Cernícalos contra plagas invasoras

 

Photo by Christian Neumann

Desde hace dos décadas las palmeras se están viendo afectadas por el picudo rojo, un coleóptero exótico invasor. Alicante tiene algunos de los palmerales más emblemáticos de nuestro país, que se ven  amenazados por esta plaga. El análisis de la dieta del Cernícalo Vulgar en la provincia puso de manifiesto que estas pequeñas rapaces consumen gran cantidad de insectos, entre los cuales se encontró con frecuencia el picudo rojo. ¿Podrían ser los cernícalos un buen sistema de alerta temprana y control de esta plaga?

 

Title: Feeding ecology of the Common Kestrel Falco tinnunculus in the south of Alicante (SE Spain)
Authors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Abstract: The composition of the diet of the Common Kestrel Falco tinnunculus was studied in 15 territories of southern Alicante (Spain) between the years 2012 - 2014. This study was carried out by analyzing 571 pellets throughout the year. Insects occurred in 89.9% of samples, while birds occurred in just a 7.5%, mammals in a 2.5% and reptiles, with a very low percentage, in a 0.08%. Nevertheless, mammals represented the main part of the biomass fed with a 62.3% of the diet. This diet composition differs from that recorded in northern and central Europe, where large preys, such as micromammals, predominate. This could be due to several factors, mainly the lower density and richness of micromammals in the Mediterranean region and differences in activity patterns between micromammals and kestrels in this region. We found local spatial differences in the consumption of birds within our study which could be related with differences in land use intensification or local primary prey abundance. Finally, we reported the first records of consumption of an exotic invader coleopteron, the Red palm weevil Rhynchophorus ferrugineus.

Títol: Ecologia tròfica del Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (SE Espanya)
Autors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resum: Es va estudiar la composició de la dieta de 15 territoris de Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (Espanya) entre els anys 2012 - 2014. Aquest estudi es va realitzar mitjançant la recollida i l'anàlisi de 571 egagròpiles durant tot l'any. Els insectes van aparèixer en el 89.9% de les mostres, mentre que les aus tan sols en el 7.5%, els mamífers en el 2.5% i, amb un percentatge molt baix, els rèptils amb el 0.08%. No obstant això els mamífers van representar la major part de la biomassa amb un 62.3%. Aquesta dieta difereix de la registrada al nord i centre d’Europa, on predominen preses de major mida, com els micromamífers. Això podria ser degut a diversos factors, principalment la baixa densitat i riquesa de micromamífers en la regió Mediterrània i les diferencies en patrons d’activitat entre els micromamífers i els xoriguers. Vam trobar diferències espacials locals en el consum d’aus dins del nostre estudi que podrien estar relacionades amb diferències en la intensificació de l’ús de la terra o l’abundància local de preses primàries. Finalment, informem del primer registre de consum d’un coleòpter exòtic invasor, el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).

 

Título: Ecología trófica del Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (SE España)
Autores: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resumen: Se estudió la composición de la dieta de 15 territorios de cernícalo vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (España) entre los años 2012 - 2014. Este estudio se realizó mediante la recolección y el análisis de 571 egagrópilas, a lo largo de todo el año. Los insectos aparecieron en el 89.9% de las muestras, mientras que las aves en solo el 7.5%, los mamíferos el 2.5% y, con un porcentaje muy bajo, los reptiles con un 0.08%. Sin embargo, los mamíferos representaron la mayor parte de la biomasa con un 62.3%. Esta dieta difiere de las registradas en el norte y centro de Europa, donde predominan presas de mayor tamaño, como los micromamíferos. Esto podría ser debido a varios factores, principalmente la baja densidad y riqueza de micromamíferos en la región Mediterránea y las diferencias en patrones de actividad entre los micromamíferos y los cernícalos vulgares. Encontramos diferencias espaciales locales en el consumo de aves dentro de nuestro estudio que podrían estar relacionados con diferencias en la intensificación del uso del suelo o la abundancia local de presas primarias. Finalmente informamos del primer registro de consumo de un coleóptero exótico invasor, el picudo rojo (Rhynchophorus ferrugineus).

Adrian, Pablo, Daniel y Juan Manuel

 

Notas de prensa

 

 

 

 

 

Read more...

Raptors with success

Photo by Andy Parkinson



Land-use changes due to human activities has usually negative consequences for biodiversity. However, some species may take advantage from new opportunities offered by new environments. This is the case of the Marsh Harrier, which is successfully expanding in the intensive agricultural landscape of the Iberian Peninsula.

Title: Factors affecting expansion success of bird populations in human-transformed environments: the case of the Marsh Harrier Circus aeruginosus in the Ebro Valley

Author: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa
E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Abstract: Understanding the factors that limit the current distribution of species and populations is crucial for ecological and theoretical research, but also to correctly predict the consequences of global changes for biodiversity and to take effective management and conservation decisions. This review shows that environmental factors, sociability, dispersal constraints and density-dependent mechanisms may play an important role in the distribution of common native species, using as a study model an expanding population of Marsh Harrier Circus aeruginosus in Spain. Marsh Harrier breeding numbers had been greatly reduced between 1960 and 1980 mainly due to organochlorine pesticides, drainage of wetlands and direct persecution. Part of their recent increase may represent population recovery following reductions in organochlorine use and direct persecution. However, the species may also have benefited from the spread of human-made structures such as artificial ponds and reservoirs related to agricultural intensification for breeding and from their surrounding crops for hunting. At a local scale, individual variation in density-dependence for productivity and settlement patterns may have favoured dispersal of some individuals to new empty habitat patches, while others aggregated around traditional areas. However, at a large scale (i.e., across peninsular Spain), the breeding population of Marsh Harriers seems to be spatially constricted beyond environmental variables. This result indicates that potential habitat for Marsh Harriers still exists for further expansions in the Iberian Peninsula (at least, at the spatial resolution of available works, which does not allow to consider small scale processes that may restrict the species distribution such as local food abundances or pesticides). Potential consequences of this expansion for other species should be considered in order to properly conserve biodiversity in a world of change.

CATALÀ

Títol: Factors que afecten l’èxit d’expansió de poblacions d’aus en medis transformats per l’home: l’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a la vall de l’Ebre

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81[at] gmail.com

Resum: Entendre els factors que limiten la distribució de les espècies i les seves poblacions és de vital importància des d’un punt de vista teòric, però també per predir correctament les conseqüències del canvi global en la biodiversitat i prendre decisions de gestió i conservació eficaces. Aquesta revisió mostra que els factors ambientals, la sociabilitat, les limitacions en la dispersió i els mecanismes denso-dependents poden tenir un paper important en la distribució d’espècies autòctones comunes, utilitzant com a model d’estudi una població en expansió d’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a Espanya. Els efectius reproductors d’Arpella Vulgar s’havien reduït considerablement en les dècades anteriors (1960-1980), a causa principalment dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la persecució directa. Així, al menys una part de la recuperació de les poblacions d’Arpella Vulgar ha pogut ser deguda a la reducció en l’ús d’organoclorats i la persecució directa. No obstant això, l’espècie també s’ha beneficiat de l’expansió d’estructures artificials, com ara estanys artificials i basses de reg, relacionades amb la intensificació de l’agricultura, i que han servit com a nous territoris de cria i els seus cultius adjacents com a zones de caça. A escala local, la variació individual en els patrons denso-dependents de productivitat i assentament pot haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves parcel·les d’hàbitat buides, mentre que altres s’han agregat al voltant de les àrees tradicionals. No obstant això, a gran escala (o sigui, a nivell de l’Espanya peninsular), la població reproductora d’Arpella Vulgar sembla estar espacialment limitada més enllà de les variables ambientals. Aquest resultat indica que encara hi ha hàbitat potencial per a que l’Arpella Vulgar efectuï noves expansions a la Península Ibèrica, almenys, en la resolució espacial dels estudis duts a terme. Malauradament, aquesta resolució no permet tenir en compte els processos a petita escala que poden restringir la distribució de les espècies, com ara l’abundància local d’aliment o els pesticides. S’han de tenir en compte les possibles conseqüències d’aquesta expansió per d’altres espècies per tal de conservar adequadament la biodiversitat en un món canviant.

ESPAÑOL

Título: Factores que afectan el éxito de expansión de poblaciones de aves en medios transformados por el hombre: el Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en el valle del Ebro

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Resumen: Entender los factores que limitan la distribución de las especies y sus poblaciones es de vital importancia desde un punto de vista teórico, pero también para predecir correctamente las consecuencias del cambio global en la biodiversidad y tomar decisiones de gestión y conservación eficaces. Esta revisión muestra que los factores ambientales, la sociabilidad, las limitaciones en la dispersión y los mecanismos denso-dependientes pueden desempeñar un papel importante en la distribución de especies autóctonas comunes, utilizando como modelo de estudio a una población en expansión de Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en España. Los efectivos reproductores de Aguilucho Lagunero se habían reducido considerablemente en las décadas anteriores (1960-1980), debido principalmente a los plaguicidas organoclorados, el drenaje de humedales y la persecución directa. Así, al menos parte de la recuperación de sus poblaciones ha podido deberse a la reducción en el uso de organoclorados y la persecución directa. Sin embargo, la especie también se ha beneficiado de la expansión de estructuras artificiales, tales como estanques artificiales y balsas de riego, relacionadas con la intensificación de la agricultura, y que han servido como nuevos territorios de cría y sus cultivos adyacentes como zonas de caza. A escala local, la variación individual en los patrones denso-dependientes de productividad y asentamiento puede haber favorecido la dispersión de algunos individuos a nuevos parches de hábitat vacíos, mientras que otros individuos se han agregado alrededor de las áreas tradicionales. Sin embargo, a gran escala (o sea, a nivel de la España peninsular), la población reproductora de Aguilucho Lagunero parece estar espacialmente limitada más allá de las variables ambientales. Este resultado indica que todavía existe hábitat potencial para que el Aguilucho Lagunero efectúe nuevas expansiones en la Península Ibérica, al menos, a la resolución espacial de los estudios llevados a cabo. Por desgracia, esta resolución no permite tener en cuenta los procesos a pequeña escala que pueden restringir la distribución de las especies, tales como la abundancia local de alimento o los pesticidas. Se deben tener en cuenta las posibles consecuencias de esta expansión para otras especies a fin de conservar adecuadamente la biodiversidad en un mundo cambiante.




Laura got her PhD degree at the Universitat de Barcelona in 2011

Read more...

Seed dispersers and invasive species

 

Photo by Alba Casals Mitjà

Ringing may be an useful tool for the study of diet in migrant birds. Birds trapped during autumn migration showed different fruit preferences, but none of them disperse seeds of invasive species.

Title: Diet of frugivorous birds and seed dispersers during autumn migration in the Garrotxa
Authors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Abstract: Seed dispersal, mediated by birds or other animals, is an important process in many ecosystems. However, the same frugivores might disperse alien plants, and contribute to their introduction and spread, which is considered as negative for biodiversity conservation. The knowledge concerning this ecological process is limited in many aspects and regions. The aim of this study was to describe the frugivorous diet of birds in the Zona Volcànica de la Garrotxa Nature Park (PNZVG) during fall migration, and to elucidate if these dispersers may act as vectors of alien and invasive species. Birds were trapped by using mist-nets and their diet was described analyzing the content of their fecal samples. We found up to 14 different fleshy-fruited plant species consumed and dispersed by birds. Common buckthorn Rhamnus cathartica was the most abundant species. Regarding birds, blackcaps Sylvia atricapilla and blackbirds Turdus merula were the species that left more seeds in their fecal samples. These two species showed interesting differences in their diet, which was dominated by the common buckthorn in the case of blackcaps, while the diet of blackbirds was divided between blackthorn Prunus spinosa, European hackberry Celtis australis and bramble Rubus ulmifolius. We did not obtain seeds of alien or invasive species. These results highlight the importance of fleshy-fruited plants for birds during fall migration and vice-versa, which frugivorous birds remarkably contribute to the dispersal of a high number of plants during the season.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dieta dels ocells frugívors i dispersors de llavors a la Garrotxa durant la migració de tardor
Autors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resum: La dispersió de llavors per animals és un procés important a molts ecosistemes. Tot i això, aquests mateixos frugívors poden dispersar especies al·lòctones i contribuir a la seva introducció i expansió, fet considerat negatiu per la conservació de la biodiversitat. Els coneixements disponibles relatius a aquest procés són escassos en molts aspectes i regions. L’objectiu d’aquest estudi va ser descriure la dieta frugívora dels ocells del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) durant la migració de tardor i determinar si aquests dispersors poden actuar com a vectors de plantes al·lòctones invasores. Els ocells es van capturar amb xarxes i la seva dieta es va estudiar analitzant el contingut dels seus excrements. Es van trobar 14 espècies de plantes de fruit carnós consumides i dispersades pels ocells. L’espina cervina Rhamnus catharica va ser l’espècie més abundant en les femtes. Pel que fa als ocells, els tallarols de casquet Sylvia atricapilla i les merles Turdus merula van ser les espècies amb més llavors als seus excrements. Ambdues espècies van mostrar, però, diferències pel que fa a la seva dieta, la qual va estar dominada per l’espina cervina en el cas del tallarol de casquet, mentre que en el cas de la merla es va dividir entre l’aranyoner Prunus spinosa, el lledoner Celtis australis i la romeguera Rubus ulmifolius. No es van obtenir llavors de cap planta al·lòctona o invasora. Els resultats d’aquest estudi destaquen la importància de les plantes amb fruit carnós pels ocells durant la migració de tardor i viceversa, ja que els ocells també contribueixen a la dispersió d’un bon nombre de plantes durant aquesta estació.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dieta de las aves frugívoras y dispersadoras de semillas en la Garrotxa durante la migración otoñal
Autores: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resumen: La dispersión de semillas por parte de los animales es un proceso importante en muchos ecosistemas. No obstante, estos mismos animales frugívoros pueden dispersar especies alóctonas, contribuyendo a su introducción i expansión, lo cual se considera negativo para la conservación de la biodiversidad. Los conocimientos disponibles sobre estos procesos son escasos aún en muchos aspectos y zonas. El objetivo de este estudio es describir la dieta frugívora de las aves del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG) durante la migración de otoño i determinar si estos dispersantes pueden actuar como vectores de plantas alóctonas invasoras. Las aves se capturaron mediante redes japonesas i su dieta se estudió analizando el contenido de sus excrementos. Se encontraron 14 especies de plantas de fruto carnoso consumidas y dispersadas por las aves. El espino cerval Rhamnus catharica fue la especie más abundante en los excrementos. Respecto a las aves, la curruca capirotada Sylvia atricapilla y el mirlo común Turdus merula fueron las especies con un mayor contenido de semillas en sus excrementos. No obstante, estas dos especies mostraron diferencias en su dieta, la cual estuvo dominada por el espino cerval en la curruca capirotada, mientras que en el caso del mirlo común se repartió entre el endrino Prunus spinosa, el almez Celtis australis y la zarzamora Rubus ulmifolius. No se obtuvieron semillas de ninguna planta alóctona o invasora. Los resultados de este estudio destacan la importancia de las plantas con fruto carnoso para las aves durante la migración de otoño y viceversa, ya que las aves también contribuyen a la dispersión de un gran número de plantas durante esta estación.

Texto completo

 

 

 Josep Rost

 

Read more...

Digiscoping in the jungle

Photo by Mathias R. González-Alentorn

The first pics of a Harpy Eagle preying upon an ursine howler monkey ever made help us to understand the predatory behaviour of the largest forest raptor of the world

Title: Harpy Eagle (Harpia harpyja) preying on an ursine howler monkey (Alouatta arctoidea) in northeastern Venezuela

Authors: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn
*E-mail:  bernardourbani[at]yahoo.com

Abstract: This study provides a detailed description on a rare predatory event of a juvenile ursine howler monkey (Alouatta arctoidea) captured and consumed by a sub-adult Harpy Eagle (Harpia harpyja). During ca. 30 min., we observed the behaviour of the eagle from the moment when the howler group was screaming until the raptor fed on the prey. We were able to do the first photographic account of a harpy eagle consuming a howler. The event occurred along the northwestern part of the Orinoco River Delta, Venezuela. This event contributes to elucidate on how raptors process large-bodied arboreal mammals.

 

 

Full text

 

CATALÀ

Títol: Depredació d’una mona udoladora (Alouatta arctoidea) per un harpia (Harpia harpija) al nor-oest de Veneçuela

Autors: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn

*E-mail:  bernardourbani[at]yahoo.com

Resum: En aquest estudi es fa una descripció minuciosa d’un fenomen rar, com és la depredació d’un juvenil de mona udoladora (Alouatta arctoidea) per un mascle d’harpia sub-adult (Harpia harpyja). Durant aproximadament mitja hora, es va observar el comportament de l’harpia des que el grup de mones estava udolant fins que l’harpia va ingerir la presa. A més, es van realitzar les primeres fotografies de tot el procés Les observacions es van realitzar al nord-oest del Delta del Orinoco, Veneçuela. Aquest estudi pretén esclarir com les rapinyaires processen mamífers arboris grans.



Text complet

ESPAÑOL

Título: Depredación de un mono aullador (Alouatta arctoidea) por parte de un águila arpía (Harpia harpyja) en el noroeste de Venezuela

Autores: Bernardo Urbani, John Kvarnbäck, Mathías R. González-Alentorn

*E-mail:  bernardourbani[at]yahoo.com

Resumen: Este trabajo hace una descripción detallada de un evento raro de depredación de un juvenil de mono aullador (Alouatta arctoidea) capturado y consumido por parte de un macho de águila arpía sub-adulto (Harpia harpyja). Durante aproximadamente 30 minutos, se observó el comportamiento del águila desde que el grupo de monos estaba gritando hasta que el arpía ingería la presa. Se realizó la primera serie fotográfica de una arpía consumiendo un mono aullador. El evento ocurrió en la parte noroeste del Delta del Orinoco, Venezuela. Este estudio contribuye a comprender mejor cómo un rapaz procesa a un mamífero arbóreo de gran tamaño.

 



Texto Completo

 

 

 

 

 

 

                                                    Bernardo Urbani                    John Kvarbäck          Mathías R. González-Alentorn

Read more...

Fishing behaviour of Ospreys in North Spain

Photo by Joseba Del Villar

The feeding biology of the Osprey remains not well understood in the Iberian Peninsula. This paper analyses the diet and feeding behaviour of this species in an estuary in North Spain. It is suggested that prey behaviour (mullets) determines Osprey feeding success.



 

 





Title: Fishing behaviour of the Osprey (Pandion haliaetus) in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn migration
Author: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Abstract: The fishing behaviour of the Osprey Pandion haliaetus in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn stopover is described. All prey consisted of fish of the family Mugilidae (Grey mullets) and overall fishing events lasted on average 6.3 min with a 68.8 % success rate (N = 61 fishing events). Adults were better fishers (92% of success) than young birds (40%). The occurrence of fishing events was independent of tidal period or tidal direction. However, fishing success was higher when the tide was rising. We discussed how Grey mullet behaviour and abundance may explain these results.

 

 

Full text

 

CATALÀ
 

Títol: Comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de la península Ibèrica durant la migració tardorenca
Autor: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resum: Es descriu el comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de península Ibérica. El temps mig empleat en cada esdeveniment pesquer va ser de 6,3 min i l'èxit de captura del 68,8%. Quan únicament es va considerar els esdeveniments protagonitzats per adults, l'èxit va augmentar fins el 92%. Tots els peixos capturats i identificats en aquest estudi pertanyien a la família Mugilidae. L'activitat pesquera no va estar associada a l'altura o a l'adreça de la marea. No obstant això, l'èxit de pesca va ser major durant l'ascens mareal. Se suggereix que la rapidesa i l’elevat èxit de pesca registrat reflecteixen una gran disponibilitat de preses com a conseqüència del comportament dels mugílids i la seva abundància a l'estuari.

 

Text complet

 

ESPAÑOL
 

Título: Comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la peninsula Ibérica durante la migración otoñal
Autores: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resumen: Se describe el comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la península Ibérica. El tiempo medio empleado en cada evento pesquero fue de 6,3 min y el éxito de captura del 68,8%. Cuando únicamente se tuvieron en cuenta los eventos protagonizados por adultos, el éxito ascendió al 92%. Todos los peces capturados e identificados en este estudio pertenecían a la familia Mugilidae. La actividad pesquera no estuvo asociada a la altura o a la dirección de la marea. No obstante, el éxito de pesca fue mayor durante el ascenso mareal. Se sugiere que la rapidez y elevado éxito de pesca registrado reflejan una gran disponibilidad de presas como consecuencia del comportamiento de los mugílidos y su abundancia en el estuario.

Texto completo


 



Aitor Galarza

Read more...

Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley

The Long-eared Owl has declined in many European countries. This paper analysed the wintering diet of the species in the Ebro valley and found it quantitatively more similar to those from S Iberia and composed mainly by rodents.

Photo by Daniel Alonso



Title: Winter diet of Long-eared Owls Asio otus in the Ebro valley (NE Iberia)

Authors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Abstract: We studied the diet of Long-eared Owls Asio otus in a communal winter roost in the Ebro valley (NE Iberia). Overall, 846 prey items from more than 400 pellets were analysed. Rodents constituted the bulk of the owls’ diet (98%), above all Mus spretus (69.9%), followed by Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) and Microtus arvalis (0.4%). The rest of the prey items (1.9%) consisted of small passerines. Qualitatively, our results were more similar to those reported from N Iberia than from S Iberia, although quantitatively our results were much closer to those from S Iberia (with a greater amount of mice, Mus spp.) than from N Iberia.

 

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a la vall de l’Ebre (NE d’Ibèria)

Autors: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es
Resum: Es va estudiar la dieta hivernal del Mussol Banyut Asio otus a partir de les dades obtingudes en un dormidor comunal a la vall de l’Ebre (NE d’Espanya). D’una mostra d’aproximadament 400 egagròpiles es van obtenir i identificar 846 preses. Els rosegadors van constituir la major part de la dieta (98%), principalment Mus spretus (69.9%), seguit de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) i Microtus arvalis (0.4%). La resta de la dieta (1.9%) va estar constituïda per petits passeriformes. Qualitativament els nostres resultats van ser més similars als d’altres zones del N d’Espanya que als del S d’Espanya. Quantitativament, no obstant això, van ser més similars a les d’altres localitats del S d’Espanya, on l’abundància relativa de Mus spp. és major.

 

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dieta invernal del Búho Chico Asio otus en el valle del Ebro (NE de Iberia)
Autores: Carmen Escala, Daniel Alonso, David Mazuelas, Agustín Mendiburu,
Antonio Vilches, Juan Arizaga
E-mail: jarizaga[-]alumni.unav.es

Resumen: Se estudió la dieta invernal del Búho Chico Asio otus a partir de los datos obtenidos de un dormidero comunal en el valle del Ebro (NE de España). De una muestra de aproximadamente 400 egagrópilas se obtuvieron e identificaron 846 presas. Los roedores constituyeron la mayor parte de la dieta (98%), principalmente debido a Mus spretus (69.9%), seguido de Microtus duodecimcostatus (18.7%), Apodemus sylvaticus (8.3%), Rattus norvegicus (1.0%) y Microtus arvalis (0.4%). El resto de la dieta (1.9%) estuvo constituida por pequeños paseriformes. Cualitativamente nuestros resultados fueron más similares a los de otras zonas del N de España que a los del S de España. Cuantitativamente, no obstante, fueron más similares a los de otras localidades del S de España, donde la abundancia relativa de Mus spp. es mucho mayor.

 

Texto completo

Read more...