Electrocuted birds

21 October 2015

Photo by Silvema

Every year, thousands of birds die by electrocution with power lines. Predictive modeling can help us to identify the most dangerous areas and pylons for birds and to focus our conservation efforts in those fateful points.





Title: Predictive models applied to correct and manage electrocution of birds in electric lines
Authors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Abstract: Electrocution on power lines is a major conservation problem for a large number of bird species worldwide. The isolation of dangerous power pylons is an effective action to correct, however, given the large number of installed power lines, identification of high-risk areas where implementing these measures is difficult, so it is necessary to design strategies to prioritize conservation actions. The development of large-scale predictive modeling would help to solve this issue. This review shows a framework to identify high risk electrocution areas by means of spatial predictive models in order to establish priority areas, using as a study area the Valencia autonomous community. The first step of the framework was to assess the bird electrocution incidence in relation to protected areas distribution at regional scale. This allowed assessing whether these areas are optimal to focus conservation actions. Afterwards, to delimitate priority areas we built spatial predictive models derived from bird mortality records, environmental factors and specific sensitivity maps. Subsequently, a verification and validation process was performed to determine the robustness of the predictions. The results of this process showed that apply corrective measures within the SPA it is inefficient and that these actions should be directed to peripheral areas. Moreover, the use of spatial predictive models, by the combination of logistic regression techniques and specific sensitivity maps was proved to be an effective tool to identify high mortality areas and, therefore, to select candidates for protected areas. The process of verification and validation of predictive models shows at the larger scale, land use configuration, power line density and presence of sensitive species, would be the most important factors to predict bird electrocutions. In conclusion, the methodology described in this paper is an efficient method for the selection of high risk areas and is a good example of predictive modelling application for conservation planning and adaptive management.



CATALÀ
 
Títol: Models predictius aplicats a la correcció i gestió de l'impacte de l'electrocució en línies elèctriques sobre les aus
Autors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Resum: L’electrocució és un greu problema de conservació per a un gran nombre d'espècies d'aus a tot el món. L'aïllament dels pals elèctrics perillosos és una mesura efectiva per corregir-ho, però, donat el gran nombre de línies elèctriques instal·lades, la determinació de les zones d'alt risc on aplicar aquestes mesures és difícil, per la qual cosa es fa necessari dissenyar estratègies per prioritzar les accions de conservació. El desenvolupament de models de predicció a gran escala podria ajudar a resoldre aquest problema. Aquesta revisió mostra un marc de treball per identificar les àrees d'alt risc d'electrocució mitjançant l'ús de models predictius espacials, utilitzant com a àrea d'estudi la Comunitat Valenciana. El primer pas del procés va ser avaluar la incidència d'electrocució d'aus en relació amb la distribució de les àrees protegides a escala regional. Això va permetre avaluar si aquestes àrees són òptimes per focalitzar les accions de conservació. Després, per delimitar àrees prioritàries vàrem construir models predictius espacials derivats dels registres de mortalitat d'aus, els factors ambientals i mapes específics de sensibilitat. Posteriorment es va realitzar un procés de verificació i validació per determinar la robustesa de les prediccions. Els resultats d'aquest procés van mostrar que aplicar mesures de correcció dins de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus és ineficient i que aquestes accions haurien d'estar dirigides especialment a les àrees perifèriques. D'altra banda, l'ús de models predictius, mitjançant la combinació de tècniques de regressió logística i mapes específics de sensibilitat, va ser una eina eficaç per identificar àrees d'alta mortalitat i, per tant, per seleccionar candidats per a les àrees protegides. Els processos de verificació i validació dels models predictius van mostrar que a gran escala, la configuració del paisatge, la densitat de línies elèctriques i la presència d'espècies sensibles serien els factors més importants per predir l'electrocució d'aus. En conclusió, la metodologia descrita en aquest treball es va mostrar com un mètode eficaç per a la selecció d'àrees d'alt risc i és un bon exemple d'aplicació de modelatzació predictiva per a la planificació de la conservació i el maneig.


ESPAÑOL
 
Título: Modelos predictivos aplicados a la corrección y gestión del impacto de la electrocución en tendidos eléctricos sobre las aves
Autores: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com
 

Resumen: La electrocución es un grave problema de conservación para un gran número de especies de aves en todo el mundo. El aislamiento de los postes eléctricos peligrosos es una medida efectiva para corregirlo, sin embargo, dado el gran número de líneas eléctricas instaladas, la determinación de las zonas de alto riesgo donde aplicar estas medidas es difícil, por lo que se hace necesario diseñar estrategias para priorizar las acciones de conservación. El desarrollo de modelos de predicción a gran escala podría ayudar a resolver este problema. Esta revisión muestra un marco de trabajo para identificar las áreas de alto riesgo de electrocución mediante el uso de modelos predictivos espaciales, utilizando como área de estudio la Comunidad Valenciana. El primer paso del proceso fue evaluar la incidencia de electrocución de aves en relación con la distribución de las áreas protegidas a escala regional. Esto permitió evaluar si estas áreas son óptimas para enfocar las acciones de conservación. Después, para delimitar áreas prioritarias construimos modelos predictivos espaciales derivados de los registros de mortalidad de aves, los factores ambientales y mapas específicos de sensibilidad. Posteriormente se realizó un proceso de verificación y validación para determinar la robustez de las predicciones. Los resultados de este proceso mostraron que aplicar medidas de corrección dentro de las Zonas de Especial Protección para las Aves es ineficiente y que estas acciones deberían estar dirigidas especialmente a las áreas periféricas. Por otra parte, el uso de modelos predictivos, mediante la combinación de técnicas de regresión logística y mapas específicos de sensibilidad, resultó ser una herramienta eficaz para identificar áreas de alta mortalidad y, por lo tanto, para seleccionar candidatos para las áreas protegidas. Los procesos de verificación y validación de los modelos predictivos mostraron que a gran escala, la configuración del paisaje, la densidad de líneas eléctricas y la presencia de especies sensibles serían los factores más importantes para predecir la electrocución de aves. En conclusión, la metodología descrita en este trabajo se mostró como un método eficaz para la selección de áreas de alto riesgo y es un buen ejemplo de aplicación de modelado predictivo para la planificación de la conservación y el manejo.

Juanma got his PhD degree at the University Miguel Hernández of Elche in 2014

Read more...

Exceptional moult in a first-year Whinchat


Photo by Stephen Menzie
Each species of bird follows a rather well-defined pattern of moult, and this expected pattern of moult can assist in establishing the age of an individual bird. Occasionally, individuals are found that do not follow the expected pattern of moult and could invite potential confusion with regards to ageing. Knowledge of the range of moult within a species is thus important to document




Title: First-year male Whinchat Saxicola rubetra with unusually extensive post-juvenile moult
Authors: Stephen Menzie, Marcel Gil-Velasco & Marc Illa
*E-mail: stephen.menzie [at] gmail.com
Abstract: A first-year (EURING 3) male Whinchat Saxicola rubetra ringed at Falsterbo Bird Observatory, Sweden, showed unusually extensive post-juvenile moult. It had moulted most greater coverts, all secondaries, and some inner primaries but had retained all tail feathers, all tertials, all alula feathers, and all primary coverts. Such an extensive post-juvenile moult has, to our knowledge, not previously been documented in this species.



CATALÀ

Títol: Un mascle de primer any de Bitxac Rogenc amb una muda post-juvenil inusual
Autors: Stephen Menzie, Marcel Gil-Velasco & Marc Illa
*E-mail: stephen.menzie [at] gmail.com
Resum: Un mascle jove de l’any (EURING 3) de Bitxac Rogenc Saxicola rubetra anellat al Falsterbo Bird Observatory, Suècia, va mostrar una muda postjuvenil inusualment extensa. Havia mudat la major part de les cobertores grans, totes les secundàries i algunes primàries internes, però havia retingut totes les rectrius, les terciàries, les plomes de l’àlula i totes les cobertores primàries. No hem trobat referències sobre una muda postjuvenil tant extensa en aquesta espècie.




ESPAÑOL

Título: Un macho de primer año de Tarabilla Norteña con una muda post-juvenil inusual
Autores:
Stephen Menzie, Marcel Gil-Velasco & Marc Illa
*E-mail: stephen.menzie [at] gmail.com
Resumen: Un macho joven del año (EURING 3) de Tarabilla Norteña Saxicola rubetra anillado en el Falsterbo Bird Observatory, Suecia, mostró una muda postjuvenil inusualmente extensa. Había mudado la mayor parte de las cobertoras grandes, todas las secundarias y algunas primarias internas, pero retuvo todas las rectrices, las terciarias, las plumas del álula y todas las cobertoras primarias. No encontramos referencias sobre una muda postjuvenil tan extensa en esta especie.

Stephen, Marcel i Marc





Read more...

Cuckoos vs Magpies: The never ending war

18 October 2015


Photo by Jesús Porras
Great Spotted Cuckoos and Magpies are involved in an arms' race. Each new parasitism tactic of Cuckoos is counteracted by a new defense of Magpies. A long-term study with marked individuals provides new and exciting findings about this coevolution.




Title: Ecology and evolution of brood parasite-host interactions: a longitudinal study with marked individuals
Authors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Abstract: Avian brood parasites and their hosts provide an ideal system for the study of coevolution. The study system made up by Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) and their Magpie (Pica pica) host has provided strong support for an effect of brood parasitism on the reproductive success of hosts and the evolution of host defensive mechanisms counteracting the negative effects of parasitism. However, long-term studies with marked animals addressing issues related to patterns of host use by parasites and defense mechanisms in hosts are very scarce. Here, we review questions related to the evolution of defensive mechanisms against parasitism and patterns of parasitism in a population of Magpies and Great Spotted Cuckoos using cross-sectional and longitudinal studies. Our results showed the importance of performing long-term studies through the life of an individual for characterizing patterns of parasitism and the expression of phenotypic traits and defensive behavior at the population level. Our findings urge for considering that brood parasitism can be structured within host populations, and the possible influence of abiotic factors beyond the interaction as potential aspects determining the coevolutionary dynamics of parasite-host interactions. Also, we demonstrated that ontogeny may play a fundamental role in the expression of host defenses. Summing up, consideration of structured parasitism, climatic influence and ontogeny, whose importance can only be qualified by performing individual-based, long-term studies, provides intriguing and deeper perspectives for the understanding of the ecology and evolution of avian brood parasites and their hosts.


CATALÀ

Títol: Ecologia i evolució de les interaccions paràsit de cria- hoste: un estudi longitudinal amb individus marcats
Autors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Resum: Les interaccions entre els paràsits de cria i els seus hostes proporcionen un sistema ideal per a l'estudi de la coevolució, i en concret el sistema que formen el Cucut Reial (Clamator glandarius) i el seu principal hoste, la Garsa (Pica pica), ha proporcionat evidències robustes sobre l'efecte del parasitisme de cria en l'èxit reproductor de l'hoste i l'evolució de mecanismes de defensa en l'hoste que contraresten aquest efecte. No obstant això, són molt escassos els estudis a llarg termini que abordin aspectes relacionats amb els patrons d'ús dels hostes per part dels paràsits, i els mecanismes de defensa des de la perspectiva individual de l'hoste. En aquest treball s'utilitza en sistema Cucut-Garsa per abordar aquestes qüestions, mitjançant estudis poblacionals i longitudinals.
Els resultats mostren la importància de l'estudi dels patrons de parasitisme, expressió dels trets fenotípics i dels comportaments defensius al llarg dels anys i de la vida de l'individu. Els resultats també suggereixen la necessitat de considerar l'estructuració del parasitisme dins de les poblacions i la influència de factors abiòtics aliens a la interacció com a aspectes que podrien determinar la dinàmica coevolutiva de la interacció. Tanmateix, els resultats suggereixen que l'ontogènia pot jugar un paper molt rellevant en l'expressió de les defenses. La consideració d'aquests aspectes (és a dir, parasitisme estructurat, clima i ontogènia), ofereixen noves perspectives per a la comprensió de les dinàmiques ecològiques i evolutives entre els paràsits de cria i els seus hostes en les aus.


ESPAÑOL

Título: Ecología y evolución de las interacciones parásito de cría- hospedador: un estudio longitudinal con individuos marcados
Autores: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Resumen: Las interacciones entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores proporcionan un sistema ideal para el estudio de la coevolución y en concreto el sistema que forman el críalo europeo (Clamator glandarius) y su principal hospedador, la urraca (Pica pica), ha proporcionado evidencias robustas sobre el efecto del parasitismo de cría en el éxito reproductivo del hospedador y la evolución de mecanismos de defensa en el hospedador que contrarrestan estos efectos. Sin embargo, son muy escasos los estudios a largo plazo que aborden aspectos relacionados con los patrones de uso de los hospedadores por los parásitos, y los mecanismos de defensa desde la perspectiva individual del hospedador. En este trabajo se utiliza en sistema críalo-urraca para abordar estas cuestiones, mediante estudios poblacionales y longitudinales.
Los resultados muestran la importancia del estudio de los patrones de parasitismo, expresión de los rasgos fenotípicos y de los comportamientos defensivos a lo largo de los años y de la vida del individuo. Los hallazgos encontrados sugieren la necesidad de considerar la estructuración del parasitismo dentro de las poblaciones y la influencia de factores abióticos ajenos a la interacción como aspectos que podrían determinar la dinámica coevolutiva de la interacción. Asimismo, los resultados sugieren que la ontogenia puede jugar un papel muy relevante en la expresión de las defensas. La consideración de estos aspectos (i.e., parasitismo estructurado, clima y ontogenia), ofrecen novedosas perspectivas para el entendimiento de las dinámicas ecológicas y evolutivas entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores.




Merche got her PhD degree at the University of Granada in 2014







Read more...

Differential migration

06 October 2015


Photo by Jari Peltomäki
Long term research on raptor migration in the Garrotxa demostrated that young Honey Buzzards migrate later than their parents, but this delay varied among years.












Title: A long-term study on the differential timing of postnuptial migration between age classes of the Honey Buzzard Pernis apivorus in the NE of the Iberian Peninsula
Authors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Abstract: In some raptors, adults migrate before juvenile birds during the postnuptial migration. This well-known phenomenon is a case of differential migration, but there are not overly long-term studies in the Honey Buzzard Pernis apivorus. Between 2003 and 2012, the postnuptial migration of this species on its flyway over the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), NE of the Iberian Peninsula, was studied in order to determine differences in the timing of passage between adults and juveniles. The study was conducted by observation of migrant individuals from August 25 until September 25 (32 days), every year with a constant sampling effort between 10:00 and 14:00 h. As found in previous studies, our data showed that adult mean passage date was approximately two weeks earlier than the juvenile passage date, being this difference statistically significant in all the studied years and ranging between 11 and 17 days.


CATALÀ

Títol: Estudi a llarg termini de les diferències temporals entre classes d’edat en la migració postnupcial de l’Aligot Vesper Pernis apivorus al NE de la península Ibèrica
Autors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Resum: En algunes rapinyaires els adults migren abans que els juvenils durant la migració postnupcial. Aquest fenomen, que és un tipus de migració diferencial, és ben conegut però no existeixen massa estudis a llarg termini per a l'Aligot Vesper. Durant el període 2003-2012, es va estudiar la migració postnupcial d'aquesta espècie al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, nord-est de la península Ibèrica, amb la finalitat d’establir les diferències temporals entre el pas d'adults i de juvenils. L'estudi es va dur a terme mitjançant l’observació directa dels individus entre el 25 d'agost i el 25 de setembre (32 dies), cada any amb un esforç de mostreig constant entre les 10:00 i les 14:00 h. Vam trobar que la data mitja de pas dels adults va precedir aproximadament en dues setmanes a la data de pas dels juvenils, de manera similar a estudis previs, essent aquesta diferència estadísticament significativa en tots els anys estudiats, tot i que va oscil·lar entre 11 i 17 dies.


ESPAÑOL

Título: Estudio a largo plazo de las diferencias temporales entre clases de edad en la migración postnupcial del Abejero europeo Pernis apivorus en el NE de la península Ibérica
Autores: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Resumen: En algunas rapaces los adultos migran antes que los juveniles durante la migración postnupcial. Este fenómeno, que es un tipo de migración diferencial, es bien conocido pero no existen demasiados estudios a largo plazo para el Abejero Europeo. Durante el período 2003-2012, se estudió la migración postnupcial de esta especie a su paso por el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, noreste de la península Ibérica, con la finalidad de establecer las diferencias temporales entre el paso de adultos y de juveniles. El estudio se llevó a cabo por observación directa de los individuos entre el 25 de agosto y el 25 de septiembre (32 días), cada año con un esfuerzo de muestreo constante entre las 10:00 y las 14:00 h. Encontramos que la fecha media de paso migratorio de los adultos precedió aproximadamente en dos semanas a la fecha de paso de los juveniles, de manera similar a estudios previos, siendo la diferencia estadísticamente significativa en todos los años estudiados, si bien osciló entre 11 y 17 días.




Fran & Ruth







Read more...

Birds' invasion

25 September 2015


The large volume of current international trade and tourism are favouring biological invasions at an unprecedent rate. We need to understand why some invaders are successful, while others not, to predict which alien bird species can become a pest and threat our avifauna.






Title: Avian invasions: from basic to applied research
Authors: Miquel Vall-llosera
e-mail: m.vallosera [at] gmail.com
Abstract: Understanding those factors that influence an invasion process is essential to prevent, assess and mitigate the environmental and economic impacts caused by invasive species. Here, avian invasions are used as study models to investigate what factors make an introduced species a successful invader, and whether this information can be used to predict future invasions.To solve these questions, an integrative approach was used, combining comparative analysis, observations and field experiments, and then a risk assessment protocol was developed for predicting the establishment of exotic species. Successful avian invaders were ecological generalists, behaviourally flexible and tended to prioritize future before current reproduction. To these factors must be added that invasion success was also affected by the size of the founding population, especially if it is very small, and the characteristics of the invaded location, such as biotic resistance from the native community. Although these are few factors, the generated risk assessments were able to predict the probability of success of the establishment of the birds in Europe and Australia with high accuracy. Therefore, this methodology could be used to produce useful tools to guide prevention strategies aimed at mitigating the impact of invasive species. However, to be fully effective, these tools must actually be implemented in environmental management policies to avoid a future dominated by invasive species.


CATALÀ

Títol: Aus invasores: de la recerca bàsica a l’aplicada
Autors: Miquel Vall-llosera
e-mail: m.vallosera [at] gmail.com
Resum: Comprendre els factors que influeixen en els processos biològics d’invasió és fonamental per prevenir, avaluar i mitigar els greus impactes ambientals i econòmics causats per les espècies invasores. Fent servir com a model d’estudi les invasions protagonitzades per aus, s’ha investigat , primer, quins factors fan que una espècie introduïda tingui èxit en la invasió, i segon, si aquesta informació es pot fer servir per prevenir futures invasions. Per resoldre aquestes qüestions, s’ha fet servir un enfoc integratiu, combinant anàlisis comparatius, observacions i experiments de camp, i a continuació s’ha desenvolupat un protocol d'anàlisi de riscos per a l'establiment d'espècies exòtiques. Els ocells bons invasors es caracteritzen per ser ecològicament generalistes, flexibles en el comportament i tendeixen a prioritzar la reproducció futura respecte la actual. A aquests factors cal afegir que l'èxit en la invasió també està afectat per la mida de la població fundadora, especialment si aquesta és molt petita, i per característiques de l’entorn on es produeix la invasió, com ara la resistència de la comunitat nativa. Encara que són pocs factors, els anàlisis de riscos generats són capaços de predir la probabilitat d'èxit de l'establiment de les aus a Europa i Austràlia amb una precisió molt alta. Així doncs, aquesta metodologia es podria fer servir per produir eines útils per orientar les estratègies de prevenció destinades a mitigar l'impacte d'espècies invasores; tot i que per ser del tot efectives cal que aquestes eines siguin realment implementades en les polítiques de gestió ambiental, si es vol evitar un futur dominat per espècies invasores.


ESPAÑOL

Título: Aves invasoras: de la investigación básica a la aplicada
Autores: Miquel Vall-llosera
e-mail: m.vallosera [at] gmail.com
Resumen: Comprender los factores que influyen en los procesos biológicos invasivos es fundamental para prevenir, evaluar y mitigar los graves impactos ambientales y económicos causados por las especies invasoras. Utilizando como modelo de estudio las invasiones protagonizadas por aves, se han investigado, primero, qué factores hacen que una especie introducida tenga éxito en la invasión, y segundo, si esta información se puede utilizar para prevenir futuras invasiones. Para resolver estas preguntas, se ha utilizado un enfoque integrativo, combinando análisis comparativos, observaciones y experimentos de campo, y a continuación se ha desarrollado un protocolo de análisis de riesgos para el establecimiento de especies exóticas. Las aves más exitosas en sus invasiones se caracterizan por ser ecológicamente generalistas, flexibles en el comportamiento y tienden a priorizar la reproducción futura respecto a la actual. A estos factores hay que añadir que el éxito en la invasión también está afectado por el tamaño de la población fundadora, especialmente si ésta es muy pequeña, y por características del entorno en el que se da la invasión, como por ejemplo la resistencia de la comunidad nativa. Aunque son pocos factores, los análisis de riesgos generados son capaces de predecir la probabilidad de éxito del establecimiento de las aves en Europa y Australia con una precisión muy alta. Por tanto, esta metodología se podría utilizar para generar herramientas capaces de orientar las estrategias de prevención destinadas a mitigar el impacto de especies invasoras. No obstante, para ser del todo efectivas, es necesario que estas herramientas sean realmente implementadas en las políticas de gestión ambiental, si se quiere evitar un futuro dominado por especies invasoras.


Miquel got his PhD degree at the Universitat Autònoma de Barcelona in 2012

Read more...

Males remain in the north

02 August 2015



Photo by Pedro Trejo
Wintering Chiffchaffs in Txingudi (Euskadi) had longer wings than those individuals captured during spring and autumn migration. This morphological difference supports the idea of a biased sex-ratio towards males in the north of the Iberian Peninsula.






Title: Spatio-temporal segregation by sex of Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) during the non-breeding period in Northern Iberia
Authors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Abstract: With the aim of contributing to understand the sex-dependent spatio-temporal segregation of Chiffchaffs across their wintering range, we analysed data obtained at a ringing station from Northern Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) in order to test to what extent the sex composition in Northern Iberia vary significantly from the female-biased ratios detected in other regions further south in Iberia. Sampling period lasted eight months from Sep to Mar/Apr of the next year starting in Sep 2003 up to Mar 2010. Wing length was longer in winter than in autumn and spring migrations, indicating that males were proportionally more abundant during the winter. In contrast, wing length did not differ between the capture habitats, so the sex ratio composition did not depend on this factor. Mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn and thereafter recaptured once or more (either in autumn or afterwards; 59.3 ± 0.7 mm) differed from the mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn which were never recaptured (57.5 ± 0.2 mm), thus suggesting that males were more likely to use the area than females. Although we did not estimate the sex ratios directly, we obtained a mean wing length in winter >59 mm. This mean is only slightly lower than males’ mean wing length observed in France during the winter, and noticeably longer than the mean values reported for females overall. Thus, our data are in agreement with the idea that the population of Chiffchaffs during the winter at our zone was biased to males, which is structurally closer to France than to regions situated further south. Therefore, Northern Iberia is likely to constitute the southern edge of the range where males are clearly more abundant than females in winter.


CATALÀ

Títol: Segregació espai-temporal per sexes en el Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) durant el període no reproductor al nord d’Iberia
Autors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resum: Amb l’objectiu d'entendre la segregació espai-temporal depenent de sexe en el Mosquiter Comú fora de l’època no reproductora, es van analitzar les dades obtingudes en una estació d’anellament del nord d’Iberia (Txingudi, Guipúscoa) per tal de comprovar en quina mesura la proporció de sexes al nord d’Iberia varia significativament respecte a les proporcions esbiaixades de femelles detectades en altres zones del sud de la Península Ibèrica. El període de mostreig va durar vuit mesos de setembre a març/abril de l’any següent, començant el setembre de 2003 fins al març de 2010. La longitud de l’ala va ser major a l’hivern que durant la migració de tardor i primavera, el que indicaria que els mascles van ser proporcionalment més abundants durant l’hivern. Per contra, la longitud de l’ala no va diferir entre els hàbitats de captura, de manera que la proporció de sexes no va dependre d’aquest factor. La longitud de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i recapturats després una o més vegades (ja sigui a la tardor o més tard; 59,3 ± 0,7 mm) va diferir significativament de la longitud mitja de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i que mai van ser recapturats (57,5 ± 0,2 mm), el que suggereix que els mascles van ser més propensos a assentar-se en la zona que les femelles. Encara que no hem calculat la proporció de sexes directament, hem obtingut una longitud alar mitja a l’hivern > 59 mm. Aquesta mitja és només lleugerament inferior a la longitud de l’ala dels mascles observats a França durant l’hivern, i notablement més gran que els valors mitjans publicats per les femelles en conjunt. Per tant, les nostres dades estan d’acord amb la hipòtesi que la població dels Mosquiters Comuns durant l’hivern a la nostra zona d’estudi està esbiaixada cap als mascles, ja que estructuralment la nostra població és més propera a les de França que a les de regions ibèriques situades més al sud. Per tant, el nord d’Iberia potser constitueix el límit sud del rang de distribució on els mascles són més abundants que les femelles a l’hivern.


ESPAÑOL

Título: Segregación espacio-temporal por sexos en el Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) durante el periodo no reproductor en el norte de Iberia
Autores: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resumen: Con el objetivo de entender la segregación espacio-temporal dependiente de sexo en el Mosquitero Común fuera de la época reproductora, se analizaron los datos obtenidos en una estación de anillamiento del norte de Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) con el fin de comprobar en qué medida la proporción de sexos en el norte de Iberia varía significativamente respecto a las proporciones sesgadas de hembras detectadas en otras zonas del sur de la Península Ibérica. El periodo de muestreo duró ocho meses de septiembre a marzo/abril del año siguiente, empezando en septiembre de 2003 hasta marzo de 2010. La longitud del ala fue mayor en invierno que durante la migración de otoño y primavera, lo que indicaría que los machos fueron proporcionalmente más abundantes durante el invierno. Por el contrario, la longitud del ala no difirió entre los hábitats de captura, por lo que la proporción de sexos no dependió de este factor. La longitud del ala de los mosquiteros capturados en otoño y recapturados después una o más veces (ya sea en otoño o más tarde; 59,3 ± 0,7 mm) difirió significativamente de la longitud media del ala de los Mosquiteros capturados en otoño y que nunca fueron recapturados (57,5 ± 0,2 mm), lo que sugiere que los machos fueron más propensos a asentarse en la zona que las hembras. Aunque no calculamos la proporción de sexos directamente, hemos obtenido una longitud alar promedio en invierno > 59 mm. Este promedio es sólo ligeramente inferior al observado en machos en Francia durante el invierno, y notablemente mayor que los valores medios publicados para las hembras en conjunto. Por lo tanto, nuestros datos están de acuerdo con la hipótesis de que la población de Mosquiteros Comunes durante el invierno en nuestra zona de estudio está sesgada hacia los machos, ya que estructuralmente nuestra población es más cercana a las de Francia que a las de regiones ibéricas situadas más al sur. Por lo tanto, el norte de Iberia quizás constituya el límite sur del rango de distribución en donde los machos son más abundantes que las hembras en invierno.




Read more...

I am no longer a rarity

16 March 2015


Photo by Fran Trabalon
The Pallid Harrier is considered a rarity in Western Europe, but citizen science demonstrates that it could be considered a new member of the common Iberian avifauna.















Title: Occurrence of the Pallid Harrier Circus macrourus in the Western Mediterranean revisited: a new migrant and wintering species
Authors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com
Abstract: The Pallid Harrier Circus macrourus is considered a rarity in Spain. In spite to be an endangered species in Europe, there has been a marked increase of sightings in Spain during the last decade. We have compiled 212 records concerning to 215 individuals for this species in Spain between 1990 and 2013 with the aim to carry out a comprehensive study of its occurrence and thus, to reassess the status of the Pallid Harrier. Most records (46%) are during the spring passage and the majority of them occur in the Mediterranean coast (Catalonia and Balearic Islands). Spring records are vagrant individuals probably deviated offshore by bad weather from their migratory throughout the central Mediterranean. Records during the autumn migration were historically scarce (8%), but since 2011 there was a marked increase of observations between August and November up to 39%. Most of the observations occurred in the western (Navarra) and eastern (Catalonia) extremes of the Pyrenees, in agreement with the main migratory routes to enter to Iberia from Europe. The new breeding population in north Europe may be the cause of this increase because of the establishment of a new migratory route throughout Western Europe. Since 2005, the species also occurs during the winter (mainly in Valencia and Andalusia) and the number of birds that do not cross to Africa is increasing. Overall, the total number of records is increasing almost exponentially since 2008. In light of this fact, the Pallid Harrier should be no longer considered a rarity but a regular scarce migrant and wintering bird in Spain.


CATALÀ
Títol: Revisió de la presència de l’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus a la Mediterrània occidental: una nova espècie migrant i hivernant
Autors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com
Resum: L’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus és una raresa a Espanya. Malgrat ser una espècie greument amenaçada a Europa, hi ha hagut un notable augment de cites a Espanya als darrers anys. Vam recopilar 212 registres relatius a 215 individus d’aquesta espècie a Espanya entre 1990 i 2013 amb l’objectiu d’estudiar exhaustivament la seva presència. La majoria de registres (64%) es produeixen durant la migració primaveral, observant-se la majoria d’aquests individus en pas al llarg de la costa mediterrània (Catalunya i Balears). Els registres primaverals segurament pertanyen a individus divagants, desviats mar endins cap a l’oest de les seves rutes normals per la Mediterrània central, i segurament com a resultat de temporals. Les observacions durant la migració de tardor han estat històricament escasses (8%), tot i que des de 2011 hi ha hagut un espectacular augment de les observacions entre agost i novembre fins al 39%. La majoria de les observacions de tardor es produeixen a banda i banda dels Pirineus (Navarra i Catalunya), seguint les principals rutes migratòries d’entrada a la península. La nova població reproductora del nord d’Europa podria ser la causa d’aquest augment a causa de la creació d’una nova ruta migratòria a través d’Europa Occidental. Des de 2005, alguns exemplars han estat tot l’hivern a la península (principalment al Llevant i Andalusia), tendència que també sembla anar en augment. En conjunt, el nombre total de registres està augmentant de manera exponencial des de 2008. Els resultats del nostre estudi suggereixen que cal actualitzar l’estatus de l’Arpella Pàl·lida Russa per deixar de considerar-la una raresa a Espanya.


ESPAÑOL
Título: Revisión de la presencia de Aguilucho Papialbo Circus macrourus en el Mediterráneo occidental: una nueva especie migrante e invernante
Autores: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com
Resumen: El Aguilucho Papialbo Circus macrourus se considera una rareza en España. Pese a ser una especie seriamente amenazada en Europa, se ha producido un notable aumento de los avistamientos en España en los últimos años. Se han recopilado 212 registros relativos a 215 individuos de esta especie en España entre 1990 y 2013 con el objetivo de estudiar exhaustivamente su presencia. La mayoría de los registros (46%) se producen durante la migración primaveral, encontrándose la mayoría de estos individuos en paso lo largo de la costa mediterránea (Cataluña y Baleares). Los registros primaverales pertenecen a individuos divagantes desviados mar adentro hacia el oeste de sus rutas normales por el Mediterráneo central seguramente como resultado de temporales. Las observaciones durante la migración de otoño han sido históricamente escasas (8%), aunque desde 2011 se ha producido un espectacular aumento de las observaciones entre agosto y noviembre hasta el alcanzar el 39%. La mayoría de las observaciones otoñales se producen a lado y lado de los Pirineos (Navarra y Cataluña), en consonancia con las principales rutas migratorias de entrada a la península. La nueva población reproductora del norte de Europa podría ser la causa de este aumento debido a la creación de una nueva ruta migratoria a través de Europa Occidental. Desde 2005, algunos ejemplares han permanecido todo el invierno en la península (principalmente en el Levante y Andalucía), tendencia que también parece ir en aumento. En conjunto, el número total de registros está aumentando de manera exponencial desde 2008. Los resultados de nuestro estudio sugieren que el estatus del Aguilucho Papialbo debería actualizarse para dejar de ser considerado una rareza en España.

Àlex, Marc & Fran



Read more...

Love without barriers

20 February 2015


Photo by Ferran López
A posible case of hybridization between Audouin's and Mediterranean Gull

















Title: An hybrid pair Larus audouinii x Larus melanocephalus brooding an egg in the Llobregat Delta, Barcelona
Authors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com
Abstract: A hybrid reproductive pair Larus audouinii x Larus melanocephalus was found during 2014 in the gull breeding colony of “Illa del Molí”, Llobregat Delta, Barcelona (NE Spain). The brooding behaviour is described and pictures of the egg are shown. It remains unknown whether the pair was formed from the beginning or it was formed after the desertion of some of the original pair members.


CATALÀ

Títol: Parella mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus covant un ou al Delta del Llobregat, Barcelona
Autors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com
Resum: Es trobà una parella híbrida durant l’any 2014 a la colònia reproductora de Gavina Corsa de l’Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Es descriu el comportament durant el covament i es mostren les fotografies del niu. Es desconeix si la parella es va formar des d’un inici o posteriorment després de l’abandó d’un dels membres de la parella pura original.


ESPAÑOL

Título: Pareja mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus incubando un huevo en el Delta del Llobregat, Barcelona
Autores: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com
Resumen: Se encontró una pareja híbrida durante el año 2014 en la colonia reproductora de Gaviota de Audouin de la Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Se describe su comportamiento durante la incubación y se muestran fotografías del nido. Se desconoce si la pareja se formó desde un inicio o posteriormente tras el abandono de uno de los miembros de la pareja pura original.


Ferran & Maria

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP