Blowing to the wind



Photo by Lior Kislev

Wind is a widely recognized key factor in raptor migration. Here, a long-term study on the postnuptial migration of Honey Buzzards over the Garrotxa demonstrates that passage is mainly related to winds blowing to the south.














Title: Visible autumn migration of Honey Buzzards Pernis apivorus in NE Iberian Peninsula regarding horizontal winds aloft
Author: Ruth García, Fran Trabalon
E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Abstract: The Honey Buzzard Pernis apivorus is a migratory soaring raptor, which breeds in Eurasia and winters south of the Sahara. Since wind is one of the most important meteorological factors affecting bird migration, we analyzed how prevailing horizontal wind at 850 hPa (equivalent to an altitude of 1,000-1,500 m a.s.l) influenced the autumn migration recorded through the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), northeast of Iberian Peninsula, during 2007-2012. We established the percentage of visual migration over the GVZNP in relation to the prevailing wind direction at two different regional scales: the surroundings of the GVZNP (12 km grid resolution) and the preceding area of southern France between 46º N and the border with Spain (36 km grid resolution). The greatest percentages of migrants detected over the GVZNP coincided all years with northwestern prevailing winds in the large regional scale (i.e. south France). At the GVZNP scale the same effect was observed in four out of the six study years. We found highly significant differences among the total migratory frequencies observed with each prevailing wind on both scales and in every year of the study. We suggest that Pernis apivorus migration at the GVZNP might be conditioned by the drift caused by northwestern horizontal winds aloft over southern France.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Migració de tardor visible d’Aligots Vespers Pernis apivorus al NE de la Península Ibèrica en relació als vents horitzontals en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resum: L’Aligot Vesper Pernis apivorus és una rapinyaire planadora migratòria que nidifica a Euràsia i hiverna al sud del Sàhara. Donat que el vent és un dels factors meteorològics més importants que afecta a la migració de les aus, es va analitzar com el vent horitzontal predominant a 850 hPa (equivalent a una alçada de 1.000-1.500 m s.n.m.) va influir sobre el pas migratori postnupcial detectat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), nord-est de la Península Ibèrica, durant el període 2007-2012. Es va calcular el percentatge de migració visual sobre el PNZVG per a cada component de vent predominant sobre dues escales regionals diferents: els voltants del PNZVG (pas de malla de 12 km de resolució) i l’àrea precedent del sud de França entre el paral·lel 46º N i la frontera amb Espanya (pas de malla de 36 km de resolució). Els percentatges de migrants més elevats detectats sobre el PNZVG van coincidir tots els anys amb vents predominants de nord-oest a l’escala regional més gran (sud de França). A l’escala del PNZVG el mateix efecte es va observar en quatre dels sis anys estudiats. Es van trobar diferències altament significatives entre les freqüències totals de pas migratori amb cada component de vent predominant sobre totes dues escales i per a cada any d’estudi. Es suggereix que la migració de Pernis apivorus al PNZVG podria estar condicionada per la deriva causada pels vents horitzontals en alçada de component nord-oest sobre el sud de França.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Migración visible en otoño del Abejero Europeo Pernis apivorus en el NE de la Península Ibérica en relación a los vientos horizontales en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resumen: El Abejero Europeo Pernis apivorus es una rapaz planeadora migratoria que cría en Eurasia e inverna al sur del Sahara. Dado que el viento es uno de los factores meteorológicos más importantes que afecta a la migración de las aves, se analizó cómo el viento horizontal predominante a 850 hPa (equivalente a una altura de 1.000-1.500 m s.n.m.) influenció el paso migratorio postnupcial detectado en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG), noreste de la Península Ibérica, durante el período 2007-2012. Se calculó el porcentaje de migración observada a través del PNZVG con cada componente de viento predominante sobre dos escalas regionales diferentes: los alrededores del PNZVG (malla de resolución de 12 km) y el área precedente del sur de Francia situada entre el paralelo 46º N y la frontera con España (malla de resolución de 36 km). Los mayores porcentajes de migrantes detectados sobre el PNZVG coincidieron en todos los años con viento de noroeste como componente predominante en la escala regional más grande (sur de Francia). En la escala del PNZVG el mismo efecto se observó en cuatro de los seis años estudiados. Se encontraron diferencias altamente significativas entre las frecuencias totales de paso migratorio con cada componente de viento predominante para ambas escalas y cada uno de los años de estudio. Se sugiere que la migración observada de Pernis apivorus en el PNZVG podría estar condicionada por la deriva provocada por los vientos horizontales en altura de componente noroeste sobre el sur de Francia.

Ruth & Fran




 

 

Read more...

Raptors with success

Photo by Andy Parkinson



Land-use changes due to human activities has usually negative consequences for biodiversity. However, some species may take advantage from new opportunities offered by new environments. This is the case of the Marsh Harrier, which is successfully expanding in the intensive agricultural landscape of the Iberian Peninsula.

Title: Factors affecting expansion success of bird populations in human-transformed environments: the case of the Marsh Harrier Circus aeruginosus in the Ebro Valley

Author: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa
E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Abstract: Understanding the factors that limit the current distribution of species and populations is crucial for ecological and theoretical research, but also to correctly predict the consequences of global changes for biodiversity and to take effective management and conservation decisions. This review shows that environmental factors, sociability, dispersal constraints and density-dependent mechanisms may play an important role in the distribution of common native species, using as a study model an expanding population of Marsh Harrier Circus aeruginosus in Spain. Marsh Harrier breeding numbers had been greatly reduced between 1960 and 1980 mainly due to organochlorine pesticides, drainage of wetlands and direct persecution. Part of their recent increase may represent population recovery following reductions in organochlorine use and direct persecution. However, the species may also have benefited from the spread of human-made structures such as artificial ponds and reservoirs related to agricultural intensification for breeding and from their surrounding crops for hunting. At a local scale, individual variation in density-dependence for productivity and settlement patterns may have favoured dispersal of some individuals to new empty habitat patches, while others aggregated around traditional areas. However, at a large scale (i.e., across peninsular Spain), the breeding population of Marsh Harriers seems to be spatially constricted beyond environmental variables. This result indicates that potential habitat for Marsh Harriers still exists for further expansions in the Iberian Peninsula (at least, at the spatial resolution of available works, which does not allow to consider small scale processes that may restrict the species distribution such as local food abundances or pesticides). Potential consequences of this expansion for other species should be considered in order to properly conserve biodiversity in a world of change.

CATALÀ

Títol: Factors que afecten l’èxit d’expansió de poblacions d’aus en medis transformats per l’home: l’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a la vall de l’Ebre

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81[at] gmail.com

Resum: Entendre els factors que limiten la distribució de les espècies i les seves poblacions és de vital importància des d’un punt de vista teòric, però també per predir correctament les conseqüències del canvi global en la biodiversitat i prendre decisions de gestió i conservació eficaces. Aquesta revisió mostra que els factors ambientals, la sociabilitat, les limitacions en la dispersió i els mecanismes denso-dependents poden tenir un paper important en la distribució d’espècies autòctones comunes, utilitzant com a model d’estudi una població en expansió d’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a Espanya. Els efectius reproductors d’Arpella Vulgar s’havien reduït considerablement en les dècades anteriors (1960-1980), a causa principalment dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la persecució directa. Així, al menys una part de la recuperació de les poblacions d’Arpella Vulgar ha pogut ser deguda a la reducció en l’ús d’organoclorats i la persecució directa. No obstant això, l’espècie també s’ha beneficiat de l’expansió d’estructures artificials, com ara estanys artificials i basses de reg, relacionades amb la intensificació de l’agricultura, i que han servit com a nous territoris de cria i els seus cultius adjacents com a zones de caça. A escala local, la variació individual en els patrons denso-dependents de productivitat i assentament pot haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves parcel·les d’hàbitat buides, mentre que altres s’han agregat al voltant de les àrees tradicionals. No obstant això, a gran escala (o sigui, a nivell de l’Espanya peninsular), la població reproductora d’Arpella Vulgar sembla estar espacialment limitada més enllà de les variables ambientals. Aquest resultat indica que encara hi ha hàbitat potencial per a que l’Arpella Vulgar efectuï noves expansions a la Península Ibèrica, almenys, en la resolució espacial dels estudis duts a terme. Malauradament, aquesta resolució no permet tenir en compte els processos a petita escala que poden restringir la distribució de les espècies, com ara l’abundància local d’aliment o els pesticides. S’han de tenir en compte les possibles conseqüències d’aquesta expansió per d’altres espècies per tal de conservar adequadament la biodiversitat en un món canviant.

ESPAÑOL

Título: Factores que afectan el éxito de expansión de poblaciones de aves en medios transformados por el hombre: el Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en el valle del Ebro

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Resumen: Entender los factores que limitan la distribución de las especies y sus poblaciones es de vital importancia desde un punto de vista teórico, pero también para predecir correctamente las consecuencias del cambio global en la biodiversidad y tomar decisiones de gestión y conservación eficaces. Esta revisión muestra que los factores ambientales, la sociabilidad, las limitaciones en la dispersión y los mecanismos denso-dependientes pueden desempeñar un papel importante en la distribución de especies autóctonas comunes, utilizando como modelo de estudio a una población en expansión de Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en España. Los efectivos reproductores de Aguilucho Lagunero se habían reducido considerablemente en las décadas anteriores (1960-1980), debido principalmente a los plaguicidas organoclorados, el drenaje de humedales y la persecución directa. Así, al menos parte de la recuperación de sus poblaciones ha podido deberse a la reducción en el uso de organoclorados y la persecución directa. Sin embargo, la especie también se ha beneficiado de la expansión de estructuras artificiales, tales como estanques artificiales y balsas de riego, relacionadas con la intensificación de la agricultura, y que han servido como nuevos territorios de cría y sus cultivos adyacentes como zonas de caza. A escala local, la variación individual en los patrones denso-dependientes de productividad y asentamiento puede haber favorecido la dispersión de algunos individuos a nuevos parches de hábitat vacíos, mientras que otros individuos se han agregado alrededor de las áreas tradicionales. Sin embargo, a gran escala (o sea, a nivel de la España peninsular), la población reproductora de Aguilucho Lagunero parece estar espacialmente limitada más allá de las variables ambientales. Este resultado indica que todavía existe hábitat potencial para que el Aguilucho Lagunero efectúe nuevas expansiones en la Península Ibérica, al menos, a la resolución espacial de los estudios llevados a cabo. Por desgracia, esta resolución no permite tener en cuenta los procesos a pequeña escala que pueden restringir la distribución de las especies, tales como la abundancia local de alimento o los pesticidas. Se deben tener en cuenta las posibles consecuencias de esta expansión para otras especies a fin de conservar adecuadamente la biodiversidad en un mundo cambiante.




Laura got her PhD degree at the Universitat de Barcelona in 2011

Read more...

Our forgotten neighbors

 

Photo by Roger Sala Queralt

Many birds live with us in our cities, but we usually pay little attention to them. Here, a 15-year study in the urban parks of Valencia shows that open-habitat species are declining, while those from woodlands are incresing.










Title: Population trends of breeding and wintering birds in urban parks: a 15 years study (1998-2013) in Valencia, Spain
Author: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Abstract: Long-term dynamics of bird populations are rarely addressed in the ecological research carried out in urban areas. The objective of this study is to document long-term bird population trends in urban parks, and to explore some of the processes behind the observed patterns. Birds were censused monthly in 22 public urban parks in Valencia (Spain) from 1998 to 2013. Additionally, habitat structure of urban parks was investigated in 1999 and 2011. Population trends were calculated for ten breeding and seven wintering species. Five breeding species significantly declined (especially the House Sparrow Passer domesticus) and three species increased; three wintering species declined (e.g. Black Redstart Phoenicuros ochruros) and two species increased. Overall, populations of woodland bird increased or remained stable whereas populations of species confined to open habitats decreased. These population trends were only slightly connected to temporal changes in park features. Landscape scale changes, like the gradual increase of the number and total area of urban parks, together with the loss of 20 % of wasteland and farmland in the outskirts of the city, are suggested as the main drivers of the observed population changes. Additionally, bird population trends in urban parks overall coincided with trends occurring at large spatial levels (Spain and Catalonia). These results give some support to the idea that population dynamics in urban settings are influenced by factors occurring at different spatial scales. Therefore, in order to enhance urban biodiversity management of urban areas should pay attention both to patch and landscape processes.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Tendències poblacionals de les aus reproductores i hivernants als parcs urbans: un estudi al llarg de 15 anys (1998-2103) a València, Espanya

Autor: Enrique Murgui

E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Resum: Les dinàmiques a llarg termini de les poblacions d’aus constitueixen un tema rarament tractat en estudis ecològics de zones urbanes. L’objectiu d’aquest estudi és documentar les tendències poblacionals de les aus als parcs urbans i identificar alguns del processos que produeixen els patrons observats. Des de 1998 fins a 2013 les aus foren censades mensualment en 22 parcs urbans públics de València (Espanya). A més, l’estructura de l’hàbitat als parcs urbans fou obtinguda al 1999 i al 2011. De les deu espècies reproductores, de les quals fou possible obtenir tendències poblacionals, cinc mostraren una disminució dels seus efectius, sent el cas del Pardal Comú Passer domesticus especialment notable. De la mateixa manera, de set espècies hivernants (per exemple la Cotxa Fumada Phoenicuros ochruros), tres mostraren davallades. En conjunt, les espècies lligades a ambients forestals van incrementar o romandre estables alhora que les espècies pròpies d’ambients oberts van disminuir. A l’escala dels parcs, aquestes tendències poblacionals van ocórrer en paral·lel a lleugers canvis en les característiques del parcs. A l’escala del paisatge, la pèrdua d’un 20 % de solars i conreus a les rodalies de la ciutat i un increment concomitant de la superfície de parcs urbans probablement influïren als patrons observats. Addicionalment, les tendències poblacionals registrades als parcs coincideixen en línies generals amb les tendències observades en àmbits geogràfics més amplis (Espanya i Catalunya). Aquests resultats donen suport a la idea que les dinàmiques poblacionals de les aus hivernants i reproductores a les àrees urbanes estan influïdes per factors que operen a diferents escales espacials. Per la qual cosa, a fi i efecte d’augmentar la biodiversitat urbana, la gestió de les zones urbanes hauria de tenir en compte processos que operen tant a les parcel·les d’hàbitat com al paisatge que les envolta.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Tendencias poblacionales de las aves invernantes y reproductoras de los parques urbanos: un estudio a lo largo de 15 años (199-2013) en Valencia, España

Autor: Enrique Murgui

E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Resumen: Las dinámicas a largo plazo de las poblaciones de aves constituyen un tema pocas veces abordado en las investigaciones ecológicas realizadas en las áreas urbanas. El objetivo de este estudio es documentar las tendencias poblacionales de las aves en parques urbanos e identificar alguno se los procesos que dan lugar a los patrones observados. Entre 1998 y 2013 las aves fueron censadas mensualmente en 22 parques urbanos públicos de la ciudad de Valencia (España). Además, la estructura del hábitat en los parques urbanos se obtuvo en 1999 y 2011. De las diez especies reproductoras, de las cuales fue posible obtener las tendencias poblacionales, cinco disminuyeron (en especial el Gorrión Común Passer domesticus); similarmente, de las siete especies invernantes (por ejemplo, el Colirrojo Tizón Phoenicurus ochruros) tres decrecieron. En conjunto, las especies ligadas a medios forestales aumentaron o permanecieron estables, mientras que las propias de espacios abiertos disminuyeron. A la escala del parque, estos resultados coincidieron con pequeños cambios en la estructura del hábitat; a escala del paisaje, se dieron en paralelo a la pérdida de un 20 % de superficie de solares y cultivos en la periferia y a un aumento concomitante de la superficie de parques urbanos, factores que probablemente influyeron en los patrones observados. Adicionalmente, las tendencias poblacionales registradas en los parques coincidieron en líneas generales con las observadas en ámbitos territoriales amplios (Cataluña y España). Estos resultados apoyan la idea de que las dinámicas poblacionales de las aves reproductoras e invernantes en las áreas urbanas están influidas por factores que operan en diferentes niveles espaciales. Por tanto, con el fin de aumentar la biodiversidad urbana, la gestión de las áreas urbanas debería tener en cuenta los procesos que operan tanto en las parcelas de hábitat como en el paisaje que les rodea.

 

Read more...

Sexing Dippers from Guipuzkoa



Photo by Claude Ruchet

Dipper males and females are indistinguishable, but their biometry may help us to determine their sex.

 

Title: Using biometrics to sex White-throated Dippers Cinclus cinclus in Gipuzkoa

Authors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Abstract: Gipuzkoa (N Spain) is a region with a good White-throated Dipper Cinclus cinclus population, although its biometrics has been never studied. The aims of this article are: (1) to describe the biometrics, (2) to obtain a useful function to accurately sex the individuals, and (3) to evaluate the accuracy of the formulas provided for other areas in the population of Gipuzkoa. Overall, we obtained results similar than those reported in similar studies: males were larger than females, and wing length was one of the most useful variables to sex individuals. Our formulas allowed us to sex correctly the 97% of our sample [First-year birds: D1 = 0,52(wing length) – 2,24(index C2) – 44,12; if D1 > 0,40 a bird is a male, and if D1 < 0,40, a bird is a female; adult birds: D2 = 0,54(wing length) – 48,17; if D2 > 0,48 a bird is a male, and if D2 < 0,48, a bird is a female]. This equation was much better than the formulas provided in similar studies carried out in other areas. Finally, we compared the biometry of the Gipuzkoa population with other populations from Iberia, other parts of Europa and Africa.

CATALÀ

Títol: Sexat de Merles d’Aigua Cinclus cinclus a Guipuzkoa a partir de la seva biometria

Autors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga

*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resum: Guipuzkoa és un territori on la Merla d’Aigua Cinclus cinclus és una espècie comuna. Malgrat això, la biometria de la seva població no s’ha descrit fins al moment. Els objectius d’aquest article són: (1) descriure la biometria, (2) desenvolupar una fórmula que permeti determinar el sexe, i (3) avaluar la utilitat de l’equació proporcionada per d’altres estudis per determinar el sexe de l’espècie en les poblacions de Gipuzkoa. En conjunt, s’han obtingut resultats similars als de treballs previs amb d’altres poblacions: els mascles són més grans que les femelles i la longitud alar és una de les variables amb més pes a l’hora de classificar el sexe d’un exemplar. L’índex C2 també va tenir un pes significatiu a l’hora de classificar el sexe. L’equació obtinguda a partir d’un anàlisi discriminant va permetre classificar correctament el sexe del 97% de la mostra [Joves: D1 = 0,52 (longitud alar ) - 2,24 (índex C2) - 44,12; si D1 > 0,40 l’exemplar seria un mascle, mentre que si D1 < 0,40 seria una femella; Adults: D2 = 0,54 (longitud alar) - 48,17; si D2 > 0,48 mascle i si D2 < 0,48 femella]. Ambdues fórmules van ser millors que qualsevol de les que s’han obtingut per a d’altres zones d’Espanya. Finalment, la comparació de la biometria de la població estudiada va oferir diferències amb altres poblacions, tant ibèriques com d’altres zones d’Europa i el nord d’Àfrica.

ESPAÑOL

Título: Sexado de Mirlos Acuáticos Cinclus cinclus en Gipuzkoa a partir de la biometría
Autores: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resumen: Gipuzkoa es un territorio donde el Mirlo Acuático Cinclus cinclus es común. Sin embargo, la biometría de su población no ha sido descrita hasta el momento. Los objetivos del presente artículo son: (1) describir la biometría, (2) desarrollar una fórmula que permita determinar el sexo y (3) evaluar la utilidad de la ecuación proporcionada en otros estudios para determinar el sexo de la especie en el territorio de Gipuzkoa. En conjunto, se han obtenido resultados similares a los de trabajos previos con otras poblaciones: los machos son más grandes que las hembras y la longitud alar es una de las variables con más peso a la hora de clasificar el sexo de un ejemplar. El índice C2, no obstante, también tuvo un peso significativo a la hora de clasificar el sexo. La ecuación obtenida a partir de un análisis discriminante permitió clasificar correctamente el sexo del 97% de la muestra [Jóvenes: D1 = 0,52(longitud alar) – 2,24(índice C2) – 44,12; si D1 > 0,40 el ejemplar sería un macho, y si D < 0,40, una hembra; Adultos: D2 = 0,54(longitud alar) – 48,17; si D2 > 0,48 el ejemplar sería un macho, y si D2 < 0,48, una hembra]. Ambas fórmulas fueron mejores que cualquiera de las que se han obtenido para otras zonas de España. Finalmente, la comparación de la biometría de la población estudiada arrojó diferencias con otras poblaciones, tanto ibéricas como de otras zonas de Europa y el norte de África.

Read more...

Where have all the Water Rail males gone?

 

Photo by Miguel Montoro

An extremely biased sex-ratio to females has been found in the wintering population of the reed beds of Urdaibai (North Spain), but why?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Title: Only females! An unexpected sex-biased population of Water Rails Rallus aquaticus wintering in a tidal marsh in the North of Spain

Authors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Knowledge on population structure is fundamental to analyze the spatial distribution and habitat selection between sex classes. The aim of this work is to describe the structure in terms of sex ratio of a population of Water Rail Rallus aquaticus wintering in a tidal reed bed area at Urdaibai (North of Spain). Sampling was carried out during winter 2012-2013. Overall, 20 Water Rails were captured, and the sex was molecularly determined in 19 of these. Except one male the rest of the Water Rails (94.7%) were females. This unusual pattern can be explained by some plausible processes. First, assuming that the male is the dominant sex and thus has priority access to optimal habitat, our result is compatible with the idea that tidal reed beds could be a suboptimal habitat occupied by the subordinate sex (females). Alternatively, tidal reed beds may have enough quality but males may maintain their breeding territories elsewhere, and only females move. Capture-associated biases were excluded. When considering biometrics, it seems unlikely that our Water Rails are winter visitors from northern origin regions.

CATALÀ

Títol: Només femelles! Inesperada alta proporció de femelles en Rasclons Rallus aquaticus hivernants a canyissars intermareals al nord d’Espanya

Autors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga

*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: El coneixement de l’estructura demogràfica o poblacional és essencial per a la comprensió de molts aspectes de la biologia i ecologia animal, utilitzant sovint el sexe com a criteri de classificació. L’anàlisi de l’estructura poblacional és fonamental per determinar els factors que determinen la distribució espacial i ús diferencial de l’hàbitat segons sexes. L’objectiu d’aquest article és descriure l’estructura de la població de Rascló Rallus aquaticus en canyissars de caràcter intermareal en Urdaibai, durant el període no reproductor. Per a això es va mostrejar l’espècie durant l’hivern 2012-2013. Es van capturar 20 individus, dels quals es va poder determinar el sexe de 19, mitjançant tècniques moleculars. Excepte un mascle, la resta (94,7%) van ser femelles. Sent obligat dur a terme nous estudis en el futur per determinar les causes que expliquen aquest patró, avancem les següents hipòtesis: (1) els mascles, dominants, no ocupen hàbitats subòptims, que queden així disponibles per a les femelles, o (2) podria ser que els canyissars mareals siguin hàbitats favorables, al menys a l’hivern, però que els mascles ocupin els territoris que són utilitzats en època de cria, a causa dels avantatges que això comporta des d’un punt de vista reproductiu. Per biometria, sembla poc probable que les aus d’Urdaibai provinguin de poblacions migratòries hivernants.

 

ESPAÑOL

Título: ¡Sólo hembras! Inesperada alta proporción de hembras en Rascones Rallus aquaticus invernantes en carrizales intermareales en el norte de España
Autores: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: El conocimiento de la estructura demográfica o poblacional es esencial para la comprensión de muchos aspectos de la biología y ecología animal, utilizándose a menudo el sexo como criterio de clasificación. El análisis de la estructura poblacional es fundamental para determinar los factores que determinan la distribución espacial y uso diferencial del hábitat según sexos. El objetivo de este artículo es describir la estructura de la población de Rascón Rallus aquaticus en carrizales de carácter intermareal en Urdaibai, durante el periodo no reproductor. Para ello se muestreó la especie durante el invierno 2012-2013. Se capturaron 20 individuos, de los que se pudo determinar el sexo de 19, mediante técnicas moleculares. Excepto un macho, los demás individuos (94,7% de la población) fueron hembras. Siendo obligado llevar a cabo nuevos estudios en el futuro para determinar las causas que explican este patrón, avanzamos las siguientes hipótesis: (1) los machos, dominantes, no ocupan hábitats subóptimos, que quedan así disponibles para las hembras, o (2) alternativamente, podría ser que los carrizales mareales sean hábitats favorables, al menos en invierno, pero que los machos ocupen los territorios que son utilizados en época de cría, debido a las ventajas que esto conlleva desde un punto de vista reproductivo. Por biometría, parece poco probable que las aves de Urdaibai procedieran de poblaciones migratorias invernantes.

 

 

 

 

 

Read more...