Birds' invasion

The large volume of current international trade and tourism are favouring biological invasions at an unprecedent rate. We need to understand why some invaders are successful, while others not, to predict which alien bird species can become a pest and threat our avifauna.

Title: Avian invasions: from basic to applied research

Authors: Miquel Vall-llosera

e-mail: m.vallosera [at] gmail.com

Abstract: Understanding those factors that influence an invasion process is essential to prevent, assess and mitigate the environmental and economic impacts caused by invasive species. Here, avian invasions are used as study models to investigate what factors make an introduced species a successful invader, and whether this information can be used to predict future invasions.To solve these questions, an integrative approach was used, combining comparative analysis, observations and field experiments, and then a risk assessment protocol was developed for predicting the establishment of exotic species. Successful avian invaders were ecological generalists, behaviourally flexible and tended to prioritize future before current reproduction. To these factors must be added that invasion success was also affected by the size of the founding population, especially if it is very small, and the characteristics of the invaded location, such as biotic resistance from the native community. Although these are few factors, the generated risk assessments were able to predict the probability of success of the establishment of the birds in Europe and Australia with high accuracy. Therefore, this methodology could be used to produce useful tools to guide prevention strategies aimed at mitigating the impact of invasive species. However, to be fully effective, these tools must actually be implemented in environmental management policies to avoid a future dominated by invasive species.

CATALÀ

Títol: Aus invasores: de la recerca bàsica a l’aplicada

Autors: Miquel Vall-llosera

e-mail: m.vallosera [at] gmail.com

Resum: Comprendre els factors que influeixen en els processos biològics d’invasió és fonamental per prevenir, avaluar i mitigar els greus impactes ambientals i econòmics causats per les espècies invasores. Fent servir com a model d’estudi les invasions protagonitzades per aus, s’ha investigat , primer, quins factors fan que una espècie introduïda tingui èxit en la invasió, i segon, si aquesta informació es pot fer servir per prevenir futures invasions. Per resoldre aquestes qüestions, s’ha fet servir un enfoc integratiu, combinant anàlisis comparatius, observacions i experiments de camp, i a continuació s’ha desenvolupat un protocol d'anàlisi de riscos per a l'establiment d'espècies exòtiques. Els ocells bons invasors es caracteritzen per ser ecològicament generalistes, flexibles en el comportament i tendeixen a prioritzar la reproducció futura respecte la actual. A aquests factors cal afegir que l'èxit en la invasió també està afectat per la mida de la població fundadora, especialment si aquesta és molt petita, i per característiques de l’entorn on es produeix la invasió, com ara la resistència de la comunitat nativa. Encara que són pocs factors, els anàlisis de riscos generats són capaços de predir la probabilitat d'èxit de l'establiment de les aus a Europa i Austràlia amb una precisió molt alta. Així doncs, aquesta metodologia es podria fer servir per produir eines útils per orientar les estratègies de prevenció destinades a mitigar l'impacte d'espècies invasores; tot i que per ser del tot efectives cal que aquestes eines siguin realment implementades en les polítiques de gestió ambiental, si es vol evitar un futur dominat per espècies invasores.

ESPAÑOL

Título: Aves invasoras: de la investigación básica a la aplicada

Autores: Miquel Vall-llosera

e-mail: m.vallosera [at] gmail.com

Resumen: Comprender los factores que influyen en los procesos biológicos invasivos es fundamental para prevenir, evaluar y mitigar los graves impactos ambientales y económicos causados por las especies invasoras. Utilizando como modelo de estudio las invasiones protagonizadas por aves, se han investigado, primero, qué factores hacen que una especie introducida tenga éxito en la invasión, y segundo, si esta información se puede utilizar para prevenir futuras invasiones. Para resolver estas preguntas, se ha utilizado un enfoque integrativo, combinando análisis comparativos, observaciones y experimentos de campo, y a continuación se ha desarrollado un protocolo de análisis de riesgos para el establecimiento de especies exóticas. Las aves más exitosas en sus invasiones se caracterizan por ser ecológicamente generalistas, flexibles en el comportamiento y tienden a priorizar la reproducción futura respecto a la actual. A estos factores hay que añadir que el éxito en la invasión también está afectado por el tamaño de la población fundadora, especialmente si ésta es muy pequeña, y por características del entorno en el que se da la invasión, como por ejemplo la resistencia de la comunidad nativa. Aunque son pocos factores, los análisis de riesgos generados son capaces de predecir la probabilidad de éxito del establecimiento de las aves en Europa y Australia con una precisión muy alta. Por tanto, esta metodología se podría utilizar para generar herramientas capaces de orientar las estrategias de prevención destinadas a mitigar el impacto de especies invasoras. No obstante, para ser del todo efectivas, es necesario que estas herramientas sean realmente implementadas en las políticas de gestión ambiental, si se quiere evitar un futuro dominado por especies invasoras.

Miquel got his PhD degree at the Universitat Autònoma de Barcelona in 2012

Read more...

Males remain in the north

Photo by Pedro Trejo

Wintering Chiffchaffs in Txingudi (Euskadi) had longer wings than those individuals captured during spring and autumn migration. This morphological difference supports the idea of a biased sex-ratio towards males in the north of the Iberian Peninsula.

Title: Spatio-temporal segregation by sex of Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) during the non-breeding period in Northern Iberia

Authors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: With the aim of contributing to understand the sex-dependent spatio-temporal segregation of Chiffchaffs across their wintering range, we analysed data obtained at a ringing station from Northern Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) in order to test to what extent the sex composition in Northern Iberia vary significantly from the female-biased ratios detected in other regions further south in Iberia. Sampling period lasted eight months from Sep to Mar/Apr of the next year starting in Sep 2003 up to Mar 2010. Wing length was longer in winter than in autumn and spring migrations, indicating that males were proportionally more abundant during the winter. In contrast, wing length did not differ between the capture habitats, so the sex ratio composition did not depend on this factor. Mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn and thereafter recaptured once or more (either in autumn or afterwards; 59.3 ± 0.7 mm) differed from the mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn which were never recaptured (57.5 ± 0.2 mm), thus suggesting that males were more likely to use the area than females. Although we did not estimate the sex ratios directly, we obtained a mean wing length in winter >59 mm. This mean is only slightly lower than males’ mean wing length observed in France during the winter, and noticeably longer than the mean values reported for females overall. Thus, our data are in agreement with the idea that the population of Chiffchaffs during the winter at our zone was biased to males, which is structurally closer to France than to regions situated further south. Therefore, Northern Iberia is likely to constitute the southern edge of the range where males are clearly more abundant than females in winter.

CATALÀ

Títol: Segregació espai-temporal per sexes en el Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) durant el període no reproductor al nord d’Iberia

Autors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resum: Amb l’objectiu d'entendre la segregació espai-temporal depenent de sexe en el Mosquiter Comú fora de l’època no reproductora, es van analitzar les dades obtingudes en una estació d’anellament del nord d’Iberia (Txingudi, Guipúscoa) per tal de comprovar en quina mesura la proporció de sexes al nord d’Iberia varia significativament respecte a les proporcions esbiaixades de femelles detectades en altres zones del sud de la Península Ibèrica. El període de mostreig va durar vuit mesos de setembre a març/abril de l’any següent, començant el setembre de 2003 fins al març de 2010. La longitud de l’ala va ser major a l’hivern que durant la migració de tardor i primavera, el que indicaria que els mascles van ser proporcionalment més abundants durant l’hivern. Per contra, la longitud de l’ala no va diferir entre els hàbitats de captura, de manera que la proporció de sexes no va dependre d’aquest factor. La longitud de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i recapturats després una o més vegades (ja sigui a la tardor o més tard; 59,3 ± 0,7 mm) va diferir significativament de la longitud mitja de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i que mai van ser recapturats (57,5 ± 0,2 mm), el que suggereix que els mascles van ser més propensos a assentar-se en la zona que les femelles. Encara que no hem calculat la proporció de sexes directament, hem obtingut una longitud alar mitja a l’hivern > 59 mm. Aquesta mitja és només lleugerament inferior a la longitud de l’ala dels mascles observats a França durant l’hivern, i notablement més gran que els valors mitjans publicats per les femelles en conjunt. Per tant, les nostres dades estan d’acord amb la hipòtesi que la població dels Mosquiters Comuns durant l’hivern a la nostra zona d’estudi està esbiaixada cap als mascles, ja que estructuralment la nostra població és més propera a les de França que a les de regions ibèriques situades més al sud. Per tant, el nord d’Iberia potser constitueix el límit sud del rang de distribució on els mascles són més abundants que les femelles a l’hivern.

ESPAÑOL

Título: Segregación espacio-temporal por sexos en el Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) durante el periodo no reproductor en el norte de Iberia

Autores: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resumen: Con el objetivo de entender la segregación espacio-temporal dependiente de sexo en el Mosquitero Común fuera de la época reproductora, se analizaron los datos obtenidos en una estación de anillamiento del norte de Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) con el fin de comprobar en qué medida la proporción de sexos en el norte de Iberia varía significativamente respecto a las proporciones sesgadas de hembras detectadas en otras zonas del sur de la Península Ibérica. El periodo de muestreo duró ocho meses de septiembre a marzo/abril del año siguiente, empezando en septiembre de 2003 hasta marzo de 2010. La longitud del ala fue mayor en invierno que durante la migración de otoño y primavera, lo que indicaría que los machos fueron proporcionalmente más abundantes durante el invierno. Por el contrario, la longitud del ala no difirió entre los hábitats de captura, por lo que la proporción de sexos no dependió de este factor. La longitud del ala de los mosquiteros capturados en otoño y recapturados después una o más veces (ya sea en otoño o más tarde; 59,3 ± 0,7 mm) difirió significativamente de la longitud media del ala de los Mosquiteros capturados en otoño y que nunca fueron recapturados (57,5 ± 0,2 mm), lo que sugiere que los machos fueron más propensos a asentarse en la zona que las hembras. Aunque no calculamos la proporción de sexos directamente, hemos obtenido una longitud alar promedio en invierno > 59 mm. Este promedio es sólo ligeramente inferior al observado en machos en Francia durante el invierno, y notablemente mayor que los valores medios publicados para las hembras en conjunto. Por lo tanto, nuestros datos están de acuerdo con la hipótesis de que la población de Mosquiteros Comunes durante el invierno en nuestra zona de estudio está sesgada hacia los machos, ya que estructuralmente nuestra población es más cercana a las de Francia que a las de regiones ibéricas situadas más al sur. Por lo tanto, el norte de Iberia quizás constituya el límite sur del rango de distribución en donde los machos son más abundantes que las hembras en invierno.

Read more...

I am no longer a rarity

Photo by Fran Trabalon

The Pallid Harrier is considered a rarity in Western Europe, but citizen science demonstrates that it could be considered a new member of the common Iberian avifauna.

Title: Occurrence of the Pallid Harrier Circus macrourus in the Western Mediterranean revisited: a new migrant and wintering species

Authors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Abstract: The Pallid Harrier Circus macrourus is considered a rarity in Spain. In spite to be an endangered species in Europe, there has been a marked increase of sightings in Spain during the last decade. We have compiled 212 records concerning to 215 individuals for this species in Spain between 1990 and 2013 with the aim to carry out a comprehensive study of its occurrence and thus, to reassess the status of the Pallid Harrier. Most records (46%) are during the spring passage and the majority of them occur in the Mediterranean coast (Catalonia and Balearic Islands). Spring records are vagrant individuals probably deviated offshore by bad weather from their migratory throughout the central Mediterranean. Records during the autumn migration were historically scarce (8%), but since 2011 there was a marked increase of observations between August and November up to 39%. Most of the observations occurred in the western (Navarra) and eastern (Catalonia) extremes of the Pyrenees, in agreement with the main migratory routes to enter to Iberia from Europe. The new breeding population in north Europe may be the cause of this increase because of the establishment of a new migratory route throughout Western Europe. Since 2005, the species also occurs during the winter (mainly in Valencia and Andalusia) and the number of birds that do not cross to Africa is increasing. Overall, the total number of records is increasing almost exponentially since 2008. In light of this fact, the Pallid Harrier should be no longer considered a rarity but a regular scarce migrant and wintering bird in Spain.

CATALÀ

Títol: Revisió de la presència de l’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus a la Mediterrània occidental: una nova espècie migrant i hivernant

Autors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resum: L’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus és una raresa a Espanya. Malgrat ser una espècie greument amenaçada a Europa, hi ha hagut un notable augment de cites a Espanya als darrers anys. Vam recopilar 212 registres relatius a 215 individus d’aquesta espècie a Espanya entre 1990 i 2013 amb l’objectiu d’estudiar exhaustivament la seva presència. La majoria de registres (64%) es produeixen durant la migració primaveral, observant-se la majoria d’aquests individus en pas al llarg de la costa mediterrània (Catalunya i Balears). Els registres primaverals segurament pertanyen a individus divagants, desviats mar endins cap a l’oest de les seves rutes normals per la Mediterrània central, i segurament com a resultat de temporals. Les observacions durant la migració de tardor han estat històricament escasses (8%), tot i que des de 2011 hi ha hagut un espectacular augment de les observacions entre agost i novembre fins al 39%. La majoria de les observacions de tardor es produeixen a banda i banda dels Pirineus (Navarra i Catalunya), seguint les principals rutes migratòries d’entrada a la península. La nova població reproductora del nord d’Europa podria ser la causa d’aquest augment a causa de la creació d’una nova ruta migratòria a través d’Europa Occidental. Des de 2005, alguns exemplars han estat tot l’hivern a la península (principalment al Llevant i Andalusia), tendència que també sembla anar en augment. En conjunt, el nombre total de registres està augmentant de manera exponencial des de 2008. Els resultats del nostre estudi suggereixen que cal actualitzar l’estatus de l’Arpella Pàl·lida Russa per deixar de considerar-la una raresa a Espanya.

ESPAÑOL

Título: Revisión de la presencia de Aguilucho Papialbo Circus macrourus en el Mediterráneo occidental: una nueva especie migrante e invernante

Autores: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resumen: El Aguilucho Papialbo Circus macrourus se considera una rareza en España. Pese a ser una especie seriamente amenazada en Europa, se ha producido un notable aumento de los avistamientos en España en los últimos años. Se han recopilado 212 registros relativos a 215 individuos de esta especie en España entre 1990 y 2013 con el objetivo de estudiar exhaustivamente su presencia. La mayoría de los registros (46%) se producen durante la migración primaveral, encontrándose la mayoría de estos individuos en paso lo largo de la costa mediterránea (Cataluña y Baleares). Los registros primaverales pertenecen a individuos divagantes desviados mar adentro hacia el oeste de sus rutas normales por el Mediterráneo central seguramente como resultado de temporales. Las observaciones durante la migración de otoño han sido históricamente escasas (8%), aunque desde 2011 se ha producido un espectacular aumento de las observaciones entre agosto y noviembre hasta el alcanzar el 39%. La mayoría de las observaciones otoñales se producen a lado y lado de los Pirineos (Navarra y Cataluña), en consonancia con las principales rutas migratorias de entrada a la península. La nueva población reproductora del norte de Europa podría ser la causa de este aumento debido a la creación de una nueva ruta migratoria a través de Europa Occidental. Desde 2005, algunos ejemplares han permanecido todo el invierno en la península (principalmente en el Levante y Andalucía), tendencia que también parece ir en aumento. En conjunto, el número total de registros está aumentando de manera exponencial desde 2008. Los resultados de nuestro estudio sugieren que el estatus del Aguilucho Papialbo debería actualizarse para dejar de ser considerado una rareza en España.

Àlex, Marc & Fran

Read more...

Love without barriers

Photo by Ferran López

A posible case of hybridization between Audouin's and Mediterranean Gull

Title: An hybrid pair Larus audouinii x Larus melanocephalus brooding an egg in the Llobregat Delta, Barcelona

Authors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Abstract: A hybrid reproductive pair Larus audouinii x Larus melanocephalus was found during 2014 in the gull breeding colony of “Illa del Molí”, Llobregat Delta, Barcelona (NE Spain). The brooding behaviour is described and pictures of the egg are shown. It remains unknown whether the pair was formed from the beginning or it was formed after the desertion of some of the original pair members.

CATALÀ

Títol: Parella mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus covant un ou al Delta del Llobregat, Barcelona

Autors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resum: Es trobà una parella híbrida durant l’any 2014 a la colònia reproductora de Gavina Corsa de l’Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Es descriu el comportament durant el covament i es mostren les fotografies del niu. Es desconeix si la parella es va formar des d’un inici o posteriorment després de l’abandó d’un dels membres de la parella pura original.

ESPAÑOL

Título: Pareja mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus incubando un huevo en el Delta del Llobregat, Barcelona

Autores: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resumen: Se encontró una pareja híbrida durante el año 2014 en la colonia reproductora de Gaviota de Audouin de la Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Se describe su comportamiento durante la incubación y se muestran fotografías del nido. Se desconoce si la pareja se formó desde un inicio o posteriormente tras el abandono de uno de los miembros de la pareja pura original.

Ferran & Maria

Read more...

2014 issue already online

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...