Postnuptial migration of aquatic warblers in Txingundi





Photo by Juan Arizaga

During three consecutive years the authors monitored the use of the Txingundi wetland area by postnuptial migrating aquatic warblers. In this work, they summarize the information derived from the capture of 29 individuals, which represented roughly one of every 100 Acrocephalus catches. The authors highlight the role of the Txingundi area as a stepping-stone and resting area along the migration route of aquatic warblers.

 

 

Title: The aquatic warbler (Acrocephalus paludicola) in Txingundi (N Spain): notes on the characteristics of postnuptial migration

Author: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Abstract: The aim of this paper is to analyze the migratory behaviour of the Aquatic Warbler in Txingudi (N Spain). For this purpose, we have considered the data obtained over three years (2007-2009) of daily ringing during the postnuptial passage. We captured a total of 29 birds, between the months of August (24) and September (5), obtaining an Acrola index of 0.924% (percentage of aquatic warblers over the total catch of Acrocephalus species). This rate is lower than in the NW of France (>1 to 3.5%) which is situated one of the main areas of fat load and rest on the migratory route of the Aquatic Warbler, similar to that found in SW France (0.8%) and higher than the average given to Portugal (0.14%). Altogether, 76% of the captured was composed of juveniles. Weight and fat load was lower than the values recorded in NW Spain (Miño river mouth) but similar to other nearby areas in N Spain (Salburua). We obtained four recaptures within the same year, which estimated an average minimum residence time of 5 days and a weight gain rate of 0.1 g / day (excluding a bird that lost 1 g in a single day). Thus, despite having Txingudi suboptimal habitats for the Aquatic Warbler, the length of stay and the weight gain did not differ from other wetlands where they do exist optimal such as la Nava in Palencia. Txingudi, therefore, seems to have some relevance to the Aquatic Warbler as a stopover and load of fat in the Iberian Peninsula.



Full text

 

CATALÀ

 

Títol: La Boscarla d’Aigua Acrocephalus paludicola a Txingudi (N d’Espanya): notes sobre les característiques del pas postnupcial

Autors: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Resum: L'objectiu d'aquest article és analitzar el comportament migratori de la Boscarla d’Aigua a Txingudi (N d'Espanya). Per això, s'han considerat les dades que s'han obtingut al llarg de tres anys (2007-2009) d'anellament diari durant el període de pas postnupcial. Es van capturar un total de 29 exemplars, entre els mesos d'agost (24) i setembre (5), i es va obtenir un índex "Acrola" de 0,924% (percentatge d'exemplars de Boscarla d’Aigua respecte al total de captures de Acrocephalus). Aquest índex és inferior al registrat en el NO de França (>1-3,5%) on se situa una de les principals àrees de càrrega de greix i descans en la ruta migratòria de la Boscarla d’Aigua, similar a la trobada al SO de França (0,8%) i superior a la mitjana obtinguda a Portugal (0,14%). El 76% dels exemplars capturats eren juvenils. El pes i càrrega de greix van ser inferiors als valors que s'han registrat en el NO d'Espanya (desembocadura del riu Miño) però similars a altres zones pròximes al N d'Espanya (Salburua). Es van obtenir quatre recaptures dins del mateix any, per a les quals es va estimar un temps d'estada mínim amb una mitjana de 5 dies i taxa de guany de pes de 0,1 g / dia (exclòs un exemplar que va perdre 1 g en un sol dia). Així, tot i que els hàbitats de Txingudi són subòptims per la Boscarla d’Aigua, el temps d'estada i el guany de pes no difereixen d'altres aiguamolls on sí que hi ha hàbitats òptims, com la llacuna de la Nava. Txingudi, en conseqüència, sembla tenir cert interès per a la Boscarla d’Aigua com a àrea de descans i de càrrega de greix a la Península. 

Text complet



 

 

ESPAÑOL

 

Título: El Carricerín Cejudo Acrocephalus paludicola en Txingudi (N de España): notas sobre las características del paso postnupcial

Autores: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso

*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de

Resumen: El objetivo del presente artículo es analizar el comportamiento migratorio del carricerín cejudo en Txingudi (N de España). Para ello, se han considerado los datos que se han obtenido a lo largo de tres años (2007-2009) de anillamiento diario durante el periodo de paso posnupcial. Se capturaron un total de 29 ejemplares, entre los meses de agosto (24) y septiembre (5), y se obtuvo un índice “Acrola” de 0,924% (porcentaje de ejemplares de carricerín cejudo respecto al total de capturas de Acrocephalus). Este índice es inferior al registrado en el NO de Francia (>1-3,5%) donde se sitúa una de las principales áreas de carga de grasa y descanso en la ruta migratoria del carricerín cejudo, similar al encontrado en el SO de Francia (0,8%) y superior al promedio dado para Portugal (0,14%). El 76% de los ejemplares capturados estuvo compuesto por juveniles. El peso y carga de grasa fueron inferiores a los valores que se han registrado en el NO de España (desembocadura del río Miño) pero similares a otras zonas próximas en el N de España (Salburua). Se obtuvieron cuatro recapturas dentro del mismo año, por las cuales se estimó un tiempo de estancia mínimo promedio de 5 días y tasa de ganancia de peso de 0,1 g/día (excluido un ejemplar que perdió 1 g en un solo día). Así, aun siendo los hábitats de Txingudi subóptimos para el carricerín cejudo, el tiempo de estancia y la ganancia de peso no difieren de otros humedales donde sí existen hábitats óptimos, como la laguna de La Nava. Txingudi, en consecuencia, parece tener cierto interés para el carricerín cejudo como área de descanso y de carga de grasa en la Península.



Texto completo



 

Juan Arizaga

Read more...

A subalpine bird community before and after fire



Photo by Pere Pons

The consequences of prescribed burnings on high mountain ecosystems are poorly known in the Mediterrarean basin. In this study, bird communities were surveyed before and after burnings in two plots located in the Eastern Pyrenees. The author found that richness, abundance and conservation value decreased after fire but tended to recover from then on.

 

Title: A subalpine rangeland bird community before and after fire: prescribed burning in the Eastern Pyrenees
Author: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Abstract: High mountain rangelands host important populations of threatened bird species, but can be affected by extensive changes in land use. I studied the breeding bird community of two shrubland plots at 1,850–2,100 m a.s.l. in the Pyrenees. Breeding territories were mapped for four years, before and after the prescribed burning, the aim of which was to increase the grazing value of the study area. The most abundant species (reaching ≥3 breeding pairs/10 ha in at least one plot and one year) were Dunnock Prunella modularis, Dartford Warbler Sylvia undata, Stonechat Saxicola torquatus, Rock Bunting Emberiza cia and Ortolan Bunting E. hortulana. The open-shrubland plot contained a similar number of breeding species (10 vs. 9), but a lower overall density (23 vs. 28 breeding pairs/10 ha) than the dense-shrubland plot. Most breeding species also occurred in winter. After fire, the number of bird species, overall density and conservation value (an index that takes into account all species’ densities and their categories of conservation concern in Europe) decreased, but tended to recover afterwards. These results may help understand the composition and dynamics of bird assemblages in managed mountain areas.


Full text

 

CATALÀ

Títol: La comunitat d’ocells d’una pastura subalpina abans i després del foc: cremes prescrites als Pirineus Orientals
Autor: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resum: Les pastures d’alta muntanya acullen poblacions importants d’espècies amenaçades d’ocells, alhora que es veuen afectades per importants canvis en els usos del sòl. Aquest treball estudia la comunitat d’ocells nidificants de dues parcel·les de matollar a 1.850-2.100 metres sobre el nivell del mar als Pirineus. Es van cartografiar els territoris de reproducció durant quatre anys, abans i després d’una crema prescrita encaminada a augmentar el valor de pastura de la zona. Les espècies més abundants (amb ≥ 3 parelles /10 hectàrees en almenys una parcel·la i un any) van ser el Pardal de Bardissa Prunella modularis, la Tallareta Cuallarga Sylvia undata, el Bitxac Comú Saxicola torquatus, el Sit negre Emberiza cia i l’Hortolà Emberiza hortulana. La parcel·la de matollar obert contenia un nombre similar d’espècies d’ocells nidificants (10 vs. 9), però una menor densitat (23 vs. 28 parells/10 ha) que la parcel·la de matollar dens. La majoria de les espècies reproductores també hi van ser presents a l’hivern. Després del foc, el nombre d’espècies d’ocells, la densitat total i el valor de conservació (un índex que inclou la densitat de totes les espècies i les seves categories d’interès de conservació a Europa) es va reduir, però va tendir a recuperar-se posteriorment. Aquests resultats poden ajudar a entendre la composició i dinàmica de les comunitats d’ocells en àrees de muntanya gestionades.

Text complet

ESPAÑOL

Título: La comunidad de aves de un pasto subalpino antes y después del fuego: quemas prescritas en los Pirineos Orientales
Autores: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resumen: Los pastos de alta montaña acogen poblaciones importantes de especies amenazadas de aves, al tiempo que se ven afectados por importantes cambios en los usos del suelo. Este trabajo estudia la comunidad de aves nidificantes en dos parcelas de matorral a 1.850-2.100 metros sobre el nivel del mar en Pirineos. Se cartografiaron los territorios de reproducción durante cuatro años, antes y después de una quema prescrita encaminada a aumentar el valor pastoral de la zona. Las especies más abundantes (llegando a ≥ 3 parejas / 10 hectáreas en al menos una parcela y un año) fueron el Acentor Común Prunella modularis, la Curruca Rabilarga Sylvia undata, la Tarabilla Común Saxicola torquatus, el Escribano Montesino Emberiza cia y el Escribano Hortelano Emberiza hortulana. La parcela de matorral abierto contenía un número similar de especies de aves nidificantes (10 vs. 9), pero una menor densidad (23 vs. 28 parejas/10 ha) que la parcela de matorral denso. La mayoría de las especies reproductoras también estuvieron presentes en invierno. Después del fuego, el número de especies de aves, la densidad total y el valor de conservación (un índice que incluye la densidad de todas las especies y sus categorías de interés de conservación en Europa) se redujeron, pero tendieron a recuperarse posteriormente. Estos resultados pueden ayudar a entender la composición y dinámica de las comunidades de aves en áreas de montaña gestionadas.


Texto completo



Pere Pons

Read more...

2010 Issue is already online!

 

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Fishing behaviour of Ospreys in North Spain

Photo by Joseba Del Villar

The feeding biology of the Osprey remains not well understood in the Iberian Peninsula. This paper analyses the diet and feeding behaviour of this species in an estuary in North Spain. It is suggested that prey behaviour (mullets) determines Osprey feeding success.



 

 





Title: Fishing behaviour of the Osprey (Pandion haliaetus) in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn migration
Author: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Abstract: The fishing behaviour of the Osprey Pandion haliaetus in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn stopover is described. All prey consisted of fish of the family Mugilidae (Grey mullets) and overall fishing events lasted on average 6.3 min with a 68.8 % success rate (N = 61 fishing events). Adults were better fishers (92% of success) than young birds (40%). The occurrence of fishing events was independent of tidal period or tidal direction. However, fishing success was higher when the tide was rising. We discussed how Grey mullet behaviour and abundance may explain these results.

 

 

Full text

 

CATALÀ
 

Títol: Comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de la península Ibèrica durant la migració tardorenca
Autor: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resum: Es descriu el comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de península Ibérica. El temps mig empleat en cada esdeveniment pesquer va ser de 6,3 min i l'èxit de captura del 68,8%. Quan únicament es va considerar els esdeveniments protagonitzats per adults, l'èxit va augmentar fins el 92%. Tots els peixos capturats i identificats en aquest estudi pertanyien a la família Mugilidae. L'activitat pesquera no va estar associada a l'altura o a l'adreça de la marea. No obstant això, l'èxit de pesca va ser major durant l'ascens mareal. Se suggereix que la rapidesa i l’elevat èxit de pesca registrat reflecteixen una gran disponibilitat de preses com a conseqüència del comportament dels mugílids i la seva abundància a l'estuari.

 

Text complet

 

ESPAÑOL
 

Título: Comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la peninsula Ibérica durante la migración otoñal
Autores: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resumen: Se describe el comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la península Ibérica. El tiempo medio empleado en cada evento pesquero fue de 6,3 min y el éxito de captura del 68,8%. Cuando únicamente se tuvieron en cuenta los eventos protagonizados por adultos, el éxito ascendió al 92%. Todos los peces capturados e identificados en este estudio pertenecían a la familia Mugilidae. La actividad pesquera no estuvo asociada a la altura o a la dirección de la marea. No obstante, el éxito de pesca fue mayor durante el ascenso mareal. Se sugiere que la rapidez y elevado éxito de pesca registrado reflejan una gran disponibilidad de presas como consecuencia del comportamiento de los mugílidos y su abundancia en el estuario.

Texto completo


 



Aitor Galarza

Read more...

Annual prize to the best paper

Juan Arizaga, Aitor Galarza & Asier Aldalur

We are honored to announce that the prize for a study published in the Revista Catalana d'Ornitologia (RCO) during 2009 has gone to Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo and Asier Aldalur for their paper entitled "Distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla Larus michahellis lusitanius en el País Vasco: tres décadas de estudio" [Distribution and size of the Basque population of Yellow-legged Gull Larus michahellis lusitanius: three decades of study]. Please, follow this link to see the blog post and this another link to download the pdf of the paper. You can see all published 2009 papers here (*).

Photo by Juan Arizaga

This prize is an annual initiative of the RCO aimed to encourage authors to submit their studies to the journal, and to acknowledge the best contributions to the RCO with a prize of 600 Euros.

(*) Please, note that papers from the RCO editorial board and ICO staff can not receive this prize.

Read more...