Raptors with success

Photo by Andy Parkinson



Land-use changes due to human activities has usually negative consequences for biodiversity. However, some species may take advantage from new opportunities offered by new environments. This is the case of the Marsh Harrier, which is successfully expanding in the intensive agricultural landscape of the Iberian Peninsula.

Title: Factors affecting expansion success of bird populations in human-transformed environments: the case of the Marsh Harrier Circus aeruginosus in the Ebro Valley

Author: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa
E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Abstract: Understanding the factors that limit the current distribution of species and populations is crucial for ecological and theoretical research, but also to correctly predict the consequences of global changes for biodiversity and to take effective management and conservation decisions. This review shows that environmental factors, sociability, dispersal constraints and density-dependent mechanisms may play an important role in the distribution of common native species, using as a study model an expanding population of Marsh Harrier Circus aeruginosus in Spain. Marsh Harrier breeding numbers had been greatly reduced between 1960 and 1980 mainly due to organochlorine pesticides, drainage of wetlands and direct persecution. Part of their recent increase may represent population recovery following reductions in organochlorine use and direct persecution. However, the species may also have benefited from the spread of human-made structures such as artificial ponds and reservoirs related to agricultural intensification for breeding and from their surrounding crops for hunting. At a local scale, individual variation in density-dependence for productivity and settlement patterns may have favoured dispersal of some individuals to new empty habitat patches, while others aggregated around traditional areas. However, at a large scale (i.e., across peninsular Spain), the breeding population of Marsh Harriers seems to be spatially constricted beyond environmental variables. This result indicates that potential habitat for Marsh Harriers still exists for further expansions in the Iberian Peninsula (at least, at the spatial resolution of available works, which does not allow to consider small scale processes that may restrict the species distribution such as local food abundances or pesticides). Potential consequences of this expansion for other species should be considered in order to properly conserve biodiversity in a world of change.

CATALÀ

Títol: Factors que afecten l’èxit d’expansió de poblacions d’aus en medis transformats per l’home: l’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a la vall de l’Ebre

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81[at] gmail.com

Resum: Entendre els factors que limiten la distribució de les espècies i les seves poblacions és de vital importància des d’un punt de vista teòric, però també per predir correctament les conseqüències del canvi global en la biodiversitat i prendre decisions de gestió i conservació eficaces. Aquesta revisió mostra que els factors ambientals, la sociabilitat, les limitacions en la dispersió i els mecanismes denso-dependents poden tenir un paper important en la distribució d’espècies autòctones comunes, utilitzant com a model d’estudi una població en expansió d’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a Espanya. Els efectius reproductors d’Arpella Vulgar s’havien reduït considerablement en les dècades anteriors (1960-1980), a causa principalment dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la persecució directa. Així, al menys una part de la recuperació de les poblacions d’Arpella Vulgar ha pogut ser deguda a la reducció en l’ús d’organoclorats i la persecució directa. No obstant això, l’espècie també s’ha beneficiat de l’expansió d’estructures artificials, com ara estanys artificials i basses de reg, relacionades amb la intensificació de l’agricultura, i que han servit com a nous territoris de cria i els seus cultius adjacents com a zones de caça. A escala local, la variació individual en els patrons denso-dependents de productivitat i assentament pot haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves parcel·les d’hàbitat buides, mentre que altres s’han agregat al voltant de les àrees tradicionals. No obstant això, a gran escala (o sigui, a nivell de l’Espanya peninsular), la població reproductora d’Arpella Vulgar sembla estar espacialment limitada més enllà de les variables ambientals. Aquest resultat indica que encara hi ha hàbitat potencial per a que l’Arpella Vulgar efectuï noves expansions a la Península Ibèrica, almenys, en la resolució espacial dels estudis duts a terme. Malauradament, aquesta resolució no permet tenir en compte els processos a petita escala que poden restringir la distribució de les espècies, com ara l’abundància local d’aliment o els pesticides. S’han de tenir en compte les possibles conseqüències d’aquesta expansió per d’altres espècies per tal de conservar adequadament la biodiversitat en un món canviant.

ESPAÑOL

Título: Factores que afectan el éxito de expansión de poblaciones de aves en medios transformados por el hombre: el Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en el valle del Ebro

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Resumen: Entender los factores que limitan la distribución de las especies y sus poblaciones es de vital importancia desde un punto de vista teórico, pero también para predecir correctamente las consecuencias del cambio global en la biodiversidad y tomar decisiones de gestión y conservación eficaces. Esta revisión muestra que los factores ambientales, la sociabilidad, las limitaciones en la dispersión y los mecanismos denso-dependientes pueden desempeñar un papel importante en la distribución de especies autóctonas comunes, utilizando como modelo de estudio a una población en expansión de Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en España. Los efectivos reproductores de Aguilucho Lagunero se habían reducido considerablemente en las décadas anteriores (1960-1980), debido principalmente a los plaguicidas organoclorados, el drenaje de humedales y la persecución directa. Así, al menos parte de la recuperación de sus poblaciones ha podido deberse a la reducción en el uso de organoclorados y la persecución directa. Sin embargo, la especie también se ha beneficiado de la expansión de estructuras artificiales, tales como estanques artificiales y balsas de riego, relacionadas con la intensificación de la agricultura, y que han servido como nuevos territorios de cría y sus cultivos adyacentes como zonas de caza. A escala local, la variación individual en los patrones denso-dependientes de productividad y asentamiento puede haber favorecido la dispersión de algunos individuos a nuevos parches de hábitat vacíos, mientras que otros individuos se han agregado alrededor de las áreas tradicionales. Sin embargo, a gran escala (o sea, a nivel de la España peninsular), la población reproductora de Aguilucho Lagunero parece estar espacialmente limitada más allá de las variables ambientales. Este resultado indica que todavía existe hábitat potencial para que el Aguilucho Lagunero efectúe nuevas expansiones en la Península Ibérica, al menos, a la resolución espacial de los estudios llevados a cabo. Por desgracia, esta resolución no permite tener en cuenta los procesos a pequeña escala que pueden restringir la distribución de las especies, tales como la abundancia local de alimento o los pesticidas. Se deben tener en cuenta las posibles consecuencias de esta expansión para otras especies a fin de conservar adecuadamente la biodiversidad en un mundo cambiante.




Laura got her PhD degree at the Universitat de Barcelona in 2011