Biometric discriminant analysis for sexing passerines

04 May 2010



Photo by Santi Guallar

Using discriminant function with biometric measurements allows sexing 100% of Cetti's warblers and >85% of wrens, adult robins, fan-tailed warblers, melodious warblers, and coal tits









Title: Use of discriminant analyses in the sex determination of passerine species breeding in a western Mediterranean area
Authors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Abstract: Sex is a fundamental parameter in many ringing-based studies on bird populations. More than 50% of the passerine species occurring in the Western Palearctic are monochromatic and are not regularly sexed in the protocols of ringing schemes. We present discriminant functions for determining the sex of 25 passerine species that breed in Catalonia (northeast Iberia), based on the sample of individuals that presented cloacal protuberance or incubation patch. For several species including the Wren, the Robin (only adults), the Fan-tailed Warbler, the Melodious Warbler, and the Coal Tit these functions yield an acceptable percentage of classification (> 85%). Additionally, the Cetti’s Warbler can be correctly sexed in 100% of the cases. Comparison between wing chord data from Catalonia, the Netherlands and Seville province (south-western Spain) indicates that the discriminant functions that we present have local applicability, although they can be adopted in other areas of the Mediterranean region. Discriminant functions can be employed in monitoring schemes for those species for which they yield acceptable discriminant power as a cheap and fast method to sex monochromatic species.

Full text
 
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: Utilització d’anàlisis discriminants en la determinació del sexe en espècies de passeriformes nidificants en una àrea de la Mediterrània occidental
Autors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Resum: El sexe és un paràmetre fonamental en molts estudis de poblacions d’ocells basats en l’anellament. Tanmateix, més del 50% dels passeriformes que es troben al Paleàrtic occidental son monocromàtics i romanen sense sexar en els protocols dels projectes de monitoratge. Aquest estudi presenta funcions discriminants per a 25 espècies de passeriformes que nidifiquen a Catalunya, a partir de la mostra d’individus amb protuberància cloacal o placa incubatriu. Per al Cargolet, el Pit-roig (només adults), el Trist, la Bosqueta Vulgar i la Mallerenga Petita les funcions van donar percentatges de classificació acceptables (> 85%), mentre que la del Rossinyol Bord permet sexar correctament el 100% dels casos. La comparació de mesures de la corda de l’ala entre individus de Catalunya, els Països Baixos i Sevilla indica que les funcions discriminants que presentem tenen una aplicabilitat local, tot i que algunes d’elles poden ser adoptades en altres àrees de la regió mediterrània. Les funcions discriminants es podrien emprar en programes de seguiment per a aquelles espècies per a les quals donin percentatges de classificació acceptables com a mètode ràpid i econòmic per sexar espècies monocromàtiques.

Text complet
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Utilización de análisis discriminantes en la determinación del sexo en especies de paseriformes nidificantes en un área del Mediterráneo occidental
Autores: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Resumen: El sexo es un parámetro fundamental en muchos estudios de poblaciones de aves basados en anillamiento. Sin embargo, más del 50% de los paseriformes que se encuentran en el Paleártico occidental son monocromáticos y no se sexan en los protocolos de los proyectos de monitoreo. Presentamos funciones discriminantes para 25 especies de paseriformes que nidifican en Cataluña, a partir de la muestra de individuos con protuberancia cloacal o placa incubatriz. Para el Chochín, el Petirrojo (sólo adultos), el Buitrón, el Zarcero Común y el Carbonero Garrapinos las funciones proporcionaron porcentajes de clasificación aceptables (> 85%), mientras que la del Ruiseñor Bastardo permite sexar correctamente el 100% de casos. La comparación de medidas de la cuerda del ala entre individuos de Cataluña, los Países Bajos y Sevilla indica que las funciones discriminantes que aquí se presentan tienen una aplicabilidad local aunque pueden ser adoptadas en otras áreas de la región mediterránea. Las funciones discriminantes se podrían emplear en programas de seguimiento para aquellas especies para las que proporcionen porcentajes de clasificación aceptables como método rápido y económico para sexar especies monocromáticas.

Texto completo




The authors (in order)

 

Read more...

A new breeding population of Stone Curlew in Catalonia

23 March 2010


Photo by Josep Rost


An extensive review of literature along with an especially designed census carried out during 2009 demonstrate that the Stone Curlew is a regular breeder in La Selva plain since 2002. Good news for this vulnerable species!

 





Title: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus in La Selva plain: first evidences of a new breeding population in Catalonia
Authors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Abstract: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus is a breeding species in Catalonia which is basically found in the farmland plains of Lleida and L’Empordà. In La Selva plain, the species had been reported as wintering or migrant so far. However, an exhaustive literature review revealed more than 30 observations during the breeding season between 2002 and 2009, including five successful breeding attempts. Furthermore, a nocturnal census, specifically focused on the Stone Curlew detection, was carried out in summer 2009. Some individuals were detected, confirming the previous literature data. Considering that the species has not been detected in the last Catalan Breeding Bird Atlas sampling, this could represent a new breeding population in Catalonia. We discuss whether this finding could be consequence of a new colonization of the area in recent years or a non-detection of the species during the Atlas sampling. We suggest the convenience of studying the species using more specific methods.

Full text
 
 
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: El Torlit Burhinus oedicnemus a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya
Autors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resum: El Torlit Burhinus oedicnemus és una espècie nidificant a Catalunya, que es troba bàsicament a les planes agrícoles de Lleida i l’Empordà. A la plana de la Selva, fins ara aquesta espècie havia estat considerada com a hivernant o present en migració. Tanmateix, a partir de la revisió de la bibliografia existent s’han trobat més de 30 observacions en període reproductor entre 2002 i 2009, incloent-hi cinc episodis de nidificació confirmada. A més, l’estiu de 2009 es va dur a terme un cens, específicament dissenyat per a la detecció del Torlit, i se’n van localitzar alguns individus, confirmant les dades prèvies de bibliografia. Considerant que l’espècie no va ser detectada durant el mostreig del darrer Atles dels ocells nidificants, això representaria una nova població reproductora per Catalunya. En aquest article discutim si els resultats que exposem poden ser fruit d’una nova colonització de la plana de la Selva en els últims anys, o bé un problema de no-detecció de l’espècie durant el mostreig de l’Atles, quan hauria pogut passar desapercebuda a causa de la seva baixa densitat i detectabilitat. Per tant, suggerim la conveniència d’estudiar l’espècie amb mètodes més específics.

Text complet
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus en el llano de la Selva: primeras evidencias de una nueva población reproductora en Cataluña
Autores: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resumen: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus es una especie reproductora en Catalunya, donde se encuentra básicamente en los llanos agrícolas de Lleida y el Empordà. En el llano de la Selva, hasta la fecha esta especie había sido considerada como invernante o presente durante el paso migratorio. No obstante, a partir de la revisión de bibliografía existente se han encontrado más de 30 observaciones en periodo reproductor entre 2002 y 2009, incluyendo cinco episodios de reproducción confirmada. Además, en verano de 2009 se llevó a cabo un censo, específicamente diseñado para la detección del Alcaraván Común, en el cual se localizaron algunos individuos, confirmando los datos previos de la bibliografía. Considerando que esta especie no fue detectada durante el muestreo del último Atlas de las aves nidificantes, esto representaría una nueva población reproductora para Catalunya. Discutimos si los resultados que exponemos pueden ser consecuencia de una nueva colonización del llano de la Selva en los últimos años, o si pudiera tratarse de un problema de no-detección de la especie durante el muestreo del Atlas, cuando hubiera podido pasar desapercibida debido a su baja densidad y detectabilidad. Por tanto, sugerimos la conveniencia de estudiar la especie con métodos más específicos.

Texto completo




The authors (in order)
 

Read more...

2009 Issue is already online!

20 December 2009


Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley

19 November 2009


The Long-eared Owl has declined in many European countries.
This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso



Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)
Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.
 
Full text
 



CATALÀ


Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)
Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail:
jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.
 
Text complet



ESPAÑOL


Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores:
Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.
 
Texto completo



Read more...

Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!

11 November 2009



Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.



Photo by Juan Arizaga




Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
 
Full text
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio
Autores: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.
 
Texto completo

 


Juan, Aitor & Asier

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP