Migration of Acrocephalus Warblers in the Bay of Biscay

Photo by Juan Carlos Andrés

An study in three marshlands from Spain and France provides new insights into the migration strategies of the Reed, Sedge and Aquatic Warblers. 
















Title: Stopover by reed-associated warblers (Acrocephalus spp.) in wetlands from the southeastern of the Bay of Biscay during the autumn and spring passage
Authors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Understanding how migratory Acrocephalus warblers use the wetlands along the coast of the southeastern bay of Biscay during the autumn and spring migrations is a matter of concern from a conservation and management viewpoints. Our aim was to explore whether Acrocephalus warblers use the region in spring in the same way than in autumn. For that, we used ringing data obtained at three marsh areas (Adour, Txingudi and Urdaibai) during the autumn of 2011 and the spring of 2012. Overall, the spring migration period was much weaker than the autumn migration period. The remarkably scarcity of Reed Warblers (A. scirpaceus) in spring may be due in part to the fact that they tend to pass even later than Sedge Warblers (A. schoenobaenus) and the Aquatic Warbler (A. paludicola), although, as judged by additional data, in spite of this fact its passage would be still lower than in autumn. Sedge Warblers in spring apparently showed shorter staying periods than in autumn, but a similar fuel load.

CATALÀ

Títol: Ecologia en els llocs de parada migratòria del gènere Acrocephalus en les maresmes del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas post- i prenupcial

Autors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: Comprendre com les espècies del gènere Acrocephalus fan servir els aiguamolls costaners del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas migratori és bàsic des del punt de vista de la seva conservació i gestió. L’objectiu d’aquest treball va ser explorar si les espècies del gènere Acrocephalus utilitzen la regió a la primavera d’igual manera que a la tardor. Per a això, es van emprar dades obtingudes en tres estacions d’anellament situades en tres aiguamolls costaners (estuaris d’Adour, Txingudi i Urdaibai) en la tardor de 2011 i la primavera de 2012. En conjunt, el pas de primavera va ser notablement inferior que el de tardor, on es van obtenir més captures per dia. El baix nombre de captures de Boscarla de Canyar (A. scirpaceus) a la primavera va ser degut a un pas més tardà que en d’altres espècies com la Boscarla dels Joncs (A. schoenobaenus) i la Boscarla d’Aigua (A. paludicola). No obstant això, si es consideren altres dades addicionals, l’escassetat de Boscarla de Canyar no només s’explicaria per aquesta circumstància. A la primavera la Boscarla dels Joncs tindria, aparentment, períodes d’estada més curts que a la tardor, però una quantitat de reserves semblant.

ESPAÑOL

Título: Ecología en puntos de parada migratoria en el género Acrocephalus en marismas del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso pos- y prenupcial

AutorEs: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: Comprender cómo las especies del género Acrocephalus utilizan las marismas costeras del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso migratorio es básico desde el punto de vista de su conservación y gestión. El objetivo de este trabajo fue explorar si las especies del género Acrocephalus utilizan la región en primavera de manera igual al otoño. Para ello, se emplearon datos obtenidos en tres estaciones de anillamiento situadas en tres marismas costeras (estuarios de Adour, Txingudi y Urdaibai) en el otoño de 2011 y la primavera de 2012. En conjunto, el paso de primavera fue notablemente más débil que el de otoño, donde se obtuvieron más capturas por día. El bajo número de capturas de Carricero Común (A. scirpaceus) en primavera pudo explicarse a un paso más tardío que especies como el Carricerín Común (A. schoenobaenus) y el Carricerín Cejudo (A. paludicola). No obstante, si se consideran otros datos adicionales, la escasez de Carricero Común no se explicaría sólo por esta circunstancia. En primavera el Carricerín Común tendría, aparentemente, periodos de estancia más cortos que en otoño, pero una cantidad de reservas similar.

Juan Arizaga