.
Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest
Authors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at] ornitologia.org
Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.
E-mail: anuari [at] ornitologia.org
Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.
![]() |
| Full text |
CATALÀ
Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani
Autors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada E-mail: anuari [at]ornitologia.org
Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col·locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.
![]() |
| Text complet |
ESPAÑOL
Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org
Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.
![]() |
| Texto completo |
Etiquetas:
cavity-nesters,
conservation,
fire,
nest boxes,
Parus,
passeriformes,
reproduction
Subscribe to:
Posts (Atom)








