Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

23 October 2009

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by
Julian Robinson





 

Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya
Autors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España

Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.
 

Read more...

Nest boxes to recover bird populations after fire

Photo by Marc Anton


Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.









 
 
 
Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest
Authors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at] ornitologia.org

Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.
 
Full text
 


 

CATALÀ
 
Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani
Autors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org

Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius  i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col·locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

Text complet




ESPAÑOL

Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org 

Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos  y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las  poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.

Texto completo




Read more...

Colonial barn owls?

21 October 2009

Photo by Craig King
The barn owl (Tyto alba) is a territorial bird usually breeding away from other pairs. This study shows a rare case of two pairs breeding simultaneously in the same rural building.




 


  




 


Title: Two pairs of Barn Owl Tyto alba breeding in the same old building

Authors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells
[at]  biodiversitat.cat
Abstract: On 7 June 2007 an old house (can Paella; municipality of Les Masies de Voltregà; UTM coordinates X 437447, Y 4649222) was visited to check on a pair of Barn Owls that have nested there every year in recent decades. Three nestlings, all still with down and approximately 12 days old, were found in the nest located in one of the attics of the house. There was no nest in the neighbouring attic located five metres away. On June 15 we returned and, after ringing the chicks, were surprised to see two different adult Barn Owls fly out of the other attic, where we subsequently located another nest with four warm eggs. The female of the second pair was captured later on and was found to have a very worn incubation patch. In this note we describe the details of this discovery and comment that as far as we are aware this is the first documented case with detailed information of two pairs of Barn Owls breeding in the same building in such close proximity.




 

CATALÀ
Títol: Dues parelles d’Òliba Tyto alba criant en una mateixa casa abandonada
Autors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells
[at]  biodiversitat.cat
Resum: El dia 17 de juny de 2007 va ser visitada una antiga masia (Can Paella) al municipi de Masies de Voltregà (coordenades UTM x437447, y4649222), per a procedir al control rutinari d’un niu d’òliba que fa més de deu anys que el Grup de Naturalistes d’Osona estudia. Varen ser trobats tres polls d’uns 12 dies d’edat en el lloc que cria l’òliba cada any. A uns 5 metres d’aquest lloc hi ha un altell on no hi havia res. El dia 15 de juny el lloc va ser visitat novament i es varen anellar els tres polls. Del niu varen sortir dos adults i varen marxar fora de la casa. Sorprenentment, de l’altell que està a 5 metres, varen sortir dos adults més d’òliba i una vegada inspeccionat el lloc va ser trobat un altre niu amb quatre ous calents. La femella que va sortir d’aquest niu va poder ser capturada amb una placa incubatriu molt desenvolupada. El fet que dues parelles d’òliba criïn en el mateix habitacle separades uns 5 metres es considera un fet molt excepcional, i de fet no s’ha trobat cap descripció d’aquest fenomen en la bibliografia. En aquesta nota es descriuen els detalls de la troballa i es discuteixen les possibles causes d’aquest fet excepcional. En els dos anys posteriors l’indret ha estat controlat i només hi ha nidificat una sola parella d’òlibes.





ESPAÑOL

Título: Dos parejas de Lechuza Común Tyto alba nidificando en una misma casa abandonada
Autores:
Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells [at]  biodiversitat.cat
Resumen: El día 7 de junio de 2007 se visitó una antigua casa (can Paella) del municipio de Les Masies de Voltregà (coordenadas UTM x437447, y4649222), para proceder al control de un nido de Lechuza que año tras año en las últimas décadas ha sido controlado para su estudio y anillado. En el nido, colocado en uno de los altillos de la casa, fueron encontrados tres pollos con plumón de unos 12 días de edad. Otro altillo, situado a unos 5 metros, estaba vacío. El día 15 de junio el lugar se visitó de nuevo y la sorpresa fue cuando, después de anillar los pollos que ya estaban suficientemente desarrollados, se visitó el segundo altillo y ver como dos adultos de Lechuza diferentes a los observados en el primer nido, salían del altillo donde había un nido con cuatro huevos calientes. La hembra de este segundo nido pudo ser capturada y tenía una placa incubatriz muy desarrollada. En esta nota se describen los detalles del hallazgo y se comenta que es el primer caso bien documentado del cual se dispone de información detallada y suficiente de dos parejas de Lechuza criando dentro de un mismo habitáculo separadas pocos metros.


Read more...

Nests of the threatened Iberian Reed Buntings

02 October 2009


The Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi is near to the extintion. However, the biology of this small passerine is still poorly known. Vera and colleagues made a comprehensive study of nest composition and morphology in one of the last Spanish populations.



Photo by Mark Zekhuis



Title: Nest structure and composition in the Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi
Authors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Abstract: We studied the plant composition and structure of Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi nests in Las Tablas de Daimiel National Park (Ciudad Real, Spain). Nests were cup-shaped, with materials finely interwoven in spirals or in simple wave forms. Plant matter such as reed sheaths and leaves formed the basic structure, and other materials such as small fragments of plant stems and grass helped in compacting and reinforcing the structure. The inner layer of the nest bowl was lined with wild boar hairs, with a probably thermoregulatory and insulation function. The weight distribution of the different materials varied greatly between nests.

Full text



 

CATALÀ
 
Títol: Estructura i composició del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi
Autors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Resum: Es va estudiar la composició vegetal i l’estructura del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi al Parc Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Els nius tenien forma de tassa, amb materials teixits en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, com tiges i fulles de canyís, formaren l’estructura bàsica, i altres materials com petits fragments de brots i herba ajudaren a compactar i reforçar l’estructura. La tassa interior del niu estava folrada amb pèl de senglar, amb una probable funció termoreguladora i aïllant. La distribució del pes dels materials emprats va variar considerablement entre els nius.




 

ESPAÑOL
Título: Estructura y composición del nido de Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi
Autores:
Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Resumen: Estudiamos la composición vegetal y la estructura del nido del Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi en el Parque Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Los nidos tienen forma de taza, con materiales enlazados en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, como tallos y hojas de carrizo, formaron la estructura básica, y otros materiales como pequeños fragmentos de brotes y hierba ayudaron a compactar y reforzar la estructura. La taza interior del nido estuvo forrada con pelo de jabalí, con una probable función termorreguladora y aislante. La distribución del peso de los materiales utilizados varió considerablemente entre los nidos.





The authors (in order)

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP