2009 Issue is already online!

20 December 2009


Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley

19 November 2009


The Long-eared Owl has declined in many European countries.
This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso



Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)
Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.
 
Full text
 



CATALÀ


Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)
Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail:
jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.
 
Text complet



ESPAÑOL


Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores:
Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga

E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.
 
Texto completo



Read more...

Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!

11 November 2009



Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.



Photo by Juan Arizaga




Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
 
Full text
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio
Autores: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.
 
Texto completo

 


Juan, Aitor & Asier

Read more...

Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

23 October 2009

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by
Julian Robinson





 

Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya
Autors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España

Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.
 

Read more...

Nest boxes to recover bird populations after fire

Photo by Marc Anton


Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.









 
 
 
Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest
Authors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at] ornitologia.org

Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.
 
Full text
 


 

CATALÀ
 
Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani
Autors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org

Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius  i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col·locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

Text complet




ESPAÑOL

Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org 

Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos  y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las  poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.

Texto completo




Read more...

Colonial barn owls?

21 October 2009

Photo by Craig King
The barn owl (Tyto alba) is a territorial bird usually breeding away from other pairs. This study shows a rare case of two pairs breeding simultaneously in the same rural building.




 


  




 


Title: Two pairs of Barn Owl Tyto alba breeding in the same old building

Authors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells
[at]  biodiversitat.cat
Abstract: On 7 June 2007 an old house (can Paella; municipality of Les Masies de Voltregà; UTM coordinates X 437447, Y 4649222) was visited to check on a pair of Barn Owls that have nested there every year in recent decades. Three nestlings, all still with down and approximately 12 days old, were found in the nest located in one of the attics of the house. There was no nest in the neighbouring attic located five metres away. On June 15 we returned and, after ringing the chicks, were surprised to see two different adult Barn Owls fly out of the other attic, where we subsequently located another nest with four warm eggs. The female of the second pair was captured later on and was found to have a very worn incubation patch. In this note we describe the details of this discovery and comment that as far as we are aware this is the first documented case with detailed information of two pairs of Barn Owls breeding in the same building in such close proximity.




 

CATALÀ
Títol: Dues parelles d’Òliba Tyto alba criant en una mateixa casa abandonada
Autors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells
[at]  biodiversitat.cat
Resum: El dia 17 de juny de 2007 va ser visitada una antiga masia (Can Paella) al municipi de Masies de Voltregà (coordenades UTM x437447, y4649222), per a procedir al control rutinari d’un niu d’òliba que fa més de deu anys que el Grup de Naturalistes d’Osona estudia. Varen ser trobats tres polls d’uns 12 dies d’edat en el lloc que cria l’òliba cada any. A uns 5 metres d’aquest lloc hi ha un altell on no hi havia res. El dia 15 de juny el lloc va ser visitat novament i es varen anellar els tres polls. Del niu varen sortir dos adults i varen marxar fora de la casa. Sorprenentment, de l’altell que està a 5 metres, varen sortir dos adults més d’òliba i una vegada inspeccionat el lloc va ser trobat un altre niu amb quatre ous calents. La femella que va sortir d’aquest niu va poder ser capturada amb una placa incubatriu molt desenvolupada. El fet que dues parelles d’òliba criïn en el mateix habitacle separades uns 5 metres es considera un fet molt excepcional, i de fet no s’ha trobat cap descripció d’aquest fenomen en la bibliografia. En aquesta nota es descriuen els detalls de la troballa i es discuteixen les possibles causes d’aquest fet excepcional. En els dos anys posteriors l’indret ha estat controlat i només hi ha nidificat una sola parella d’òlibes.





ESPAÑOL

Título: Dos parejas de Lechuza Común Tyto alba nidificando en una misma casa abandonada
Autores:
Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells [at]  biodiversitat.cat
Resumen: El día 7 de junio de 2007 se visitó una antigua casa (can Paella) del municipio de Les Masies de Voltregà (coordenadas UTM x437447, y4649222), para proceder al control de un nido de Lechuza que año tras año en las últimas décadas ha sido controlado para su estudio y anillado. En el nido, colocado en uno de los altillos de la casa, fueron encontrados tres pollos con plumón de unos 12 días de edad. Otro altillo, situado a unos 5 metros, estaba vacío. El día 15 de junio el lugar se visitó de nuevo y la sorpresa fue cuando, después de anillar los pollos que ya estaban suficientemente desarrollados, se visitó el segundo altillo y ver como dos adultos de Lechuza diferentes a los observados en el primer nido, salían del altillo donde había un nido con cuatro huevos calientes. La hembra de este segundo nido pudo ser capturada y tenía una placa incubatriz muy desarrollada. En esta nota se describen los detalles del hallazgo y se comenta que es el primer caso bien documentado del cual se dispone de información detallada y suficiente de dos parejas de Lechuza criando dentro de un mismo habitáculo separadas pocos metros.


Read more...

Nests of the threatened Iberian Reed Buntings

02 October 2009


The Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi is near to the extintion. However, the biology of this small passerine is still poorly known. Vera and colleagues made a comprehensive study of nest composition and morphology in one of the last Spanish populations.



Photo by Mark Zekhuis



Title: Nest structure and composition in the Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi
Authors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Abstract: We studied the plant composition and structure of Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi nests in Las Tablas de Daimiel National Park (Ciudad Real, Spain). Nests were cup-shaped, with materials finely interwoven in spirals or in simple wave forms. Plant matter such as reed sheaths and leaves formed the basic structure, and other materials such as small fragments of plant stems and grass helped in compacting and reinforcing the structure. The inner layer of the nest bowl was lined with wild boar hairs, with a probably thermoregulatory and insulation function. The weight distribution of the different materials varied greatly between nests.

Full text



 

CATALÀ
 
Títol: Estructura i composició del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi
Autors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Resum: Es va estudiar la composició vegetal i l’estructura del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi al Parc Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Els nius tenien forma de tassa, amb materials teixits en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, com tiges i fulles de canyís, formaren l’estructura bàsica, i altres materials com petits fragments de brots i herba ajudaren a compactar i reforçar l’estructura. La tassa interior del niu estava folrada amb pèl de senglar, amb una probable funció termoreguladora i aïllant. La distribució del pes dels materials emprats va variar considerablement entre els nius.




 

ESPAÑOL
Título: Estructura y composición del nido de Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi
Autores:
Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es
Resumen: Estudiamos la composición vegetal y la estructura del nido del Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi en el Parque Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Los nidos tienen forma de taza, con materiales enlazados en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, como tallos y hojas de carrizo, formaron la estructura básica, y otros materiales como pequeños fragmentos de brotes y hierba ayudaron a compactar y reforzar la estructura. La taza interior del nido estuvo forrada con pelo de jabalí, con una probable función termorreguladora y aislante. La distribución del peso de los materiales utilizados varió considerablemente entre los nidos.





The authors (in order)

Read more...

The adaptive value of nests

11 September 2009

Bird nests differ in quality. However, better parents are expected to build better nests, precluding a causal interpretation of correlations between nest characteristics and breeding success. Nest quality was experimentally changed demonstrating that nest characteristics, per se, affects breeding success.




Title: How does nest quality per se affect the incubation process? An experimental approach
Authors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez
[-] uv.es
Ab
stract: Given that a nest’s thermal properties are affected by its composition and characteristics, and that nest temperature affects the incubation process, we would expect to find a relationship between nest characteristics and the incubation process. We tested this hypothesis in a Great Tit Parus major population, randomly substituting birds’ original nests with artificial ‘good’ and ‘bad’ quality nests at the onset of incubation. Birds added material to almost all the replacement nests, although there was no difference between the good and bad nests in terms of the quantity of material added. The proportion of nests fledging at least one chick did not differ between control and good nests, but was significantly lower in bad nests. The length of the incubation period did not differ between good and control nests. Hatching success was higher in good than in control nests. Our results suggest that nest quality affects the incubation process, regardless of the quality of the parents. To our knowledge, this is the first study to have shown this relationship experimentally.

Full text



 


CATALÀ
 
Títol: Com afecta la qualitat del niu per se al procés d’incubació? Una aproximació experimental
Autors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es
Resum: La composició i característiques del niu afecten les seves propietats tèrmiques, i la temperatura del niu afecta al procés d’incubació. Aleshores, esperem una relació entre les característiques del niu i el procés d’incubació. Contrastem aquesta hipòtesi en una població de Mallerenga Carbonera Parus major, canviant aleatoriament els nius originals per nius artificials de “bona” i “mala” qualitat al començament de la incubació. Els ocells van afegir material en quasi tots els nius experimentals, però no es van trobar diferències en la quantitat de material afegit entre els nius bons i dolents. La proporció de nius on almenys un pollet va volar no va diferir entre els nius control i els bons. El període d’incubació no va diferir entre els nius control i els bons. L’èxit d’eclosió va ser major en els nius bons que en els control. Els nostres resultats suggereixen que la qualitat del niu per se afecta al procés d’incubació, independentment de la qualitat dels pares. Pel que sabem, aquest és el primer estudi que mostra aquesta relació de manera experimental.

Text complet




 
ESPAÑOL
Título: ¿Cómo afecta la calidad del nido per se al proceso de incubación? Una aproximación experimental
Autores:  Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es
Resumen: La composición y características del nido afectan sus propiedades térmicas, y la temperatura del nido afecta al proceso de incubación. Por tanto, esperamos una relación entre las características del nido y el proceso de incubación. Contrastamos esta hipótesis en una población de Carbonero Común Parus major, cambiando aleatoriamente los nidos originales por nidos artificiales de “buena” y “mala” calidad al comienzo de la incubación. Las aves añadieron material en casi todos los nidos experimentales, pero no hubo diferencias en la cantidad de material añadido entre los nidos buenos y malos. La proporción de nidos donde voló al menos un pollo no difirió entre los nidos control y buenos, siendo significativamente más baja en los nidos malos. El periodo de incubación no difirió entre los nidos control y los buenos. El éxito de eclosión fue mayor en los nidos buenos que en los control. Nuestros resultados sugieren que la calidad del nido per se afecta al proceso de incubación, independientemente de la calidad de los padres. Por lo que conocemos, este es el primer trabajo que muestra esta relación de forma experimental.

Texto completo



 
Study protagonists: Parus major, Elena Álvarez and Emilio Barba

Photos courtesy of the authors of the paper

Read more...

Plumage colour assessment with the naked eye

03 September 2009


 

Fancy colourimeters are replacing colour charts on the study of bird plumage. However, this technology is not affordable for everyone, precluding, for instance, the cretion of amateur ringing networks to study the ecology and evolution of bird colouration. Esther del Val et al. show in a study with crossbills that visual inspection of bird colour is not only easy and cheap, but also surprisingly reliable.





Title: A validation of visual assessment of plumage colour in crossbill males by the use of colorimetry
Authors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Ab
stract: We present an affordable method to assess patterns and colour variations of crossbill males Loxia spp. Our aim was to validate qualitative colour categories, used in the field by visual inspection, with quantitative data obtained with a colorimeter. Patterns and colour variations of 219 Common Crossbill (Loxia curvirostra) males were measured using both techniques comparatively. We found a good correspondence between the tristimulus scores generated by the colorimeter and our visual scoring system. Our results support the accuracy of our visual colour assessment procedure and offer amateurs, field ornithologists and researchers interested in the species an easy, inexpensive, repeatable and objective alternative to the use of modern electronic devices.


Full text



CATALÀ
 
Títol: Validació d’un mètode visual d’avaluació del color del plomatge en mascles de Trencapinyes mitjançant la utilització de la colorimetria
Autors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resum: En aquest article presentem un mètode senzill i fiable per avaluar les diferents tipologies i patrons de coloració del plomatge dels mascles de Trencapinyes Loxia spp. En una mostra de 219 mascles de Trencapinyes Loxia curvirostra capturats al Prepirineu, es van comparar les diferents tipologies qualitatives de coloració obtingudes per inspecció ocular dels individus (colors grocs, taronges i vermells, distingint addicionalment entre colors homogenis i tacats), amb dades quantitatives obtingudes amb un colorímetre (valors de lluminositat, to i intensitat). Es va trobar una bona correspondència entre l’avaluació visual i els valors colorimètrics. Aquests resultats ofereixen als amateurs, ornitòlegs de camp i investigadors interessants en l’espècie, una alternativa adequada, senzilla i barata per mesurar les variacions en el color d’aquesta espècie. Des de un punt de vista més general, els nostres resultats suggereixen que les valoracions del color visuals poden ser més objectives i útils del que fins ara s’havia pensat.


Text complet





ESPAÑOL
 
Título: Validación de un método visual de evaluación del color del plumaje en machos de Piquituerto mediante el uso de colorimetría
Autores: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resumen: En este artículo presentamos un método sencillo y fiable para evaluar los distintos tipos y patrones de coloración del plumaje de machos de Piquituerto Loxia spp. En una muestra de 219 machos de Piquituerto Común Loxia curvirostra capturados en el Pre-Pirineo, comparamos las diferentes categorías cualitativas de coloración asignadas en el campo mediante inspección ocular de los individuos (coloración amarilla, naranja o roja, distribuida de forma homogénea o parcheada), con los datos cuantitativos obtenidos con un colorímetro (valores de luminosidad, tono e intensidad). Encontramos una buena correspondencia entre nuestro sistema de evaluación visual y los valores colorimétricos. Estos resultados ofrecen a amateurs, ornitólogos de campo e investigadores interesados en la especie una alternativa objetiva, sencilla y barata para medir las variaciones de coloración de esta especie. Desde un punto de vista más general, nuestros resultados sugieren que las valoraciones visuales de color pueden ser más objetivas y útiles de lo que se pensaba hasta ahora.


Texto completo


Photo from the paper

Read more...

New tool to study cavity-nesters

02 September 2009

Knowing "Who", "When" and "What" is key when studying food provisioning to nestlings. Atiénzar et al. show how to easily improve current methods combining a video camera and the own-designed device of the picture. This simple cage makes parents and prey to pose for the camera, allowing researchrs to sex parents and identify and measure the food they carry on the bill.




Title: An improved type of wire cage for the study of parental feeding behaviour in hole-nesting passerines
Authors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Abstract:
Several techniques have been used to record details of feeding ecology in altricial birds. However, they often fail to provide the number, identity and size of prey, and/or the relative contribution of males and females. We designed and tested a handmade wire cage for filming nests in nest boxes (or natural holes) that allowed us to accurately (1) determine the sex and relative contribution of each parent and (2) identify each prey item and its size in a Great Tit Parus major population. The sex of adults was recorded successfully for all entries into the nest. The rate at which parents brought food and prey sizes were within the range obtained with other techniques in the same area. None of the nests were deserted and no detrimental effects on chick weight were found. A number of advantages compared to a previous design are discussed.


Authors (in order)

CATALÀ
Títol: Estructura metàl.lica per a l’estudi del comportament tròfic en la Mallerenga Carbonera durant el període reproductor
Autors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resum: 
Hi ha diferents tècniques per enregistrar l’ecologia tròfica en aus nidícoles, però sovint fracassen a l’hora d’identificar les preses i mesurar-ne la seva mida amb  precisió. En aquest estudi es mostra el disseny i aplicació d’una estructura metàl·lica per a la filmació de nius de la Mallerenga Carbonera Parus major que permet (1) identificar el sexe dels individus adults, la seva contribució relativa a l’alimentació dels polls, i (2) la identificació del tipus i mida de les preses. El sexe fou identificat en tots els casos. La taxa de becada i la mida de les preses es va situar dins de l’interval obtingut mitjançant d’altres tècniques a la mateixa població. No hi va haver abandonament en cap dels nius on es va provar l’estructura metàl·lica ni tampoc efectes sobre la condició corporal dels polls, fets que suggereixen que les mallerengues s’acostumen perfectament a l’estructura dissenyada. Es discuteixen els avantatges sobre d’altres dissenys previs.



ESPAÑOL
Título: Estructura metálica para el estudio del comportamiento alimenticio en el Carbonero Común durante el periodo reproductor
Autores: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resumen: Existen diferentes técnicas para el estudio de la ecología alimenticia en aves nidícolas que, sin embargo, fallan a la hora de identificar y medir las presas con precisión. En este estudio se muestra el diseño y aplicación de una estructura metálica para la filmación de nidos de Carbonero Común Parus major que permite (1) identificar el sexo de los individuos adultos, su contribución relativa al aprovisionamiento de los pollos, y (2) la identificación del tipo y medida del tamaño de las presas. El sexo se identificó en todos los casos. La tasa de ceba y el tamaño de las presas estuvieron dentro del rango normal obtenido mediante otras técnicas utilizadas previamente en la misma población. No hubo abandono en ninguno de los nidos en donde se probó la estructura metálica, ni tampoco hubo efectos sobre la condición corporal de los pollos, lo que sugiere que los carboneros se habitúan perfectamente a la estructura diseñada. Se discuten las ventajas del nuevo diseño creado sobre diseños previos.




Photo from the paper

Read more...

Welcome !

01 September 2009

Welcome to the blog of the Revista Catalana d'Ornitologia (Catalan Journal of Ornithology; formerly Butlletí del Grup Català d'Anellament). This is the annual peer-reviewed scientific journal of the Institut Català d'Ornitologia (Catalan Institute of Ornithology; ICO) from 1995, publishing papers about bird biology in English, Catalan and Spanish; with a growing preference for English.


This blog aims to be a diffusion channel on the relevance of all the papers published in the Revista Catalana d'Ornitologia; fasting and improving the spread of the interesting ideas authors publish in the journal. The blog is intended to be attractive for the scientific community as well as to amateur ornithologists and the general public. On doing so, it combines journalist teasers of papers with full abstracts and the link (when eventually availabe) to the published pdf. New posts will be published as soon as the papers will be finally accepted for publication.


Enter your e-mail address below to receive the last papers in your inbox:


Delivered by FeedBurner

Currently, this is the team behind the Revista Catalana d'Ornitologia.

Editor-in-Chief


Oscar Gordo   ogvilloslada [at] gmail.com
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain


 

Secretary


Raül Aymí   ico [at] ornitologia.org
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain





Editorial Board




Sergi Herrando   ornitologia [at] ornitologia.org
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain


Pere Pons   pere.pons [at] udg.edu
Universitat de Girona, Girona, Spain





Javier Quesada   jquesadal [at] bcn.cat
Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Barcelona, Spain





Advisory Board


Juan A. Amat
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain




Luis M. Carrascal
Museo Nacional de Ciencias Naturales (CSIC), Madrid, Spain




Mariano Cuadrado
ZooBotánico de Jerez, Jerez de la Frontera, Cádiz, Spain




Marc Förschler
Institut für Vogelforschung, Wilhelmshaven, Germany




Albert Martínez Vilalta
Institut Català d'Ornitologia, Barcelona, Spain




Francisco Pulido
Universidad Complutense de Madrid, Madrid, Spain




Javier Seoane
Universidad Autónoma de Madrid, Madrid, Spain




David Serrano
Estación Biológica de Doñana (CSIC), Sevilla, Spain




Juan J. Soler
Estación Experimental de Zonas Áridas (CSIC), Almería, Spain

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP