I am no longer a rarity

Photo by Fran Trabalon

The Pallid Harrier is considered a rarity in Western Europe, but citizen science demonstrates that it could be considered a new member of the common Iberian avifauna.

Title: Occurrence of the Pallid Harrier Circus macrourus in the Western Mediterranean revisited: a new migrant and wintering species

Authors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Abstract: The Pallid Harrier Circus macrourus is considered a rarity in Spain. In spite to be an endangered species in Europe, there has been a marked increase of sightings in Spain during the last decade. We have compiled 212 records concerning to 215 individuals for this species in Spain between 1990 and 2013 with the aim to carry out a comprehensive study of its occurrence and thus, to reassess the status of the Pallid Harrier. Most records (46%) are during the spring passage and the majority of them occur in the Mediterranean coast (Catalonia and Balearic Islands). Spring records are vagrant individuals probably deviated offshore by bad weather from their migratory throughout the central Mediterranean. Records during the autumn migration were historically scarce (8%), but since 2011 there was a marked increase of observations between August and November up to 39%. Most of the observations occurred in the western (Navarra) and eastern (Catalonia) extremes of the Pyrenees, in agreement with the main migratory routes to enter to Iberia from Europe. The new breeding population in north Europe may be the cause of this increase because of the establishment of a new migratory route throughout Western Europe. Since 2005, the species also occurs during the winter (mainly in Valencia and Andalusia) and the number of birds that do not cross to Africa is increasing. Overall, the total number of records is increasing almost exponentially since 2008. In light of this fact, the Pallid Harrier should be no longer considered a rarity but a regular scarce migrant and wintering bird in Spain.

CATALÀ

Títol: Revisió de la presència de l’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus a la Mediterrània occidental: una nova espècie migrant i hivernant

Autors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resum: L’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus és una raresa a Espanya. Malgrat ser una espècie greument amenaçada a Europa, hi ha hagut un notable augment de cites a Espanya als darrers anys. Vam recopilar 212 registres relatius a 215 individus d’aquesta espècie a Espanya entre 1990 i 2013 amb l’objectiu d’estudiar exhaustivament la seva presència. La majoria de registres (64%) es produeixen durant la migració primaveral, observant-se la majoria d’aquests individus en pas al llarg de la costa mediterrània (Catalunya i Balears). Els registres primaverals segurament pertanyen a individus divagants, desviats mar endins cap a l’oest de les seves rutes normals per la Mediterrània central, i segurament com a resultat de temporals. Les observacions durant la migració de tardor han estat històricament escasses (8%), tot i que des de 2011 hi ha hagut un espectacular augment de les observacions entre agost i novembre fins al 39%. La majoria de les observacions de tardor es produeixen a banda i banda dels Pirineus (Navarra i Catalunya), seguint les principals rutes migratòries d’entrada a la península. La nova població reproductora del nord d’Europa podria ser la causa d’aquest augment a causa de la creació d’una nova ruta migratòria a través d’Europa Occidental. Des de 2005, alguns exemplars han estat tot l’hivern a la península (principalment al Llevant i Andalusia), tendència que també sembla anar en augment. En conjunt, el nombre total de registres està augmentant de manera exponencial des de 2008. Els resultats del nostre estudi suggereixen que cal actualitzar l’estatus de l’Arpella Pàl·lida Russa per deixar de considerar-la una raresa a Espanya.

ESPAÑOL

Título: Revisión de la presencia de Aguilucho Papialbo Circus macrourus en el Mediterráneo occidental: una nueva especie migrante e invernante

Autores: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resumen: El Aguilucho Papialbo Circus macrourus se considera una rareza en España. Pese a ser una especie seriamente amenazada en Europa, se ha producido un notable aumento de los avistamientos en España en los últimos años. Se han recopilado 212 registros relativos a 215 individuos de esta especie en España entre 1990 y 2013 con el objetivo de estudiar exhaustivamente su presencia. La mayoría de los registros (46%) se producen durante la migración primaveral, encontrándose la mayoría de estos individuos en paso lo largo de la costa mediterránea (Cataluña y Baleares). Los registros primaverales pertenecen a individuos divagantes desviados mar adentro hacia el oeste de sus rutas normales por el Mediterráneo central seguramente como resultado de temporales. Las observaciones durante la migración de otoño han sido históricamente escasas (8%), aunque desde 2011 se ha producido un espectacular aumento de las observaciones entre agosto y noviembre hasta el alcanzar el 39%. La mayoría de las observaciones otoñales se producen a lado y lado de los Pirineos (Navarra y Cataluña), en consonancia con las principales rutas migratorias de entrada a la península. La nueva población reproductora del norte de Europa podría ser la causa de este aumento debido a la creación de una nueva ruta migratoria a través de Europa Occidental. Desde 2005, algunos ejemplares han permanecido todo el invierno en la península (principalmente en el Levante y Andalucía), tendencia que también parece ir en aumento. En conjunto, el número total de registros está aumentando de manera exponencial desde 2008. Los resultados de nuestro estudio sugieren que el estatus del Aguilucho Papialbo debería actualizarse para dejar de ser considerado una rareza en España.

Àlex, Marc & Fran