2011 Issue already online

24 December 2011



Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

City singers: new challenges for bird communication

20 October 2011



Photo by Dario Sanches

Bird songs show higher frequencies along a rural-urban gradient in response to human noise












Title: The Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis) utters higher frequency songs in urban habitats
Author: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Abstract: Literature is increasingly reporting cases of animal species changing their behaviour when dwelling in towns. Common responses of passerines involve earlier singing during the day and variation in song physical properties to reduce the impact of masking traffic noise on communication. In this paper I analyse the song of the Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis), a widespread passerine inhabiting Central and Southern America. I recorded the songs from 114 males along a rural-urban gradient encompassing open woodland, peripheral and inner garden suburbs in Bahía Blanca, Argentina. By considering variation in five frequency parameters of the song, I found that Rufous-Collared Sparrows sang significantly higher pitched songs (with higher minimum frequency) when dwelling in suburbs than in rural habitats. This study provides further evidence of bird behaviour of switching song frequency in urban habitats, as recorded in several Northern American and European passerines. Since anthropogenic noise is predominantly low in frequency, singing at higher pitches in cities likely reduces acoustic interference and maximize signal transmission over distance.


CATALÀ

Títol: El Txingolo Comú (Zonotrichia capensis) té un cant més agut en habitats urbans
Autor: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es
Resum: Hi ha un nombre cada cop més gran d’espècies animals on s’han demostrat que han canviat el seu comportament quan viuen a les ciutats. Dos canvis típics observats en paseriformes són el cant més d’hora pel matí i la variació de les seves propietat físiques amb l’objectiu de reduir l’efecte del soroll del trànsit en la comunicació. En aquest estudi es va analitzar el cant del Txingolo Comú, un paseriforme molt comú arreu d’Amèrica Central i del Sud. Es va enregistrar el cant de 114 mascles al llarg d’un gradient rural-urbà que inclogué boscos oberts i jardins tant de la perifèria com del centre dels barris de les afores de Bahía Blanca, Argentina. Mitjançant l’estudi de la variació en cinc paràmetres de freqüència de les cançons, es va trobar que el Txingolo Comú va cantar significativament amb tons més aguts (freqüències mínimes més altes) quan viu a les zones urbanes. Aquest estudi proporciona més evidències sobre els canvis en l’espectre de freqüència de les cançons dels ocells en hàbitats urbans, com ja s’ha vist en d’altres paseriformes nord-americans i europeus. Ja que el soroll antropogènic és predominantment de baixa freqüència, en cantar en tons més aguts es reduirien les interferències i es maximitzaria la transmissió de senyals en la distància dintre de les ciutats.

ESPAÑOL

Título: El Chingolo Común (Zonotrichia capensis) muestra un canto más agudo en hábitats urbanos
Autor: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es
Resumen: Existe un número creciente de especies animales en las que se han demostrado cambios de comportamiento al vivir en las ciudades. Dos respuestas típicas observadas en paseriformes son el canto más temprano por la mañana y la variación de sus propiedades físicas con objeto de reducir el enmascaramiento del ruido del tráfico en la comunicación. En este estudio se analizó el canto del Chingolo Común, un paseriforme muy común de América Central y del Sur. Se registró el canto de 114 machos a lo largo de un gradiente rural-urbano que abarcó bosques abiertos y jardines tanto de la periferia como en el centro de los barrios de las afueras de Bahía Blanca, Argentina. Al estudiar la variación en cinco parámetros de frecuencia de las canciones, se encontró que el Chingolo Común cantó significativamente con tonos más agudos (frecuencias mínimas más altas) cuando vivía en las zonas urbanas. Este estudio proporciona más evidencias sobre los cambios en el espectro de frecuencia de las canciones de las aves en hábitats urbanos, tal y como ya se ha visto en diversos paseriformes norteamericanos y europeos. Puesto que el ruido antropogénico es predominantemente de baja frecuencia, al cantar en tonos más agudos se reducirían las interferencias y se maximizaría la transmisión de señales en la distancia dentro de las ciudades.
  





Paola Laiolo

Read more...

Video recording of a Tawny Owl attack in a Long-eared Owl nest

18 October 2011

On April 2007 the author of this note recorded an attack by an adult Tawny Owl on a female Long-eared Owl on its nest. The Long-eared Owl managed to repell the attack and kept the chicks safe.

 
The long-eared Owl nest with four chicks. The infrared camera is visible at right.


Photo by Jordi Baucells


 





 


Title: Brood defence by a female Long-eared Owl Asio otus against an attack by a Tawny Owl Strix aluco
Author: Jordi Baucells
*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat
Abstract: This note reports an attack by an adult Tawny Owl Strix aluco on an adult female Long-eared Owl Asio otus on its nest. The event occurred on 1 April 2007 and was recorded with a high definition infrared camera installed near the nest ten days earlier. The Long-eared Owl nest was in a stone pine Pinus pinea and contained four six-day-old chicks. Some 261 meters away from this nest, an oak contained a Tawny Owl nest with two about 20-day-old chicks. The Tawny Owl attack lasted for five seconds, during which time the Long-eared Owl repelled the attack and kept her chicks safe. Interspecific competition between Long-eared and Tawny owls is known, although attempts at nest predation have seldom been described.
 
 
 

CATALÀ
 
Títol: Defensa del niu per una femella de Mússol Banyut Asio otus davant d’un intent de predació per un Gamarús Strix aluco
Autors: Jordi Baucells
*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat
Resum: Aquesta nota descriu l’atac, ocorregut l’1 d’abril de 2007, d’un Gamarús Strix aluco adult a una femella adulta de Mussol Banyut Asio otus que estava dins del niu amb quatre polls de 6 dies d’edat. Aquest fet va ser enregistrat amb una càmera d’infraroig d’alta sensibilitat, col·locada uns 70 cm de la plataforma del niu. El niu estava en una plataforma artificial dalt d’un pi pinyer Pinus pinea. A 261 metres d’aquest niu hi havia un niu de Gamarús amb polls d’uns 20 dies d’edat. Les imatges mostren l’agressivitat amb què el gamarús agredeix el Mussol Banyut, agafant-lo pel pit amb les urpes, possiblement intentant deixar els polls al descobert. La competència entre aquestes dues espècies és prou coneguda, sobretot pel què fa als recursos alimentaris i l’ús de l’hàbitat, però no s’ha trobat a la bibliografia cap descripció o enregistrament d’un atac directe com aquest, dins del niu.


 
ESPAÑOL

Título: Defensa del nido por una hembra de Búho Chico Asio otus ante un intento de depredación por parte de un Cárabo Strix aluco
Autores: Jordi Baucells
*E-mail: jbaucells[at]biodiversitat.cat
Resumen: La nota describe el ataque, ocurrido el 1 de abril de 2007, de un ejemplar de Cárabo común Strix aluco adulto sobre una hembra adulta de Búho Chico Asio otus que se encontraba en el interior del nido con cuatro pollos de 6 días de edad. El ataque fue grabado con una cámara de infrarrojos de alta sensibilidad colocada a unos 70 cm de la plataforma del nido, una plataforma artificial colocada en un pino piñonero Pinus pinea. A 261 metros del nido de Búho Chico se encontraba un nido de Cárabo con pollos de unos 20 días de edad. Las imágenes muestran la agresividad del Cárabo, que se vuelca sobre la hembra de Búho Chico agarrándola con las garras por el pecho, posiblemente intentando dejar los pollos al descubierto. La competencia entre estas dos especies es conocida, especialmente por los recursos alimentarios y el uso del hábitat, pero no se han encontrado referencias de ataques directos dentro del nido.
Texto completo
 
Jordi Baucells

Read more...

Sex-ratio in the Bearded Tit

16 September 2011


Photo by Ignacio García Peiró
A long-term mist-netting program permitted to study the sex-ratio within the population of Bearded Tit Panurus biarmicus from El Hondo Natural Park, in the Valencian Community (SE Spain).  Juvenile sex ratio resulted to be unbiased, but the adult one was slightly skewed towards males. More frequent predation events of adult females may be responsible for this bias, and the possible demographic consequences for this isolated population should be addressed by future monitoring.
 


Title: Sex-ratio variation in the Bearded Tit Panurus biarmicus in El Hondo Natural Park (SE Iberia)
Author: Ignacio García Peiró
*E-mail: peiro7[at]yahoo.es
Abstract: Adult sex-ratios in birds can be male biased due to higher mortality in females, whereas nestling sex-ratios do not normally differ from equality. I studied the sex-ratios in the Bearded Tit Panurus biarmicus by analyzing data from captures with mist-nets in southern Spain over a period of five years. I found that sex-ratios in the population were male-skewed (0.61); juvenile sex-ratios approached equality (0.55), but adult sex-ratios were male-biased (0.67). The observed bias in the adult sex-ratio (57-73%) appears to be greater than the adult avian sex-ratio described in the literature (33-65%). I propose a hypothesis whereby higher-than-normal mortality in adult females due to greater predation could explain such biased sex-ratios. Given that small populations with sex-ratio oscillations may be more prone to extinction, monitoring programs and research to investigate the possible consequences of these fluctuations in patchy populations needs to be carried out.
 
Full text
 



CATALÀ

Títol: Variación en la razón de sexos del Bigotudo Panurus biarmicus en el Parque Natural del Hondo (SE Iberia)
Autors: Ignacio García Peiró
*E-mail peiro7[at]yahoo.es
Resum: La raó de sexes dels ocells adults pot estar esbiaixat a causa d’una major mortalitat en les femelles, mentre que en les llocades aquesta relació no sol diferir de la igualtat. Es va estudiar el sex-ratio en la Mallerenga de bigotis Panurus biarmicus mitjançant l’anàlisi de les dades de captura amb xarxes japoneses al sud d’Espanya durant un període de cinc anys. Es va trobar un quocient sexual poblacional a favor dels mascles (0,61); un quocient sexual juvenil proper a la igualtat (0,55), però el quocient sexual dels adults estava esbiaixat cap als mascles (0,67). El biaix observat en el quocient sexual dels adults (57–73%) sembla ser més gran del que s’ha descrit a la bibliografia (33–65%). Es proposa una hipòtesi segons la qual hi hauria una mortalitat més alta del normal en les femelles adultes a causa d’una major depredació i això podria explicar aquest biaix. Atès que les petites poblacions amb oscil·lacions en el quocient sexual són més propenses a l’extinció, són necessaris programes de seguiment i estudis encaminats a investigar les possibles conseqüències d’aquestes fluctuacions en les espècies amb poblacions de distribució molt localitzada.
Text complet





ESPAÑOL

Título: Variación en la razón de sexos del Bigotudo Panurus biarmicus en el Parque Natural del Hondo (SE Iberia)
Autores: Ignacio García Peiró
*E-mail:  peiro7[at]yahoo.es
Resumen: La razón de sexos de los pájaros adultos puede estar sesgada debido a una mayor mortalidad en las hembras, mientras que en las nidadas esta relación no suele diferir de la igualdad. Se estudió la razón de sexos en el Bigotudo Panurus biarmicus mediante el análisis de los datos de captura con redes japonesas en el sur de España durante un periodo de cinco años. Se encontró una razón de sexos poblacional a favor de los machos (0,61); la razón de sexos juvenil cercano a la igualdad (0,55), pero la razón de sexos para adultos estaba sesgada hacia los machos (0,67). El sesgo observado en la razón de sexos para los adultos (57–73%) parece ser mayor de lo descrito en la bibliografía (33–65%). Se propone una hipótesis según la cual habría una mortalidad más alta de lo normal en las hembras adultas a causa de una mayor depredación y esto podría explicar este sesgo. Dado que las pequeñas poblaciones con oscilaciones en la razón de sexos son más propensas a la extinción, son necesarios programas de seguimiento y más estudios encaminados a investigar las posibles consecuencias de estas fluctuaciones en las especies con poblaciones de distribución muy localizada.
 
Texto completo
 
 


Ignacio García Peiró
 

Read more...

Postnuptial migration of aquatic warblers in Txingundi

15 September 2011




Photo by Juan Arizaga
During three consecutive years the authors monitored the use of the Txingundi wetland area by postnuptial migrating aquatic warblers. In this work, they summarize the information derived from the capture of 29 individuals, which represented roughly one of every 100 Acrocephalus catches. The authors highlight the role of the Txingundi area as a stepping-stone and resting area along the migration route of aquatic warblers.


 
 
Title: The aquatic warbler (Acrocephalus paludicola) in Txingundi (N Spain): notes on the characteristics of postnuptial migration
Author: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Abstract: The aim of this paper is to analyze the migratory behaviour of the Aquatic Warbler in Txingudi (N Spain). For this purpose, we have considered the data obtained over three years (2007-2009) of daily ringing during the postnuptial passage. We captured a total of 29 birds, between the months of August (24) and September (5), obtaining an Acrola index of 0.924% (percentage of aquatic warblers over the total catch of Acrocephalus species). This rate is lower than in the NW of France (>1 to 3.5%) which is situated one of the main areas of fat load and rest on the migratory route of the Aquatic Warbler, similar to that found in SW France (0.8%) and higher than the average given to Portugal (0.14%). Altogether, 76% of the captured was composed of juveniles. Weight and fat load was lower than the values recorded in NW Spain (Miño river mouth) but similar to other nearby areas in N Spain (Salburua). We obtained four recaptures within the same year, which estimated an average minimum residence time of 5 days and a weight gain rate of 0.1 g / day (excluding a bird that lost 1 g in a single day). Thus, despite having Txingudi suboptimal habitats for the Aquatic Warbler, the length of stay and the weight gain did not differ from other wetlands where they do exist optimal such as la Nava in Palencia. Txingudi, therefore, seems to have some relevance to the Aquatic Warbler as a stopover and load of fat in the Iberian Peninsula.


 





CATALÀ
 
Títol: La Boscarla d’Aigua Acrocephalus paludicola a Txingudi (N d’Espanya): notes sobre les característiques del pas postnupcial
Autors: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Resum: L'objectiu d'aquest article és analitzar el comportament migratori de la Boscarla d’Aigua a Txingudi (N d'Espanya). Per això, s'han considerat les dades que s'han obtingut al llarg de tres anys (2007-2009) d'anellament diari durant el període de pas postnupcial. Es van capturar un total de 29 exemplars, entre els mesos d'agost (24) i setembre (5), i es va obtenir un índex "Acrola" de 0,924% (percentatge d'exemplars de Boscarla d’Aigua respecte al total de captures de Acrocephalus). Aquest índex és inferior al registrat en el NO de França (>1-3,5%) on se situa una de les principals àrees de càrrega de greix i descans en la ruta migratòria de la Boscarla d’Aigua, similar a la trobada al SO de França (0,8%) i superior a la mitjana obtinguda a Portugal (0,14%). El 76% dels exemplars capturats eren juvenils. El pes i càrrega de greix van ser inferiors als valors que s'han registrat en el NO d'Espanya (desembocadura del riu Miño) però similars a altres zones pròximes al N d'Espanya (Salburua). Es van obtenir quatre recaptures dins del mateix any, per a les quals es va estimar un temps d'estada mínim amb una mitjana de 5 dies i taxa de guany de pes de 0,1 g / dia (exclòs un exemplar que va perdre 1 g en un sol dia). Així, tot i que els hàbitats de Txingudi són subòptims per la Boscarla d’Aigua, el temps d'estada i el guany de pes no difereixen d'altres aiguamolls on sí que hi ha hàbitats òptims, com la llacuna de la Nava. Txingudi, en conseqüència, sembla tenir cert interès per a la Boscarla d’Aigua com a àrea de descans i de càrrega de greix a la Península. 

 
 




ESPAÑOL
 
Título: El Carricerín Cejudo Acrocephalus paludicola en Txingudi (N de España): notas sobre las características del paso postnupcial
Autores: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Resumen: El objetivo del presente artículo es analizar el comportamiento migratorio del carricerín cejudo en Txingudi (N de España). Para ello, se han considerado los datos que se han obtenido a lo largo de tres años (2007-2009) de anillamiento diario durante el periodo de paso posnupcial. Se capturaron un total de 29 ejemplares, entre los meses de agosto (24) y septiembre (5), y se obtuvo un índice “Acrola” de 0,924% (porcentaje de ejemplares de carricerín cejudo respecto al total de capturas de Acrocephalus). Este índice es inferior al registrado en el NO de Francia (>1-3,5%) donde se sitúa una de las principales áreas de carga de grasa y descanso en la ruta migratoria del carricerín cejudo, similar al encontrado en el SO de Francia (0,8%) y superior al promedio dado para Portugal (0,14%). El 76% de los ejemplares capturados estuvo compuesto por juveniles. El peso y carga de grasa fueron inferiores a los valores que se han registrado en el NO de España (desembocadura del río Miño) pero similares a otras zonas próximas en el N de España (Salburua). Se obtuvieron cuatro recapturas dentro del mismo año, por las cuales se estimó un tiempo de estancia mínimo promedio de 5 días y tasa de ganancia de peso de 0,1 g/día (excluido un ejemplar que perdió 1 g en un solo día). Así, aun siendo los hábitats de Txingudi subóptimos para el carricerín cejudo, el tiempo de estancia y la ganancia de peso no difieren de otros humedales donde sí existen hábitats óptimos, como la laguna de La Nava. Txingudi, en consecuencia, parece tener cierto interés para el carricerín cejudo como área de descanso y de carga de grasa en la Península.




 

Juan Arizaga

Read more...

A subalpine bird community before and after fire

26 July 2011



Photo by Pere Pons
The consequences of prescribed burnings on high mountain ecosystems are poorly known in the Mediterrarean basin. In this study, bird communities were surveyed before and after burnings in two plots located in the Eastern Pyrenees. The author found that richness, abundance and conservation value decreased after fire but tended to recover from then on.
 


Title: A subalpine rangeland bird community before and after fire: prescribed burning in the Eastern Pyrenees
Author: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu
Abstract: High mountain rangelands host important populations of threatened bird species, but can be affected by extensive changes in land use. I studied the breeding bird community of two shrubland plots at 1,850–2,100 m a.s.l. in the Pyrenees. Breeding territories were mapped for four years, before and after the prescribed burning, the aim of which was to increase the grazing value of the study area. The most abundant species (reaching ≥3 breeding pairs/10 ha in at least one plot and one year) were Dunnock Prunella modularis, Dartford Warbler Sylvia undata, Stonechat Saxicola torquatus, Rock Bunting Emberiza cia and Ortolan Bunting E. hortulana. The open-shrubland plot contained a similar number of breeding species (10 vs. 9), but a lower overall density (23 vs. 28 breeding pairs/10 ha) than the dense-shrubland plot. Most breeding species also occurred in winter. After fire, the number of bird species, overall density and conservation value (an index that takes into account all species’ densities and their categories of conservation concern in Europe) decreased, but tended to recover afterwards. These results may help understand the composition and dynamics of bird assemblages in managed mountain areas.

Full text


 


CATALÀ

Títol: La comunitat d’ocells d’una pastura subalpina abans i després del foc: cremes prescrites als Pirineus Orientals
Autor: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu
Resum: Les pastures d’alta muntanya acullen poblacions importants d’espècies amenaçades d’ocells, alhora que es veuen afectades per importants canvis en els usos del sòl. Aquest treball estudia la comunitat d’ocells nidificants de dues parcel·les de matollar a 1.850-2.100 metres sobre el nivell del mar als Pirineus. Es van cartografiar els territoris de reproducció durant quatre anys, abans i després d’una crema prescrita encaminada a augmentar el valor de pastura de la zona. Les espècies més abundants (amb ≥ 3 parelles /10 hectàrees en almenys una parcel·la i un any) van ser el Pardal de Bardissa Prunella modularis, la Tallareta Cuallarga Sylvia undata, el Bitxac Comú Saxicola torquatus, el Sit negre Emberiza cia i l’Hortolà Emberiza hortulana. La parcel·la de matollar obert contenia un nombre similar d’espècies d’ocells nidificants (10 vs. 9), però una menor densitat (23 vs. 28 parells/10 ha) que la parcel·la de matollar dens. La majoria de les espècies reproductores també hi van ser presents a l’hivern. Després del foc, el nombre d’espècies d’ocells, la densitat total i el valor de conservació (un índex que inclou la densitat de totes les espècies i les seves categories d’interès de conservació a Europa) es va reduir, però va tendir a recuperar-se posteriorment. Aquests resultats poden ajudar a entendre la composició i dinàmica de les comunitats d’ocells en àrees de muntanya gestionades.

Text complet






ESPAÑOL

Título: La comunidad de aves de un pasto subalpino antes y después del fuego: quemas prescritas en los Pirineos Orientales
Autores: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu
Resumen: Los pastos de alta montaña acogen poblaciones importantes de especies amenazadas de aves, al tiempo que se ven afectados por importantes cambios en los usos del suelo. Este trabajo estudia la comunidad de aves nidificantes en dos parcelas de matorral a 1.850-2.100 metros sobre el nivel del mar en Pirineos. Se cartografiaron los territorios de reproducción durante cuatro años, antes y después de una quema prescrita encaminada a aumentar el valor pastoral de la zona. Las especies más abundantes (llegando a ≥ 3 parejas / 10 hectáreas en al menos una parcela y un año) fueron el Acentor Común Prunella modularis, la Curruca Rabilarga Sylvia undata, la Tarabilla Común Saxicola torquatus, el Escribano Montesino Emberiza cia y el Escribano Hortelano Emberiza hortulana. La parcela de matorral abierto contenía un número similar de especies de aves nidificantes (10 vs. 9), pero una menor densidad (23 vs. 28 parejas/10 ha) que la parcela de matorral denso. La mayoría de las especies reproductoras también estuvieron presentes en invierno. Después del fuego, el número de especies de aves, la densidad total y el valor de conservación (un índice que incluye la densidad de todas las especies y sus categorías de interés de conservación en Europa) se redujeron, pero tendieron a recuperarse posteriormente. Estos resultados pueden ayudar a entender la composición y dinámica de las comunidades de aves en áreas de montaña gestionadas.

Texto completo





Pere Pons

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP