Sexing Dippers from Guipuzkoa



Photo by Claude Ruchet

Dipper males and females are indistinguishable, but their biometry may help us to determine their sex.

 

Title: Using biometrics to sex White-throated Dippers Cinclus cinclus in Gipuzkoa

Authors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Abstract: Gipuzkoa (N Spain) is a region with a good White-throated Dipper Cinclus cinclus population, although its biometrics has been never studied. The aims of this article are: (1) to describe the biometrics, (2) to obtain a useful function to accurately sex the individuals, and (3) to evaluate the accuracy of the formulas provided for other areas in the population of Gipuzkoa. Overall, we obtained results similar than those reported in similar studies: males were larger than females, and wing length was one of the most useful variables to sex individuals. Our formulas allowed us to sex correctly the 97% of our sample [First-year birds: D1 = 0,52(wing length) – 2,24(index C2) – 44,12; if D1 > 0,40 a bird is a male, and if D1 < 0,40, a bird is a female; adult birds: D2 = 0,54(wing length) – 48,17; if D2 > 0,48 a bird is a male, and if D2 < 0,48, a bird is a female]. This equation was much better than the formulas provided in similar studies carried out in other areas. Finally, we compared the biometry of the Gipuzkoa population with other populations from Iberia, other parts of Europa and Africa.

CATALÀ

Títol: Sexat de Merles d’Aigua Cinclus cinclus a Guipuzkoa a partir de la seva biometria

Autors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga

*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resum: Guipuzkoa és un territori on la Merla d’Aigua Cinclus cinclus és una espècie comuna. Malgrat això, la biometria de la seva població no s’ha descrit fins al moment. Els objectius d’aquest article són: (1) descriure la biometria, (2) desenvolupar una fórmula que permeti determinar el sexe, i (3) avaluar la utilitat de l’equació proporcionada per d’altres estudis per determinar el sexe de l’espècie en les poblacions de Gipuzkoa. En conjunt, s’han obtingut resultats similars als de treballs previs amb d’altres poblacions: els mascles són més grans que les femelles i la longitud alar és una de les variables amb més pes a l’hora de classificar el sexe d’un exemplar. L’índex C2 també va tenir un pes significatiu a l’hora de classificar el sexe. L’equació obtinguda a partir d’un anàlisi discriminant va permetre classificar correctament el sexe del 97% de la mostra [Joves: D1 = 0,52 (longitud alar ) - 2,24 (índex C2) - 44,12; si D1 > 0,40 l’exemplar seria un mascle, mentre que si D1 < 0,40 seria una femella; Adults: D2 = 0,54 (longitud alar) - 48,17; si D2 > 0,48 mascle i si D2 < 0,48 femella]. Ambdues fórmules van ser millors que qualsevol de les que s’han obtingut per a d’altres zones d’Espanya. Finalment, la comparació de la biometria de la població estudiada va oferir diferències amb altres poblacions, tant ibèriques com d’altres zones d’Europa i el nord d’Àfrica.

ESPAÑOL

Título: Sexado de Mirlos Acuáticos Cinclus cinclus en Gipuzkoa a partir de la biometría
Autores: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resumen: Gipuzkoa es un territorio donde el Mirlo Acuático Cinclus cinclus es común. Sin embargo, la biometría de su población no ha sido descrita hasta el momento. Los objetivos del presente artículo son: (1) describir la biometría, (2) desarrollar una fórmula que permita determinar el sexo y (3) evaluar la utilidad de la ecuación proporcionada en otros estudios para determinar el sexo de la especie en el territorio de Gipuzkoa. En conjunto, se han obtenido resultados similares a los de trabajos previos con otras poblaciones: los machos son más grandes que las hembras y la longitud alar es una de las variables con más peso a la hora de clasificar el sexo de un ejemplar. El índice C2, no obstante, también tuvo un peso significativo a la hora de clasificar el sexo. La ecuación obtenida a partir de un análisis discriminante permitió clasificar correctamente el sexo del 97% de la muestra [Jóvenes: D1 = 0,52(longitud alar) – 2,24(índice C2) – 44,12; si D1 > 0,40 el ejemplar sería un macho, y si D < 0,40, una hembra; Adultos: D2 = 0,54(longitud alar) – 48,17; si D2 > 0,48 el ejemplar sería un macho, y si D2 < 0,48, una hembra]. Ambas fórmulas fueron mejores que cualquiera de las que se han obtenido para otras zonas de España. Finalmente, la comparación de la biometría de la población estudiada arrojó diferencias con otras poblaciones, tanto ibéricas como de otras zonas de Europa y el norte de África.

Read more...

Where have all the Water Rail males gone?

 

Photo by Miguel Montoro

An extremely biased sex-ratio to females has been found in the wintering population of the reed beds of Urdaibai (North Spain), but why?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Title: Only females! An unexpected sex-biased population of Water Rails Rallus aquaticus wintering in a tidal marsh in the North of Spain

Authors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Knowledge on population structure is fundamental to analyze the spatial distribution and habitat selection between sex classes. The aim of this work is to describe the structure in terms of sex ratio of a population of Water Rail Rallus aquaticus wintering in a tidal reed bed area at Urdaibai (North of Spain). Sampling was carried out during winter 2012-2013. Overall, 20 Water Rails were captured, and the sex was molecularly determined in 19 of these. Except one male the rest of the Water Rails (94.7%) were females. This unusual pattern can be explained by some plausible processes. First, assuming that the male is the dominant sex and thus has priority access to optimal habitat, our result is compatible with the idea that tidal reed beds could be a suboptimal habitat occupied by the subordinate sex (females). Alternatively, tidal reed beds may have enough quality but males may maintain their breeding territories elsewhere, and only females move. Capture-associated biases were excluded. When considering biometrics, it seems unlikely that our Water Rails are winter visitors from northern origin regions.

CATALÀ

Títol: Només femelles! Inesperada alta proporció de femelles en Rasclons Rallus aquaticus hivernants a canyissars intermareals al nord d’Espanya

Autors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga

*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: El coneixement de l’estructura demogràfica o poblacional és essencial per a la comprensió de molts aspectes de la biologia i ecologia animal, utilitzant sovint el sexe com a criteri de classificació. L’anàlisi de l’estructura poblacional és fonamental per determinar els factors que determinen la distribució espacial i ús diferencial de l’hàbitat segons sexes. L’objectiu d’aquest article és descriure l’estructura de la població de Rascló Rallus aquaticus en canyissars de caràcter intermareal en Urdaibai, durant el període no reproductor. Per a això es va mostrejar l’espècie durant l’hivern 2012-2013. Es van capturar 20 individus, dels quals es va poder determinar el sexe de 19, mitjançant tècniques moleculars. Excepte un mascle, la resta (94,7%) van ser femelles. Sent obligat dur a terme nous estudis en el futur per determinar les causes que expliquen aquest patró, avancem les següents hipòtesis: (1) els mascles, dominants, no ocupen hàbitats subòptims, que queden així disponibles per a les femelles, o (2) podria ser que els canyissars mareals siguin hàbitats favorables, al menys a l’hivern, però que els mascles ocupin els territoris que són utilitzats en època de cria, a causa dels avantatges que això comporta des d’un punt de vista reproductiu. Per biometria, sembla poc probable que les aus d’Urdaibai provinguin de poblacions migratòries hivernants.

 

ESPAÑOL

Título: ¡Sólo hembras! Inesperada alta proporción de hembras en Rascones Rallus aquaticus invernantes en carrizales intermareales en el norte de España
Autores: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: El conocimiento de la estructura demográfica o poblacional es esencial para la comprensión de muchos aspectos de la biología y ecología animal, utilizándose a menudo el sexo como criterio de clasificación. El análisis de la estructura poblacional es fundamental para determinar los factores que determinan la distribución espacial y uso diferencial del hábitat según sexos. El objetivo de este artículo es describir la estructura de la población de Rascón Rallus aquaticus en carrizales de carácter intermareal en Urdaibai, durante el periodo no reproductor. Para ello se muestreó la especie durante el invierno 2012-2013. Se capturaron 20 individuos, de los que se pudo determinar el sexo de 19, mediante técnicas moleculares. Excepto un macho, los demás individuos (94,7% de la población) fueron hembras. Siendo obligado llevar a cabo nuevos estudios en el futuro para determinar las causas que explican este patrón, avanzamos las siguientes hipótesis: (1) los machos, dominantes, no ocupan hábitats subóptimos, que quedan así disponibles para las hembras, o (2) alternativamente, podría ser que los carrizales mareales sean hábitats favorables, al menos en invierno, pero que los machos ocupen los territorios que son utilizados en época de cría, debido a las ventajas que esto conlleva desde un punto de vista reproductivo. Por biometría, parece poco probable que las aves de Urdaibai procedieran de poblaciones migratorias invernantes.

 

 

 

 

 

Read more...

Migration of Acrocephalus Warblers in the Bay of Biscay

Photo by Juan Carlos Andrés

An study in three marshlands from Spain and France provides new insights into the migration strategies of the Reed, Sedge and Aquatic Warblers. 
















Title: Stopover by reed-associated warblers (Acrocephalus spp.) in wetlands from the southeastern of the Bay of Biscay during the autumn and spring passage
Authors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Understanding how migratory Acrocephalus warblers use the wetlands along the coast of the southeastern bay of Biscay during the autumn and spring migrations is a matter of concern from a conservation and management viewpoints. Our aim was to explore whether Acrocephalus warblers use the region in spring in the same way than in autumn. For that, we used ringing data obtained at three marsh areas (Adour, Txingudi and Urdaibai) during the autumn of 2011 and the spring of 2012. Overall, the spring migration period was much weaker than the autumn migration period. The remarkably scarcity of Reed Warblers (A. scirpaceus) in spring may be due in part to the fact that they tend to pass even later than Sedge Warblers (A. schoenobaenus) and the Aquatic Warbler (A. paludicola), although, as judged by additional data, in spite of this fact its passage would be still lower than in autumn. Sedge Warblers in spring apparently showed shorter staying periods than in autumn, but a similar fuel load.

CATALÀ

Títol: Ecologia en els llocs de parada migratòria del gènere Acrocephalus en les maresmes del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas post- i prenupcial

Autors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: Comprendre com les espècies del gènere Acrocephalus fan servir els aiguamolls costaners del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas migratori és bàsic des del punt de vista de la seva conservació i gestió. L’objectiu d’aquest treball va ser explorar si les espècies del gènere Acrocephalus utilitzen la regió a la primavera d’igual manera que a la tardor. Per a això, es van emprar dades obtingudes en tres estacions d’anellament situades en tres aiguamolls costaners (estuaris d’Adour, Txingudi i Urdaibai) en la tardor de 2011 i la primavera de 2012. En conjunt, el pas de primavera va ser notablement inferior que el de tardor, on es van obtenir més captures per dia. El baix nombre de captures de Boscarla de Canyar (A. scirpaceus) a la primavera va ser degut a un pas més tardà que en d’altres espècies com la Boscarla dels Joncs (A. schoenobaenus) i la Boscarla d’Aigua (A. paludicola). No obstant això, si es consideren altres dades addicionals, l’escassetat de Boscarla de Canyar no només s’explicaria per aquesta circumstància. A la primavera la Boscarla dels Joncs tindria, aparentment, períodes d’estada més curts que a la tardor, però una quantitat de reserves semblant.

ESPAÑOL

Título: Ecología en puntos de parada migratoria en el género Acrocephalus en marismas del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso pos- y prenupcial

AutorEs: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: Comprender cómo las especies del género Acrocephalus utilizan las marismas costeras del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso migratorio es básico desde el punto de vista de su conservación y gestión. El objetivo de este trabajo fue explorar si las especies del género Acrocephalus utilizan la región en primavera de manera igual al otoño. Para ello, se emplearon datos obtenidos en tres estaciones de anillamiento situadas en tres marismas costeras (estuarios de Adour, Txingudi y Urdaibai) en el otoño de 2011 y la primavera de 2012. En conjunto, el paso de primavera fue notablemente más débil que el de otoño, donde se obtuvieron más capturas por día. El bajo número de capturas de Carricero Común (A. scirpaceus) en primavera pudo explicarse a un paso más tardío que especies como el Carricerín Común (A. schoenobaenus) y el Carricerín Cejudo (A. paludicola). No obstante, si se consideran otros datos adicionales, la escasez de Carricero Común no se explicaría sólo por esta circunstancia. En primavera el Carricerín Común tendría, aparentemente, periodos de estancia más cortos que en otoño, pero una cantidad de reservas similar.

Juan Arizaga

 

 

Read more...

2013 Issue already online

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Good news! Better conservation status for Catalan birds

Photo by Ricardo Herranz

A comparison of the conservation status of the breeding birds of Catalonia between 2002 and 2012 has revealed an improvement of 4% in the Red List Index.

Title: Changes in the conservation status of the breeding birds in Catalonia (NE Iberian Peninsula) in the period 2002-2012

Authors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Abstract: The first assessment of the conservation status of breeding birds in Catalonia was made in 2002 on the basis of their population sizes and distributions and the changes in these two parameters that had occurred since the 1980s to the beginning of the 2000s. A second assessment was recently made, taking into account the situation of the population sizes and distributions in 2012 and changes occurred during the period 2002-2012. Since both assessments were made according to the criteria of the International Union for Conservation of Nature (IUCN), it has been possible to study the change in conservation status applying the Red List Index, the indicator recommended by this international body for this purpose. A key point of this methodology is to determine genuine changes in status and differentiate them from those associated with variations in the level of knowledge or modifications in the evaluation criteria. Once this was taken into account we applied the Red List Index (RLI) algorithm using 155 species (67% of bird species breeding in Catalonia) both for 2002 and 2012. The index showed an improvement of the threat status by 4% during this 10-year period. In addition, we re-evaluated the 2002 status with updated criteria and knowledge and applied the same algorithm to calculate a second index (re-RLI) for 232 (all breeding species). The re-RLI improved by 5% during this decade. The results suggest a general improvement in the overall conservation status of birds breeding in Catalonia during the last 10 years.

Full text

 

 

CATALÀ

Títol: Canvis en l’estatus de conservació dels ocells nidificants a Catalunya (NE península Ibèrica) en el període 2002-2012

Autors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resum: La primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells reproductors de Catalunya es va dur a terme l’any 2002 a partir de la situació que mostraven les poblacions de les espècies ençà i els canvis ocorreguts des dels anys 80 del darrer segle. Recentment, s’ha fet una actualització de l’estat de conservació a partir de les estimes poblacionals i distribucions l’any 2012 i dels canvis ocorreguts en el període 2002-2012. Degut a què ambdues avaluacions s’han fet seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), ens ha estat possible l’estudi del canvi d’estatus aplicant l’Índex de la Llista Vermella (RLI), l’indicador recomanat per aquest organisme internacional per determinar els canvis en l’estatus de conservació. Un factor clau d’aquest metodologia és distingir els canvis reals d’aquells associats a canvis en el grau de coneixement de les espècies o modificacions en els criteris d’avaluació. Un cop això es va tenir en consideració, es va aplicar l’algoritme del RLI per a 155 espècies (67% de les espècies nidificants a Catalunya) per al 2002 i 2012. Aquest índex va mostrar una millora del 4% en aquest període. A més, i com a procediment alternatiu, es van re-avaluar els estatus 2002 amb criteris i dades actualitzades i es va aplicar el mateix algoritme per a calcular un segon índex, anomenat re-RLI, per a 232 espècies (totes les espècies nidificants). Aquest segon índex també va millorar (5%) durant aquesta dècada. Aquests resultats suggereixen una millora general en l’estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya en els darrers 10 anys.

(Veure informe original en català)

Text complet

ESPAÑOL

Título: Cambios en el estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña (NE península Ibérica) en el periodo 2002-2012

Autores: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resumen: La primera evaluación del estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña se llevó a cabo en el año 2002 a partir de la situación que mostraban las poblaciones de las especies en aquel momento y de los cambios ocurridos desde los años 80 del último siglo. Recientemente, se ha hecho una actualización del estado de conservación de las aves para el periodo 2002-2012. Debido a que ambas evaluaciones se han realizado siguiendo los criterios de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), nos ha sido posible el estudio del cambio de estatus aplicando el Índice de Lista Roja (RLI), el indicador recomendado por este organismo internacional para determinar los cambios en el estatus de conservación. Un factor clave de esta metodología es distinguir los cambios reales de aquellos artefactuales asociados a cambios en el grado de conocimiento de las especies o modificaciones en los criterios de evaluación. Una vez esto se tuvo en consideración, se aplicó el algoritmo del RLI para un 155 especies (67% de las especies reproductoras en Cataluña) para el 2002 y 2012. Este índice mostró una mejora del 4% en este periodo de 10 años. Además, y como procedimiento alternativo, se re-evaluaron los estatus 2002 con criterios y datos actualizados y se aplicó el mismo algoritmo para calcular un segundo índice, llamado re-RLI, para 232 especies (todas las especies reproductoras). Este segundo índice también mejoró (5%) durante esta década. Estos resultados sugieren una mejora general en el estado de conservación de las aves reproductoras en Cataluña en los últimos 10 años.

Texto completo

                         Marc Anton                   Sergi Herrando

 

Read more...