2013 Issue already online

05 December 2013



Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Good news! Better conservation status for Catalan birds

08 November 2013


Photo by Ricardo Herranz
A comparison of the conservation status of the breeding birds of Catalonia between 2002 and 2012 has revealed an improvement of 4% in the Red List Index.












Title: Changes in the conservation status of the breeding birds in Catalonia (NE Iberian Peninsula) in the period 2002-2012
Authors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Abstract: The first assessment of the conservation status of breeding birds in Catalonia was made in 2002 on the basis of their population sizes and distributions and the changes in these two parameters that had occurred since the 1980s to the beginning of the 2000s. A second assessment was recently made, taking into account the situation of the population sizes and distributions in 2012 and changes occurred during the period 2002-2012. Since both assessments were made according to the criteria of the International Union for Conservation of Nature (IUCN), it has been possible to study the change in conservation status applying the Red List Index, the indicator recommended by this international body for this purpose. A key point of this methodology is to determine genuine changes in status and differentiate them from those associated with variations in the level of knowledge or modifications in the evaluation criteria. Once this was taken into account we applied the Red List Index (RLI) algorithm using 155 species (67% of bird species breeding in Catalonia) both for 2002 and 2012. The index showed an improvement of the threat status by 4% during this 10-year period. In addition, we re-evaluated the 2002 status with updated criteria and knowledge and applied the same algorithm to calculate a second index (re-RLI) for 232 (all breeding species). The re-RLI improved by 5% during this decade. The results suggest a general improvement in the overall conservation status of birds breeding in Catalonia during the last 10 years.



Full text
 

 




CATALÀ

Títol: Canvis en l’estatus de conservació dels ocells nidificants a Catalunya (NE península Ibèrica) en el període 2002-2012
Autors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resum: La primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells reproductors de Catalunya es va dur a terme l’any 2002 a partir de la situació que mostraven les poblacions de les espècies ençà i els canvis ocorreguts des dels anys 80 del darrer segle. Recentment, s’ha fet una actualització de l’estat de conservació a partir de les estimes poblacionals i distribucions l’any 2012 i dels canvis ocorreguts en el període 2002-2012. Degut a què ambdues avaluacions s’han fet seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), ens ha estat possible l’estudi del canvi d’estatus aplicant l’Índex de la Llista Vermella (RLI), l’indicador recomanat per aquest organisme internacional per determinar els canvis en l’estatus de conservació. Un factor clau d’aquest metodologia és distingir els canvis reals d’aquells associats a canvis en el grau de coneixement de les espècies o modificacions en els criteris d’avaluació. Un cop això es va tenir en consideració, es va aplicar l’algoritme del RLI per a 155 espècies (67% de les espècies nidificants a Catalunya) per al 2002 i 2012. Aquest índex va mostrar una millora del 4% en aquest període. A més, i com a procediment alternatiu, es van re-avaluar els estatus 2002 amb criteris i dades actualitzades i es va aplicar el mateix algoritme per a calcular un segon índex, anomenat re-RLI, per a 232 espècies (totes les espècies nidificants). Aquest segon índex també va millorar (5%) durant aquesta dècada. Aquests resultats suggereixen una millora general en l’estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya en els darrers 10 anys.


(Veure informe original en català)



Text complet




ESPAÑOL

Título: Cambios en el estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña (NE península Ibérica) en el periodo 2002-2012
Autores: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resumen: La primera evaluación del estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña se llevó a cabo en el año 2002 a partir de la situación que mostraban las poblaciones de las especies en aquel momento y de los cambios ocurridos desde los años 80 del último siglo. Recientemente, se ha hecho una actualización del estado de conservación de las aves para el periodo 2002-2012. Debido a que ambas evaluaciones se han realizado siguiendo los criterios de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), nos ha sido posible el estudio del cambio de estatus aplicando el Índice de Lista Roja (RLI), el indicador recomendado por este organismo internacional para determinar los cambios en el estatus de conservación. Un factor clave de esta metodología es distinguir los cambios reales de aquellos artefactuales asociados a cambios en el grado de conocimiento de las especies o modificaciones en los criterios de evaluación. Una vez esto se tuvo en consideración, se aplicó el algoritmo del RLI para un 155 especies (67% de las especies reproductoras en Cataluña) para el 2002 y 2012. Este índice mostró una mejora del 4% en este periodo de 10 años. Además, y como procedimiento alternativo, se re-evaluaron los estatus 2002 con criterios y datos actualizados y se aplicó el mismo algoritmo para calcular un segundo índice, llamado re-RLI, para 232 especies (todas las especies reproductoras). Este segundo índice también mejoró (5%) durante esta década. Estos resultados sugieren una mejora general en el estado de conservación de las aves reproductoras en Cataluña en los últimos 10 años.




Texto completo





                         Marc Anton                   Sergi Herrando
 

Read more...

The red list of the breeding birds of Catalonia

07 November 2013

Photo by Antonio Manglano
This updated red list 2002-2012 of the breeding birds of Catalonia aims to become a key tool for conservation policies.









 
 
 
 
 
 
Title: The red list of the birds breeding in Catalonia (NE Iberian Peninsula) 2012
Authors: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Abstract: The International Union for Conservation of Nature (IUCN) recommends assessing the conservation status of the species at regional level and updating it periodically. In Catalonia, the first evaluation of the threat categories of breeding birds was done in 2002. Here, we make an update for the period 2002-2012. We applied IUCN criteria, which evaluate the risk of extinction, taking into account population estimates, distribution and trends of the evaluated population. We also applied the guidelines on the assessment of threat categories at regional level that assess the possibilities of rescue from neighbouring populations under a hypothetic event of local extinction. Seventy-four species were considered threatened, i.e. classified as critically endangered, endangered or vulnerable. These species represent 33% of breeding species in Catalonia. Establishing categories of threat is an important step in determining conservation priorities. However, these priorities should also take into account the status of species at a larger geographical scale, the relative importance of regional populations at the global level and the possibilities of the environmental managers to influence in the management of particular species, its habitat, and the socioeconomic context.




Full text



CATALÀ

Títol: La llista vermella dels ocells nidificants de Catalunya (NE Península Ibèrica) 2012
Autors: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resum: La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) recomana avaluar l’estat de conservació de les espècies a nivell regional i actualitzar-los periòdicament. A Catalunya, la primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells nidificants es va realitzar l’any 2002. En aquest treball presentem una actualització per al període 2002-2012. S’han utilitzat els criteris de la UICN, que avaluen el risc d’extinció en una regió determinada, tenint en compte el nombre d’individus madurs, la distribució i les tendències de cada espècie avaluada, així com les possibilitats de rescat des de poblacions veïnes en el cas d’una hipotètica extinció local. A l’avaluació 74 espècies  han estat considerades amenaçades (CR, EN i VU). Aquest conjunt representa el 33% de les espècies d’ocells que nidifiquen a Catalunya. L’establiment de les categories d'amenaça és un pas important en la determinació de prioritats de conservació en una regió, encara que per a definir aquestes prioritats també s’han de tenir en compte la situació de cada espècie a una escala geogràfica superior, la importància relativa de les poblacions de la regió en relació a les poblacions globals i les possibilitats dels gestors ambientals per influir tant en la gestió de l'espècie com en el seu hàbitat i en el context socioeconòmic.


(Veure informe original en català)
 


Text complet



ESPAÑOL

Título: La lista roja de las aves nidificantes de Cataluña (NE Península Ibérica) 2012
Autores: Marc Anton, Joan Estrada, Sergi Herrando
E-mail: anuari[at]ornitologia.org
Resumen: La Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) recomienda evaluar el estado de conservación de las especies a nivel regional y actualizarlos periódicamente. En Cataluña, la primera evaluación del estado de conservación de las aves nidificantes se realizó en 2002. En este trabajo presentamos una actualización para el período 2002-2012 utilizando los criterios de la UICN, que evalúan el riesgo de extinción en una región determinada. A tal efecto se han tenido en cuenta el número de individuos maduros, la distribución y las tendencias de cada especie evaluada, así como las posibilidades de rescate desde poblaciones vecinas en el caso de una hipotética extinción local. Tras la evaluación 74 se han considerado amenazadas (CR, EN, VU). Este conjunto representa el 33% de las especies de aves que nidifican en Cataluña. El establecimiento de las categorías de amenaza es un paso importante en la determinación de prioridades de conservación en una región, aunque para definir estas prioridades se han de tener en cuenta la situación de cada especie en una escala geográfica superior, la importancia relativa de las poblaciones de la región en relación a las poblaciones globales y las posibilidades de los gestores ambientales de influir tanto en la gestión de la especie como en su hábitat y en el contexto socioeconómico
.


Texto completo




                         Marc Anton                   Sergi Herrando
 

Read more...

Great bustards in the Balearic Islands

09 October 2013

Photo by Pepo Navarro


Old manuscripts of the XIX century demonstrate some irruptions of the species in Minorca.

















Title: Irregular occurrence during the winter of Great Bustards (Otis tarda) in Balearic Islands with a possible Central European origin
Authors: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Abstract: This note reviews the historical information available about the irregular occurrence during the winter of the Great Bustard (Otis tarda) in Balearic Islands, and documents its presence in the island of Minorca in the 19th century (an adult female or an immature male in December 1807 and another on January 1830) based on a manuscript of  Josep Sanxo. Also, the observations analysed within the biogeographical context of the irruption of winter movements of Central European Great Bustards suggest Central Europe as a probable origin for those individuals.

Full text

 

CATALÀ
Títol: Presència irregular de Pioc Salvatge (Otis tarda) a l’hivern a les Illes Balears amb possible orígen centreeuropeu
Autors: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Resum: Es revisa la informació històrica disponible sobre la presencia hivernal del Pioc Salvatge (Otis tarda) a les illes Balears, i basada en (Sanxo ca. 1845), documenta la seva presència en el segle XIX a l’illa de Menorca (una femella adulta o un mascle immadur el desembre de 1807, i un altre exemplar el gener de 1830). També l’anàlisi de les observacions en el context biogeogràfic de les fugides per fredorades hivernals dels Piocs centreeuropeus suggereixen Centreeuropa com a possible origen dels exemplars.

Text complet


 


ESPAÑOL
Título: Presencia irregular de Avutardas (Otis tarda) en invierno en las Islas Baleares con posible origen centroeuropeo
Autores:
Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu
Resumen: Se revisa la información histórica disponible sobre la presencia invernal de la Avutarda Común (Otis tarda) en las islas Baleares, y basada en (Sanxo ca. 1845), documenta su presencia en el siglo XIX en la isla de Menorca (una hembra adulta o un macho inmaduro en diciembre de 1807, y otro ejemplar en enero de 1830). Además, el análisis de las observaciones en el contexto biogeográfico de fugas de tempero de avutardas centroeuropeas sugiere a Centroeuropa como posible origen de los ejemplares.

Texto completo


 


  Xavier Ferrer      Isadora Christel           Albert Cama


                            
 
 

Read more...

When theory meets conservation

08 October 2013


Photo by Mike Grimes
In this review, the authors show the main concepts in community ecology and how they can be applied to the study of bird communities to improve their conservation. They show the results of their studies since 2002 in the wetlands of Alicante and how irrigation ponds may play an essential role for waterbird conservation.
Photo by Mike Grimes



Title: Patterns, processes and conservation of communities: the case of a waterbird community in artificial ponds
Authors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Abstract: The study of communities in ecology has acquired more importance in the last years because it allows more general and precise evaluations of the species’ organization patterns and their related processes. Here, we make a review of the main historical facts in community ecology, and of some of the theoretical principles that explain community composition. We include an example where we analyze the distribution patterns and the processes causing them of a waterbird community using artificial irrigation ponds at the southeastern Spain. We identified that the composition of the waterbirds community depended on the natural history of the species, but also on biogeographic processes (pond size and isolation degree), quality of the available habitat (differences in the construction design and vegetation) and positive biological interactions between the species. We also detected that the community was organized under a nested pattern, and that the causes of the pattern changed between seasons (breeding vs. wintering). We use this information to give management recommendations for the waterbirds community at the irrigation ponds. As the ponds are embedded in a network of natural and artificial wetlands of international importance, we finally use a cost-efficiency approach to give management recommendations for the conservation of the waterbirds in the wetlands network. This study shows how theoretical community ecology can be used to study animal and plant communities and how we can connect this information with conservation biology.

Full text


 

CATALÀ
Títol: Patrons, processos i conservació de comunitats: El cas d’una comunitat d’aus aquàtiques en aiguamolls artificials
Autors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Resum: L'estudi de comunitats en ecologia ha adquirit una gran importància en els darrers anys, ja que permet avaluacions de caràcter general i precís dels patrons d'organització de les espècies i els seus processos relacionats. En aquest estudi es fa una revisió de les principals etapes històriques en ecologia de comunitats i d'alguns dels principis teòrics que expliquen la composició de la comunitat. També incloem un exemple on s'analitzen els patrons de distribució i els processos que els causen en una comunitat d'aus aquàtiques que utilitza una xarxa de basses de reg artificials al sud-est d'Espanya. Es va identificar que la composició de la comunitat d'aus aquàtiques depenia de la història natural de les espècies, però també de processos biogeogràfics (mida de l'estany i el grau d'aïllament), de la qualitat de l'hàbitat disponible (diferències en el disseny de la construcció i de la vegetació) i de les interaccions biològiques positives entre les espècies. També es va detectar que la comunitat es va organitzar seguint un patró imbricat, i que les causes del patró varien entre estacions (reproducció vs hivern). Utilitzem aquesta informació per donar recomanacions sobre la gestió de la comunitat d'aus aquàtiques a les basses de reg. Finalment, com les basses estan immerses en una xarxa d'aiguamolls naturals i artificials d'importància internacional, vam fer servir un enfoc de cost -eficiència per donar recomanacions de gestió per a la conservació de les aus aquàtiques en tota la xarxa de zones humides. Aquest estudi mostra com la teoria d'ecologia de comunitats es pot fer servir per estudiar comunitats de plantes i animals, i com podem connectar aquesta informació amb la biologia de la conservació.

Text complet


 


ESPAÑOL
Título: Patrones, procesos y conservación de comunidades: El caso de las aves acuáticas en humedales artificiales
Autores:
Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com
Resumen: El estudio de comunidades en ecología ha adquirido una gran importancia en los últimos años, ya que permite evaluaciones de carácter general y preciso de los patrones de organización de las especies y sus procesos relacionados. En este estudio se hace una revisión de las principales etapas históricas en ecología de comunidades y de algunos de los principios teóricos que explican la composición de la comunidad. También incluimos un ejemplo donde se analizan los patrones de distribución y los procesos que los causan en una comunidad de aves acuáticas que usa una red de balsas de riego artificiales en el sureste de España. Se identificó que la composición de la comunidad de aves acuáticas dependía de la historia natural de las especies, pero también de procesos biogeográficos (tamaño del estanque y el grado de aislamiento), de la calidad del hábitat disponible (diferencias en el diseño de la construcción y de la vegetación) y de las interacciones biológicas positivas entre la especies. También se detectó que la comunidad se organizó siguiendo un patrón anidado, y que las causas del patrón cambian entre temporadas (cría vs invernada). Utilizamos esta información para dar recomendaciones sobre la gestión de la comunidad de aves acuáticas en las balsas de riego. Finalmente, como los estanques están inmersos en una red de humedales naturales y artificiales de importancia internacional, utilizamos un enfoque de coste-eficiencia para dar recomendaciones de gestión para la conservación de las aves acuáticas en toda la red de humedales. Este estudio muestra cómo la teoría de ecología de comunidades puede usarse para estudiar comunidades de plantas y animales, y cómo podemos conectar esta información con la biología de la conservación.

Texto completo




                             Esther                    Francisco                                 Toni
 
 

Read more...

Seasonal evolution in a reed bed community

04 October 2013

 

Photo by J. Peltomäki & M. W. von Wright
Urdaibai is one of the most important marshlands in the Basque Country. Different types of reed beds found there promote a higher diversity.

 
 






Title: Seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from the Cantabrian area: a case study with Urdaibai (Basque coast)
Authors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Abstract: The aim of the present article is to describe the seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from Urdaibai, a typical Cantabrian estuary. In particular, we sampled (1) an extended, mono-specific reed bed with no tide influence (Barrutia), and (2) a weak, small reed bed with tide influence, mixed with other halophytic plants (Nekesolo). Diversity at Nekesolo reed bed was higher than at Barrutia, in part due to the higher heterogeneity of habitats at Nekesolo. Barrutia hosted, and was dominated, by species typical of reed beds, such as Acrocephalus warblers. Nekesolo was marginal for this type of species, whereas it hosted more individuals from marsh birds linked to more open areas such as Bluethroats Luscinia svecica and Zitting Cisticolas Cisticola juncidis. Barrutia hosted more birds than Nekesolo in terms of abundance. The existence of different reed beds in the area has a key role to promote a higher ornithological richness within Urdaibai.


Full text







CATALÀ

Títol: Evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a dos canyissars de l'àrea cantàbrica: el cas d'Urdaibai (costa vasca)
Autors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Resum: L'objectiu d'aquest article és descriure l'evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a diferents canyissars d'Urdaibai, un estuari cantàbric típic, per tal d'analitzar com són utilitzats per les diferents espècies. En particular, es va estudiar (1) un canyissar de grans dimensions, monoespecífic, no sotmès al flux de la marea (canyissar de Barrutia), i (2) un canyissar lax, petit, situat a una zona amb influència mareal i barrejat amb espècies de caràcter halòfil (Nekesolo). Nekesolo va registrar una diversitat superior a Barrutia, atribuïble a la igualment superior diversitat d'hàbitats de Nekesolo. El canyissar de Barrutia va estar dominat per les espècies clarament dependents de canyissar, com és el gènere Acrocephalus, mentre que Nekesolo va ser un canyissar marginal per a les espècies d'aquest gènere, però de gran importància per espècies de caràcter palustre, encara que vinculades a espais més oberts, com és el cas de la Cotxa blava Luscinia svecica i el Trist Cisticola juncidis. Barrutia va albergar pràcticament sempre un nombre superior d'aus. Així, Nekesolo albergaria més diversitat, però amb poca representació de cadascuna de les espècies. Els nostres resultats suggereixen que l'heterogeneïtat dels canyissars en un estuari cantàbric és significativa, ja que potencia la diversitat d'espècies d'aus passeriformes.


Text complet



 


ESPAÑOL

Título: Evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en dos carrizales del área cantábrica: el caso de Urdaibai (costa vasca)
Autores: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Resumen: El objetivo de este artículo es describir la evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en diferentes carrizales de Urdaibai, un estuario cantábrico típico, con el fin de analizar cómo son utilizados por las diferentes especies. En particular, se prestó atención a (1) un carrizal de gran tamaño, monoespecífico, no sometido al flujo de la marea (carrizal de Barrutia), y (2) un carrizal laxo, pequeño, situado en una zona con influencia mareal y mezclado con especies de carácter halófilo (Nekesolo). Nekesolo registró una diversidad superior a Barrutia, atribuible a la igualmente superior diversidad de hábitats de Nekesolo. El carrizal de Barrutia estuvo dominado por las especies claramente dependientes de carrizal, como es el género Acrocephalus, mientras que Nekesolo fue un carrizal marginal para las especies de este género, pero de gran importancia, no obstante, para especies de carácter palustre, aunque vinculadas a espacios más abiertos, como es el caso del Pechiazul Luscinia svecica y el Buitrón Cisticola juncidis. Barrutia albergó prácticamente siempre un número superior de aves. Así, Nekesolo albergaría mayor diversidad, pero con poca representación de cada una de las especies, salvo unas pocas excepciones. Se sugiere que la heterogeneidad de los carrizales en un estuario cantábrico es significativa, pues potencia la diversidad de especies de aves paseriformes.


Texto completo






 
 

                                                  Juan Arizaga                  Ainara Azkona                  Edorta Unamuno


Read more...

Lessons from artificial habitats

20 August 2013

 

Photo by the authors
A small pond created accidentally four years ago in Madrid hosts an impressive bird diversity. Artificial habitats may play an important role in bird conservation.









Title: Wintering waterfowl in artificial pools: the Meco pond
Authors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Abstract: The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructure, such as gravel pits, irrigation ponds or reservoirs, by waterbirds as an alternative habitat. In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (the Meco Pond). We carried out ten fortnightly censuses between October 2011 and February 2012, to describe the variation pattern of abundance and richness of each species and taxonomic group. A total of 102 species (27 aquatic species) were recorded, with a total of 2,901 birds registered. Diversity, number of birds, and species richness varied among months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the highest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot (Fulica atra), which comprises 38% of the total, except for the last half of February when it was replaced by the Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus). The Meco Pond, in just four years, hosts one of the most important waterfowl communities of Madrid. The presence and structure of this pond plays a crucial role for shorebird migration, and waterbird conservation in the area. Therefore, the information provided here may be useful for management strategies in this artificial wetland, such as protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to surrounding areas.


Full text





CATALÀ

Títol: Avifauna aquàtica a l'hivern en llacunes artificials: la llacuna de Meco
Autors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Resum: La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d'Espanya, la presència de zones humides d'origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d'aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l'abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2,901 aus censades. La diversitat, el nombre d'aus, i la riquesa d'espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d'abundància d’individus van obtenir a l'octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, degut al gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L'espècie més abundant durant tot el període d'estudi va ser la fotja vulgar (Fulica atra), que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l'espècie més abundant va ser la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). La llacuna de Meco en només quatre anys des de la seva creació ha estat capaç d'albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d'aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d'aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d'aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l'ampliació de les infraestructures que l'envolten.

Text complet






ESPAÑOL

Título: Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
Autores: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Resumen: La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2,901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la focha común (Fulica atra), que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus). La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.

Texto completo






 
 
                                                           Eva Serrano           Cristian Pérez             Víctor Noguerales


Read more...

Seed dispersers and invasive species

16 August 2013

 
Photo by Alba Casals Mitjà


Ringing may be an useful tool for the study of diet in migrant birds. Birds trapped during autumn migration showed different fruit preferences, but none of them disperse seeds of invasive species.











Title: Diet of frugivorous birds and seed dispersers during autumn migration in the Garrotxa
Authors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com
Abstract: Seed dispersal, mediated by birds or other animals, is an important process in many ecosystems. However, the same frugivores might disperse alien plants, and contribute to their introduction and spread, which is considered as negative for biodiversity conservation. The knowledge concerning this ecological process is limited in many aspects and regions. The aim of this study was to describe the frugivorous diet of birds in the Zona Volcànica de la Garrotxa Nature Park (PNZVG) during fall migration, and to elucidate if these dispersers may act as vectors of alien and invasive species. Birds were trapped by using mist-nets and their diet was described analyzing the content of their fecal samples. We found up to 14 different fleshy-fruited plant species consumed and dispersed by birds. Common buckthorn Rhamnus cathartica was the most abundant species. Regarding birds, blackcaps Sylvia atricapilla and blackbirds Turdus merula were the species that left more seeds in their fecal samples. These two species showed interesting differences in their diet, which was dominated by the common buckthorn in the case of blackcaps, while the diet of blackbirds was divided between blackthorn Prunus spinosa, European hackberry Celtis australis and bramble Rubus ulmifolius. We did not obtain seeds of alien or invasive species. These results highlight the importance of fleshy-fruited plants for birds during fall migration and vice-versa, which frugivorous birds remarkably contribute to the dispersal of a high number of plants during the season.

Full text
 




CATALÀ

Títol: Dieta dels ocells frugívors i dispersors de llavors a la Garrotxa durant la migració de tardor
Autors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com
Resum: La dispersió de llavors per animals és un procés important a molts ecosistemes. Tot i això, aquests mateixos frugívors poden dispersar especies al·lòctones i contribuir a la seva introducció i expansió, fet considerat negatiu per la conservació de la biodiversitat. Els coneixements disponibles relatius a aquest procés són escassos en molts aspectes i regions. L’objectiu d’aquest estudi va ser descriure la dieta frugívora dels ocells del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) durant la migració de tardor i determinar si aquests dispersors poden actuar com a vectors de plantes al·lòctones invasores. Els ocells es van capturar amb xarxes i la seva dieta es va estudiar analitzant el contingut dels seus excrements. Es van trobar 14 espècies de plantes de fruit carnós consumides i dispersades pels ocells. L’espina cervina Rhamnus catharica va ser l’espècie més abundant en les femtes. Pel que fa als ocells, els tallarols de casquet Sylvia atricapilla i les merles Turdus merula van ser les espècies amb més llavors als seus excrements. Ambdues espècies van mostrar, però, diferències pel que fa a la seva dieta, la qual va estar dominada per l’espina cervina en el cas del tallarol de casquet, mentre que en el cas de la merla es va dividir entre l’aranyoner Prunus spinosa, el lledoner Celtis australis i la romeguera Rubus ulmifolius. No es van obtenir llavors de cap planta al·lòctona o invasora. Els resultats d’aquest estudi destaquen la importància de les plantes amb fruit carnós pels ocells durant la migració de tardor i viceversa, ja que els ocells també contribueixen a la dispersió d’un bon nombre de plantes durant aquesta estació.

Text complet



ESPAÑOL

Título: Dieta de las aves frugívoras y dispersadoras de semillas en la Garrotxa durante la migración otoñal
Autores: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com
Resumen: La dispersión de semillas por parte de los animales es un proceso importante en muchos ecosistemas. No obstante, estos mismos animales frugívoros pueden dispersar especies alóctonas, contribuyendo a su introducción i expansión, lo cual se considera negativo para la conservación de la biodiversidad. Los conocimientos disponibles sobre estos procesos son escasos aún en muchos aspectos y zonas. El objetivo de este estudio es describir la dieta frugívora de las aves del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG) durante la migración de otoño i determinar si estos dispersantes pueden actuar como vectores de plantas alóctonas invasoras. Las aves se capturaron mediante redes japonesas i su dieta se estudió analizando el contenido de sus excrementos. Se encontraron 14 especies de plantas de fruto carnoso consumidas y dispersadas por las aves. El espino cerval Rhamnus catharica fue la especie más abundante en los excrementos. Respecto a las aves, la curruca capirotada Sylvia atricapilla y el mirlo común Turdus merula fueron las especies con un mayor contenido de semillas en sus excrementos. No obstante, estas dos especies mostraron diferencias en su dieta, la cual estuvo dominada por el espino cerval en la curruca capirotada, mientras que en el caso del mirlo común se repartió entre el endrino Prunus spinosa, el almez Celtis australis y la zarzamora Rubus ulmifolius. No se obtuvieron semillas de ninguna planta alóctona o invasora. Los resultados de este estudio destacan la importancia de las plantas con fruto carnoso para las aves durante la migración de otoño y viceversa, ya que las aves también contribuyen a la dispersión de un gran número de plantas durante esta estación.

Texto completo



 
 
 Josep Rost
 

Read more...

Best individuals moult more feathers

30 July 2013

 
Photo by the authors
An study with juvenile wintering Chiffchaffs in the Mediterranean region shows how moult extension is related to individual phenotypic quality









Title: Extension of post-juvenile moult in wintering Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita is related to indices of individual quality
Authors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Abstract: Inter-individual differences in the extent of post-juvenile moult of migratory birds are usually attributed to energetic or time constraints related to different geographic origins. In addition to these factors, recent research has stressed the importance of food availability for the process of moult and the migratory strategy of individuals. Consequently, individual quality and foraging ability would account for both moult extension and body condition. We hypothesized that both variables may be influenced by the same factors and would be correlated in winter. We therefore tested whether the extent of post-juvenile moult was associated with body condition (body mass, muscle and fat scores) and related variables (tarsus and bill length) of forty-six Common Chiffchaff Phylloscopus collybita males wintering in the Mediterranean area. We found no correlation between moult extension and body mass. Nevertheless, Common Chiffchaffs with longer bills and that showed a higher fat score were in better body condition and moulted a larger number of flight feathers. The number of flight and contour feathers moulted increased as the season proceeded, whereas body mass varied on a daily temporal scale. Our results support the idea that individual quality influences post-juvenile moult and winter performance, and suggest that juvenile Common Chiffchaffs with longer bills may display different foraging strategies that lead some individuals to improve their performance.

Full text
 



CATALÀ

Títol: L’extensió de la muda post-juvenil dels mosquiters comuns Phylloscopus collybita hivernants està relacionada amb els índexs de qualitat individual
Autors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Resum: Les diferències entre individus en l’extensió de la muda post-juvenil de les aus migratòries solen atribuir-se a les limitacions energètiques o de temps relacionades amb el diferent origen geogràfic. A més d’aquests factors, estudis recents han destacat la importància de la disponibilitat d’aliment per al procés de la muda i l’estratègia migratòria dels individus. En conseqüència, la qualitat individual i la capacitat de trobar menjar haurien d’estar relacionades amb l'extensió de muda i la condició corporal. En aquest treball plantegem la hipòtesi que ambdues variables poden estar influenciades pels mateixos factors i estarien correlacionades a l'hivern. Vam comprovar si la muda post-juvenil estava associada amb la condició corporal (massa corporal, musculatura i acumulació de greix) i d’altres variables relacionades (tars i bec) en 46 mascles de mosquiter comú Phylloscopus collybita hivernants a la regió mediterrània. No es va trobar una correlació significativa entre l’extensió de la muda i la massa corporal. No obstant això, els mosquiters comuns amb els becs més llargs i que van mostrar una puntuació més alta de greix estaven en millor condició corporal i van mudar un major nombre de plomes de vol. El nombre de plomes de vol i de cobertores del cos mudades va augmentar a mesura que la temporada avançava, mentre que la massa corporal va variar en una escala temporal diària. Els nostres resultats recolzen la idea que la qualitat individual influeix en la muda post-juvenil i el rendiment a l'hivern, i suggereixen que els mosquiters juvenils amb els becs més llargs poden mostrar diferents estratègies d’alimentació que porten a alguns exemplars a millorar el seu estat físic.

Text complet



ESPAÑOL

Título: La extensión de la muda post-juvenil de los mosquiteros comunes Phylloscopus collybita invernantes está relacionada con los índices de calidad individual
Autores: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com
Resumen: Las diferencias entre individuos en la extensión de la muda post-juvenil de las aves migratorias suelen atribuirse a las limitaciones energéticas o de tiempo relacionadas con el diferente origen geográfico. Además de estos factores, estudios recientes ha destacado la importancia de la disponibilidad de alimento para el proceso de la muda y la estrategia migratoria de los individuos. En consecuencia, la calidad individual y la capacidad de encontrar comida estarían muy relacionadas con la extensión de la muda y la condición corporal. En este trabajo planteamos la hipótesis de que ambas variables pueden estar influenciadas por los mismos factores y estarían correlacionadas en invierno. Comprobamos si la extensión de la muda post-juvenil se asoció con la condición corporal (masa corporal, musculatura y acumulación de grasa) y otras variables relacionadas (tarso y pico) en 46 mosquiteros comunes Phylloscopus collybita machos invernantes de la región mediterránea. No se encontró una correlación significativa entre la extensión de la muda y la masa corporal. Sin embargo, los mosquiteros comunes con picos más largos y puntuación de grasa más alta estaban en mejor condición corporal y mudaron un mayor número de plumas de vuelo. El número de plumas de vuelo y de coberteras del cuerpo mudadas aumentó a medida que el invierno avanzó, mientras que la masa corporal varió principalmente a una escala temporal diaria. Nuestros resultados apoyan la idea de que la calidad individual influye en la muda post-juvenil y rendimiento durante el invierno, y sugieren que los mosquiteros juveniles con los picos más largos pueden mostrar diferentes estrategias de alimentación que llevan a algunos ejemplares a mejorar su condición física.

Texto completo






 
                                                                     Emilio Pagani                 Sergio Hernández


Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP