Re-discovering the pioneering birders

21 September 2016


Mr. Mariano Masferrer (1923)
We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.















Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer
Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.



CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer
Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.




ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores:
Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.


X. Ferrer



Read more...

Caution! I am not old

10 August 2016


Photo by Marc Illa
Ageing of Common Chiffchaffs is challenging, which can be even more difficult due to juvenile birds with exceptionally extensive moults. You need to assess all wing feathers!







Title: Unusual postjuvenile moult extension in Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita
Authors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Abstract: First year Common Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) undergo a partial post-juvenile moult, which shows marked variability in its extension. In a set of 309 individuals trapped during the autumn migration of 2013 and 2014 in central Catalonia (NE Iberia), two juveniles were found with an unusually very extensive moult including a few primary coverts. Moult pattern was symmetric in both cases, suggesting that feathers’ replacement was not accidental. This exceptional moult extent in juveniles must be taken into account when ageing this species.



CATALÀ

Títol: Extensió inusual de la muda postjuvenil en el mosquiter comú Phylloscopus collybita
Autors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resum: Els joves de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) fan una muda postjuvenil parcial, que és molt variable en la seva extensió. Després d’examinar 309 individus durant la migració de tardor a la Catalunya Central, dos ocells tenien algunes cobertores primàries mudades simètricament a les dues ales, fet que fa molt poc probable una pèrdua accidental. Tots dos tenien, a més, mudes extenses. És fonamental conèixer aquests casos excepcionals per millorar la datació de la espècie.




ESPAÑOL

Título: Extensión inusual de la muda postjuvenil en el Mosquitero común Phylloscopus collybita
Autores:
Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resumen: Los jóvenes de Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) hacen una muda postjuvenil parcial que es muy variable en extensión. Después de examinar 309 individuos durante el paso otoñal en una localidad del centro de Catalunya, dos ejemplares mostraron algunas cobertoras primarias mudadas simétricamente en las dos alas, hecho que hace poco probable que se trate de una pérdida accidental. Estos dos casos de mudas tan extensas son relevantes y se deben tenerse en cuenta para una correcta datación de la especie.

Marc Illa


Read more...

Spoonbills migrating over Euskadi

15 June 2016

Photo by Frans Vandewalle
Spoonbills occur in low numbers in the Basque wetlands during the autumn migration, but these stopover sites can be essential to refuel in their movements between breeding and wintering areas.


















Title: Stopover use by the Eurasian Spoonbill Platalea leucorodia on the Basque coast (northern Iberia)
Authors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: The Eurasian Spoonbill is a species of concern in Europe, so it needs priority from the management and conservation standpoint. The population from the North Sea area migrates across the Atlantic façade of Europe to reach its wintering areas in south-western Iberia or Mauritania. Spoonbills passing through northern Iberia stop over to rest and/or refuel in a number of wetlands situated along its coast. Detailed knowledge on the use of these sites is required for a better understanding of the differential use of all these wetland areas by Spoonbills. Our aim here was to explore and compare the use of the Basque coastal marshes (Txingudi and Urdaibai) by Spoonbills during the autumn migration. We used data collected during autumn migrations in 2012 and 2013 applying a single common survey protocol at three sites: the Orueta Lagoon and the lower marsh at Urdaibai, and Txingudi. Overall, the only and obvious difference between Urdaibai (if we pool the Orueta Lagoon and the Lower Marsh) and Txingudi was that Urdaibai hosted more Spoonbills. Within Urdaibai, however, the site hosting more Spoonbills varied annually. Foraging rates were found to be higher at the Orueta Lagoon in 2012, but the causes explaining this result remain unknown. The proportion of Spoonbills foraging, sleeping/preening or flying within each site varied in relation to tide only at the tide-influenced site (Urdaibai-Lower Marsh; proportionally more Spoonbills were foraging, and less birds were sleeping/preening at low tide). The stopover duration was less than one day for >90% of the birds and it did not differ between sites. More research is needed to know why Txingudi was less used than Urdaibai. Of particular interest is the identification of the possible causes explaining foraging rate variations




CATALÀ

Títol: Ús dels aiguamolls de la costa basca (nord d’Ibèria) pel Becplaner Platalea leucorodia durant la migració postnupcial
Autors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resum: El Becplaner és una espècie amenaçada a Europa, pel que és prioritària des del punt de vista de la gestió i la conservació. La població del Mar del Nord migra a través de la vessant atlàntica d’Europa per arribar a les seves àrees d’hivernada al sud-oest de la Península Ibèrica o Mauritània. Els Becplaners que passen pel nord d’Espanya s’aturen per descansar i/o acumular reserves en els aiguamolls que hi ha al llarg de l’esmentada ruta. El coneixement sobre l’ús d’aquests llocs és fonamental per determinar la seva importància relativa pel Becplaner. L’objectiu d’aquest article és explorar i comparar l’ús que fa el Becplaner de les zones humides que hi ha a la costa basca (Txingudi i Urdaibai) durant el període de pas postnupcial. Amb aquest objectiu es van prendre dades durant el període de pas de 2012 i 2013 mitjançant l’aplicació d’un mètode de cens comú a tres punts de mostreig: la llacuna d’Orueta i els aiguamolls d’Urdaibai i Txingudi. En conjunt, Urdaibai (llacuna d’Orueta i aiguamoll) va acollir més Becplaners que Txingudi. En Urdaibai, tot i això, el nombre de Becplaners va variar entre zones segons l’any. La taxa d’alimentació va ser més alta a la llacuna d’Orueta el 2012. La proporció de Becplaners alimentant-se, descansant o volant va variar segons la marea només en el zona (maresma d’Urdaibai) influenciada per aquest factor (en marea baixa veiem que va augmentar la proporció d’aus alimentant-se i disminuir la d’aus descansant). La durada de les parades en la migració va ser inferior a un dia en >90% dels exemplars i no va variar entre zones. Seria convenient conèixer en detall les causes que expliquen l’ús més marginal de Txingudi per part dels Becplaners.




ESPAÑOL
 
Título: Uso de los humedales de la costa vasca (norte de Ibèria) por la Espátula Euroasiática Platalea leucorodia durante la migración posnupcial
Autores:
Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resumen: La Espátula Euroasiática es una especie amenazada en Europa, por lo que es prioritaria desde el punto de vista de la gestión y la conservación. La población del Mar del Norte migra a través de la fachada atlántica europea para alcanzar sus áreas de invernada en el suroeste de Iberia o Mauritania. Las Espátulas que pasan por el norte de España se detienen para descansar y/o acumular reservas en los humedales que hay a lo largo de esta ruta. Es fundamental conocer el uso de estos sitios para determinar su importancia relativa para la Espátula. El objetivo de este artículo es explorar y comparar el uso que hace la Espátula de los humedales que hay en la costa vasca (Txingudi y Urdaibai) durante el periodo de paso posnupcial. Para ello se tomaron datos durante el periodo de paso de 2012 y 2013 mediante la aplicación de un método de censo común a tres puntos de muestreo: la laguna de Orueta y la marisma en Urdaibai y Txingudi. En conjunto, Urdaibai (laguna de Orueta y marisma) acogió más Espátulas que Txingudi. En Urdaibai, no obstante, el número de Espátulas varió entre zonas según los años. La tasa de forrajeo fue más alta en la laguna de Orueta en 2012. La proporción de Espátulas alimentándose, descansando o volando varió según la marea sólo en el zona (marisma de Urdaibai) influenciada por este factor (en marea baja aumentó la proporción de aves alimentándose y disminuyó la de aves descansando). La duración de las paradas en  migración fue inferior a un día en >90% de los ejemplares y esto no varió entre zonas. Sería conveniente conocer en detalle las causas que explican el uso más marginal de Txingudi por las Espátulas.


Read more...

When humans go, birds arrive

27 March 2016


Juan Enrique Gómez
Abandoned gravel pits can become exceptional refuges for waterbirds in areas where natural wetlands have disappeared.















Title: Waterbirds in a recently abandoned gravel pit: the case of Las Quemadillas (Córdoba) during the period 2011-2015
Authors: Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com

Abstract: Wetlands of artificial origin make up a potential habitat for waterfowl. We present the results of an intensive waterbird survey carried out between 2011 and 2015 in Lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), a recently abandoned gravel pit. A total of 133 species were sighted in a wetland composed of a permanent 2 ha lagoon and an irregularly flooded temporary lagoon, which covers up to 23 ha. The most usually detected species were Tachybaptus ruficollis, Anas platyrhynchos, Fulica atra, Gallinula chloropus, Porphyryo porphyryo, and Charadrius dubius. Some hundreds of Phoenicopterus roseus occurred during the inundation season of the temporary lagoon. Threatened species such as the Fulica cristata, Ardea purpurea or Ixobrychus minutus bred successfully in this wetland. This ornithological community is important in the context of the province of Córdoba and should merit some degree of protection.



CATALÀ
Títol: Les aus aquàtiques en una gravera recentment abandonada: el cas de Las Quemadillas (Còrdova) al període 2011-2015
Autors:
Diego Peinazo & Florent Prunier 
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resum: Els aiguamolls d’origen artificial conformen un hàbitat potencial per als ocells aquàtics. S’analitzà el seguiment ornitològic plurianual dut a terme a les llacunes de Las Quemadillas (Còrdova), unes graveres recentment abandonades. Es van enregistrar un total de 54 espècies d'aus aquàtiques en un espai compost per una llacuna permanent de 2 ha i una llacuna temporal de fins a 23 ha que s’inunda de forma irregular. La conservació d’aquesta comunitat ornítica té importància en el context de la província de Còrdova.


ESPAÑOL
 
Título: Aves acuáticas en una gravera recientemente abandonada: el caso de Las Quemadillas (Córdoba) en el periodo 2011-2015
Autores:
Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resumen: Los humedales de origen artificial conforman un hábitat potencial para las aves acuáticas. Se analiza aquí el seguimiento ornitológico plurianual llevado a cabo en las lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), unas graveras recientemente abandonadas. Se avistaron un total de 54 especies de aves acuáticas en un espacio compuesto por una laguna permanente de 2 ha y una laguna temporal inundada de forma irregular de hasta 23 ha. La conservación de esa comunidad ornítica tiene una importancia en el contexto de la provincia de Córdoba.


Diego Peinazo
Florent Prunier
 

Read more...

2015 Issue already online

07 January 2016

http://www.ornitologia.org/ca/queoferim/divulgacio/publicacions/rco_pdf_2015.html





Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP