Good news! Better conservation status for Catalan birds
08 November 2013
 |
Photo by Ricardo Herranz
|
Title: Changes in the conservation status of the breeding birds in Catalonia (NE Iberian Peninsula) in the period 2002-2012
Authors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Abstract: The first assessment of the conservation status of breeding birds in Catalonia was made in 2002 on the basis of their population sizes and distributions and the changes in these two parameters that had occurred since the 1980s to the beginning of the 2000s. A second assessment was recently made, taking into account the situation of the population sizes and distributions in 2012 and changes occurred during the period 2002-2012. Since both assessments were made according to the criteria of the International Union for Conservation of Nature (IUCN), it has been possible to study the change in conservation status applying the Red List Index, the indicator recommended by this international body for this purpose. A key point of this methodology is to determine genuine changes in status and differentiate them from those associated with variations in the level of knowledge or modifications in the evaluation criteria. Once this was taken into account we applied the Red List Index (RLI) algorithm using 155 species (67% of bird species breeding in Catalonia) both for 2002 and 2012. The index showed an improvement of the threat status by 4% during this 10-year period. In addition, we re-evaluated the 2002 status with updated criteria and knowledge and applied the same algorithm to calculate a second index (re-RLI) for 232 (all breeding species). The re-RLI improved by 5% during this decade. The results suggest a general improvement in the overall conservation status of birds breeding in Catalonia during the last 10 years.
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Abstract: The first assessment of the conservation status of breeding birds in Catalonia was made in 2002 on the basis of their population sizes and distributions and the changes in these two parameters that had occurred since the 1980s to the beginning of the 2000s. A second assessment was recently made, taking into account the situation of the population sizes and distributions in 2012 and changes occurred during the period 2002-2012. Since both assessments were made according to the criteria of the International Union for Conservation of Nature (IUCN), it has been possible to study the change in conservation status applying the Red List Index, the indicator recommended by this international body for this purpose. A key point of this methodology is to determine genuine changes in status and differentiate them from those associated with variations in the level of knowledge or modifications in the evaluation criteria. Once this was taken into account we applied the Red List Index (RLI) algorithm using 155 species (67% of bird species breeding in Catalonia) both for 2002 and 2012. The index showed an improvement of the threat status by 4% during this 10-year period. In addition, we re-evaluated the 2002 status with updated criteria and knowledge and applied the same algorithm to calculate a second index (re-RLI) for 232 (all breeding species). The re-RLI improved by 5% during this decade. The results suggest a general improvement in the overall conservation status of birds breeding in Catalonia during the last 10 years.
 |
| Full text |
CATALÀ
Títol: Canvis en l’estatus de conservació dels ocells nidificants a Catalunya (NE península Ibèrica) en el període 2002-2012
Autors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resum: La primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells reproductors de Catalunya es va dur a terme l’any 2002 a partir de la situació que mostraven les poblacions de les espècies ençà i els canvis ocorreguts des dels anys 80 del darrer segle. Recentment, s’ha fet una actualització de l’estat de conservació a partir de les estimes poblacionals i distribucions l’any 2012 i dels canvis ocorreguts en el període 2002-2012. Degut a què ambdues avaluacions s’han fet seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), ens ha estat possible l’estudi del canvi d’estatus aplicant l’Índex de la Llista Vermella (RLI), l’indicador recomanat per aquest organisme internacional per determinar els canvis en l’estatus de conservació. Un factor clau d’aquest metodologia és distingir els canvis reals d’aquells associats a canvis en el grau de coneixement de les espècies o modificacions en els criteris d’avaluació. Un cop això es va tenir en consideració, es va aplicar l’algoritme del RLI per a 155 espècies (67% de les espècies nidificants a Catalunya) per al 2002 i 2012. Aquest índex va mostrar una millora del 4% en aquest període. A més, i com a procediment alternatiu, es van re-avaluar els estatus 2002 amb criteris i dades actualitzades i es va aplicar el mateix algoritme per a calcular un segon índex, anomenat re-RLI, per a 232 espècies (totes les espècies nidificants). Aquest segon índex també va millorar (5%) durant aquesta dècada. Aquests resultats suggereixen una millora general en l’estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya en els darrers 10 anys.
(Veure informe original en català)
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resum: La primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells reproductors de Catalunya es va dur a terme l’any 2002 a partir de la situació que mostraven les poblacions de les espècies ençà i els canvis ocorreguts des dels anys 80 del darrer segle. Recentment, s’ha fet una actualització de l’estat de conservació a partir de les estimes poblacionals i distribucions l’any 2012 i dels canvis ocorreguts en el període 2002-2012. Degut a què ambdues avaluacions s’han fet seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), ens ha estat possible l’estudi del canvi d’estatus aplicant l’Índex de la Llista Vermella (RLI), l’indicador recomanat per aquest organisme internacional per determinar els canvis en l’estatus de conservació. Un factor clau d’aquest metodologia és distingir els canvis reals d’aquells associats a canvis en el grau de coneixement de les espècies o modificacions en els criteris d’avaluació. Un cop això es va tenir en consideració, es va aplicar l’algoritme del RLI per a 155 espècies (67% de les espècies nidificants a Catalunya) per al 2002 i 2012. Aquest índex va mostrar una millora del 4% en aquest període. A més, i com a procediment alternatiu, es van re-avaluar els estatus 2002 amb criteris i dades actualitzades i es va aplicar el mateix algoritme per a calcular un segon índex, anomenat re-RLI, per a 232 espècies (totes les espècies nidificants). Aquest segon índex també va millorar (5%) durant aquesta dècada. Aquests resultats suggereixen una millora general en l’estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya en els darrers 10 anys.
(Veure informe original en català)
|
| Text complet |
ESPAÑOL
Título: Cambios en el estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña (NE península Ibérica) en el periodo 2002-2012
Autores: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resumen: La primera evaluación del estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña se llevó a cabo en el año 2002 a partir de la situación que mostraban las poblaciones de las especies en aquel momento y de los cambios ocurridos desde los años 80 del último siglo. Recientemente, se ha hecho una actualización del estado de conservación de las aves para el periodo 2002-2012. Debido a que ambas evaluaciones se han realizado siguiendo los criterios de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), nos ha sido posible el estudio del cambio de estatus aplicando el Índice de Lista Roja (RLI), el indicador recomendado por este organismo internacional para determinar los cambios en el estatus de conservación. Un factor clave de esta metodología es distinguir los cambios reales de aquellos artefactuales asociados a cambios en el grado de conocimiento de las especies o modificaciones en los criterios de evaluación. Una vez esto se tuvo en consideración, se aplicó el algoritmo del RLI para un 155 especies (67% de las especies reproductoras en Cataluña) para el 2002 y 2012. Este índice mostró una mejora del 4% en este periodo de 10 años. Además, y como procedimiento alternativo, se re-evaluaron los estatus 2002 con criterios y datos actualizados y se aplicó el mismo algoritmo para calcular un segundo índice, llamado re-RLI, para 232 especies (todas las especies reproductoras). Este segundo índice también mejoró (5%) durante esta década. Estos resultados sugieren una mejora general en el estado de conservación de las aves reproductoras en Cataluña en los últimos 10 años.
Read more...
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resumen: La primera evaluación del estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña se llevó a cabo en el año 2002 a partir de la situación que mostraban las poblaciones de las especies en aquel momento y de los cambios ocurridos desde los años 80 del último siglo. Recientemente, se ha hecho una actualización del estado de conservación de las aves para el periodo 2002-2012. Debido a que ambas evaluaciones se han realizado siguiendo los criterios de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), nos ha sido posible el estudio del cambio de estatus aplicando el Índice de Lista Roja (RLI), el indicador recomendado por este organismo internacional para determinar los cambios en el estatus de conservación. Un factor clave de esta metodología es distinguir los cambios reales de aquellos artefactuales asociados a cambios en el grado de conocimiento de las especies o modificaciones en los criterios de evaluación. Una vez esto se tuvo en consideración, se aplicó el algoritmo del RLI para un 155 especies (67% de las especies reproductoras en Cataluña) para el 2002 y 2012. Este índice mostró una mejora del 4% en este periodo de 10 años. Además, y como procedimiento alternativo, se re-evaluaron los estatus 2002 con criterios y datos actualizados y se aplicó el mismo algoritmo para calcular un segundo índice, llamado re-RLI, para 232 especies (todas las especies reproductoras). Este segundo índice también mejoró (5%) durante esta década. Estos resultados sugieren una mejora general en el estado de conservación de las aves reproductoras en Cataluña en los últimos 10 años.
|
| Texto completo |
 |
Marc Anton Sergi Herrando
|
The red list of the breeding birds of Catalonia
07 November 2013
 |
Photo by Antonio Manglano
|
Title: The red list of the birds breeding in Catalonia (NE Iberian Peninsula) 2012
Authors: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Abstract: The International Union for Conservation of Nature (IUCN) recommends assessing the conservation status of the species at regional level and updating it periodically. In Catalonia, the first evaluation of the threat categories of breeding birds was done in 2002. Here, we make an update for the period 2002-2012. We applied IUCN criteria, which evaluate the risk of extinction, taking into account population estimates, distribution and trends of the evaluated population. We also applied the guidelines on the assessment of threat categories at regional level that assess the possibilities of rescue from neighbouring populations under a hypothetic event of local extinction. Seventy-four species were considered threatened, i.e. classified as critically endangered, endangered or vulnerable. These species represent 33% of breeding species in Catalonia. Establishing categories of threat is an important step in determining conservation priorities. However, these priorities should also take into account the status of species at a larger geographical scale, the relative importance of regional populations at the global level and the possibilities of the environmental managers to influence in the management of particular species, its habitat, and the socioeconomic context.
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Abstract: The International Union for Conservation of Nature (IUCN) recommends assessing the conservation status of the species at regional level and updating it periodically. In Catalonia, the first evaluation of the threat categories of breeding birds was done in 2002. Here, we make an update for the period 2002-2012. We applied IUCN criteria, which evaluate the risk of extinction, taking into account population estimates, distribution and trends of the evaluated population. We also applied the guidelines on the assessment of threat categories at regional level that assess the possibilities of rescue from neighbouring populations under a hypothetic event of local extinction. Seventy-four species were considered threatened, i.e. classified as critically endangered, endangered or vulnerable. These species represent 33% of breeding species in Catalonia. Establishing categories of threat is an important step in determining conservation priorities. However, these priorities should also take into account the status of species at a larger geographical scale, the relative importance of regional populations at the global level and the possibilities of the environmental managers to influence in the management of particular species, its habitat, and the socioeconomic context.
|
| Full text |
CATALÀ
Títol: La llista vermella dels ocells nidificants de Catalunya (NE Península Ibèrica) 2012
Autors: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resum: La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) recomana avaluar l’estat de conservació de les espècies a nivell regional i actualitzar-los periòdicament. A Catalunya, la primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells nidificants es va realitzar l’any 2002. En aquest treball presentem una actualització per al període 2002-2012. S’han utilitzat els criteris de la UICN, que avaluen el risc d’extinció en una regió determinada, tenint en compte el nombre d’individus madurs, la distribució i les tendències de cada espècie avaluada, així com les possibilitats de rescat des de poblacions veïnes en el cas d’una hipotètica extinció local. A l’avaluació 74 espècies han estat considerades amenaçades (CR, EN i VU). Aquest conjunt representa el 33% de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. L’establiment de les categories d'amenaça és un pas important en la determinació de prioritats de conservació en una regió, encara que per a definir aquestes prioritats també s’han de tenir en compte la situació de cada espècie a una escala geogràfica superior, la importància relativa de les poblacions de la regió en relació a les poblacions globals i les possibilitats dels gestors ambientals per influir tant en la gestió de l'espècie com en el seu hàbitat i en el context socioeconòmic.
(Veure informe original en català)
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resum: La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) recomana avaluar l’estat de conservació de les espècies a nivell regional i actualitzar-los periòdicament. A Catalunya, la primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells nidificants es va realitzar l’any 2002. En aquest treball presentem una actualització per al període 2002-2012. S’han utilitzat els criteris de la UICN, que avaluen el risc d’extinció en una regió determinada, tenint en compte el nombre d’individus madurs, la distribució i les tendències de cada espècie avaluada, així com les possibilitats de rescat des de poblacions veïnes en el cas d’una hipotètica extinció local. A l’avaluació 74 espècies han estat considerades amenaçades (CR, EN i VU). Aquest conjunt representa el 33% de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. L’establiment de les categories d'amenaça és un pas important en la determinació de prioritats de conservació en una regió, encara que per a definir aquestes prioritats també s’han de tenir en compte la situació de cada espècie a una escala geogràfica superior, la importància relativa de les poblacions de la regió en relació a les poblacions globals i les possibilitats dels gestors ambientals per influir tant en la gestió de l'espècie com en el seu hàbitat i en el context socioeconòmic.
(Veure informe original en català)
|
| Text complet |
ESPAÑOL
Título: La lista roja de las aves nidificantes de Cataluña (NE Península Ibérica) 2012
Autores: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resumen: La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) recomienda evaluar el estado de conservación de las especies a nivel regional y actualizarlos periódicamente. En Cataluña, la primera evaluación del estado de conservación de las aves nidificantes se realizó en 2002. En este trabajo presentamos una actualización para el período 2002-2012 utilizando los criterios de la UICN, que evalúan el riesgo de extinción en una región determinada. A tal efecto se han tenido en cuenta el número de individuos maduros, la distribución y las tendencias de cada especie evaluada, así como las posibilidades de rescate desde poblaciones vecinas en el caso de una hipotética extinción local. Tras la evaluación 74 se han considerado amenazadas (CR, EN, VU). Este conjunto representa el 33% de las especies de aves que nidifican en Cataluña. El establecimiento de las categorías de amenaza es un paso importante en la determinación de prioridades de conservación en una región, aunque para definir estas prioridades se han de tener en cuenta la situación de cada especie en una escala geográfica superior, la importancia relativa de las poblaciones de la región en relación a las poblaciones globales y las posibilidades de los gestores ambientales de influir tanto en la gestión de la especie como en su hábitat y en el contexto socioeconómico.
Read more...
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resumen: La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) recomienda evaluar el estado de conservación de las especies a nivel regional y actualizarlos periódicamente. En Cataluña, la primera evaluación del estado de conservación de las aves nidificantes se realizó en 2002. En este trabajo presentamos una actualización para el período 2002-2012 utilizando los criterios de la UICN, que evalúan el riesgo de extinción en una región determinada. A tal efecto se han tenido en cuenta el número de individuos maduros, la distribución y las tendencias de cada especie evaluada, así como las posibilidades de rescate desde poblaciones vecinas en el caso de una hipotética extinción local. Tras la evaluación 74 se han considerado amenazadas (CR, EN, VU). Este conjunto representa el 33% de las especies de aves que nidifican en Cataluña. El establecimiento de las categorías de amenaza es un paso importante en la determinación de prioridades de conservación en una región, aunque para definir estas prioridades se han de tener en cuenta la situación de cada especie en una escala geográfica superior, la importancia relativa de las poblaciones de la región en relación a las poblaciones globales y las posibilidades de los gestores ambientales de influir tanto en la gestión de la especie como en su hábitat y en el contexto socioeconómico.
|
| Texto completo |
|
Marc Anton Sergi Herrando
|
Great bustards in the Balearic Islands
09 October 2013
 |
| Photo by Pepo Navarro |
Old manuscripts of the XIX century demonstrate some irruptions of the species in Minorca.
Title: Irregular occurrence during the winter of Great Bustards (Otis tarda) in Balearic Islands with a possible Central European origin
*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Abstract: This note reviews the historical information available about the irregular occurrence during the winter of the Great Bustard (Otis tarda) in Balearic Islands, and documents its presence in the island of Minorca in the 19th century (an adult female or an immature male in December 1807 and another on January 1830) based on a manuscript of Josep Sanxo. Also, the observations analysed within the biogeographical context of the irruption of winter movements of Central European Great Bustards suggest Central Europe as a probable origin for those individuals.
 |
| Full text |
CATALÀ
Títol: Presència irregular de Pioc Salvatge (Otis tarda) a l’hivern a les Illes Balears amb possible orígen centreeuropeu
Autors: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Resum: Es revisa la informació històrica disponible sobre la presencia hivernal del Pioc Salvatge (Otis tarda) a les illes Balears, i basada en (Sanxo ca. 1845), documenta la seva presència en el segle XIX a l’illa de Menorca (una femella adulta o un mascle immadur el desembre de 1807, i un altre exemplar el gener de 1830). També l’anàlisi de les observacions en el context biogeogràfic de les fugides per fredorades hivernals dels Piocs centreeuropeus suggereixen Centreeuropa com a possible origen dels exemplars.
|
| Text complet |
ESPAÑOL
Read more...
Título: Presencia irregular de Avutardas (Otis tarda) en invierno en las Islas Baleares con posible origen centroeuropeo
Autores: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
Autores: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Resumen: Se revisa la información histórica disponible sobre la presencia invernal de la Avutarda Común (Otis tarda) en las islas Baleares, y basada en (Sanxo ca. 1845), documenta su presencia en el siglo XIX en la isla de Menorca (una hembra adulta o un macho inmaduro en diciembre de 1807, y otro ejemplar en enero de 1830). Además, el análisis de las observaciones en el contexto biogeográfico de fugas de tempero de avutardas centroeuropeas sugiere a Centroeuropa como posible origen de los ejemplares.
|
| Texto completo |
 |
Xavier Ferrer Isadora Christel Albert Cama
|
When theory meets conservation
08 October 2013
 |
| Photo by Mike Grimes |
Photo by Mike Grimes
Title: Patterns, processes and conservation of communities: the case of a waterbird community in artificial ponds
*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Abstract: The study of communities in ecology has acquired more importance in the last years because it allows more general and precise evaluations of the species’ organization patterns and their related processes. Here, we make a review of the main historical facts in community ecology, and of some of the theoretical principles that explain community composition. We include an example where we analyze the distribution patterns and the processes causing them of a waterbird community using artificial irrigation ponds at the southeastern Spain. We identified that the composition of the waterbirds community depended on the natural history of the species, but also on biogeographic processes (pond size and isolation degree), quality of the available habitat (differences in the construction design and vegetation) and positive biological interactions between the species. We also detected that the community was organized under a nested pattern, and that the causes of the pattern changed between seasons (breeding vs. wintering). We use this information to give management recommendations for the waterbirds community at the irrigation ponds. As the ponds are embedded in a network of natural and artificial wetlands of international importance, we finally use a cost-efficiency approach to give management recommendations for the conservation of the waterbirds in the wetlands network. This study shows how theoretical community ecology can be used to study animal and plant communities and how we can connect this information with conservation biology.
|
| Full text |
CATALÀ
Títol: Patrons, processos i conservació de comunitats: El cas d’una comunitat d’aus aquàtiques en aiguamolls artificials
Autors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Resum: L'estudi de comunitats en ecologia ha adquirit una gran importància en els darrers anys, ja que permet avaluacions de caràcter general i precís dels patrons d'organització de les espècies i els seus processos relacionats. En aquest estudi es fa una revisió de les principals etapes històriques en ecologia de comunitats i d'alguns dels principis teòrics que expliquen la composició de la comunitat. També incloem un exemple on s'analitzen els patrons de distribució i els processos que els causen en una comunitat d'aus aquàtiques que utilitza una xarxa de basses de reg artificials al sud-est d'Espanya. Es va identificar que la composició de la comunitat d'aus aquàtiques depenia de la història natural de les espècies, però també de processos biogeogràfics (mida de l'estany i el grau d'aïllament), de la qualitat de l'hàbitat disponible (diferències en el disseny de la construcció i de la vegetació) i de les interaccions biològiques positives entre les espècies. També es va detectar que la comunitat es va organitzar seguint un patró imbricat, i que les causes del patró varien entre estacions (reproducció vs hivern). Utilitzem aquesta informació per donar recomanacions sobre la gestió de la comunitat d'aus aquàtiques a les basses de reg. Finalment, com les basses estan immerses en una xarxa d'aiguamolls naturals i artificials d'importància internacional, vam fer servir un enfoc de cost -eficiència per donar recomanacions de gestió per a la conservació de les aus aquàtiques en tota la xarxa de zones humides. Aquest estudi mostra com la teoria d'ecologia de comunitats es pot fer servir per estudiar comunitats de plantes i animals, i com podem connectar aquesta informació amb la biologia de la conservació.
|
| Text complet |
ESPAÑOL
Read more...
Título: Patrones, procesos y conservación de comunidades: El caso de las aves acuáticas en humedales artificiales
Autores: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
Autores: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Resumen: El estudio de comunidades en ecología ha adquirido una gran importancia en los últimos años, ya que permite evaluaciones de carácter general y preciso de los patrones de organización de las especies y sus procesos relacionados. En este estudio se hace una revisión de las principales etapas históricas en ecología de comunidades y de algunos de los principios teóricos que explican la composición de la comunidad. También incluimos un ejemplo donde se analizan los patrones de distribución y los procesos que los causan en una comunidad de aves acuáticas que usa una red de balsas de riego artificiales en el sureste de España. Se identificó que la composición de la comunidad de aves acuáticas dependía de la historia natural de las especies, pero también de procesos biogeográficos (tamaño del estanque y el grado de aislamiento), de la calidad del hábitat disponible (diferencias en el diseño de la construcción y de la vegetación) y de las interacciones biológicas positivas entre la especies. También se detectó que la comunidad se organizó siguiendo un patrón anidado, y que las causas del patrón cambian entre temporadas (cría vs invernada). Utilizamos esta información para dar recomendaciones sobre la gestión de la comunidad de aves acuáticas en las balsas de riego. Finalmente, como los estanques están inmersos en una red de humedales naturales y artificiales de importancia internacional, utilizamos un enfoque de coste-eficiencia para dar recomendaciones de gestión para la conservación de las aves acuáticas en toda la red de humedales. Este estudio muestra cómo la teoría de ecología de comunidades puede usarse para estudiar comunidades de plantas y animales, y cómo podemos conectar esta información con la biología de la conservación.
|
| Texto completo |
Esther Francisco Toni
Subscribe to:
Posts (Atom)