¿De quan és aquest niu?

25 November 2016


Photo by Cliff Anderson
Determinar el moment en que es va iniciar la posta o l'eclosió és fonamental per conèixer la fenologia dels nius i així, per exemple, programar el millor moment per anellar els seus pollets. Però el periode d'incubació varia entre poblacions i per això és important tenir informació acurada de les nostres poblacions mediterrànies.





Títol: Període d’incubació de la Polla d’Aigüa Gallinula chloropus a una població del sud d’Europa
Autors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es
Resum: El període d’incubació és una eina emprada freqüentment als estudis sobre l’ecologia reproductora per estimar la data de posta i/o eclosió de nius. En la polla d’aigua Gallinula chloropus diversos estudis en poblacions septentrionals han considerat períodes d’incubació de 25-26 dies. Al nord d’Àfrica, però, es consideren només 22 dies. Per tant, sembla existir cert grau de variació geogràfica en el període d’incubació. En aquest treball s’ha estimat el període d’incubació de 42 nius localitzats a l’Estany de La Plana (Parc Natural de l’Albufera de València). El temps mitjà d’incubació fou de 23,7 dies (desviació típica = 1,3 dies; rang = 21-26 dies). Aquest període va disminuir al llarg de l’estació reproductora mentre que el nombre d’ous no va tenir cap efecte. Proposo considerar un temps d’incubació més curt que en poblacions del nord d’Europa, tenint en compte la data de posta per a obtenir estimacions més precises.

 


Title: Incubation period of Moorhens Gallinula chloropus in a southern European population
Authors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es
Abstract: Incubation period is a trait commonly employed in studies of breeding ecology to estimate laying and/or hatching dates of nests. For the Moorhen, Gallinula chloropus, several studies in northern latitudes have considered incubation periods of 25-26 days. However, only 22 days are used in North Africa. Therefore, there may be some geographical-related variation in the length of the incubation period. Here, the incubation period of 42 clutches from a population  in eastern Spain was estimated. The mean length of incubation was 23.7 days (SD = 1.3; range = 21-26). This period decreased throughout season, while clutch size had no effect. I propose to consider a shorter incubation time in Spanish populations than in northern European populations, taking into account the effect of laying date to obtain more accurate estimations.



Título: Periodo de incubación de la Gallineta Común Gallinula chloropus en una población del sur de Europa
Autores: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es
Resumen: El periodo de incubación es una herramienta comúnmente empleada en los estudios sobre la ecología reproductora para estimar la fecha de puesta y/o eclosión de los nidos. En la Gallineta Común Gallinula chloropus diversos estudios en poblaciones de latitudes norteñas han considerado periodos de incubación de 25-26 días. Sin embargo, en el norte de África únicamente consideran 22 días. Por lo tanto, parece existir cierto grado de variación geográfica en la duración de la incubación. En este trabajo, se ha estimado el periodo de incubación de 42 nidos localizados en el Estany de la Plana (Parque Natural de l’Albufera de Valencia). El tiempo promedio de incubación fue de 23,7 días (desviación típica = 1,3 días, rango = 21-27 días). Este periodo se redujo a lo largo de la estación, mientras que el tamaño de puesta no tuvo ningún efecto. Propongo considerar un tiempo de incubación más corto que en poblaciones europeas norteñas, teniendo en cuenta la fecha de puesta para obtener estimaciones más precisas.



Ignacio
 

Read more...

Los buitres de Gipuzkoa al alza

21 November 2016

Las poblaciones reproductoras de Buitres Leonados y Alimoches han aumentado a lo largo de las últimas dos décadas en Gipuzkoa. Éstas son excelentes noticias, pero no podemos bajar la guardia y debemos seguir haciendo esfuerzos para garantizar su conservación.










 
Título: Distribución, tendencia poblacional y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Neophron percnopterus en Gipuzkoa
Autores: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resumen: El objetivo de este artículo es actualizar el conocimiento sobre la distribución, tamaño y evolución de la población y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Común Neophron percnopterus en Gipuzkoa. La población de Buitre Leonado y Alimoche en Gipuzkoa se ha incrementado significativamente durante el periodo de estudio (1999-2016). Así, se ha pasado de 49 a 240 parejas detectadas durante el censo de 2016 para el Buitre y de 6 a 12 para el Alimoche. Asociado al crecimiento poblacional también se observa cierta expansión geográfica en las dos especies. En cuanto a parámetros reproductivos, observamos cierta estabilidad durante el periodo de estudio, con una productividad de 0,62 pollos/pareja que inicia la reproducción para el Buitre Leonado, y 0,86 para el Alimoche. En consecuencia, puede concluirse que las dos poblaciones presentan una tendencia favorable, si bien la situación de ambas especies es aún delicada debido al bajo número de efectivos.




Title: Distribution, population trend and reproductive parameters of the Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa
Authors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Abstract: The aim of the present article is to update our knowledge on the population distribution, size and trend and the breeding parameters of Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa. The population of both species has increased significantly during the period 1999-2016. Thus, it passed from 49 to 240 breeding pairs found in 2016 for the Griffon Vulture, and from 6 to 12 for the Egyptian Vulture. In parallel, we also observed an increase in the geographic distribution range. Breeding parameters tended to be stable, with a mean productivity of 0.62 chicks/pair starting to incubate for the Griffon Vulture, and 0.86 chicks/pair for the Egyptian Vulture. Therefore, it can be concluded that both populations showed favorable trends, but the situation is still delicate owing the small population sizes.



 
 
Títol: Distribució, tendència poblacional i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa
Autors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resum: L’objectiu d'aquest article és actualitzar el coneixement sobre la distribució, mida i evolució de la població i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa. Les poblacions d’ambdues especiesvan augmentar significativament entre 1999 i 2016. Així, s’ha passat de 49 a 240 parelles en el Voltor Comú, i de 6 a 12 en l’Aufrany. Associat al creixement poblacional també s’observà certa expansió geogràfica en les dues espècies. Pel que fa als paràmetres reproductius, observem certa estabilitat durant el període d’estudi, amb una productivitat de 0,62 polls/parella que inicia la reproducció per al Voltor Comú, i 0,86 per l’Aufrany. En conseqüència, es pot concloure que les dues poblacions presenten una tendència favorable, si bé la situació de les dues espècies és encara delicada a causa del baix nombre d’efectius.
 
 
 
 
 

Read more...

Els okupes de Punta de la Banya

07 November 2016


Photo by C. Domingo & X. Tomàs
A vegades, quan revises nius, pots trobar sorpreses. Això és el que els hi va passar als nostres companys, mentre revisaven la colònia de Bernats Pescaires de Punta de la Banya.

 



 
 
 
Títol: Nidificació de Xoriguer Comú en niu de Bernat Pescaire
Autors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com
Resum: Aquesta nota documenta un cas excepcional de nidificació del Xoriguer Comú Falco tinnunculus en un niu de Bernat Pescaire Ardea cinerea a la colònia de cria d’aquest ardeid a la Punta de la Banya, Delta de l’Ebre. La tranquil·litat de la zona, la poca competència i un ampli territori per explotar s’apunten com a possibles factors afavoridors.
 


Título: Nidificación de Cernícalo Vulgar en nido de Garza Real
Autores:
Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com
Resumen: Esta nota documenta un caso excepcional de nidificación de Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en un nido de Garza real Ardea cinerea en la colonia de cría de esta ardeida en la Punta de la Banya, Delta del Ebro. La tranquilidad de la zona, la poca competencia y un amplio territorio para explotar apuntan como posibles factores que facilitaron este caso.


Title: Breeding of Common Krestel on a Grey Heron nest
Authors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com
Abstract: An exceptional case of nesting of Common Kestrel Falco tinnunculus on a nest of Grey Heron Ardea cinerea is documented in a breeding colony of grey herons at the Punta de la Banya, Ebro Delta (north-western Mediterranean). The tranquility of the area, the absence of competitors, and a large area to hunt were the potential causes to use a nest of another species.




Josep, Xavier, Pedro & Carles



 

Read more...

The RCO is in Publons

http://home.publons.com/



Peer review aims to guarantee the best quality of published scientific articles. When our manuscripts are reviewed by other colleagues specialized in the same topic of our research, we are benefited from their ideas, comments and suggestions. As a result, our finally published articles are improved and their contribution to the scientific community is better.
Despite of the key role of peer review for a suitable spread of science, this task is insufficiently recognized and rewarded. Publons is a new social network, which aims to give recognition by peer review and editorial work. You can create your own profile in Publons and add your reviewer and/or editor activity.
From the RCO, we firmly believe in the capital relevance of reviewing and editorial tasks. To give support and recognition to our reviewers and editors, we have added the RCO to Publons. If you reviewed a manuscript for the RCO in the past, please let us know! We will be glad to certificate your activity.





 
La revisió per parells té com a objectiu garantir que la qualitat científica dels articles publicats és la millor possible. Quan els nostres manuscrits són revisats per altres especialistes en la matèria, ens beneficiem de les seves idees, comentaris i suggeriments. Com a resultat, els nostres articles, quan finalment són publicats, són millors i, per tant, la seva contribució a la comunitat científica millor.
Tot i el paper clau de la revisió per parells per a la correcta difusió de la ciència, aquesta tasca normalment és poc reconeguda i recompensada. Publons és una xarxa social que té entre d’altres objectius proporcionar reconeixement a les tasques de revisió i edició. En Publons, pots crear-te un perfil i afegir la teva activitat com a revisor i/o editor.
Des de la RCO, som conscients del paper fonamental de les tasques tant de revisió com edició. Per això, i per donar reconeixement als nostres revisors i editors, hem afegit la RCO a Publons. Si has avaluat un manuscrit per a la RCO, si us plau digues-nos-ho! Amb molt de gust certificarem el vostre treball per a la revista.




 
 
La revisión por pares tiene como objetivo garantizar que la calidad científica de los artículos publicados es la mejor posible. Cuando nuestros manuscritos son revisados por otros especialistas en la materia, nos beneficiamos de sus ideas, comentarios y sugerencias. Como resultado, nuestros artículos, cuando finalmente son publicados, son mejores y, por tanto, su contribución a la comunidad científica mejor.
A pesar del papel clave de la revisión por pares para la correcta difusión de la ciencia, esta labor normalmente es poco reconocida y recompensada. Publons es una nueva red social que tiene entre otros objetivos proporcionar reconocimiento a las tareas de revisión y edición. En Publons, puedes crearte un perfil y añadir tu actividad como revisor y/o editor.
Desde la RCO, somos conscientes del papel fundamental de las tareas tanto de revisión como edición. Por eso y para dar reconocimiento a nuestros revisores y editores, hemos añadido la RCO a Publons. Si has revisado un manuscrito para la RCO, por favor ¡dínoslo! Estaremos encantados de certificar tu trabajo para la revista.

Read more...

Re-discovering the pioneering birders

21 September 2016


Mr. Mariano Masferrer (1923)
We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.















Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer
Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.



CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer
Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.




ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores:
Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu
Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.


X. Ferrer



Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP