Spoonbills migrating over Euskadi

Photo by Frans Vandewalle

Spoonbills occur in low numbers in the Basque wetlands during the autumn migration, but these stopover sites can be essential to refuel in their movements between breeding and wintering areas.


















Title: Stopover use by the Eurasian Spoonbill Platalea leucorodia on the Basque coast (northern Iberia)
Authors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: The Eurasian Spoonbill is a species of concern in Europe, so it needs priority from the management and conservation standpoint. The population from the North Sea area migrates across the Atlantic façade of Europe to reach its wintering areas in south-western Iberia or Mauritania. Spoonbills passing through northern Iberia stop over to rest and/or refuel in a number of wetlands situated along its coast. Detailed knowledge on the use of these sites is required for a better understanding of the differential use of all these wetland areas by Spoonbills. Our aim here was to explore and compare the use of the Basque coastal marshes (Txingudi and Urdaibai) by Spoonbills during the autumn migration. We used data collected during autumn migrations in 2012 and 2013 applying a single common survey protocol at three sites: the Orueta Lagoon and the lower marsh at Urdaibai, and Txingudi. Overall, the only and obvious difference between Urdaibai (if we pool the Orueta Lagoon and the Lower Marsh) and Txingudi was that Urdaibai hosted more Spoonbills. Within Urdaibai, however, the site hosting more Spoonbills varied annually. Foraging rates were found to be higher at the Orueta Lagoon in 2012, but the causes explaining this result remain unknown. The proportion of Spoonbills foraging, sleeping/preening or flying within each site varied in relation to tide only at the tide-influenced site (Urdaibai-Lower Marsh; proportionally more Spoonbills were foraging, and less birds were sleeping/preening at low tide). The stopover duration was less than one day for >90% of the birds and it did not differ between sites. More research is needed to know why Txingudi was less used than Urdaibai. Of particular interest is the identification of the possible causes explaining foraging rate variations. 

CATALÀ

Títol: Ús dels aiguamolls de la costa basca (nord d’Ibèria) pel Becplaner Platalea leucorodia durant la migració postnupcial
Autors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resum: El Becplaner és una espècie amenaçada a Europa, pel que és prioritària des del punt de vista de la gestió i la conservació. La població del Mar del Nord migra a través de la vessant atlàntica d’Europa per arribar a les seves àrees d’hivernada al sud-oest de la Península Ibèrica o Mauritània. Els Becplaners que passen pel nord d’Espanya s’aturen per descansar i/o acumular reserves en els aiguamolls que hi ha al llarg de l’esmentada ruta. El coneixement sobre l’ús d’aquests llocs és fonamental per determinar la seva importància relativa pel Becplaner. L’objectiu d’aquest article és explorar i comparar l’ús que fa el Becplaner de les zones humides que hi ha a la costa basca (Txingudi i Urdaibai) durant el període de pas postnupcial. Amb aquest objectiu es van prendre dades durant el període de pas de 2012 i 2013 mitjançant l’aplicació d’un mètode de cens comú a tres punts de mostreig: la llacuna d’Orueta i els aiguamolls d’Urdaibai i Txingudi. En conjunt, Urdaibai (llacuna d’Orueta i aiguamoll) va acollir més Becplaners que Txingudi. En Urdaibai, tot i això, el nombre de Becplaners va variar entre zones segons l’any. La taxa d’alimentació va ser més alta a la llacuna d’Orueta el 2012. La proporció de Becplaners alimentant-se, descansant o volant va variar segons la marea només en el zona (maresma d’Urdaibai) influenciada per aquest factor (en marea baixa veiem que va augmentar la proporció d’aus alimentant-se i disminuir la d’aus descansant). La durada de les parades en la migració va ser inferior a un dia en >90% dels exemplars i no va variar entre zones. Seria convenient conèixer en detall les causes que expliquen l’ús més marginal de Txingudi per part dels Becplaners.

ESPAÑOL

 
Título: Uso de los humedales de la costa vasca (norte de Ibèria) por la Espátula Euroasiática Platalea leucorodia durante la migración posnupcial
Autores: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resumen: La Espátula Euroasiática es una especie amenazada en Europa, por lo que es prioritaria desde el punto de vista de la gestión y la conservación. La población del Mar del Norte migra a través de la fachada atlántica europea para alcanzar sus áreas de invernada en el suroeste de Iberia o Mauritania. Las Espátulas que pasan por el norte de España se detienen para descansar y/o acumular reservas en los humedales que hay a lo largo de esta ruta. Es fundamental conocer el uso de estos sitios para determinar su importancia relativa para la Espátula. El objetivo de este artículo es explorar y comparar el uso que hace la Espátula de los humedales que hay en la costa vasca (Txingudi y Urdaibai) durante el periodo de paso posnupcial. Para ello se tomaron datos durante el periodo de paso de 2012 y 2013 mediante la aplicación de un método de censo común a tres puntos de muestreo: la laguna de Orueta y la marisma en Urdaibai y Txingudi. En conjunto, Urdaibai (laguna de Orueta y marisma) acogió más Espátulas que Txingudi. En Urdaibai, no obstante, el número de Espátulas varió entre zonas según los años. La tasa de forrajeo fue más alta en la laguna de Orueta en 2012. La proporción de Espátulas alimentándose, descansando o volando varió según la marea sólo en el zona (marisma de Urdaibai) influenciada por este factor (en marea baja aumentó la proporción de aves alimentándose y disminuyó la de aves descansando). La duración de las paradas en  migración fue inferior a un día en >90% de los ejemplares y esto no varió entre zonas. Sería conveniente conocer en detalle las causas que explican el uso más marginal de Txingudi por las Espátulas.