Lessons from artificial habitats

 

Photo by the authors

A small pond created accidentally four years ago in Madrid hosts an impressive bird diversity. Artificial habitats may play an important role in bird conservation.

Title: Wintering waterfowl in artificial pools: the Meco pond
Authors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Abstract: The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructure, such as gravel pits, irrigation ponds or reservoirs, by waterbirds as an alternative habitat. In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (the Meco Pond). We carried out ten fortnightly censuses between October 2011 and February 2012, to describe the variation pattern of abundance and richness of each species and taxonomic group. A total of 102 species (27 aquatic species) were recorded, with a total of 2,901 birds registered. Diversity, number of birds, and species richness varied among months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the highest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot (Fulica atra), which comprises 38% of the total, except for the last half of February when it was replaced by the Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus). The Meco Pond, in just four years, hosts one of the most important waterfowl communities of Madrid. The presence and structure of this pond plays a crucial role for shorebird migration, and waterbird conservation in the area. Therefore, the information provided here may be useful for management strategies in this artificial wetland, such as protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to surrounding areas.



Full text

CATALÀ

Títol: Avifauna aquàtica a l'hivern en llacunes artificials: la llacuna de Meco
Autors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resum: La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d'Espanya, la presència de zones humides d'origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d'aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l'abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2,901 aus censades. La diversitat, el nombre d'aus, i la riquesa d'espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d'abundància d’individus van obtenir a l'octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, degut al gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L'espècie més abundant durant tot el període d'estudi va ser la fotja vulgar (Fulica atra), que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l'espècie més abundant va ser la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). La llacuna de Meco en només quatre anys des de la seva creació ha estat capaç d'albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d'aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d'aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d'aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l'ampliació de les infraestructures que l'envolten.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
Autores: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resumen: La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2,901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la focha común (Fulica atra), que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus). La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.

Texto completo

 

 

                                                           Eva Serrano           Cristian Pérez             Víctor Noguerales

Read more...

Seed dispersers and invasive species

 

Photo by Alba Casals Mitjà

Ringing may be an useful tool for the study of diet in migrant birds. Birds trapped during autumn migration showed different fruit preferences, but none of them disperse seeds of invasive species.

Title: Diet of frugivorous birds and seed dispersers during autumn migration in the Garrotxa
Authors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Abstract: Seed dispersal, mediated by birds or other animals, is an important process in many ecosystems. However, the same frugivores might disperse alien plants, and contribute to their introduction and spread, which is considered as negative for biodiversity conservation. The knowledge concerning this ecological process is limited in many aspects and regions. The aim of this study was to describe the frugivorous diet of birds in the Zona Volcànica de la Garrotxa Nature Park (PNZVG) during fall migration, and to elucidate if these dispersers may act as vectors of alien and invasive species. Birds were trapped by using mist-nets and their diet was described analyzing the content of their fecal samples. We found up to 14 different fleshy-fruited plant species consumed and dispersed by birds. Common buckthorn Rhamnus cathartica was the most abundant species. Regarding birds, blackcaps Sylvia atricapilla and blackbirds Turdus merula were the species that left more seeds in their fecal samples. These two species showed interesting differences in their diet, which was dominated by the common buckthorn in the case of blackcaps, while the diet of blackbirds was divided between blackthorn Prunus spinosa, European hackberry Celtis australis and bramble Rubus ulmifolius. We did not obtain seeds of alien or invasive species. These results highlight the importance of fleshy-fruited plants for birds during fall migration and vice-versa, which frugivorous birds remarkably contribute to the dispersal of a high number of plants during the season.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dieta dels ocells frugívors i dispersors de llavors a la Garrotxa durant la migració de tardor
Autors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resum: La dispersió de llavors per animals és un procés important a molts ecosistemes. Tot i això, aquests mateixos frugívors poden dispersar especies al·lòctones i contribuir a la seva introducció i expansió, fet considerat negatiu per la conservació de la biodiversitat. Els coneixements disponibles relatius a aquest procés són escassos en molts aspectes i regions. L’objectiu d’aquest estudi va ser descriure la dieta frugívora dels ocells del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) durant la migració de tardor i determinar si aquests dispersors poden actuar com a vectors de plantes al·lòctones invasores. Els ocells es van capturar amb xarxes i la seva dieta es va estudiar analitzant el contingut dels seus excrements. Es van trobar 14 espècies de plantes de fruit carnós consumides i dispersades pels ocells. L’espina cervina Rhamnus catharica va ser l’espècie més abundant en les femtes. Pel que fa als ocells, els tallarols de casquet Sylvia atricapilla i les merles Turdus merula van ser les espècies amb més llavors als seus excrements. Ambdues espècies van mostrar, però, diferències pel que fa a la seva dieta, la qual va estar dominada per l’espina cervina en el cas del tallarol de casquet, mentre que en el cas de la merla es va dividir entre l’aranyoner Prunus spinosa, el lledoner Celtis australis i la romeguera Rubus ulmifolius. No es van obtenir llavors de cap planta al·lòctona o invasora. Els resultats d’aquest estudi destaquen la importància de les plantes amb fruit carnós pels ocells durant la migració de tardor i viceversa, ja que els ocells també contribueixen a la dispersió d’un bon nombre de plantes durant aquesta estació.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dieta de las aves frugívoras y dispersadoras de semillas en la Garrotxa durante la migración otoñal
Autores: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resumen: La dispersión de semillas por parte de los animales es un proceso importante en muchos ecosistemas. No obstante, estos mismos animales frugívoros pueden dispersar especies alóctonas, contribuyendo a su introducción i expansión, lo cual se considera negativo para la conservación de la biodiversidad. Los conocimientos disponibles sobre estos procesos son escasos aún en muchos aspectos y zonas. El objetivo de este estudio es describir la dieta frugívora de las aves del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG) durante la migración de otoño i determinar si estos dispersantes pueden actuar como vectores de plantas alóctonas invasoras. Las aves se capturaron mediante redes japonesas i su dieta se estudió analizando el contenido de sus excrementos. Se encontraron 14 especies de plantas de fruto carnoso consumidas y dispersadas por las aves. El espino cerval Rhamnus catharica fue la especie más abundante en los excrementos. Respecto a las aves, la curruca capirotada Sylvia atricapilla y el mirlo común Turdus merula fueron las especies con un mayor contenido de semillas en sus excrementos. No obstante, estas dos especies mostraron diferencias en su dieta, la cual estuvo dominada por el espino cerval en la curruca capirotada, mientras que en el caso del mirlo común se repartió entre el endrino Prunus spinosa, el almez Celtis australis y la zarzamora Rubus ulmifolius. No se obtuvieron semillas de ninguna planta alóctona o invasora. Los resultados de este estudio destacan la importancia de las plantas con fruto carnoso para las aves durante la migración de otoño y viceversa, ya que las aves también contribuyen a la dispersión de un gran número de plantas durante esta estación.

Texto completo

 

 

 Josep Rost

 

Read more...