When theory meets conservation

Photo by Mike Grimes

In this review, the authors show the main concepts in community ecology and how they can be applied to the study of bird communities to improve their conservation. They show the results of their studies since 2002 in the wetlands of Alicante and how irrigation ponds may play an essential role for waterbird conservation.
Photo by Mike Grimes



Title: Patterns, processes and conservation of communities: the case of a waterbird community in artificial ponds

Authors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Abstract: The study of communities in ecology has acquired more importance in the last years because it allows more general and precise evaluations of the species’ organization patterns and their related processes. Here, we make a review of the main historical facts in community ecology, and of some of the theoretical principles that explain community composition. We include an example where we analyze the distribution patterns and the processes causing them of a waterbird community using artificial irrigation ponds at the southeastern Spain. We identified that the composition of the waterbirds community depended on the natural history of the species, but also on biogeographic processes (pond size and isolation degree), quality of the available habitat (differences in the construction design and vegetation) and positive biological interactions between the species. We also detected that the community was organized under a nested pattern, and that the causes of the pattern changed between seasons (breeding vs. wintering). We use this information to give management recommendations for the waterbirds community at the irrigation ponds. As the ponds are embedded in a network of natural and artificial wetlands of international importance, we finally use a cost-efficiency approach to give management recommendations for the conservation of the waterbirds in the wetlands network. This study shows how theoretical community ecology can be used to study animal and plant communities and how we can connect this information with conservation biology.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Patrons, processos i conservació de comunitats: El cas d’una comunitat d’aus aquàtiques en aiguamolls artificials

Autors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Resum: L'estudi de comunitats en ecologia ha adquirit una gran importància en els darrers anys, ja que permet avaluacions de caràcter general i precís dels patrons d'organització de les espècies i els seus processos relacionats. En aquest estudi es fa una revisió de les principals etapes històriques en ecologia de comunitats i d'alguns dels principis teòrics que expliquen la composició de la comunitat. També incloem un exemple on s'analitzen els patrons de distribució i els processos que els causen en una comunitat d'aus aquàtiques que utilitza una xarxa de basses de reg artificials al sud-est d'Espanya. Es va identificar que la composició de la comunitat d'aus aquàtiques depenia de la història natural de les espècies, però també de processos biogeogràfics (mida de l'estany i el grau d'aïllament), de la qualitat de l'hàbitat disponible (diferències en el disseny de la construcció i de la vegetació) i de les interaccions biològiques positives entre les espècies. També es va detectar que la comunitat es va organitzar seguint un patró imbricat, i que les causes del patró varien entre estacions (reproducció vs hivern). Utilitzem aquesta informació per donar recomanacions sobre la gestió de la comunitat d'aus aquàtiques a les basses de reg. Finalment, com les basses estan immerses en una xarxa d'aiguamolls naturals i artificials d'importància internacional, vam fer servir un enfoc de cost -eficiència per donar recomanacions de gestió per a la conservació de les aus aquàtiques en tota la xarxa de zones humides. Aquest estudi mostra com la teoria d'ecologia de comunitats es pot fer servir per estudiar comunitats de plantes i animals, i com podem connectar aquesta informació amb la biologia de la conservació.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Patrones, procesos y conservación de comunidades: El caso de las aves acuáticas en humedales artificiales
Autores: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata

*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Resumen: El estudio de comunidades en ecología ha adquirido una gran importancia en los últimos años, ya que permite evaluaciones de carácter general y preciso de los patrones de organización de las especies y sus procesos relacionados. En este estudio se hace una revisión de las principales etapas históricas en ecología de comunidades y de algunos de los principios teóricos que explican la composición de la comunidad. También incluimos un ejemplo donde se analizan los patrones de distribución y los procesos que los causan en una comunidad de aves acuáticas que usa una red de balsas de riego artificiales en el sureste de España. Se identificó que la composición de la comunidad de aves acuáticas dependía de la historia natural de las especies, pero también de procesos biogeográficos (tamaño del estanque y el grado de aislamiento), de la calidad del hábitat disponible (diferencias en el diseño de la construcción y de la vegetación) y de las interacciones biológicas positivas entre la especies. También se detectó que la comunidad se organizó siguiendo un patrón anidado, y que las causas del patrón cambian entre temporadas (cría vs invernada). Utilizamos esta información para dar recomendaciones sobre la gestión de la comunidad de aves acuáticas en las balsas de riego. Finalmente, como los estanques están inmersos en una red de humedales naturales y artificiales de importancia internacional, utilizamos un enfoque de coste-eficiencia para dar recomendaciones de gestión para la conservación de las aves acuáticas en toda la red de humedales. Este estudio muestra cómo la teoría de ecología de comunidades puede usarse para estudiar comunidades de plantas y animales, y cómo podemos conectar esta información con la biología de la conservación.

Texto completo

                             Esther                    Francisco                                 Toni

 

 

Read more...

Seasonal evolution in a reed bed community

 

Photo by J. Peltomäki & M. W. von Wright

Urdaibai is one of the most important marshlands in the Basque Country. Different types of reed beds found there promote a higher diversity.

 

 

Title: Seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from the Cantabrian area: a case study with Urdaibai (Basque coast)
Authors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: The aim of the present article is to describe the seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from Urdaibai, a typical Cantabrian estuary. In particular, we sampled (1) an extended, mono-specific reed bed with no tide influence (Barrutia), and (2) a weak, small reed bed with tide influence, mixed with other halophytic plants (Nekesolo). Diversity at Nekesolo reed bed was higher than at Barrutia, in part due to the higher heterogeneity of habitats at Nekesolo. Barrutia hosted, and was dominated, by species typical of reed beds, such as Acrocephalus warblers. Nekesolo was marginal for this type of species, whereas it hosted more individuals from marsh birds linked to more open areas such as Bluethroats Luscinia svecica and Zitting Cisticolas Cisticola juncidis. Barrutia hosted more birds than Nekesolo in terms of abundance. The existence of different reed beds in the area has a key role to promote a higher ornithological richness within Urdaibai.

Full text

CATALÀ

Títol: Evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a dos canyissars de l'àrea cantàbrica: el cas d'Urdaibai (costa vasca)
Autors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: L'objectiu d'aquest article és descriure l'evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a diferents canyissars d'Urdaibai, un estuari cantàbric típic, per tal d'analitzar com són utilitzats per les diferents espècies. En particular, es va estudiar (1) un canyissar de grans dimensions, monoespecífic, no sotmès al flux de la marea (canyissar de Barrutia), i (2) un canyissar lax, petit, situat a una zona amb influència mareal i barrejat amb espècies de caràcter halòfil (Nekesolo). Nekesolo va registrar una diversitat superior a Barrutia, atribuïble a la igualment superior diversitat d'hàbitats de Nekesolo. El canyissar de Barrutia va estar dominat per les espècies clarament dependents de canyissar, com és el gènere Acrocephalus, mentre que Nekesolo va ser un canyissar marginal per a les espècies d'aquest gènere, però de gran importància per espècies de caràcter palustre, encara que vinculades a espais més oberts, com és el cas de la Cotxa blava Luscinia svecica i el Trist Cisticola juncidis. Barrutia va albergar pràcticament sempre un nombre superior d'aus. Així, Nekesolo albergaria més diversitat, però amb poca representació de cadascuna de les espècies. Els nostres resultats suggereixen que l'heterogeneïtat dels canyissars en un estuari cantàbric és significativa, ja que potencia la diversitat d'espècies d'aus passeriformes.



Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en dos carrizales del área cantábrica: el caso de Urdaibai (costa vasca)
Autores: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: El objetivo de este artículo es describir la evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en diferentes carrizales de Urdaibai, un estuario cantábrico típico, con el fin de analizar cómo son utilizados por las diferentes especies. En particular, se prestó atención a (1) un carrizal de gran tamaño, monoespecífico, no sometido al flujo de la marea (carrizal de Barrutia), y (2) un carrizal laxo, pequeño, situado en una zona con influencia mareal y mezclado con especies de carácter halófilo (Nekesolo). Nekesolo registró una diversidad superior a Barrutia, atribuible a la igualmente superior diversidad de hábitats de Nekesolo. El carrizal de Barrutia estuvo dominado por las especies claramente dependientes de carrizal, como es el género Acrocephalus, mientras que Nekesolo fue un carrizal marginal para las especies de este género, pero de gran importancia, no obstante, para especies de carácter palustre, aunque vinculadas a espacios más abiertos, como es el caso del Pechiazul Luscinia svecica y el Buitrón Cisticola juncidis. Barrutia albergó prácticamente siempre un número superior de aves. Así, Nekesolo albergaría mayor diversidad, pero con poca representación de cada una de las especies, salvo unas pocas excepciones. Se sugiere que la heterogeneidad de los carrizales en un estuario cantábrico es significativa, pues potencia la diversidad de especies de aves paseriformes.



Texto completo

 

 

                                                  Juan Arizaga                  Ainara Azkona                  Edorta Unamuno

Read more...