Sexing Dippers from Guipuzkoa



Photo by Claude Ruchet

Dipper males and females are indistinguishable, but their biometry may help us to determine their sex.

 

Title: Using biometrics to sex White-throated Dippers Cinclus cinclus in Gipuzkoa

Authors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Abstract: Gipuzkoa (N Spain) is a region with a good White-throated Dipper Cinclus cinclus population, although its biometrics has been never studied. The aims of this article are: (1) to describe the biometrics, (2) to obtain a useful function to accurately sex the individuals, and (3) to evaluate the accuracy of the formulas provided for other areas in the population of Gipuzkoa. Overall, we obtained results similar than those reported in similar studies: males were larger than females, and wing length was one of the most useful variables to sex individuals. Our formulas allowed us to sex correctly the 97% of our sample [First-year birds: D1 = 0,52(wing length) – 2,24(index C2) – 44,12; if D1 > 0,40 a bird is a male, and if D1 < 0,40, a bird is a female; adult birds: D2 = 0,54(wing length) – 48,17; if D2 > 0,48 a bird is a male, and if D2 < 0,48, a bird is a female]. This equation was much better than the formulas provided in similar studies carried out in other areas. Finally, we compared the biometry of the Gipuzkoa population with other populations from Iberia, other parts of Europa and Africa.

CATALÀ

Títol: Sexat de Merles d’Aigua Cinclus cinclus a Guipuzkoa a partir de la seva biometria

Autors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga

*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resum: Guipuzkoa és un territori on la Merla d’Aigua Cinclus cinclus és una espècie comuna. Malgrat això, la biometria de la seva població no s’ha descrit fins al moment. Els objectius d’aquest article són: (1) descriure la biometria, (2) desenvolupar una fórmula que permeti determinar el sexe, i (3) avaluar la utilitat de l’equació proporcionada per d’altres estudis per determinar el sexe de l’espècie en les poblacions de Gipuzkoa. En conjunt, s’han obtingut resultats similars als de treballs previs amb d’altres poblacions: els mascles són més grans que les femelles i la longitud alar és una de les variables amb més pes a l’hora de classificar el sexe d’un exemplar. L’índex C2 també va tenir un pes significatiu a l’hora de classificar el sexe. L’equació obtinguda a partir d’un anàlisi discriminant va permetre classificar correctament el sexe del 97% de la mostra [Joves: D1 = 0,52 (longitud alar ) - 2,24 (índex C2) - 44,12; si D1 > 0,40 l’exemplar seria un mascle, mentre que si D1 < 0,40 seria una femella; Adults: D2 = 0,54 (longitud alar) - 48,17; si D2 > 0,48 mascle i si D2 < 0,48 femella]. Ambdues fórmules van ser millors que qualsevol de les que s’han obtingut per a d’altres zones d’Espanya. Finalment, la comparació de la biometria de la població estudiada va oferir diferències amb altres poblacions, tant ibèriques com d’altres zones d’Europa i el nord d’Àfrica.

ESPAÑOL

Título: Sexado de Mirlos Acuáticos Cinclus cinclus en Gipuzkoa a partir de la biometría
Autores: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resumen: Gipuzkoa es un territorio donde el Mirlo Acuático Cinclus cinclus es común. Sin embargo, la biometría de su población no ha sido descrita hasta el momento. Los objetivos del presente artículo son: (1) describir la biometría, (2) desarrollar una fórmula que permita determinar el sexo y (3) evaluar la utilidad de la ecuación proporcionada en otros estudios para determinar el sexo de la especie en el territorio de Gipuzkoa. En conjunto, se han obtenido resultados similares a los de trabajos previos con otras poblaciones: los machos son más grandes que las hembras y la longitud alar es una de las variables con más peso a la hora de clasificar el sexo de un ejemplar. El índice C2, no obstante, también tuvo un peso significativo a la hora de clasificar el sexo. La ecuación obtenida a partir de un análisis discriminante permitió clasificar correctamente el sexo del 97% de la muestra [Jóvenes: D1 = 0,52(longitud alar) – 2,24(índice C2) – 44,12; si D1 > 0,40 el ejemplar sería un macho, y si D < 0,40, una hembra; Adultos: D2 = 0,54(longitud alar) – 48,17; si D2 > 0,48 el ejemplar sería un macho, y si D2 < 0,48, una hembra]. Ambas fórmulas fueron mejores que cualquiera de las que se han obtenido para otras zonas de España. Finalmente, la comparación de la biometría de la población estudiada arrojó diferencias con otras poblaciones, tanto ibéricas como de otras zonas de Europa y el norte de África.