Cernícalos contra plagas invasoras

 

Photo by Christian Neumann

Desde hace dos décadas las palmeras se están viendo afectadas por el picudo rojo, un coleóptero exótico invasor. Alicante tiene algunos de los palmerales más emblemáticos de nuestro país, que se ven  amenazados por esta plaga. El análisis de la dieta del Cernícalo Vulgar en la provincia puso de manifiesto que estas pequeñas rapaces consumen gran cantidad de insectos, entre los cuales se encontró con frecuencia el picudo rojo. ¿Podrían ser los cernícalos un buen sistema de alerta temprana y control de esta plaga?

 

Title: Feeding ecology of the Common Kestrel Falco tinnunculus in the south of Alicante (SE Spain)
Authors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Abstract: The composition of the diet of the Common Kestrel Falco tinnunculus was studied in 15 territories of southern Alicante (Spain) between the years 2012 - 2014. This study was carried out by analyzing 571 pellets throughout the year. Insects occurred in 89.9% of samples, while birds occurred in just a 7.5%, mammals in a 2.5% and reptiles, with a very low percentage, in a 0.08%. Nevertheless, mammals represented the main part of the biomass fed with a 62.3% of the diet. This diet composition differs from that recorded in northern and central Europe, where large preys, such as micromammals, predominate. This could be due to several factors, mainly the lower density and richness of micromammals in the Mediterranean region and differences in activity patterns between micromammals and kestrels in this region. We found local spatial differences in the consumption of birds within our study which could be related with differences in land use intensification or local primary prey abundance. Finally, we reported the first records of consumption of an exotic invader coleopteron, the Red palm weevil Rhynchophorus ferrugineus.

Títol: Ecologia tròfica del Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (SE Espanya)
Autors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resum: Es va estudiar la composició de la dieta de 15 territoris de Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (Espanya) entre els anys 2012 - 2014. Aquest estudi es va realitzar mitjançant la recollida i l'anàlisi de 571 egagròpiles durant tot l'any. Els insectes van aparèixer en el 89.9% de les mostres, mentre que les aus tan sols en el 7.5%, els mamífers en el 2.5% i, amb un percentatge molt baix, els rèptils amb el 0.08%. No obstant això els mamífers van representar la major part de la biomassa amb un 62.3%. Aquesta dieta difereix de la registrada al nord i centre d’Europa, on predominen preses de major mida, com els micromamífers. Això podria ser degut a diversos factors, principalment la baixa densitat i riquesa de micromamífers en la regió Mediterrània i les diferencies en patrons d’activitat entre els micromamífers i els xoriguers. Vam trobar diferències espacials locals en el consum d’aus dins del nostre estudi que podrien estar relacionades amb diferències en la intensificació de l’ús de la terra o l’abundància local de preses primàries. Finalment, informem del primer registre de consum d’un coleòpter exòtic invasor, el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).

 

Título: Ecología trófica del Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (SE España)
Autores: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resumen: Se estudió la composición de la dieta de 15 territorios de cernícalo vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (España) entre los años 2012 - 2014. Este estudio se realizó mediante la recolección y el análisis de 571 egagrópilas, a lo largo de todo el año. Los insectos aparecieron en el 89.9% de las muestras, mientras que las aves en solo el 7.5%, los mamíferos el 2.5% y, con un porcentaje muy bajo, los reptiles con un 0.08%. Sin embargo, los mamíferos representaron la mayor parte de la biomasa con un 62.3%. Esta dieta difiere de las registradas en el norte y centro de Europa, donde predominan presas de mayor tamaño, como los micromamíferos. Esto podría ser debido a varios factores, principalmente la baja densidad y riqueza de micromamíferos en la región Mediterránea y las diferencias en patrones de actividad entre los micromamíferos y los cernícalos vulgares. Encontramos diferencias espaciales locales en el consumo de aves dentro de nuestro estudio que podrían estar relacionados con diferencias en la intensificación del uso del suelo o la abundancia local de presas primarias. Finalmente informamos del primer registro de consumo de un coleóptero exótico invasor, el picudo rojo (Rhynchophorus ferrugineus).

Adrian, Pablo, Daniel y Juan Manuel

 

Notas de prensa

 

 

 

 

 

Read more...

El nom dels ocells



Linné, pare de la taxonomía moderna

Les aus, com la resta d'organismes, tenen un nom científic en llatí compost per dos mots: el gènere i l'epítet específic. L'estudi etimològic d'aquesta nomenclatura ha permès determinar quina ha estat la contribució dels diferents recursos lingüístics així com la llengua d'origen per crear els noms científics dels ocells catalans.

Títol: Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l’aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna
Autors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resum: Després de segles d'intents d'establir una classificació unívoca i inequívoca dels organismes vius, Carl von Linné va definir el seu sistema de nomenclatura binomial a mitjan segle XVIII. Aquest es basà en un sistema jeràrquic i ben organitzat on s’estructuraren els diferents organismes a partir del nucli que suposaven les espècies. Aquestes s’aglutinaven en gèneres i aquests en famílies, i la variabilitat intraespecífica es distribuí en subespècies. Linné va establir una nomenclatura per aquest sistema que es basà en la llengua de la ciència del moment, el llatí, i també del grec clàssic. Fou en llatí que definí els noms del seu sistema i en descrigué les espècies. Més de dos segles més tard, avui en dia aquest sistema continua plenament vigent en la classificació del món animal, vegetal i fúngic i, fins i tot, s’ha aplicat a d’altres camps com es la nefologia. Aquest article analitza els noms que han servit per nodrir el sistema de nomenclatura en el cas concret dels ocells de Catalunya i en cerca l’origen pel que fa a les llengües d’on provenen, majoritàriament el llatí i el grec clàssic, però també el francès, l’italià, el noruec, l’occità, el rus i les llengües dels indis mexicans. Finalment, aquest treball estudia la motivació que va donar lloc al nom de les espècies. Per exemple, si es van anomenar per característiques morfològiques, a partir de noms autòctons originals, per la mitologia associada o bé a partir de la seva distribució.

 

Title: Etymological study of scientific nomenclature of birds in Catalonia: the contribution of classic languages in modern taxonomy
Authors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Abstract: Carl von Linné established a univocal and unambiguous classification of living beings by a binomial nomenclature in the middle of the eighteenth century. This system was based on a hierarchical structure, in which the species assumed a central role. Species are agglutinated in genera and these in families and higher levels, while intraspecific variability is distributed into subspecies. Linné’s nomenclature was based on the language of the science at the moment, Latin, and also on classic Greek. He used Latin to define the names of the species and to describe them. More than two centuries later, Latin and classic Greek continue being the language used to classify organisms. This article analyses the names that have served to nourish the nomenclature system in the specific case of the birds in Catalonia and seeks their origin in the languages from which they come, mostly Latin and Greek, but also different languages such as French, Italian, Norwegian, Occitan, Russian and those of Mexican Indians. Finally, this study studies the motivation that gave rise to the name of the species. For example, if its origin is in its morphological characteristics, in the original native names, in the associated mythology or in its distribution.

Título: Estudio etimológico de la nomenclatura científica de las aves de Catalunya: la aportación de las lenguas clásicas en la taxonomía moderna)
Autores: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resumen: Después de siglos en los que se intentó establecer una clasificación unívoca e inequívoca de los seres vivos, Carl von Linné definió su sistema de nomenclatura binomial a medianos del siglo XVIII. Éste se basó en un sistema jerárquico y bien organizado en el cual se estructuraron los diferentes organismos a partir del núcleo que supusieron las especies. Éstas se aglutinaban en géneros y éstos en familias, y la variabilidad intraespecífica se distribuyó en subespecies. Linné estableció una nomenclatura para este sistema que se basó en la lengua de la ciencia del momento, el latín, y también del griego clásico. Fue en latín que definió los nombres de las especies y que las describió. Más de dos siglos más tarde, hoy en día continúa plenamente vigente en la clasificación del mundo animal, vegetal y de los hongos y también es de aplicación en la nefología. Este artículo analiza los nombres que han servido para nutrir el sistema de nomenclatura en el caso concreto de las aves de Catalunya y busca su origen en lo relativo a las lenguas de las cuales provienen, en su mayoría el latín y el griego clásico, pero también el francés, el italiano, el noruego, el occitano, el ruso y las lenguas de los indios mexicanos. Finalmente, este trabajo estudia la motivación que dio lugar al nombre de las especies. Por ejemplo, si su origen se encuentra en sus características morfológicas, en los nombres autóctonos originales, en la mitología asociada o en su distribución.

Enric

 

Read more...

Em grates l'esquena?

Photo by Larry Thompson

Les aus dediquen molt de temps a netejar el seu plomatge per mantenir-lo en perfectes condicions. Malauradament, hi ha parts del cos on no poden accedir i és llavors quan cal l'ajut d'un company. Excepcionalment, aquest company pot ser d'una altra espècie, comportament conegut com al·lotoaleta (allopreening). En aquest article es descriu un cas entre dues espècies de lloros invasors a Catalunya.

Títol: Al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resum: Tot i que l’al·lotoaleta (allopreening o allogrooming) intreaespecífica és un comportament relativament freqüent entre els ocells, l’al·lotoaleta interespecífica és un fenomen molt més rar. Es descriu un cas d’al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris i Aratinga Mitrada, observat en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durant més de 15 minuts els dos exemplars implicats van intercanviar successives vegades aquest comportament de toaleta mútua, tot i que la toaleta de la Cotorra sobre l’Aratinga sempre va ser més prolongada. La interpretació d’aquesta conducta no està gens clara, encara que tot apunta a que té una funció social, ja que evitaria situacions de conflicte i reduiria l’agressió. Això seria especialment vàlid per a espècies gregàries com la Cotorreta i l’Aratinga, per a les què és d’esperar un augment tant d’aquests tipus de interaccions com de les observacions, tenint en compte la clara expansió de les seves poblacions a Catalunya i llur preferència per ambient urbans.

 

Title: Interspecific allopreening between Monk Parakeet (Myiopsitta monachus) and Mitred Parakeet (Aratinga mitrata)
Authors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Abstract: Intraspecific allopreening is relatively common in birds, but interspecific allopreening is quite rare. Here, an exceptional case of interspecific allopreening behaviour between a Monk Parakeet and a Mitred Parakeet is described. The observation took place in Parc Catalunya (Sabadell, Barcelona) in 25/12/2015. During more than 15 minutes both birds interchanged allopreening behaviours, although the Monk Parakeet showed ever the most prolonged preening behaviour. The interpretation of this behaviour is not clear, even though it may point to a social context because intraspecific allopreening would avoid conflict and would reduce aggressivity. This would be especially plausible for gregarious species, such as the Monk Parakeet and the Mitred Parakeet, for which an increase of such interactions, as well as of the observations, can be expected, based on their population expansion in Catalonia and their preference for urban áreas.

Título: Aloaseo interespecífico entre Cotorra Argentina (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autores: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resumen: Si bien el aloaseo (allopreening o allogrooming) intraespecífico es relativamente frecuente entre las aves, el aloaseo interespecífico parece ser mucho más escaso. Se describe un caso de aloaseo entre Cotorra Argentina y Aratinga Mitrada, observado en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durante más de 15 minutos los dos ejemplares implicados intercambiaron varias veces este comportamiento de aseo recíproco, si bien el aseo de la Cotorra sobre la Aratinga siempre fue más prolongado. La interpretación de esta conducta dista de ser clara, si bien todo apunta a un significado social, en cuanto evitaría situaciones de conflicto y reduciría la agresión. Esto sería especialmente válido para especies gregarias como la Cotorra y la Aratinga, para las que cabe esperar un aumento de tales interacciones, así como de las observaciones, a partir de su expansión poblacional en Cataluña y su preferencia por medios urbanos.

Josep Lluís



 

Read more...

2016 Issue already online

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

¿De quan és aquest niu?

Photo by Cliff Anderson

Determinar el moment en que es va iniciar la posta o l'eclosió és fonamental per conèixer la fenologia dels nius i així, per exemple, programar el millor moment per anellar els seus pollets. Però el periode d'incubació varia entre poblacions i per això és important tenir informació acurada de les nostres poblacions mediterrànies.

Títol: Període d’incubació de la Polla d’Aigüa Gallinula chloropus a una població del sud d’Europa
Autors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resum: El període d’incubació és una eina emprada freqüentment als estudis sobre l’ecologia reproductora per estimar la data de posta i/o eclosió de nius. En la polla d’aigua Gallinula chloropus diversos estudis en poblacions septentrionals han considerat períodes d’incubació de 25-26 dies. Al nord d’Àfrica, però, es consideren només 22 dies. Per tant, sembla existir cert grau de variació geogràfica en el període d’incubació. En aquest treball s’ha estimat el període d’incubació de 42 nius localitzats a l’Estany de La Plana (Parc Natural de l’Albufera de València). El temps mitjà d’incubació fou de 23,7 dies (desviació típica = 1,3 dies; rang = 21-26 dies). Aquest període va disminuir al llarg de l’estació reproductora mentre que el nombre d’ous no va tenir cap efecte. Proposo considerar un temps d’incubació més curt que en poblacions del nord d’Europa, tenint en compte la data de posta per a obtenir estimacions més precises.

 

Title: Incubation period of Moorhens Gallinula chloropus in a southern European population
Authors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Abstract: Incubation period is a trait commonly employed in studies of breeding ecology to estimate laying and/or hatching dates of nests. For the Moorhen, Gallinula chloropus, several studies in northern latitudes have considered incubation periods of 25-26 days. However, only 22 days are used in North Africa. Therefore, there may be some geographical-related variation in the length of the incubation period. Here, the incubation period of 42 clutches from a population  in eastern Spain was estimated. The mean length of incubation was 23.7 days (SD = 1.3; range = 21-26). This period decreased throughout season, while clutch size had no effect. I propose to consider a shorter incubation time in Spanish populations than in northern European populations, taking into account the effect of laying date to obtain more accurate estimations.

Título: Periodo de incubación de la Gallineta Común Gallinula chloropus en una población del sur de Europa
Autores: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resumen: El periodo de incubación es una herramienta comúnmente empleada en los estudios sobre la ecología reproductora para estimar la fecha de puesta y/o eclosión de los nidos. En la Gallineta Común Gallinula chloropus diversos estudios en poblaciones de latitudes norteñas han considerado periodos de incubación de 25-26 días. Sin embargo, en el norte de África únicamente consideran 22 días. Por lo tanto, parece existir cierto grado de variación geográfica en la duración de la incubación. En este trabajo, se ha estimado el periodo de incubación de 42 nidos localizados en el Estany de la Plana (Parque Natural de l’Albufera de Valencia). El tiempo promedio de incubación fue de 23,7 días (desviación típica = 1,3 días, rango = 21-27 días). Este periodo se redujo a lo largo de la estación, mientras que el tamaño de puesta no tuvo ningún efecto. Propongo considerar un tiempo de incubación más corto que en poblaciones europeas norteñas, teniendo en cuenta la fecha de puesta para obtener estimaciones más precisas.

Ignacio

 

Read more...