Best individuals moult more feathers

30 July 2013

 
Photo by the authors
An study with juvenile wintering Chiffchaffs in the Mediterranean region shows how moult extension is related to individual phenotypic quality









Title: Extension of post-juvenile moult in wintering Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita is related to indices of individual quality
Authors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Abstract: Inter-individual differences in the extent of post-juvenile moult of migratory birds are usually attributed to energetic or time constraints related to different geographic origins. In addition to these factors, recent research has stressed the importance of food availability for the process of moult and the migratory strategy of individuals. Consequently, individual quality and foraging ability would account for both moult extension and body condition. We hypothesized that both variables may be influenced by the same factors and would be correlated in winter. We therefore tested whether the extent of post-juvenile moult was associated with body condition (body mass, muscle and fat scores) and related variables (tarsus and bill length) of forty-six Common Chiffchaff Phylloscopus collybita males wintering in the Mediterranean area. We found no correlation between moult extension and body mass. Nevertheless, Common Chiffchaffs with longer bills and that showed a higher fat score were in better body condition and moulted a larger number of flight feathers. The number of flight and contour feathers moulted increased as the season proceeded, whereas body mass varied on a daily temporal scale. Our results support the idea that individual quality influences post-juvenile moult and winter performance, and suggest that juvenile Common Chiffchaffs with longer bills may display different foraging strategies that lead some individuals to improve their performance.

Full text
 



CATALÀ

Títol: L’extensió de la muda post-juvenil dels mosquiters comuns Phylloscopus collybita hivernants està relacionada amb els índexs de qualitat individual
Autors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Resum: Les diferències entre individus en l’extensió de la muda post-juvenil de les aus migratòries solen atribuir-se a les limitacions energètiques o de temps relacionades amb el diferent origen geogràfic. A més d’aquests factors, estudis recents han destacat la importància de la disponibilitat d’aliment per al procés de la muda i l’estratègia migratòria dels individus. En conseqüència, la qualitat individual i la capacitat de trobar menjar haurien d’estar relacionades amb l'extensió de muda i la condició corporal. En aquest treball plantegem la hipòtesi que ambdues variables poden estar influenciades pels mateixos factors i estarien correlacionades a l'hivern. Vam comprovar si la muda post-juvenil estava associada amb la condició corporal (massa corporal, musculatura i acumulació de greix) i d’altres variables relacionades (tars i bec) en 46 mascles de mosquiter comú Phylloscopus collybita hivernants a la regió mediterrània. No es va trobar una correlació significativa entre l’extensió de la muda i la massa corporal. No obstant això, els mosquiters comuns amb els becs més llargs i que van mostrar una puntuació més alta de greix estaven en millor condició corporal i van mudar un major nombre de plomes de vol. El nombre de plomes de vol i de cobertores del cos mudades va augmentar a mesura que la temporada avançava, mentre que la massa corporal va variar en una escala temporal diària. Els nostres resultats recolzen la idea que la qualitat individual influeix en la muda post-juvenil i el rendiment a l'hivern, i suggereixen que els mosquiters juvenils amb els becs més llargs poden mostrar diferents estratègies d’alimentació que porten a alguns exemplars a millorar el seu estat físic.

Text complet



ESPAÑOL

Título: La extensión de la muda post-juvenil de los mosquiteros comunes Phylloscopus collybita invernantes está relacionada con los índices de calidad individual
Autores: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Resumen: Las diferencias entre individuos en la extensión de la muda post-juvenil de las aves migratorias suelen atribuirse a las limitaciones energéticas o de tiempo relacionadas con el diferente origen geográfico. Además de estos factores, estudios recientes ha destacado la importancia de la disponibilidad de alimento para el proceso de la muda y la estrategia migratoria de los individuos. En consecuencia, la calidad individual y la capacidad de encontrar comida estarían muy relacionadas con la extensión de la muda y la condición corporal. En este trabajo planteamos la hipótesis de que ambas variables pueden estar influenciadas por los mismos factores y estarían correlacionadas en invierno. Comprobamos si la extensión de la muda post-juvenil se asoció con la condición corporal (masa corporal, musculatura y acumulación de grasa) y otras variables relacionadas (tarso y pico) en 46 mosquiteros comunes Phylloscopus collybita machos invernantes de la región mediterránea. No se encontró una correlación significativa entre la extensión de la muda y la masa corporal. Sin embargo, los mosquiteros comunes con picos más largos y puntuación de grasa más alta estaban en mejor condición corporal y mudaron un mayor número de plumas de vuelo. El número de plumas de vuelo y de coberteras del cuerpo mudadas aumentó a medida que el invierno avanzó, mientras que la masa corporal varió principalmente a una escala temporal diaria. Nuestros resultados apoyan la idea de que la calidad individual influye en la muda post-juvenil y rendimiento durante el invierno, y sugieren que los mosquiteros juveniles con los picos más largos pueden mostrar diferentes estrategias de alimentación que llevan a algunos ejemplares a mejorar su condición física.

Texto completo






 
                                                                     Emilio Pagani                 Sergio Hernández


Read more...

Digiscoping in the jungle

20 August 2012



Photo by Mathias R. González-Alentorn

The first pics of a Harpy Eagle preying upon an ursine howler monkey ever made help us to understand the predatory behaviour of the largest forest raptor of the world

















Title: Harpy Eagle (Harpia harpyja) preying on an ursine howler monkey (Alouatta arctoidea) in northeastern Venezuela
Authors: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn
*E-mail bernardourbani[at]yahoo.com
Abstract: This study provides a detailed description on a rare predatory event of a juvenile ursine howler monkey (Alouatta arctoidea) captured and consumed by a sub-adult Harpy Eagle (Harpia harpyja). During ca. 30 min., we observed the behaviour of the eagle from the moment when the howler group was screaming until the raptor fed on the prey. We were able to do the first photographic account of a harpy eagle consuming a howler. The event occurred along the northwestern part of the Orinoco River Delta, Venezuela. This event contributes to elucidate on how raptors process large-bodied arboreal mammals.
 
 
Full text
 





CATALÀ

Títol: Depredació d’una mona udoladora (Alouatta arctoidea) per un harpia (Harpia harpija) al nor-oest de Veneçuela
Autors: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn
*E-mail bernardourbani[at]yahoo.com
Resum: En aquest estudi es fa una descripció minuciosa d’un fenomen rar, com és la depredació d’un juvenil de mona udoladora (Alouatta arctoidea) per un mascle d’harpia sub-adult (Harpia harpyja). Durant aproximadament mitja hora, es va observar el comportament de l’harpia des que el grup de mones estava udolant fins que l’harpia va ingerir la presa. A més, es van realitzar les primeres fotografies de tot el procés Les observacions es van realitzar al nord-oest del Delta del Orinoco, Veneçuela. Aquest estudi pretén esclarir com les rapinyaires processen mamífers arboris grans.



Text complet




ESPAÑOL

Título: Depredación de un mono aullador (Alouatta arctoidea) por parte de un águila arpía (Harpia harpyja) en el noroeste de Venezuela
Autores: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn
*E-mail bernardourbani[at]yahoo.com
Resumen: Este trabajo hace una descripción detallada de un evento raro de depredación de un juvenil de mono aullador (Alouatta arctoidea) capturado y consumido por parte de un macho de águila arpía sub-adulto (Harpia harpyja). Durante aproximadamente 30 minutos, se observó el comportamiento del águila desde que el grupo de monos estaba gritando hasta que el arpía ingería la presa. Se realizó la primera serie fotográfica de una arpía consumiendo un mono aullador. El evento ocurrió en la parte noroeste del Delta del Orinoco, Venezuela. Este estudio contribuye a comprender mejor cómo un rapaz procesa a un mamífero arbóreo de gran tamaño.
 


Texto Completo

 
 
 
 
 
 
                                                    Bernardo Urbani                    John Kvarbäck          Mathías R. González-Alentorn

Read more...

First evidence of trawling bycatch for Balearic shearwaters

18 April 2012


Evidence for a new threat to the Critically Endangered Balearic shearwater (Puffinus mauretanicus), namely trawling bycatch. Two incidents reported in the Western Mediterranean in May 2011.

Photo by Pere Abelló


Title: Trawling bycatch does affect Balearic Shearwaters (Puffinus mauretanicus)
Author: Pere Abelló & Antonio Esteban
*E-mail: pabello[at]icm.csic.es
 Abstract: We herein report two incidents of Balearic Shearwater (Puffinus mauretanicus) trawling bycatch in the western Mediterranean, in May 2011. Both incidents, which involved single individuals, took place during the course of an experimental trawling cruise across the Mediterranean Iberian shelf, and coincided with operations when high numbers of shearwaters were present in relatively shallow waters. These incidents provide for the first time evidence of trawling bycatch for this Critically Endangered seabird. Although trawling bycatch events appear to be rare, they could be of concern under particular conditions, and further research is needed to assess the relevance of this threat.


Full text






CATALÀ

Títol: L’arrossegament afecta la mortalitat de Baldrigues Balears (Puffinus mauretanicus)
Autors: Pere Abelló & Antonio Esteban
*E-mail: pabello[at]icm.csic.es
Resum: En aquest treball es presenten dos incidents de mortalitat de Baldrigues Balears (Puffinus mauretanicus) durant activitats de pesca d’arrossegament a la Mediterrània occidental el juny de 2011. Fins al moment no es coneixien evidències directes d’impacte negatiu de les activitats de pesca d’arrossegament sobre aquesta espècie en perill. Ambdós incidents van tenir lloc en zones relativament somes en coïncidència amb elevades densitats de baldrigues.
 
Text complet
 
 
 



ESPAÑOL

Título: El arrastre afecta la mortalidad de Pardelas Baleares (Puffinus mauretanicus)
Autores: Pere Abelló & Antonio Esteban
*E-mail: pabello[at]icm.csic.es
Resumen: En este trabajo se presentan dos incidentes de mortalidad de Pardela Balear (Puffinus mauretanicus) durante actividades de pesca de arrastre en el Mediterráneo occidental en junio de 2011. Hasta el momento no se disponía de evidencias directas de impacto negativo de las actividades de pesca de arrastre sobre esta especie en peligro. Ambos incidentes tuvieron lugar en zonas relativamente someras en coincidencia con elevadas densidades de pardelas.

 
Texto completo
 
 
 
 


 
Pere Abelló                            Antonio Esteban





 

Read more...

2011 Issue already online

24 December 2011



Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

City singers: new challenges for bird communication

20 October 2011



Photo by Dario Sanches

Bird songs show higher frequencies along a rural-urban gradient in response to human noise












Title: The Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis) utters higher frequency songs in urban habitats
Author: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Abstract: Literature is increasingly reporting cases of animal species changing their behaviour when dwelling in towns. Common responses of passerines involve earlier singing during the day and variation in song physical properties to reduce the impact of masking traffic noise on communication. In this paper I analyse the song of the Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis), a widespread passerine inhabiting Central and Southern America. I recorded the songs from 114 males along a rural-urban gradient encompassing open woodland, peripheral and inner garden suburbs in Bahía Blanca, Argentina. By considering variation in five frequency parameters of the song, I found that Rufous-Collared Sparrows sang significantly higher pitched songs (with higher minimum frequency) when dwelling in suburbs than in rural habitats. This study provides further evidence of bird behaviour of switching song frequency in urban habitats, as recorded in several Northern American and European passerines. Since anthropogenic noise is predominantly low in frequency, singing at higher pitches in cities likely reduces acoustic interference and maximize signal transmission over distance.


CATALÀ

Títol: El Txingolo Comú (Zonotrichia capensis) té un cant més agut en habitats urbans
Autor: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es
Resum: Hi ha un nombre cada cop més gran d’espècies animals on s’han demostrat que han canviat el seu comportament quan viuen a les ciutats. Dos canvis típics observats en paseriformes són el cant més d’hora pel matí i la variació de les seves propietat físiques amb l’objectiu de reduir l’efecte del soroll del trànsit en la comunicació. En aquest estudi es va analitzar el cant del Txingolo Comú, un paseriforme molt comú arreu d’Amèrica Central i del Sud. Es va enregistrar el cant de 114 mascles al llarg d’un gradient rural-urbà que inclogué boscos oberts i jardins tant de la perifèria com del centre dels barris de les afores de Bahía Blanca, Argentina. Mitjançant l’estudi de la variació en cinc paràmetres de freqüència de les cançons, es va trobar que el Txingolo Comú va cantar significativament amb tons més aguts (freqüències mínimes més altes) quan viu a les zones urbanes. Aquest estudi proporciona més evidències sobre els canvis en l’espectre de freqüència de les cançons dels ocells en hàbitats urbans, com ja s’ha vist en d’altres paseriformes nord-americans i europeus. Ja que el soroll antropogènic és predominantment de baixa freqüència, en cantar en tons més aguts es reduirien les interferències i es maximitzaria la transmissió de senyals en la distància dintre de les ciutats.

ESPAÑOL

Título: El Chingolo Común (Zonotrichia capensis) muestra un canto más agudo en hábitats urbanos
Autor: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es
Resumen: Existe un número creciente de especies animales en las que se han demostrado cambios de comportamiento al vivir en las ciudades. Dos respuestas típicas observadas en paseriformes son el canto más temprano por la mañana y la variación de sus propiedades físicas con objeto de reducir el enmascaramiento del ruido del tráfico en la comunicación. En este estudio se analizó el canto del Chingolo Común, un paseriforme muy común de América Central y del Sur. Se registró el canto de 114 machos a lo largo de un gradiente rural-urbano que abarcó bosques abiertos y jardines tanto de la periferia como en el centro de los barrios de las afueras de Bahía Blanca, Argentina. Al estudiar la variación en cinco parámetros de frecuencia de las canciones, se encontró que el Chingolo Común cantó significativamente con tonos más agudos (frecuencias mínimas más altas) cuando vivía en las zonas urbanas. Este estudio proporciona más evidencias sobre los cambios en el espectro de frecuencia de las canciones de las aves en hábitats urbanos, tal y como ya se ha visto en diversos paseriformes norteamericanos y europeos. Puesto que el ruido antropogénico es predominantemente de baja frecuencia, al cantar en tonos más agudos se reducirían las interferencias y se maximizaría la transmisión de señales en la distancia dentro de las ciudades.
  





Paola Laiolo

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP