2010 Issue is already online!

09 November 2010

 
Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Fishing behaviour of Ospreys in North Spain

03 November 2010

Photo by Joseba Del Villar




The feeding biology of the Osprey remains not well understood in the Iberian Peninsula. This paper analyses the diet and feeding behaviour of this species in an estuary in North Spain. It is suggested that prey behaviour (mullets) determines Osprey feeding success.



 

 





Title: Fishing behaviour of the Osprey (Pandion haliaetus) in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn migration
Author: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net
Abstract: The fishing behaviour of the Osprey Pandion haliaetus in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn stopover is described. All prey consisted of fish of the family Mugilidae (Grey mullets) and overall fishing events lasted on average 6.3 min with a 68.8 % success rate (N = 61 fishing events). Adults were better fishers (92% of success) than young birds (40%). The occurrence of fishing events was independent of tidal period or tidal direction. However, fishing success was higher when the tide was rising. We discussed how Grey mullet behaviour and abundance may explain these results.
 
 
 



CATALÀ
 
Títol: Comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de la península Ibèrica durant la migració tardorenca
Autor: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net
Resum: Es descriu el comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de península Ibérica. El temps mig empleat en cada esdeveniment pesquer va ser de 6,3 min i l'èxit de captura del 68,8%. Quan únicament es va considerar els esdeveniments protagonitzats per adults, l'èxit va augmentar fins el 92%. Tots els peixos capturats i identificats en aquest estudi pertanyien a la família Mugilidae. L'activitat pesquera no va estar associada a l'altura o a l'adreça de la marea. No obstant això, l'èxit de pesca va ser major durant l'ascens mareal. Se suggereix que la rapidesa i l’elevat èxit de pesca registrat reflecteixen una gran disponibilitat de preses com a conseqüència del comportament dels mugílids i la seva abundància a l'estuari.
 
Text complet
 


ESPAÑOL
 
Título: Comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la peninsula Ibérica durante la migración otoñal
Autores: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net
Resumen: Se describe el comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la península Ibérica. El tiempo medio empleado en cada evento pesquero fue de 6,3 min y el éxito de captura del 68,8%. Cuando únicamente se tuvieron en cuenta los eventos protagonizados por adultos, el éxito ascendió al 92%. Todos los peces capturados e identificados en este estudio pertenecían a la familia Mugilidae. La actividad pesquera no estuvo asociada a la altura o a la dirección de la marea. No obstante, el éxito de pesca fue mayor durante el ascenso mareal. Se sugiere que la rapidez y elevado éxito de pesca registrado reflejan una gran disponibilidad de presas como consecuencia del comportamiento de los mugílidos y su abundancia en el estuario.


Aitor Galarza

Read more...

Annual prize to the best paper

25 June 2010



Juan Arizaga, Aitor Galarza & Asier Aldalur


We are honored to announce that the prize for a study published in the Revista Catalana d'Ornitologia (RCO) during 2009 has gone to Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo and Asier Aldalur for their paper entitled "Distribución y tamaño de la población de la Gaviota Patiamarilla Larus michahellis lusitanius en el País Vasco: tres décadas de estudio" [Distribution and size of the Basque population of Yellow-legged Gull Larus michahellis lusitanius: three decades of study]. Please, follow this link to see the blog post and this another link to download the pdf of the paper. You can see all published 2009 papers here (*).

Photo by Juan Arizaga

This prize is an annual initiative of the RCO aimed to encourage authors to submit their studies to the journal, and to acknowledge the best contributions to the RCO with a prize of 600 Euros.

(*) Please, note that papers from the RCO editorial board and ICO staff can not receive this prize.

Read more...

Dispersal under a forced move

23 June 2010


This study describes the reproductive dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario because of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities.






Title: Breeding dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia after the disappearance of their colonies in a stretch of Esla river (Duero basin, north-east Spain)
Authors: Javier García, Benito Fuertes
E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com
Abstract: We analyze the reproductive dispersion of Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario as a consequence of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities, and the consequent change in its location. 2943 specimens were captured over five breeding seasons in a stretch of 45 km of the lower river basin Esla (northwest Spain). We obtained 295 recoveries, 71 of them obtained in consecutive seasons and we analyzed for different parameters (of the disappearance of the colonies by gender and age of birds of this forced dispersal. 75.6% of recaptures were made in the same colony and 25.4% (n = 18) in different colonies. Only in one case there was a change of colony without forced disappearing of its original colony. No significant differences in recapture rates by gender but in terms of age, higher in adults, 14%, than in young adults, 0.6%. As for dispersing birds, there were no differences in age or sex but in the dispersal distance, 15% higher in females.
  


Full text
 
   
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: Dispersió reproductiva de l'Oreneta de ribera Riparia riparia després de la desaparició de les seves colònies en un tram del riu Esla (conca del riu Duero, nord-est d'Espanya)
Autors: Javier García, Benito Fuertes
E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com
Resum: S’analitza la dispersió reproductiva de l’Oreneta de ribera Riparia riparia en un escenari canviant a causa de la contínua destrucció de les colònies de cria, fonamentalment per l’erosió fluvial i per activitats d’extracció d’àrids, i el conseqüent canvi en la seva ubicació. Es van capturar 2.943 exemplars al llarg de cinc temporades de reproducció en un tram de 45 km de la conca baixa del riu Esla (nord-oest d’Espanya) i es van obtenir 295 recuperacions, 71 d’elles obtingudes en temporades consecutives, i es van analitzar diferents paràmetres de la dispersió forçada causada per la desaparició de les colònies en funció del sexe i l’edat dels ocells. Un 75,6% de les recaptures es van realitzar a la mateixa colònia i un 25,4% (n = 18) a colònies diferents. Només en un cas es va produir un canvi de colònia sense que l’emplaçament d’origen hagués desaparegut. No es van detectar diferències significatives en la taxa de recaptura en funció del sexe però sí quant a l’edat, major en els adults, 14%, que en els joves, 0,6%. Pel que fa als ocells dispersants, no es van obtenir diferències quant a la seva edat o sexe però sí en la distància de dispersió, un 15% més elevada en les femelles.
 
 
Text complet
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia tras la desaparición de sus colonias en un tramo del río Esla (cuenca del río Duero, noreste de España)
Autors: Javier García, Benito Fuertes
E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com
Resumen: Se analiza la dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia en un escenario cambiante debido a la continua destrucción de las colonias de cría, fundamentalmente por erosión fluvial y actividades de extracción de áridos, y el consecuente cambio en su ubicación. Se capturaron 2943 ejemplares a lo largo de cinco temporadas de reproducción en un tramo de 45 km de la cuenca baja del río Esla (noroeste de España) y se obtuvieron 295 recuperaciones, 71 de ellas obtenidas en temporadas consecutivas, y se analizaron diferentes parámetros de la dispersión forzada por la desaparición de las colonias en función del sexo y la edad de las aves. Un 75,6% de las recapturas se realizaron en la misma colonia y un 25,4% (n=18) en colonias diferentes. Solo en un caso se produjo un cambio de colonia sin que el emplazamiento de origen hubiese desaparecido. No se detectaron diferencias significativas en la tasa de recaptura en función del sexo pero sí en cuanto a la edad, mayor en los adultos, 14%, que en los jóvenes, 0,6%. En cuanto a las aves dispersantes, no se obtuvieron diferencias en cuanto a su edad o sexo pero sí en la distancia de dispersión, un 15% más elevada en las hembras.
 
 
 
 
 




Read more...

Hour matters in raptor road surveys

08 June 2010


Photo by Pablo Vergara
Road surveys are a common tool to estimate raptor population sizes and richness. This study shows that raptor counts change according to the time of the day they are conducted and the raptor species considered. Thus, future studies using road surveys will need to be designed taking time-of-day into account.

 


Title: Time-of-day bias in diurnal raptor abundance and richness estimated by road surveys
Authors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Ab
stract: Road surveys are the most commonly used method for estimating the abundances of raptors, although biases may occur in relation to the time-of-day that surveys are conducted. However, very few studies have addressed the impact of time-of-day bias on the accuracy of survey results. In the present work, several raptor species were surveyed over the course of a year at different times of day. In six of the 11 studied species, the time-of-day (hours after sunrise) affected the number of detected individuals and the estimation of species richness. Even slight differences in the time of day (e.g. two hours) had a significant impact on results. Furthermore, when detected the time-of-day variation was specific for each species: Hen Harrier Circus cyaneus, Montagu’s Harrier C. pygargus, Common Buzzard Buteo buteo and Common Kestrel Falco tinnunculus were detected more often around sunrise, whereas Griffon Vulture Gyps fulvus and Short-toed Eagle Circaetus gallicus were most commonly detected later in the morning (at least two hours after sunrise). No interactions between the time-of-day and season (breeding vs. non-breeding) were found for the studied raptor species. The present study highlights the need to control for time-of-day bias when applying road survey methodology to raptor populations.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Biaixos en l’hora del dia en l’abundància i riquesa de rapinyaires diürnes estimades mitjançant censos per carretera
Autors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resum: Els censos per carretera són el mètode més utilitzat per estimar abundàncies de rapinyaires, tot i que pot mostrar biaixos en funció de l’hora del dia en què es realitzen els censos. No obstant això, molt pocs estudis han analitzat l’impacte dels biaixos en l’hora en la precisió dels resultats dels censos. En el present treball, es van censar diverses espècies de rapinyaires durant un any a diferents hores del dia. En sis de les 11 espècies estudiades, l’hora del dia (hores des de l’alba) va afectar el nombre d’individus detectats i a l’estimació de la riquesa d’espècies. Petites diferències en l’hora del dia a la qual es van realitzar els censos (ex. dues hores) van tenir un impacte significatiu en els resultats. A més, quan es va trobar, aquesta variació en l’hora del dia va ser específica per a cada espècie: Arpella pàl·lida Circus cyaneus, Esparver cendrós Circus pygargus, Aligot Comú Buteo buteo i Xoriguer comú Falco tinnunculus es van detectar principalment al voltant del alba, mentre que el Voltor Comú Gyps fulvus i l’Àguila Marcenca Circaetus gallicus es van detectar principalment segons avançava el matí (almenys dues hores després de l’alba). No es van trobar interaccions entre l’hora del dia i l’estació (reproductora vs. no reproductora) per a les espècies estudiades. Aquest treball posa de manifest la necessitat de controlar pels biaixos en l’hora del dia quan s’apliquen els censos per carretera a poblacions de rapinyaires.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Sesgos en la hora del día en la abundancia y riqueza de rapaces diurnas estimadas mediante censos por carretera
Autores: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es

Resumen: Los censos por carretera son el método más utilizado para estimar abundancias de rapaces, aunque puede mostrar sesgos dependiendo de la hora del día en que se realicen los censos. Sin embargo, muy pocos estudios han analizado el impacto de los sesgos en la hora en la precisión de los resultados de los censos. En el presente trabajo, se censaron varias especies de rapaces durante un año a diferentes horas del día. En seis de las 11 especies estudiadas, la hora del día (horas desde el amanecer) afectó el número de individuos detectados y a la estimación de la riqueza de especies. Pequeñas diferencias en la hora del día a la que se realizaron los censos (ej. dos horas) tuvieron un impacto significativo en los resultados. Además, cuando se encontró, esta variación en la hora del día fue específica para cada especie: Aguilucho Pálido Circus cyaneus, Aguilucho Cenizo Circus pygargus, Ratonero Común Buteo buteo y Cernícalo Común Falco tinnunculus se detectaron principalmente en torno al amanecer, mientras que el Buitre Leonado Gyps fulvus y el Águila Culebrera Circaetus gallicus se detectaron mayormente según avanzaba la mañana (al menos dos horas después del amanecer). No se encontraron interacciones entre la hora del día y la estación (reproductora vs. no reproductora) para las especies estudiadas. El presente trabajo pone de manifiesto la necesidad de controlar por los sesgos en la hora del día cuando se aplican los censos por carretera a poblaciones de rapaces.

Texto completo




Pablo Vergara



 

Read more...

Biometric discriminant analysis for sexing passerines

04 May 2010



Photo by Santi Guallar

Using discriminant function with biometric measurements allows sexing 100% of Cetti's warblers and >85% of wrens, adult robins, fan-tailed warblers, melodious warblers, and coal tits









Title: Use of discriminant analyses in the sex determination of passerine species breeding in a western Mediterranean area
Authors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Abstract: Sex is a fundamental parameter in many ringing-based studies on bird populations. More than 50% of the passerine species occurring in the Western Palearctic are monochromatic and are not regularly sexed in the protocols of ringing schemes. We present discriminant functions for determining the sex of 25 passerine species that breed in Catalonia (northeast Iberia), based on the sample of individuals that presented cloacal protuberance or incubation patch. For several species including the Wren, the Robin (only adults), the Fan-tailed Warbler, the Melodious Warbler, and the Coal Tit these functions yield an acceptable percentage of classification (> 85%). Additionally, the Cetti’s Warbler can be correctly sexed in 100% of the cases. Comparison between wing chord data from Catalonia, the Netherlands and Seville province (south-western Spain) indicates that the discriminant functions that we present have local applicability, although they can be adopted in other areas of the Mediterranean region. Discriminant functions can be employed in monitoring schemes for those species for which they yield acceptable discriminant power as a cheap and fast method to sex monochromatic species.

Full text
 
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: Utilització d’anàlisis discriminants en la determinació del sexe en espècies de passeriformes nidificants en una àrea de la Mediterrània occidental
Autors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Resum: El sexe és un paràmetre fonamental en molts estudis de poblacions d’ocells basats en l’anellament. Tanmateix, més del 50% dels passeriformes que es troben al Paleàrtic occidental son monocromàtics i romanen sense sexar en els protocols dels projectes de monitoratge. Aquest estudi presenta funcions discriminants per a 25 espècies de passeriformes que nidifiquen a Catalunya, a partir de la mostra d’individus amb protuberància cloacal o placa incubatriu. Per al Cargolet, el Pit-roig (només adults), el Trist, la Bosqueta Vulgar i la Mallerenga Petita les funcions van donar percentatges de classificació acceptables (> 85%), mentre que la del Rossinyol Bord permet sexar correctament el 100% dels casos. La comparació de mesures de la corda de l’ala entre individus de Catalunya, els Països Baixos i Sevilla indica que les funcions discriminants que presentem tenen una aplicabilitat local, tot i que algunes d’elles poden ser adoptades en altres àrees de la regió mediterrània. Les funcions discriminants es podrien emprar en programes de seguiment per a aquelles espècies per a les quals donin percentatges de classificació acceptables com a mètode ràpid i econòmic per sexar espècies monocromàtiques.

Text complet
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Utilización de análisis discriminantes en la determinación del sexo en especies de paseriformes nidificantes en un área del Mediterráneo occidental
Autores: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org
Resumen: El sexo es un parámetro fundamental en muchos estudios de poblaciones de aves basados en anillamiento. Sin embargo, más del 50% de los paseriformes que se encuentran en el Paleártico occidental son monocromáticos y no se sexan en los protocolos de los proyectos de monitoreo. Presentamos funciones discriminantes para 25 especies de paseriformes que nidifican en Cataluña, a partir de la muestra de individuos con protuberancia cloacal o placa incubatriz. Para el Chochín, el Petirrojo (sólo adultos), el Buitrón, el Zarcero Común y el Carbonero Garrapinos las funciones proporcionaron porcentajes de clasificación aceptables (> 85%), mientras que la del Ruiseñor Bastardo permite sexar correctamente el 100% de casos. La comparación de medidas de la cuerda del ala entre individuos de Cataluña, los Países Bajos y Sevilla indica que las funciones discriminantes que aquí se presentan tienen una aplicabilidad local aunque pueden ser adoptadas en otras áreas de la región mediterránea. Las funciones discriminantes se podrían emplear en programas de seguimiento para aquellas especies para las que proporcionen porcentajes de clasificación aceptables como método rápido y económico para sexar especies monocromáticas.

Texto completo




The authors (in order)

 

Read more...

A new breeding population of Stone Curlew in Catalonia

23 March 2010


Photo by Josep Rost


An extensive review of literature along with an especially designed census carried out during 2009 demonstrate that the Stone Curlew is a regular breeder in La Selva plain since 2002. Good news for this vulnerable species!

 





Title: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus in La Selva plain: first evidences of a new breeding population in Catalonia
Authors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Abstract: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus is a breeding species in Catalonia which is basically found in the farmland plains of Lleida and L’Empordà. In La Selva plain, the species had been reported as wintering or migrant so far. However, an exhaustive literature review revealed more than 30 observations during the breeding season between 2002 and 2009, including five successful breeding attempts. Furthermore, a nocturnal census, specifically focused on the Stone Curlew detection, was carried out in summer 2009. Some individuals were detected, confirming the previous literature data. Considering that the species has not been detected in the last Catalan Breeding Bird Atlas sampling, this could represent a new breeding population in Catalonia. We discuss whether this finding could be consequence of a new colonization of the area in recent years or a non-detection of the species during the Atlas sampling. We suggest the convenience of studying the species using more specific methods.

Full text
 
 
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: El Torlit Burhinus oedicnemus a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya
Autors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resum: El Torlit Burhinus oedicnemus és una espècie nidificant a Catalunya, que es troba bàsicament a les planes agrícoles de Lleida i l’Empordà. A la plana de la Selva, fins ara aquesta espècie havia estat considerada com a hivernant o present en migració. Tanmateix, a partir de la revisió de la bibliografia existent s’han trobat més de 30 observacions en període reproductor entre 2002 i 2009, incloent-hi cinc episodis de nidificació confirmada. A més, l’estiu de 2009 es va dur a terme un cens, específicament dissenyat per a la detecció del Torlit, i se’n van localitzar alguns individus, confirmant les dades prèvies de bibliografia. Considerant que l’espècie no va ser detectada durant el mostreig del darrer Atles dels ocells nidificants, això representaria una nova població reproductora per Catalunya. En aquest article discutim si els resultats que exposem poden ser fruit d’una nova colonització de la plana de la Selva en els últims anys, o bé un problema de no-detecció de l’espècie durant el mostreig de l’Atles, quan hauria pogut passar desapercebuda a causa de la seva baixa densitat i detectabilitat. Per tant, suggerim la conveniència d’estudiar l’espècie amb mètodes més específics.

Text complet
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus en el llano de la Selva: primeras evidencias de una nueva población reproductora en Cataluña
Autores: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resumen: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus es una especie reproductora en Catalunya, donde se encuentra básicamente en los llanos agrícolas de Lleida y el Empordà. En el llano de la Selva, hasta la fecha esta especie había sido considerada como invernante o presente durante el paso migratorio. No obstante, a partir de la revisión de bibliografía existente se han encontrado más de 30 observaciones en periodo reproductor entre 2002 y 2009, incluyendo cinco episodios de reproducción confirmada. Además, en verano de 2009 se llevó a cabo un censo, específicamente diseñado para la detección del Alcaraván Común, en el cual se localizaron algunos individuos, confirmando los datos previos de la bibliografía. Considerando que esta especie no fue detectada durante el muestreo del último Atlas de las aves nidificantes, esto representaría una nueva población reproductora para Catalunya. Discutimos si los resultados que exponemos pueden ser consecuencia de una nueva colonización del llano de la Selva en los últimos años, o si pudiera tratarse de un problema de no-detección de la especie durante el muestreo del Atlas, cuando hubiera podido pasar desapercibida debido a su baja densidad y detectabilidad. Por tanto, sugerimos la conveniencia de estudiar la especie con métodos más específicos.

Texto completo




The authors (in order)
 

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP