Caution! I am not old

10 August 2016


Photo by Marc Illa
Ageing of Common Chiffchaffs is challenging, which can be even more difficult due to juvenile birds with exceptionally extensive moults. You need to assess all wing feathers!







Title: Unusual postjuvenile moult extension in Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita
Authors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Abstract: First year Common Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) undergo a partial post-juvenile moult, which shows marked variability in its extension. In a set of 309 individuals trapped during the autumn migration of 2013 and 2014 in central Catalonia (NE Iberia), two juveniles were found with an unusually very extensive moult including a few primary coverts. Moult pattern was symmetric in both cases, suggesting that feathers’ replacement was not accidental. This exceptional moult extent in juveniles must be taken into account when ageing this species.



CATALÀ

Títol: Extensió inusual de la muda postjuvenil en el mosquiter comú Phylloscopus collybita
Autors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resum: Els joves de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) fan una muda postjuvenil parcial, que és molt variable en la seva extensió. Després d’examinar 309 individus durant la migració de tardor a la Catalunya Central, dos ocells tenien algunes cobertores primàries mudades simètricament a les dues ales, fet que fa molt poc probable una pèrdua accidental. Tots dos tenien, a més, mudes extenses. És fonamental conèixer aquests casos excepcionals per millorar la datació de la espècie.




ESPAÑOL

Título: Extensión inusual de la muda postjuvenil en el Mosquitero común Phylloscopus collybita
Autores:
Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resumen: Los jóvenes de Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) hacen una muda postjuvenil parcial que es muy variable en extensión. Después de examinar 309 individuos durante el paso otoñal en una localidad del centro de Catalunya, dos ejemplares mostraron algunas cobertoras primarias mudadas simétricamente en las dos alas, hecho que hace poco probable que se trate de una pérdida accidental. Estos dos casos de mudas tan extensas son relevantes y se deben tenerse en cuenta para una correcta datación de la especie.

Marc Illa


Read more...

Spoonbills migrating over Euskadi

15 June 2016

Photo by Frans Vandewalle
Spoonbills occur in low numbers in the Basque wetlands during the autumn migration, but these stopover sites can be essential to refuel in their movements between breeding and wintering areas.


















Title: Stopover use by the Eurasian Spoonbill Platalea leucorodia on the Basque coast (northern Iberia)
Authors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: The Eurasian Spoonbill is a species of concern in Europe, so it needs priority from the management and conservation standpoint. The population from the North Sea area migrates across the Atlantic façade of Europe to reach its wintering areas in south-western Iberia or Mauritania. Spoonbills passing through northern Iberia stop over to rest and/or refuel in a number of wetlands situated along its coast. Detailed knowledge on the use of these sites is required for a better understanding of the differential use of all these wetland areas by Spoonbills. Our aim here was to explore and compare the use of the Basque coastal marshes (Txingudi and Urdaibai) by Spoonbills during the autumn migration. We used data collected during autumn migrations in 2012 and 2013 applying a single common survey protocol at three sites: the Orueta Lagoon and the lower marsh at Urdaibai, and Txingudi. Overall, the only and obvious difference between Urdaibai (if we pool the Orueta Lagoon and the Lower Marsh) and Txingudi was that Urdaibai hosted more Spoonbills. Within Urdaibai, however, the site hosting more Spoonbills varied annually. Foraging rates were found to be higher at the Orueta Lagoon in 2012, but the causes explaining this result remain unknown. The proportion of Spoonbills foraging, sleeping/preening or flying within each site varied in relation to tide only at the tide-influenced site (Urdaibai-Lower Marsh; proportionally more Spoonbills were foraging, and less birds were sleeping/preening at low tide). The stopover duration was less than one day for >90% of the birds and it did not differ between sites. More research is needed to know why Txingudi was less used than Urdaibai. Of particular interest is the identification of the possible causes explaining foraging rate variations




CATALÀ

Títol: Ús dels aiguamolls de la costa basca (nord d’Ibèria) pel Becplaner Platalea leucorodia durant la migració postnupcial
Autors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resum: El Becplaner és una espècie amenaçada a Europa, pel que és prioritària des del punt de vista de la gestió i la conservació. La població del Mar del Nord migra a través de la vessant atlàntica d’Europa per arribar a les seves àrees d’hivernada al sud-oest de la Península Ibèrica o Mauritània. Els Becplaners que passen pel nord d’Espanya s’aturen per descansar i/o acumular reserves en els aiguamolls que hi ha al llarg de l’esmentada ruta. El coneixement sobre l’ús d’aquests llocs és fonamental per determinar la seva importància relativa pel Becplaner. L’objectiu d’aquest article és explorar i comparar l’ús que fa el Becplaner de les zones humides que hi ha a la costa basca (Txingudi i Urdaibai) durant el període de pas postnupcial. Amb aquest objectiu es van prendre dades durant el període de pas de 2012 i 2013 mitjançant l’aplicació d’un mètode de cens comú a tres punts de mostreig: la llacuna d’Orueta i els aiguamolls d’Urdaibai i Txingudi. En conjunt, Urdaibai (llacuna d’Orueta i aiguamoll) va acollir més Becplaners que Txingudi. En Urdaibai, tot i això, el nombre de Becplaners va variar entre zones segons l’any. La taxa d’alimentació va ser més alta a la llacuna d’Orueta el 2012. La proporció de Becplaners alimentant-se, descansant o volant va variar segons la marea només en el zona (maresma d’Urdaibai) influenciada per aquest factor (en marea baixa veiem que va augmentar la proporció d’aus alimentant-se i disminuir la d’aus descansant). La durada de les parades en la migració va ser inferior a un dia en >90% dels exemplars i no va variar entre zones. Seria convenient conèixer en detall les causes que expliquen l’ús més marginal de Txingudi per part dels Becplaners.




ESPAÑOL
 
Título: Uso de los humedales de la costa vasca (norte de Ibèria) por la Espátula Euroasiática Platalea leucorodia durante la migración posnupcial
Autores:
Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resumen: La Espátula Euroasiática es una especie amenazada en Europa, por lo que es prioritaria desde el punto de vista de la gestión y la conservación. La población del Mar del Norte migra a través de la fachada atlántica europea para alcanzar sus áreas de invernada en el suroeste de Iberia o Mauritania. Las Espátulas que pasan por el norte de España se detienen para descansar y/o acumular reservas en los humedales que hay a lo largo de esta ruta. Es fundamental conocer el uso de estos sitios para determinar su importancia relativa para la Espátula. El objetivo de este artículo es explorar y comparar el uso que hace la Espátula de los humedales que hay en la costa vasca (Txingudi y Urdaibai) durante el periodo de paso posnupcial. Para ello se tomaron datos durante el periodo de paso de 2012 y 2013 mediante la aplicación de un método de censo común a tres puntos de muestreo: la laguna de Orueta y la marisma en Urdaibai y Txingudi. En conjunto, Urdaibai (laguna de Orueta y marisma) acogió más Espátulas que Txingudi. En Urdaibai, no obstante, el número de Espátulas varió entre zonas según los años. La tasa de forrajeo fue más alta en la laguna de Orueta en 2012. La proporción de Espátulas alimentándose, descansando o volando varió según la marea sólo en el zona (marisma de Urdaibai) influenciada por este factor (en marea baja aumentó la proporción de aves alimentándose y disminuyó la de aves descansando). La duración de las paradas en  migración fue inferior a un día en >90% de los ejemplares y esto no varió entre zonas. Sería conveniente conocer en detalle las causas que explican el uso más marginal de Txingudi por las Espátulas.


Read more...

When humans go, birds arrive

27 March 2016


Juan Enrique Gómez
Abandoned gravel pits can become exceptional refuges for waterbirds in areas where natural wetlands have disappeared.















Title: Waterbirds in a recently abandoned gravel pit: the case of Las Quemadillas (Córdoba) during the period 2011-2015
Authors: Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com

Abstract: Wetlands of artificial origin make up a potential habitat for waterfowl. We present the results of an intensive waterbird survey carried out between 2011 and 2015 in Lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), a recently abandoned gravel pit. A total of 133 species were sighted in a wetland composed of a permanent 2 ha lagoon and an irregularly flooded temporary lagoon, which covers up to 23 ha. The most usually detected species were Tachybaptus ruficollis, Anas platyrhynchos, Fulica atra, Gallinula chloropus, Porphyryo porphyryo, and Charadrius dubius. Some hundreds of Phoenicopterus roseus occurred during the inundation season of the temporary lagoon. Threatened species such as the Fulica cristata, Ardea purpurea or Ixobrychus minutus bred successfully in this wetland. This ornithological community is important in the context of the province of Córdoba and should merit some degree of protection.



CATALÀ
Títol: Les aus aquàtiques en una gravera recentment abandonada: el cas de Las Quemadillas (Còrdova) al període 2011-2015
Autors:
Diego Peinazo & Florent Prunier 
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resum: Els aiguamolls d’origen artificial conformen un hàbitat potencial per als ocells aquàtics. S’analitzà el seguiment ornitològic plurianual dut a terme a les llacunes de Las Quemadillas (Còrdova), unes graveres recentment abandonades. Es van enregistrar un total de 54 espècies d'aus aquàtiques en un espai compost per una llacuna permanent de 2 ha i una llacuna temporal de fins a 23 ha que s’inunda de forma irregular. La conservació d’aquesta comunitat ornítica té importància en el context de la província de Còrdova.


ESPAÑOL
 
Título: Aves acuáticas en una gravera recientemente abandonada: el caso de Las Quemadillas (Córdoba) en el periodo 2011-2015
Autores:
Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resumen: Los humedales de origen artificial conforman un hábitat potencial para las aves acuáticas. Se analiza aquí el seguimiento ornitológico plurianual llevado a cabo en las lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), unas graveras recientemente abandonadas. Se avistaron un total de 54 especies de aves acuáticas en un espacio compuesto por una laguna permanente de 2 ha y una laguna temporal inundada de forma irregular de hasta 23 ha. La conservación de esa comunidad ornítica tiene una importancia en el contexto de la provincia de Córdoba.


Diego Peinazo
Florent Prunier
 

Read more...

2015 Issue already online

07 January 2016

http://www.ornitologia.org/ca/queoferim/divulgacio/publicacions/rco_pdf_2015.html





Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Electrocuted birds

21 October 2015

Photo by Silvema

Every year, thousands of birds die by electrocution with power lines. Predictive modeling can help us to identify the most dangerous areas and pylons for birds and to focus our conservation efforts in those fateful points.





Title: Predictive models applied to correct and manage electrocution of birds in electric lines
Authors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Abstract: Electrocution on power lines is a major conservation problem for a large number of bird species worldwide. The isolation of dangerous power pylons is an effective action to correct, however, given the large number of installed power lines, identification of high-risk areas where implementing these measures is difficult, so it is necessary to design strategies to prioritize conservation actions. The development of large-scale predictive modeling would help to solve this issue. This review shows a framework to identify high risk electrocution areas by means of spatial predictive models in order to establish priority areas, using as a study area the Valencia autonomous community. The first step of the framework was to assess the bird electrocution incidence in relation to protected areas distribution at regional scale. This allowed assessing whether these areas are optimal to focus conservation actions. Afterwards, to delimitate priority areas we built spatial predictive models derived from bird mortality records, environmental factors and specific sensitivity maps. Subsequently, a verification and validation process was performed to determine the robustness of the predictions. The results of this process showed that apply corrective measures within the SPA it is inefficient and that these actions should be directed to peripheral areas. Moreover, the use of spatial predictive models, by the combination of logistic regression techniques and specific sensitivity maps was proved to be an effective tool to identify high mortality areas and, therefore, to select candidates for protected areas. The process of verification and validation of predictive models shows at the larger scale, land use configuration, power line density and presence of sensitive species, would be the most important factors to predict bird electrocutions. In conclusion, the methodology described in this paper is an efficient method for the selection of high risk areas and is a good example of predictive modelling application for conservation planning and adaptive management.



CATALÀ
 
Títol: Models predictius aplicats a la correcció i gestió de l'impacte de l'electrocució en línies elèctriques sobre les aus
Autors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Resum: L’electrocució és un greu problema de conservació per a un gran nombre d'espècies d'aus a tot el món. L'aïllament dels pals elèctrics perillosos és una mesura efectiva per corregir-ho, però, donat el gran nombre de línies elèctriques instal·lades, la determinació de les zones d'alt risc on aplicar aquestes mesures és difícil, per la qual cosa es fa necessari dissenyar estratègies per prioritzar les accions de conservació. El desenvolupament de models de predicció a gran escala podria ajudar a resoldre aquest problema. Aquesta revisió mostra un marc de treball per identificar les àrees d'alt risc d'electrocució mitjançant l'ús de models predictius espacials, utilitzant com a àrea d'estudi la Comunitat Valenciana. El primer pas del procés va ser avaluar la incidència d'electrocució d'aus en relació amb la distribució de les àrees protegides a escala regional. Això va permetre avaluar si aquestes àrees són òptimes per focalitzar les accions de conservació. Després, per delimitar àrees prioritàries vàrem construir models predictius espacials derivats dels registres de mortalitat d'aus, els factors ambientals i mapes específics de sensibilitat. Posteriorment es va realitzar un procés de verificació i validació per determinar la robustesa de les prediccions. Els resultats d'aquest procés van mostrar que aplicar mesures de correcció dins de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus és ineficient i que aquestes accions haurien d'estar dirigides especialment a les àrees perifèriques. D'altra banda, l'ús de models predictius, mitjançant la combinació de tècniques de regressió logística i mapes específics de sensibilitat, va ser una eina eficaç per identificar àrees d'alta mortalitat i, per tant, per seleccionar candidats per a les àrees protegides. Els processos de verificació i validació dels models predictius van mostrar que a gran escala, la configuració del paisatge, la densitat de línies elèctriques i la presència d'espècies sensibles serien els factors més importants per predir l'electrocució d'aus. En conclusió, la metodologia descrita en aquest treball es va mostrar com un mètode eficaç per a la selecció d'àrees d'alt risc i és un bon exemple d'aplicació de modelatzació predictiva per a la planificació de la conservació i el maneig.


ESPAÑOL
 
Título: Modelos predictivos aplicados a la corrección y gestión del impacto de la electrocución en tendidos eléctricos sobre las aves
Autores: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com
 

Resumen: La electrocución es un grave problema de conservación para un gran número de especies de aves en todo el mundo. El aislamiento de los postes eléctricos peligrosos es una medida efectiva para corregirlo, sin embargo, dado el gran número de líneas eléctricas instaladas, la determinación de las zonas de alto riesgo donde aplicar estas medidas es difícil, por lo que se hace necesario diseñar estrategias para priorizar las acciones de conservación. El desarrollo de modelos de predicción a gran escala podría ayudar a resolver este problema. Esta revisión muestra un marco de trabajo para identificar las áreas de alto riesgo de electrocución mediante el uso de modelos predictivos espaciales, utilizando como área de estudio la Comunidad Valenciana. El primer paso del proceso fue evaluar la incidencia de electrocución de aves en relación con la distribución de las áreas protegidas a escala regional. Esto permitió evaluar si estas áreas son óptimas para enfocar las acciones de conservación. Después, para delimitar áreas prioritarias construimos modelos predictivos espaciales derivados de los registros de mortalidad de aves, los factores ambientales y mapas específicos de sensibilidad. Posteriormente se realizó un proceso de verificación y validación para determinar la robustez de las predicciones. Los resultados de este proceso mostraron que aplicar medidas de corrección dentro de las Zonas de Especial Protección para las Aves es ineficiente y que estas acciones deberían estar dirigidas especialmente a las áreas periféricas. Por otra parte, el uso de modelos predictivos, mediante la combinación de técnicas de regresión logística y mapas específicos de sensibilidad, resultó ser una herramienta eficaz para identificar áreas de alta mortalidad y, por lo tanto, para seleccionar candidatos para las áreas protegidas. Los procesos de verificación y validación de los modelos predictivos mostraron que a gran escala, la configuración del paisaje, la densidad de líneas eléctricas y la presencia de especies sensibles serían los factores más importantes para predecir la electrocución de aves. En conclusión, la metodología descrita en este trabajo se mostró como un método eficaz para la selección de áreas de alto riesgo y es un buen ejemplo de aplicación de modelado predictivo para la planificación de la conservación y el manejo.

Juanma got his PhD degree at the University Miguel Hernández of Elche in 2014

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP