Where have all the Water Rail males gone?

11 January 2014

 
Photo by Miguel Montoro
An extremely biased sex-ratio to females has been found in the wintering population of the reed beds of Urdaibai (North Spain), but why?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
Title: Only females! An unexpected sex-biased population of Water Rails Rallus aquaticus wintering in a tidal marsh in the North of Spain
Authors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Abstract: Knowledge on population structure is fundamental to analyze the spatial distribution and habitat selection between sex classes. The aim of this work is to describe the structure in terms of sex ratio of a population of Water Rail Rallus aquaticus wintering in a tidal reed bed area at Urdaibai (North of Spain). Sampling was carried out during winter 2012-2013. Overall, 20 Water Rails were captured, and the sex was molecularly determined in 19 of these. Except one male the rest of the Water Rails (94.7%) were females. This unusual pattern can be explained by some plausible processes. First, assuming that the male is the dominant sex and thus has priority access to optimal habitat, our result is compatible with the idea that tidal reed beds could be a suboptimal habitat occupied by the subordinate sex (females). Alternatively, tidal reed beds may have enough quality but males may maintain their breeding territories elsewhere, and only females move. Capture-associated biases were excluded. When considering biometrics, it seems unlikely that our Water Rails are winter visitors from northern origin regions.




CATALÀ


Títol: Només femelles! Inesperada alta proporció de femelles en Rasclons Rallus aquaticus hivernants a canyissars intermareals al nord d’Espanya
Autors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Resum: El coneixement de l’estructura demogràfica o poblacional és essencial per a la comprensió de molts aspectes de la biologia i ecologia animal, utilitzant sovint el sexe com a criteri de classificació. L’anàlisi de l’estructura poblacional és fonamental per determinar els factors que determinen la distribució espacial i ús diferencial de l’hàbitat segons sexes. L’objectiu d’aquest article és descriure l’estructura de la població de Rascló Rallus aquaticus en canyissars de caràcter intermareal en Urdaibai, durant el període no reproductor. Per a això es va mostrejar l’espècie durant l’hivern 2012-2013. Es van capturar 20 individus, dels quals es va poder determinar el sexe de 19, mitjançant tècniques moleculars. Excepte un mascle, la resta (94,7%) van ser femelles. Sent obligat dur a terme nous estudis en el futur per determinar les causes que expliquen aquest patró, avancem les següents hipòtesis: (1) els mascles, dominants, no ocupen hàbitats subòptims, que queden així disponibles per a les femelles, o (2) podria ser que els canyissars mareals siguin hàbitats favorables, al menys a l’hivern, però que els mascles ocupin els territoris que són utilitzats en època de cria, a causa dels avantatges que això comporta des d’un punt de vista reproductiu. Per biometria, sembla poc probable que les aus d’Urdaibai provinguin de poblacions migratòries hivernants.


 
ESPAÑOL

Título: ¡Sólo hembras! Inesperada alta proporción de hembras en Rascones Rallus aquaticus invernantes en carrizales intermareales en el norte de España
Autores: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Abstract: El conocimiento de la estructura demográfica o poblacional es esencial para la comprensión de muchos aspectos de la biología y ecología animal, utilizándose a menudo el sexo como criterio de clasificación. El análisis de la estructura poblacional es fundamental para determinar los factores que determinan la distribución espacial y uso diferencial del hábitat según sexos. El objetivo de este artículo es describir la estructura de la población de Rascón Rallus aquaticus en carrizales de carácter intermareal en Urdaibai, durante el periodo no reproductor. Para ello se muestreó la especie durante el invierno 2012-2013. Se capturaron 20 individuos, de los que se pudo determinar el sexo de 19, mediante técnicas moleculares. Excepto un macho, los demás individuos (94,7% de la población) fueron hembras. Siendo obligado llevar a cabo nuevos estudios en el futuro para determinar las causas que explican este patrón, avanzamos las siguientes hipótesis: (1) los machos, dominantes, no ocupan hábitats subóptimos, que quedan así disponibles para las hembras, o (2) alternativamente, podría ser que los carrizales mareales sean hábitats favorables, al menos en invierno, pero que los machos ocupen los territorios que son utilizados en época de cría, debido a las ventajas que esto conlleva desde un punto de vista reproductivo. Por biometría, parece poco probable que las aves de Urdaibai procedieran de poblaciones migratorias invernantes.
 
 


 
 
 


Read more...

Migration of Acrocephalus Warblers in the Bay of Biscay


Photo by Juan Carlos Andrés
An study in three marshlands from Spain and France provides new insights into the migration strategies of the Reed, Sedge and Aquatic Warblers. 
















Title: Stopover by reed-associated warblers (Acrocephalus spp.) in wetlands from the southeastern of the Bay of Biscay during the autumn and spring passage
Authors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Abstract: Understanding how migratory Acrocephalus warblers use the wetlands along the coast of the southeastern bay of Biscay during the autumn and spring migrations is a matter of concern from a conservation and management viewpoints. Our aim was to explore whether Acrocephalus warblers use the region in spring in the same way than in autumn. For that, we used ringing data obtained at three marsh areas (Adour, Txingudi and Urdaibai) during the autumn of 2011 and the spring of 2012. Overall, the spring migration period was much weaker than the autumn migration period. The remarkably scarcity of Reed Warblers (A. scirpaceus) in spring may be due in part to the fact that they tend to pass even later than Sedge Warblers (A. schoenobaenus) and the Aquatic Warbler (A. paludicola), although, as judged by additional data, in spite of this fact its passage would be still lower than in autumn. Sedge Warblers in spring apparently showed shorter staying periods than in autumn, but a similar fuel load.


CATALÀ


Títol: Ecologia en els llocs de parada migratòria del gènere Acrocephalus en les maresmes del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas post- i prenupcial
Autors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Resum: Comprendre com les espècies del gènere Acrocephalus fan servir els aiguamolls costaners del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas migratori és bàsic des del punt de vista de la seva conservació i gestió. L’objectiu d’aquest treball va ser explorar si les espècies del gènere Acrocephalus utilitzen la regió a la primavera d’igual manera que a la tardor. Per a això, es van emprar dades obtingudes en tres estacions d’anellament situades en tres aiguamolls costaners (estuaris d’Adour, Txingudi i Urdaibai) en la tardor de 2011 i la primavera de 2012. En conjunt, el pas de primavera va ser notablement inferior que el de tardor, on es van obtenir més captures per dia. El baix nombre de captures de Boscarla de Canyar (A. scirpaceus) a la primavera va ser degut a un pas més tardà que en d’altres espècies com la Boscarla dels Joncs (A. schoenobaenus) i la Boscarla d’Aigua (A. paludicola). No obstant això, si es consideren altres dades addicionals, l’escassetat de Boscarla de Canyar no només s’explicaria per aquesta circumstància. A la primavera la Boscarla dels Joncs tindria, aparentment, períodes d’estada més curts que a la tardor, però una quantitat de reserves semblant.



ESPAÑOL


Título: Ecología en puntos de parada migratoria en el género Acrocephalus en marismas del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso pos- y prenupcial
AutorEs: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org
Resumen: Comprender cómo las especies del género Acrocephalus utilizan las marismas costeras del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso migratorio es básico desde el punto de vista de su conservación y gestión. El objetivo de este trabajo fue explorar si las especies del género Acrocephalus utilizan la región en primavera de manera igual al otoño. Para ello, se emplearon datos obtenidos en tres estaciones de anillamiento situadas en tres marismas costeras (estuarios de Adour, Txingudi y Urdaibai) en el otoño de 2011 y la primavera de 2012. En conjunto, el paso de primavera fue notablemente más débil que el de otoño, donde se obtuvieron más capturas por día. El bajo número de capturas de Carricero Común (A. scirpaceus) en primavera pudo explicarse a un paso más tardío que especies como el Carricerín Común (A. schoenobaenus) y el Carricerín Cejudo (A. paludicola). No obstante, si se consideran otros datos adicionales, la escasez de Carricero Común no se explicaría sólo por esta circunstancia. En primavera el Carricerín Común tendría, aparentemente, periodos de estancia más cortos que en otoño, pero una cantidad de reservas similar.






Juan Arizaga
 

 

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP