Our forgotten neighbors

 

Photo by Roger Sala Queralt

Many birds live with us in our cities, but we usually pay little attention to them. Here, a 15-year study in the urban parks of Valencia shows that open-habitat species are declining, while those from woodlands are incresing.










Title: Population trends of breeding and wintering birds in urban parks: a 15 years study (1998-2013) in Valencia, Spain
Author: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Abstract: Long-term dynamics of bird populations are rarely addressed in the ecological research carried out in urban areas. The objective of this study is to document long-term bird population trends in urban parks, and to explore some of the processes behind the observed patterns. Birds were censused monthly in 22 public urban parks in Valencia (Spain) from 1998 to 2013. Additionally, habitat structure of urban parks was investigated in 1999 and 2011. Population trends were calculated for ten breeding and seven wintering species. Five breeding species significantly declined (especially the House Sparrow Passer domesticus) and three species increased; three wintering species declined (e.g. Black Redstart Phoenicuros ochruros) and two species increased. Overall, populations of woodland bird increased or remained stable whereas populations of species confined to open habitats decreased. These population trends were only slightly connected to temporal changes in park features. Landscape scale changes, like the gradual increase of the number and total area of urban parks, together with the loss of 20 % of wasteland and farmland in the outskirts of the city, are suggested as the main drivers of the observed population changes. Additionally, bird population trends in urban parks overall coincided with trends occurring at large spatial levels (Spain and Catalonia). These results give some support to the idea that population dynamics in urban settings are influenced by factors occurring at different spatial scales. Therefore, in order to enhance urban biodiversity management of urban areas should pay attention both to patch and landscape processes.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Tendències poblacionals de les aus reproductores i hivernants als parcs urbans: un estudi al llarg de 15 anys (1998-2103) a València, Espanya

Autor: Enrique Murgui

E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Resum: Les dinàmiques a llarg termini de les poblacions d’aus constitueixen un tema rarament tractat en estudis ecològics de zones urbanes. L’objectiu d’aquest estudi és documentar les tendències poblacionals de les aus als parcs urbans i identificar alguns del processos que produeixen els patrons observats. Des de 1998 fins a 2013 les aus foren censades mensualment en 22 parcs urbans públics de València (Espanya). A més, l’estructura de l’hàbitat als parcs urbans fou obtinguda al 1999 i al 2011. De les deu espècies reproductores, de les quals fou possible obtenir tendències poblacionals, cinc mostraren una disminució dels seus efectius, sent el cas del Pardal Comú Passer domesticus especialment notable. De la mateixa manera, de set espècies hivernants (per exemple la Cotxa Fumada Phoenicuros ochruros), tres mostraren davallades. En conjunt, les espècies lligades a ambients forestals van incrementar o romandre estables alhora que les espècies pròpies d’ambients oberts van disminuir. A l’escala dels parcs, aquestes tendències poblacionals van ocórrer en paral·lel a lleugers canvis en les característiques del parcs. A l’escala del paisatge, la pèrdua d’un 20 % de solars i conreus a les rodalies de la ciutat i un increment concomitant de la superfície de parcs urbans probablement influïren als patrons observats. Addicionalment, les tendències poblacionals registrades als parcs coincideixen en línies generals amb les tendències observades en àmbits geogràfics més amplis (Espanya i Catalunya). Aquests resultats donen suport a la idea que les dinàmiques poblacionals de les aus hivernants i reproductores a les àrees urbanes estan influïdes per factors que operen a diferents escales espacials. Per la qual cosa, a fi i efecte d’augmentar la biodiversitat urbana, la gestió de les zones urbanes hauria de tenir en compte processos que operen tant a les parcel·les d’hàbitat com al paisatge que les envolta.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Tendencias poblacionales de las aves invernantes y reproductoras de los parques urbanos: un estudio a lo largo de 15 años (199-2013) en Valencia, España

Autor: Enrique Murgui

E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es

Resumen: Las dinámicas a largo plazo de las poblaciones de aves constituyen un tema pocas veces abordado en las investigaciones ecológicas realizadas en las áreas urbanas. El objetivo de este estudio es documentar las tendencias poblacionales de las aves en parques urbanos e identificar alguno se los procesos que dan lugar a los patrones observados. Entre 1998 y 2013 las aves fueron censadas mensualmente en 22 parques urbanos públicos de la ciudad de Valencia (España). Además, la estructura del hábitat en los parques urbanos se obtuvo en 1999 y 2011. De las diez especies reproductoras, de las cuales fue posible obtener las tendencias poblacionales, cinco disminuyeron (en especial el Gorrión Común Passer domesticus); similarmente, de las siete especies invernantes (por ejemplo, el Colirrojo Tizón Phoenicurus ochruros) tres decrecieron. En conjunto, las especies ligadas a medios forestales aumentaron o permanecieron estables, mientras que las propias de espacios abiertos disminuyeron. A la escala del parque, estos resultados coincidieron con pequeños cambios en la estructura del hábitat; a escala del paisaje, se dieron en paralelo a la pérdida de un 20 % de superficie de solares y cultivos en la periferia y a un aumento concomitante de la superficie de parques urbanos, factores que probablemente influyeron en los patrones observados. Adicionalmente, las tendencias poblacionales registradas en los parques coincidieron en líneas generales con las observadas en ámbitos territoriales amplios (Cataluña y España). Estos resultados apoyan la idea de que las dinámicas poblacionales de las aves reproductoras e invernantes en las áreas urbanas están influidas por factores que operan en diferentes niveles espaciales. Por tanto, con el fin de aumentar la biodiversidad urbana, la gestión de las áreas urbanas debería tener en cuenta los procesos que operan tanto en las parcelas de hábitat como en el paisaje que les rodea.