Hour matters in raptor road surveys

Photo by Pablo Vergara

Road surveys are a common tool to estimate raptor population sizes and richness. This study shows that raptor counts change according to the time of the day they are conducted and the raptor species considered. Thus, future studies using road surveys will need to be designed taking time-of-day into account.

 

Title: Time-of-day bias in diurnal raptor abundance and richness estimated by road surveys
Authors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Abstract: Road surveys are the most commonly used method for estimating the abundances of raptors, although biases may occur in relation to the time-of-day that surveys are conducted. However, very few studies have addressed the impact of time-of-day bias on the accuracy of survey results. In the present work, several raptor species were surveyed over the course of a year at different times of day. In six of the 11 studied species, the time-of-day (hours after sunrise) affected the number of detected individuals and the estimation of species richness. Even slight differences in the time of day (e.g. two hours) had a significant impact on results. Furthermore, when detected the time-of-day variation was specific for each species: Hen Harrier Circus cyaneus, Montagu’s Harrier C. pygargus, Common Buzzard Buteo buteo and Common Kestrel Falco tinnunculus were detected more often around sunrise, whereas Griffon Vulture Gyps fulvus and Short-toed Eagle Circaetus gallicus were most commonly detected later in the morning (at least two hours after sunrise). No interactions between the time-of-day and season (breeding vs. non-breeding) were found for the studied raptor species. The present study highlights the need to control for time-of-day bias when applying road survey methodology to raptor populations.

Full text

CATALÀ
 

Títol: Biaixos en l’hora del dia en l’abundància i riquesa de rapinyaires diürnes estimades mitjançant censos per carretera
Autors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es

Resum: Els censos per carretera són el mètode més utilitzat per estimar abundàncies de rapinyaires, tot i que pot mostrar biaixos en funció de l’hora del dia en què es realitzen els censos. No obstant això, molt pocs estudis han analitzat l’impacte dels biaixos en l’hora en la precisió dels resultats dels censos. En el present treball, es van censar diverses espècies de rapinyaires durant un any a diferents hores del dia. En sis de les 11 espècies estudiades, l’hora del dia (hores des de l’alba) va afectar el nombre d’individus detectats i a l’estimació de la riquesa d’espècies. Petites diferències en l’hora del dia a la qual es van realitzar els censos (ex. dues hores) van tenir un impacte significatiu en els resultats. A més, quan es va trobar, aquesta variació en l’hora del dia va ser específica per a cada espècie: Arpella pàl·lida Circus cyaneus, Esparver cendrós Circus pygargus, Aligot Comú Buteo buteo i Xoriguer comú Falco tinnunculus es van detectar principalment al voltant del alba, mentre que el Voltor Comú Gyps fulvus i l’Àguila Marcenca Circaetus gallicus es van detectar principalment segons avançava el matí (almenys dues hores després de l’alba). No es van trobar interaccions entre l’hora del dia i l’estació (reproductora vs. no reproductora) per a les espècies estudiades. Aquest treball posa de manifest la necessitat de controlar pels biaixos en l’hora del dia quan s’apliquen els censos per carretera a poblacions de rapinyaires.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Sesgos en la hora del día en la abundancia y riqueza de rapaces diurnas estimadas mediante censos por carretera
Autores: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resumen: Los censos por carretera son el método más utilizado para estimar abundancias de rapaces, aunque puede mostrar sesgos dependiendo de la hora del día en que se realicen los censos. Sin embargo, muy pocos estudios han analizado el impacto de los sesgos en la hora en la precisión de los resultados de los censos. En el presente trabajo, se censaron varias especies de rapaces durante un año a diferentes horas del día. En seis de las 11 especies estudiadas, la hora del día (horas desde el amanecer) afectó el número de individuos detectados y a la estimación de la riqueza de especies. Pequeñas diferencias en la hora del día a la que se realizaron los censos (ej. dos horas) tuvieron un impacto significativo en los resultados. Además, cuando se encontró, esta variación en la hora del día fue específica para cada especie: Aguilucho Pálido Circus cyaneus, Aguilucho Cenizo Circus pygargus, Ratonero Común Buteo buteo y Cernícalo Común Falco tinnunculus se detectaron principalmente en torno al amanecer, mientras que el Buitre Leonado Gyps fulvus y el Águila Culebrera Circaetus gallicus se detectaron mayormente según avanzaba la mañana (al menos dos horas después del amanecer). No se encontraron interacciones entre la hora del día y la estación (reproductora vs. no reproductora) para las especies estudiadas. El presente trabajo pone de manifiesto la necesidad de controlar por los sesgos en la hora del día cuando se aplican los censos por carretera a poblaciones de rapaces.

Texto completo

Pablo Vergara

 

Read more...

Biometric discriminant analysis for sexing passerines



Photo by Santi Guallar


Using discriminant function with biometric measurements allows sexing 100% of Cetti's warblers and >85% of wrens, adult robins, fan-tailed warblers, melodious warblers, and coal tits









Title: Use of discriminant analyses in the sex determination of passerine species breeding in a western Mediterranean area
Authors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org

Abstract: Sex is a fundamental parameter in many ringing-based studies on bird populations. More than 50% of the passerine species occurring in the Western Palearctic are monochromatic and are not regularly sexed in the protocols of ringing schemes. We present discriminant functions for determining the sex of 25 passerine species that breed in Catalonia (northeast Iberia), based on the sample of individuals that presented cloacal protuberance or incubation patch. For several species including the Wren, the Robin (only adults), the Fan-tailed Warbler, the Melodious Warbler, and the Coal Tit these functions yield an acceptable percentage of classification (> 85%). Additionally, the Cetti’s Warbler can be correctly sexed in 100% of the cases. Comparison between wing chord data from Catalonia, the Netherlands and Seville province (south-western Spain) indicates that the discriminant functions that we present have local applicability, although they can be adopted in other areas of the Mediterranean region. Discriminant functions can be employed in monitoring schemes for those species for which they yield acceptable discriminant power as a cheap and fast method to sex monochromatic species.

Full text

 

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Utilització d’anàlisis discriminants en la determinació del sexe en espècies de passeriformes nidificants en una àrea de la Mediterrània occidental

Autors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero

E-mail: atles [at] ornitologia.org

Resum: El sexe és un paràmetre fonamental en molts estudis de poblacions d’ocells basats en l’anellament. Tanmateix, més del 50% dels passeriformes que es troben al Paleàrtic occidental son monocromàtics i romanen sense sexar en els protocols dels projectes de monitoratge. Aquest estudi presenta funcions discriminants per a 25 espècies de passeriformes que nidifiquen a Catalunya, a partir de la mostra d’individus amb protuberància cloacal o placa incubatriu. Per al Cargolet, el Pit-roig (només adults), el Trist, la Bosqueta Vulgar i la Mallerenga Petita les funcions van donar percentatges de classificació acceptables (> 85%), mentre que la del Rossinyol Bord permet sexar correctament el 100% dels casos. La comparació de mesures de la corda de l’ala entre individus de Catalunya, els Països Baixos i Sevilla indica que les funcions discriminants que presentem tenen una aplicabilitat local, tot i que algunes d’elles poden ser adoptades en altres àrees de la regió mediterrània. Les funcions discriminants es podrien emprar en programes de seguiment per a aquelles espècies per a les quals donin percentatges de classificació acceptables com a mètode ràpid i econòmic per sexar espècies monocromàtiques.

Text complet

 

 

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Utilización de análisis discriminantes en la determinación del sexo en especies de paseriformes nidificantes en un área del Mediterráneo occidental

Autores: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero

E-mail: atles [at] ornitologia.org

Resumen: El sexo es un parámetro fundamental en muchos estudios de poblaciones de aves basados en anillamiento. Sin embargo, más del 50% de los paseriformes que se encuentran en el Paleártico occidental son monocromáticos y no se sexan en los protocolos de los proyectos de monitoreo. Presentamos funciones discriminantes para 25 especies de paseriformes que nidifican en Cataluña, a partir de la muestra de individuos con protuberancia cloacal o placa incubatriz. Para el Chochín, el Petirrojo (sólo adultos), el Buitrón, el Zarcero Común y el Carbonero Garrapinos las funciones proporcionaron porcentajes de clasificación aceptables (> 85%), mientras que la del Ruiseñor Bastardo permite sexar correctamente el 100% de casos. La comparación de medidas de la cuerda del ala entre individuos de Cataluña, los Países Bajos y Sevilla indica que las funciones discriminantes que aquí se presentan tienen una aplicabilidad local aunque pueden ser adoptadas en otras áreas de la región mediterránea. Las funciones discriminantes se podrían emplear en programas de seguimiento para aquellas especies para las que proporcionen porcentajes de clasificación aceptables como método rápido y económico para sexar especies monocromáticas.

Texto completo

The authors (in order)

 

Read more...

A new breeding population of Stone Curlew in Catalonia



Photo by Josep Rost



An extensive review of literature along with an especially designed census carried out during 2009 demonstrate that the Stone Curlew is a regular breeder in La Selva plain since 2002. Good news for this vulnerable species!

 

Title: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus in La Selva plain: first evidences of a new breeding population in Catalonia

Authors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com

Abstract: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus is a breeding species in Catalonia which is basically found in the farmland plains of Lleida and L’Empordà. In La Selva plain, the species had been reported as wintering or migrant so far. However, an exhaustive literature review revealed more than 30 observations during the breeding season between 2002 and 2009, including five successful breeding attempts. Furthermore, a nocturnal census, specifically focused on the Stone Curlew detection, was carried out in summer 2009. Some individuals were detected, confirming the previous literature data. Considering that the species has not been detected in the last Catalan Breeding Bird Atlas sampling, this could represent a new breeding population in Catalonia. We discuss whether this finding could be consequence of a new colonization of the area in recent years or a non-detection of the species during the Atlas sampling. We suggest the convenience of studying the species using more specific methods.

Full text

 

 

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: El Torlit Burhinus oedicnemus a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya

Autors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran

E-mail: joseprost [at] gmail.com

Resum: El Torlit Burhinus oedicnemus és una espècie nidificant a Catalunya, que es troba bàsicament a les planes agrícoles de Lleida i l’Empordà. A la plana de la Selva, fins ara aquesta espècie havia estat considerada com a hivernant o present en migració. Tanmateix, a partir de la revisió de la bibliografia existent s’han trobat més de 30 observacions en període reproductor entre 2002 i 2009, incloent-hi cinc episodis de nidificació confirmada. A més, l’estiu de 2009 es va dur a terme un cens, específicament dissenyat per a la detecció del Torlit, i se’n van localitzar alguns individus, confirmant les dades prèvies de bibliografia. Considerant que l’espècie no va ser detectada durant el mostreig del darrer Atles dels ocells nidificants, això representaria una nova població reproductora per Catalunya. En aquest article discutim si els resultats que exposem poden ser fruit d’una nova colonització de la plana de la Selva en els últims anys, o bé un problema de no-detecció de l’espècie durant el mostreig de l’Atles, quan hauria pogut passar desapercebuda a causa de la seva baixa densitat i detectabilitat. Per tant, suggerim la conveniència d’estudiar l’espècie amb mètodes més específics.

Text complet

 

 

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus en el llano de la Selva: primeras evidencias de una nueva población reproductora en Cataluña

Autores: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran

E-mail: joseprost [at] gmail.com

Resumen: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus es una especie reproductora en Catalunya, donde se encuentra básicamente en los llanos agrícolas de Lleida y el Empordà. En el llano de la Selva, hasta la fecha esta especie había sido considerada como invernante o presente durante el paso migratorio. No obstante, a partir de la revisión de bibliografía existente se han encontrado más de 30 observaciones en periodo reproductor entre 2002 y 2009, incluyendo cinco episodios de reproducción confirmada. Además, en verano de 2009 se llevó a cabo un censo, específicamente diseñado para la detección del Alcaraván Común, en el cual se localizaron algunos individuos, confirmando los datos previos de la bibliografía. Considerando que esta especie no fue detectada durante el muestreo del último Atlas de las aves nidificantes, esto representaría una nueva población reproductora para Catalunya. Discutimos si los resultados que exponemos pueden ser consecuencia de una nueva colonización del llano de la Selva en los últimos años, o si pudiera tratarse de un problema de no-detección de la especie durante el muestreo del Atlas, cuando hubiera podido pasar desapercibida debido a su baja densidad y detectabilidad. Por tanto, sugerimos la conveniencia de estudiar la especie con métodos más específicos.

Texto completo

The authors (in order)

 

Read more...

2009 Issue is already online!

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley

The Long-eared Owl has declined in many European countries. This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso



Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)

Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.

 

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)

Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.

 

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.

 

Texto completo

Read more...