Segona posta de xoriguer a Barcelona

 

Photo by Javier Chueca

El xoriguer és una rapinyaire molt flexible habituada a criar en hábitats urbans. En 2016 es va verificar una segona posta en una caixa niu localitzada a un edifici de la Vall d'Hebron i que es venia utilitzant amb èxit des del 2009. Aquest seria el primer cas confirmat de segona posta en aquesta espècie a la población urbana de Barcelona.

 

Title: Second clutch in urban Common Kestrels (Falco tinnunculus) in Barcelona
Authors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Abstract: Second clutches in the Common Kestrel Falco tinnunculus are extremely rare. Here, we report one case of a second clutch in an urban environment in the city of Barcelona in 2016. The event happened in a nest box located in a window of an inhabited house. This next box has been used for breeding since 2009. The second clutch had 5 eggs laid between 17 and 23 June. Only two chicks fledged on 22 August. One fledgling of the first clutch remained with their parents in the nest during the incubation.

Títol: Una segona posta en Xoriguers Comuns (Falco tinnunculus) urbans de Barcelona
Autors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resum: Les segones postes en el Xoriguer Comú Falco tinnunculus són extremadament rares. Aquí reportem un cas d'una segona posta en un entorn urbà a la ciutat de Barcelona el 2016. L'esdeveniment va ocórrer en un niu situat en una caixa col·locada a la finestra d’una casa habitada del barri de la Vall d’Hebron. Aquesta caixa s’havia estat usant amb èxit per a la cria des de 2009. No obstant això, en 2016 ningú va criar allà a les dates típiques, tot i la presència d’una parella en ella en actitud reproductora a l’inici de la temporada. A partir del 9 de juny va aparèixer a la caixa de nou una parella, que finalment va posar 5 ous entre el 17 i 23 de juny, dels quals únicament van descloure dos el 21 i 22 de juliol. Els polls van abandonar finalment el niu el 22 d'agost. El fet que un juvenil de l'any estigués present a la caixa niu amb regularitat durant la incubació i fos alimentat pels adults, demostra que aquella parella estava fent una segona posta.

 

Título: Una segunda puesta en Cernícalos Vulgares (Falco tinnunculus) urbanos de Barcelona
Autores: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resumen: Las segundas puestas en el Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus son extremadamente raras. Aquí reportamos un caso de una segunda puesta en un entorno urbano en la ciudad de Barcelona en 2016. El evento ocurrió en un nido situado en una caja colocada en la ventana de una casa habitada del barrio de la Vall d’Hebron. Esta caja llevaba usándose con éxito para la cría desde 2009. Sin embargo, en 2016 nadie crio allí en las fechas normales, pese a la presencia de una pareja en ella en actitud reproductora al inicio de la temporada. A partir del 9 de Junio apareció en la caja de nuevo una pareja, que finalmente puso 5 huevos entre 17 y 23 de junio, de los cuales únicamente eclosionaron dos el 21 y 22 de julio. Los pollos abandonaron finalmente el nido el 22 de agosto. El hecho de que un juvenil del año estuviese presente en la caja nido con regularidad durante la incubación y fuese alimentado por los adultos, demuestra que aquella pareja estaba realizando una segunda puesta. 

Read more...

El nom dels ocells



Linné, pare de la taxonomía moderna

Les aus, com la resta d'organismes, tenen un nom científic en llatí compost per dos mots: el gènere i l'epítet específic. L'estudi etimològic d'aquesta nomenclatura ha permès determinar quina ha estat la contribució dels diferents recursos lingüístics així com la llengua d'origen per crear els noms científics dels ocells catalans.

Títol: Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l’aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna
Autors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resum: Després de segles d'intents d'establir una classificació unívoca i inequívoca dels organismes vius, Carl von Linné va definir el seu sistema de nomenclatura binomial a mitjan segle XVIII. Aquest es basà en un sistema jeràrquic i ben organitzat on s’estructuraren els diferents organismes a partir del nucli que suposaven les espècies. Aquestes s’aglutinaven en gèneres i aquests en famílies, i la variabilitat intraespecífica es distribuí en subespècies. Linné va establir una nomenclatura per aquest sistema que es basà en la llengua de la ciència del moment, el llatí, i també del grec clàssic. Fou en llatí que definí els noms del seu sistema i en descrigué les espècies. Més de dos segles més tard, avui en dia aquest sistema continua plenament vigent en la classificació del món animal, vegetal i fúngic i, fins i tot, s’ha aplicat a d’altres camps com es la nefologia. Aquest article analitza els noms que han servit per nodrir el sistema de nomenclatura en el cas concret dels ocells de Catalunya i en cerca l’origen pel que fa a les llengües d’on provenen, majoritàriament el llatí i el grec clàssic, però també el francès, l’italià, el noruec, l’occità, el rus i les llengües dels indis mexicans. Finalment, aquest treball estudia la motivació que va donar lloc al nom de les espècies. Per exemple, si es van anomenar per característiques morfològiques, a partir de noms autòctons originals, per la mitologia associada o bé a partir de la seva distribució.

 

Title: Etymological study of scientific nomenclature of birds in Catalonia: the contribution of classic languages in modern taxonomy
Authors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Abstract: Carl von Linné established a univocal and unambiguous classification of living beings by a binomial nomenclature in the middle of the eighteenth century. This system was based on a hierarchical structure, in which the species assumed a central role. Species are agglutinated in genera and these in families and higher levels, while intraspecific variability is distributed into subspecies. Linné’s nomenclature was based on the language of the science at the moment, Latin, and also on classic Greek. He used Latin to define the names of the species and to describe them. More than two centuries later, Latin and classic Greek continue being the language used to classify organisms. This article analyses the names that have served to nourish the nomenclature system in the specific case of the birds in Catalonia and seeks their origin in the languages from which they come, mostly Latin and Greek, but also different languages such as French, Italian, Norwegian, Occitan, Russian and those of Mexican Indians. Finally, this study studies the motivation that gave rise to the name of the species. For example, if its origin is in its morphological characteristics, in the original native names, in the associated mythology or in its distribution.

Título: Estudio etimológico de la nomenclatura científica de las aves de Catalunya: la aportación de las lenguas clásicas en la taxonomía moderna)
Autores: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resumen: Después de siglos en los que se intentó establecer una clasificación unívoca e inequívoca de los seres vivos, Carl von Linné definió su sistema de nomenclatura binomial a medianos del siglo XVIII. Éste se basó en un sistema jerárquico y bien organizado en el cual se estructuraron los diferentes organismos a partir del núcleo que supusieron las especies. Éstas se aglutinaban en géneros y éstos en familias, y la variabilidad intraespecífica se distribuyó en subespecies. Linné estableció una nomenclatura para este sistema que se basó en la lengua de la ciencia del momento, el latín, y también del griego clásico. Fue en latín que definió los nombres de las especies y que las describió. Más de dos siglos más tarde, hoy en día continúa plenamente vigente en la clasificación del mundo animal, vegetal y de los hongos y también es de aplicación en la nefología. Este artículo analiza los nombres que han servido para nutrir el sistema de nomenclatura en el caso concreto de las aves de Catalunya y busca su origen en lo relativo a las lenguas de las cuales provienen, en su mayoría el latín y el griego clásico, pero también el francés, el italiano, el noruego, el occitano, el ruso y las lenguas de los indios mexicanos. Finalmente, este trabajo estudia la motivación que dio lugar al nombre de las especies. Por ejemplo, si su origen se encuentra en sus características morfológicas, en los nombres autóctonos originales, en la mitología asociada o en su distribución.

Enric

 

Read more...

Re-discovering the pioneering birders

Mr. Mariano Masferrer (1923)

We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.

Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer

Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.

CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer

Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.

ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores: Xavier Ferrer

*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.

X. Ferrer

Read more...

Differential migration

Photo by Jari Peltomäki

Long term research on raptor migration in the Garrotxa demostrated that young Honey Buzzards migrate later than their parents, but this delay varied among years.

Title: A long-term study on the differential timing of postnuptial migration between age classes of the Honey Buzzard Pernis apivorus in the NE of the Iberian Peninsula

Authors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Abstract: In some raptors, adults migrate before juvenile birds during the postnuptial migration. This well-known phenomenon is a case of differential migration, but there are not overly long-term studies in the Honey Buzzard Pernis apivorus. Between 2003 and 2012, the postnuptial migration of this species on its flyway over the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), NE of the Iberian Peninsula, was studied in order to determine differences in the timing of passage between adults and juveniles. The study was conducted by observation of migrant individuals from August 25 until September 25 (32 days), every year with a constant sampling effort between 10:00 and 14:00 h. As found in previous studies, our data showed that adult mean passage date was approximately two weeks earlier than the juvenile passage date, being this difference statistically significant in all the studied years and ranging between 11 and 17 days.

CATALÀ

Títol: Estudi a llarg termini de les diferències temporals entre classes d’edat en la migració postnupcial de l’Aligot Vesper Pernis apivorus al NE de la península Ibèrica

Autors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resum: En algunes rapinyaires els adults migren abans que els juvenils durant la migració postnupcial. Aquest fenomen, que és un tipus de migració diferencial, és ben conegut però no existeixen massa estudis a llarg termini per a l'Aligot Vesper. Durant el període 2003-2012, es va estudiar la migració postnupcial d'aquesta espècie al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, nord-est de la península Ibèrica, amb la finalitat d’establir les diferències temporals entre el pas d'adults i de juvenils. L'estudi es va dur a terme mitjançant l’observació directa dels individus entre el 25 d'agost i el 25 de setembre (32 dies), cada any amb un esforç de mostreig constant entre les 10:00 i les 14:00 h. Vam trobar que la data mitja de pas dels adults va precedir aproximadament en dues setmanes a la data de pas dels juvenils, de manera similar a estudis previs, essent aquesta diferència estadísticament significativa en tots els anys estudiats, tot i que va oscil·lar entre 11 i 17 dies.

ESPAÑOL

Título: Estudio a largo plazo de las diferencias temporales entre clases de edad en la migración postnupcial del Abejero europeo Pernis apivorus en el NE de la península Ibérica

Autores: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resumen: En algunas rapaces los adultos migran antes que los juveniles durante la migración postnupcial. Este fenómeno, que es un tipo de migración diferencial, es bien conocido pero no existen demasiados estudios a largo plazo para el Abejero Europeo. Durante el período 2003-2012, se estudió la migración postnupcial de esta especie a su paso por el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, noreste de la península Ibérica, con la finalidad de establecer las diferencias temporales entre el paso de adultos y de juveniles. El estudio se llevó a cabo por observación directa de los individuos entre el 25 de agosto y el 25 de septiembre (32 días), cada año con un esfuerzo de muestreo constante entre las 10:00 y las 14:00 h. Encontramos que la fecha media de paso migratorio de los adultos precedió aproximadamente en dos semanas a la fecha de paso de los juveniles, de manera similar a estudios previos, siendo la diferencia estadísticamente significativa en todos los años estudiados, si bien osciló entre 11 y 17 días.

Fran & Ruth




Read more...

From a local bulletin to a scientific journal

An analysis of the journal contents reveals how published articles have evolved in their length and complexity, and how authors have changed their profile

Title: Evolution of the contents of the Revista Catalana d’Ornitologia: a bibliometric analysis

Author: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Abstract: Here I carry out a comprehensive quantitative analysis of the journal’s contents, a profile of the authors who have published in it, and the impact of 250 articles published during the period 1981–2013. The aim of this study was to quantify the evolution of the journal’s contents in order to help understand its history and enhance its success as an ornithological scientific journal in the future. The largest number of articles per volume was published in the 1990s. However, since then the journal’s volumes are thicker as articles are becoming progressively longer. This increase in length is due to better graphics and more references, in addition to a greater complexity in subject matters. Although Catalan was the most-used language in the first volumes, since the 1990s Spanish and English have been the most commonly used languages. In total, 70% of studies were carried out at local scale, although in recent years there has been an increase in the number studies that address questions at larger scales. There was no overall dominant research topic, although behavioural and morphological studies were among the commonest. Despite being initially devoted to publishing research based only on ringing activities, only 37% of the publication’s articles did in fact discuss ringing. In all, 77% of studies were focused only on a single species, the Great Tit Parus major being the most-studied species; 74% of articles studied songbirds (typically tits, warblers and finches) and non-passerines were discussed in 55% of articles. A total of 58% of articles studied woodland or aquatic birds, although urban environments also received a considerable degree of attention (15%). A total of 268 authors have contributed to this journal, the majority (65%) only once. There is an overwhelming dominance of male authorship (93%). Nearly 60% of all authors are affiliated to a Catalan institution, although the representation of institutions from the rest of Spain was also very important (37%). Just 3% of articles were of foreign authorship, from 10 different countries. The journal has published submissions above all from three institutions: universities (25%), the Barcelona Natural History Museum (15%) and the Catalan Institute of Ornithology (8%). However, 23% of authors had no institutional affiliation, which highlights the importance of amateur ornithologists, especially in the early years of the journal. During 1981–2013, the journal received 517 citations in Google Scholar, with an average of 1.7 citations per paper and an h-index of 8. The journal’s impact factor based on Google citations has tended to increase, and reached 1.6 in 2012. When the impact factor is calculated for a fiveyear period, the increase is even more apparent, demonstrating that articles have a long-term impact. The policy of open-access content on the web since 2009 has coincided with a notable increase in the number of citations received per year, especially from SCI journals. In all, 62% of citations came from ornithological sources, especially other journals, while 66% of citations were from international sources. This bibliometric analysis shows clearly that the contents of the journal have evolved from short descriptive articles in Catalan, conducted at local scale, and written by one or two amateur ornithologists, to articles that reach the expected standards of any modern scientific contribution, with good graphical and bibliographical support, usually written in English, addressing issues at any spatial scale, and carried out by research teams belonging to universities or other research institutions.

CATALÀ

Títol: Evolució dels continguts de la Revista Catalana d’Ornitologia: una anàlisi bibliomètrica

Autor: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resum: S’ha dut a terme una anàlisi quantitativa dels continguts, el perfil dels autors que han publicat, i l’impacte dels 250 articles publicats en el període 1981–2013. L’objectiu d’aquesta anàlisi és comprendre amb xifres quina ha estat l’evolució de la nostra revista i fer servir les tendències observades per planificar i millorar les seves perspectives de futur com a revista científica en ornitologia. El major nombre d’articles per volum es va publicar als anys 90, encara que la tendència a publicar articles cada vegada més llargs ha fet que hi hagi una tendència a que els volums siguin cada cop més gruixuts. Aquest increment en la longitud dels articles es deu a un increment del suport gràfic i del nombre de referències citades, en concordança amb un augment de la complexitat del tipus d’estudi publicat. Els articles escrits en català van predominar als primers anys, mentre que a partir dels 90 s’imposen el castellà i l’anglès com les llengües escollides pels autors. El 70% d’estudis es van fer a escala local, si bé hi ha un augment en els darrers anys dels estudis que han abordat escales majors. El 59% d’estudis publicats s’han dut a terme a Catalunya. No hi va haver una temàtica clarament predominant, si bé els estudis relacionats amb el comportament o la morfologia dels ocells van ser els més habituals. Tot i l’origen de la revista, tan sols un 37% dels articles publicats són fruit de l’anellament. El 77% dels articles van focalitzar el seu estudi en una sola espècie, essent la Mallerenga carbonera Parus major, la que més vegades ha estat estudiada. En un 74% d’articles es va estudiar alguna espècie de passeriforme (normalment pàrids, sílvids o fringíl·lids), mentre que els no passeriformes només van ser presents en un 55% dels casos. Un 58% d’articles han estudiat aus forestals o aquàtiques, encara que els ambients urbans també han rebut força atenció (15%). Per tant, sembla que els ornitòlegs tenen preferències per certes espècies i hàbitats. A la revista hi han contribuït un total de 268 autors. La majoria (65%) ho han fet només un cop. Hi ha una aclaparadora dominància masculina de les autories (93%). El 59% d’autors van signar els treballs amb una afiliació catalana, tot i que la representació de la resta de l’estat és també molt important (37%). Només hi ha hagut un 3% d’autories estrangeres, que pertanyen a 10 països diferents. La revista ha captat continguts de tres focus principals de producció científica: Universitats (25%), Museu de Ciències Naturals de Barcelona (15%) i el propi ICO (8%). Tanmateix, un 23% de les autories no van tenir cap tipus d’afiliació institucional, posant de relleu la importància de l’ornitòleg amateur, especialment als primers anys de la revista. La revista ha rebut 517 citacions fins al moment segons Google Scholar, el que dóna una mitjana de 1,7 citacions per article i un índex h de 8. Hi ha una clara tendència a que el factor d’impacte de la revista augmenti (1,6 per 2012), especialment quan es calcula a 5 anys vista, el que demostra que els articles més aviat tenen impacte a llarg termini. La posada en marxa dels continguts de lliure accés a internet ha coincidit amb un augment en el nombre de citacions rebudes anualment per la revista, especialment gràcies a un increment de les citacions en revista amb SCI. El 62% de les citacions es fan en publicacions especialitzades en ornitologia, especialment en d’altres revistes. També una majoria de les citacions (66%) pertanyen a fonts internacionals, la qual cosa posa de manifest la bona projecció de la revista. Aquesta anàlisi bibliomètrica ha demostrat una clara evolució dels continguts, des d’articles breus i descriptius, en català, a escala local i fets per un o dos ornitòlegs aficionats, fins a articles complexos que tenen els estàndards esperables en qualsevol contribució científica moderna, amb bon suport gràfic i de bibliografia, normalment en anglès, que tendeixen a abordar qüestions a gran escala, i que s’han dut a terme per equips d’investigació vinculats al món acadèmic.

ESPAÑOL

Título: Evolución de los contenidos de la Revista Catalana d’Ornitologia: un análisis bibliométrico

Autor: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resumen: Se ha llevado a cabo un análisis cuantitativo exhaustivo de los contenidos, el perfil de los autores que han Evolución de la Revista Catalana d’Ornitologia 83 Revista Catalana d’Ornitologia 30 (2014) publicado, y del impacto de los 250 artículos publicados en el periodo 1981–2013. El objetivo de este análisis es comprender con cifras cuál ha sido la evolución de la revista y utilizar las tendencias observadas para planificar y mejorar sus perspectivas de futuro como revista científica en ornitología. El mayor número de artículos por volumen se publicó en los 90, aunque la tendencia a publicar artículos cada vez más largos ha hecho que haya una tendencia a que los volúmenes sean cada vez más gruesos. Este incremento en la longitud de los artículos se debe a un incremento del soporte gráfico y del número de referencias citadas, en concordancia con un aumento de la complejidad del tipo de estudio publicado. Los artículos escritos en catalán predominaron en los primeros años, mientras que a partir de los 90 se imponen castellano e inglés como las lenguas escogidas por los autores. El 70% de estudios se hicieron a escala local, si bien hay un aumento en los últimos años de los estudios que han abordado escalas mayores. No hubo una temática claramente predominante, aunque los estudios relacionados con el comportamiento o la morfología de las aves fueron los más habituales. Pese al origen de la revista, tan sólo un 37% de los artículos publicados son fruto del anillamiento. El 77% de artículos focalizaron su estudio en una sola especie, siendo el Carbonero común Parus major la que más veces se ha estudiado. En un 74% de artículos se estudió alguna especie de paseriforme (normalmente páridos, sílvidos o fringílidos), mientras que los no paseriformes sólo estuvieron presentes en un 55% de los casos. Un 58% de artículos han estudiado aves forestales o acuáticas, aunque los ambientes urbanos también recibieron bastante atención (15%). Por tanto, parece que los ornitólogos muestran ciertas preferencias por algunas especies y hábitats. Un total de 268 autores han contribuido a la revista. La mayoría (65%) lo han hecho sólo una vez. Existe una aplastante dominancia masculina de las autorías (93%). El 59% de autores firmaron los trabajos con una afiliación catalana, aunque la representación del resto de España es también muy importante (37%). Sólo ha habido un 3% de autorías extranjeras, pertenecientes a 10 países diferentes. La revista ha captado contenidos de tres focos principales de producción científica: Universidades (25%), Museu de Ciències Naturals de Barcelona (15%) y el propio ICO (8%). No obstante, un 23% de las autorías no tuvieron ningún tipo de afiliación institucional, poniendo de relieve la importancia del ornitólogo amateur, especialmente en los primeros años de la revista. La revista ha recibido 517 citas hasta el momento según Google Scholar, lo que da un promedio de 1,7 citas por artículo y un índice h de 8. Hay una tendencia a que el factor de impacto de la revista aumente (1,6 para 2012), especialmente cuando se calcula a 5 años vista, lo que demuestra que los artículos más bien tienen un impacto a largo plazo. La puesta en marcha de los contenidos de libre acceso en internet ha coincidido con un aumento en el número de citas recibidas anualmente por la revista, especialmente gracias a un incremento de las citas en revista con SCI. El 62% de citas se hacen en publicaciones especializadas en ornitología, especialmente en otras revistas. También una mayoría de citas (66%) pertenecen a fuentes internacionales, lo que pone de manifiesto la buena proyección de la revista. Este análisis bibliométrico ha demostrado una clara evolución de los contenidos, desde artículos breves y descriptivos, en catalán, a escala local y hechos por uno o dos ornitólogos amateurs, hacía artículos complejos que muestran los estándares esperables en cualquier contribución científica moderna, con buen apoyo gráfico y de bibliografía, normalmente en inglés, que tienden a abordar cuestiones a gran escala, y que se han llevado a cabo por equipos de investigación vinculados al mundo académico.

Oscar Gordo

Read more...

Three decades of history

This year, we publish the 30th volumen of our journal. This anniversary is a timely moment to revise our three decades of history and future prospects of the journal.

Title: Volume 30: a revision of the history of our journal
Author: Oscar Gordo
E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Abstract: The journal first saw the light of day in 1981 under the name Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) and was initially thought of as a means of communication for the bird ringers belonging to the recently created GCA. A further aim was to create a way of exchanging publications with other ringing groups from around the world and so improve the GCA’s library. During the 1980s, the BGCA served as an internal newsletter and there was also very active participation from group members in the form of articles, above all related to ringing. In 1990, the bulletin changed its structure and the functioning of its editorial board and became a fully scientific journal according to international standards. Since then, the BGCA has only published scientific articles and is no longer the internal communication tool of the GCA. Throughout the 1990s, the BGCA has moved away from its initial purely regional character and now receives and publishes numerous contributions from authors from the rest of Spain. It has thus become an alternative to Ardeola in the Iberian Peninsula. The BGCA changed its name to Revista Catalana d’Ornithology in 2002, a move that was accompanied by a reorganization of the editorial team and a change in the journal’s design. However, despite consolidating its scientific reputation over the past decade, as well as the growth in the number of ornithologists in Catalonia and the improvement in their skills, this phenomenon has not led to more contributions from Catalan ornithologists to their journal. Instead, the number of studies centred on Catalonia has fallen to less than half of the total and so a greater effort from all is required if we want our journal to have a future.

CATALÀ

Títol: Volum 30: un repàs a la història de la nostra revista

Autor: Oscar Gordo

E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resum: La revista nasqué el 1981 sota el títol de Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) amb l’objectiu de dotar d’una eina de comunicació als anelladors del recentment creat GCA. Alhora volia ser un element de bescanvi amb d’altres grups d’anellament d’arreu del món i així fornir el fons bibliogràfic del grup. Durant la dècada dels 80 tingué aquest rol de butlletí de comunicació interna amb les notícies del grup, tot i que a més hi havia una participació molt activa dels socis en forma d’articles, especialment relacionats amb l’anellament. En 1990 hagué canvis en l’estructura i funcionament editorial, el que facilità un salt qualitatiu del BGCA, que esdevingué una revista plenament científica d’acord als estàndards internacionals. D’ençà de les hores, el BGCA només ha publicat articles deixant de ser l’eina de comunicació del GCA. Al llarg dels 90, el BGCA deixà el seu caràcter fortament regional i es nodrí de nombroses aportacions d’autors de la resta de l’estat, consolidant-se com una alternativa a Ardeola en l’àmbit ibèric. En 2002 el BGCA canvia el seu nom al de Revista Catalana d’Ornitologia, canvi que anà acompanyat també d’una reorganització de l’equip editorial i de l’aparença de la revista. Durant la darrera dècada la revista ha continuat consolidant el seu nivell científic i s’ha aconseguit publicar amb puntualitat. Tot i que el col•lectiu d’ornitòlegs en Catalunya ha crescut i s’ha professionalitzat molt al llarg de la història de la revista, això no s’ha traduït en un augment de la seva participació en la seva revista. Ens el contrari, el nombre d’estudis d’ornitòlegs catalans ha esdevingut una minoria. Si volem que la nostra revista tingui futur, cal que tots fem un esforç per mantenir-la viva.

ESPAÑOL

Título: Volumen 30: un repaso a la historia de nuestra revista

Autor: Oscar Gordo

E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resumen: La revista nació en 1981 bajo el título de Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) con el objetivo de dotar de una herramienta de comunicación a los anilladores del recién creado GCA. A su vez quería ser un elemento de canje con otros grupos de anillamiento para así abastecer los fondos bibliográficos del grupo. Durante la década de los 80 desempeñó este rol de boletín de comunicación interna con las noticias del grupo, y además mostró una participación muy activa de los socios en forma de artículos, especialmente relacionados con el anillamiento. En 1990 hubo cambios en la estructura y funcionamiento editorial, lo que facilitó un salto cualitativo del BGCA, que se convirtió en una revista totalmente científica de acuerdo a los estándares internacionales. Desde entonces, el BGCA sólo ha publicado artículos dejando de ser, por tanto, la herramienta de comunicación del GCA. A lo largo de los 90, el BGCA abandonó su carácter marcadamente regional al nutrirse de numerosas aportaciones de autores del resto del estado, consolidándose como una alternativa a Ardeola en el ámbito ibérico. En 2002 el BGCA cambia su nombre por el de Revista Catalana d’Ornitologia, cambio que fue acompañado también por una reorganización del equipo editorial y de la apariencia de la revista. Durante la última década la revista ha continuado consolidando su nivel científico y ha logrado publicarse con puntualidad. Aunque el colectivo ornitológico de Cataluña ha crecido y se ha profesionalizado mucho a lo largo de la historia de la revista, esto no se ha traducido en un aumento de su participación en su revista sino más bien al contrario. Si queremos que nuestra revista tenga futuro, es necesario que todos hagamos un esfuerzo para mantenerla viva.

Oscar Gordo



Read more...

Raptors with success

Photo by Andy Parkinson



Land-use changes due to human activities has usually negative consequences for biodiversity. However, some species may take advantage from new opportunities offered by new environments. This is the case of the Marsh Harrier, which is successfully expanding in the intensive agricultural landscape of the Iberian Peninsula.

Title: Factors affecting expansion success of bird populations in human-transformed environments: the case of the Marsh Harrier Circus aeruginosus in the Ebro Valley

Author: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa
E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Abstract: Understanding the factors that limit the current distribution of species and populations is crucial for ecological and theoretical research, but also to correctly predict the consequences of global changes for biodiversity and to take effective management and conservation decisions. This review shows that environmental factors, sociability, dispersal constraints and density-dependent mechanisms may play an important role in the distribution of common native species, using as a study model an expanding population of Marsh Harrier Circus aeruginosus in Spain. Marsh Harrier breeding numbers had been greatly reduced between 1960 and 1980 mainly due to organochlorine pesticides, drainage of wetlands and direct persecution. Part of their recent increase may represent population recovery following reductions in organochlorine use and direct persecution. However, the species may also have benefited from the spread of human-made structures such as artificial ponds and reservoirs related to agricultural intensification for breeding and from their surrounding crops for hunting. At a local scale, individual variation in density-dependence for productivity and settlement patterns may have favoured dispersal of some individuals to new empty habitat patches, while others aggregated around traditional areas. However, at a large scale (i.e., across peninsular Spain), the breeding population of Marsh Harriers seems to be spatially constricted beyond environmental variables. This result indicates that potential habitat for Marsh Harriers still exists for further expansions in the Iberian Peninsula (at least, at the spatial resolution of available works, which does not allow to consider small scale processes that may restrict the species distribution such as local food abundances or pesticides). Potential consequences of this expansion for other species should be considered in order to properly conserve biodiversity in a world of change.

CATALÀ

Títol: Factors que afecten l’èxit d’expansió de poblacions d’aus en medis transformats per l’home: l’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a la vall de l’Ebre

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81[at] gmail.com

Resum: Entendre els factors que limiten la distribució de les espècies i les seves poblacions és de vital importància des d’un punt de vista teòric, però també per predir correctament les conseqüències del canvi global en la biodiversitat i prendre decisions de gestió i conservació eficaces. Aquesta revisió mostra que els factors ambientals, la sociabilitat, les limitacions en la dispersió i els mecanismes denso-dependents poden tenir un paper important en la distribució d’espècies autòctones comunes, utilitzant com a model d’estudi una població en expansió d’Arpella Vulgar Circus aeruginosus a Espanya. Els efectius reproductors d’Arpella Vulgar s’havien reduït considerablement en les dècades anteriors (1960-1980), a causa principalment dels plaguicides organoclorats, el drenatge d’aiguamolls i la persecució directa. Així, al menys una part de la recuperació de les poblacions d’Arpella Vulgar ha pogut ser deguda a la reducció en l’ús d’organoclorats i la persecució directa. No obstant això, l’espècie també s’ha beneficiat de l’expansió d’estructures artificials, com ara estanys artificials i basses de reg, relacionades amb la intensificació de l’agricultura, i que han servit com a nous territoris de cria i els seus cultius adjacents com a zones de caça. A escala local, la variació individual en els patrons denso-dependents de productivitat i assentament pot haver afavorit la dispersió d’alguns individus a noves parcel·les d’hàbitat buides, mentre que altres s’han agregat al voltant de les àrees tradicionals. No obstant això, a gran escala (o sigui, a nivell de l’Espanya peninsular), la població reproductora d’Arpella Vulgar sembla estar espacialment limitada més enllà de les variables ambientals. Aquest resultat indica que encara hi ha hàbitat potencial per a que l’Arpella Vulgar efectuï noves expansions a la Península Ibèrica, almenys, en la resolució espacial dels estudis duts a terme. Malauradament, aquesta resolució no permet tenir en compte els processos a petita escala que poden restringir la distribució de les espècies, com ara l’abundància local d’aliment o els pesticides. S’han de tenir en compte les possibles conseqüències d’aquesta expansió per d’altres espècies per tal de conservar adequadament la biodiversitat en un món canviant.

ESPAÑOL

Título: Factores que afectan el éxito de expansión de poblaciones de aves en medios transformados por el hombre: el Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en el valle del Ebro

Autor: Laura Cardador, Martina Carrete, Santi Mañosa

E-mail: lcardador81 [at] gmail.com

Resumen: Entender los factores que limitan la distribución de las especies y sus poblaciones es de vital importancia desde un punto de vista teórico, pero también para predecir correctamente las consecuencias del cambio global en la biodiversidad y tomar decisiones de gestión y conservación eficaces. Esta revisión muestra que los factores ambientales, la sociabilidad, las limitaciones en la dispersión y los mecanismos denso-dependientes pueden desempeñar un papel importante en la distribución de especies autóctonas comunes, utilizando como modelo de estudio a una población en expansión de Aguilucho Lagunero Circus aeruginosus en España. Los efectivos reproductores de Aguilucho Lagunero se habían reducido considerablemente en las décadas anteriores (1960-1980), debido principalmente a los plaguicidas organoclorados, el drenaje de humedales y la persecución directa. Así, al menos parte de la recuperación de sus poblaciones ha podido deberse a la reducción en el uso de organoclorados y la persecución directa. Sin embargo, la especie también se ha beneficiado de la expansión de estructuras artificiales, tales como estanques artificiales y balsas de riego, relacionadas con la intensificación de la agricultura, y que han servido como nuevos territorios de cría y sus cultivos adyacentes como zonas de caza. A escala local, la variación individual en los patrones denso-dependientes de productividad y asentamiento puede haber favorecido la dispersión de algunos individuos a nuevos parches de hábitat vacíos, mientras que otros individuos se han agregado alrededor de las áreas tradicionales. Sin embargo, a gran escala (o sea, a nivel de la España peninsular), la población reproductora de Aguilucho Lagunero parece estar espacialmente limitada más allá de las variables ambientales. Este resultado indica que todavía existe hábitat potencial para que el Aguilucho Lagunero efectúe nuevas expansiones en la Península Ibérica, al menos, a la resolución espacial de los estudios llevados a cabo. Por desgracia, esta resolución no permite tener en cuenta los procesos a pequeña escala que pueden restringir la distribución de las especies, tales como la abundancia local de alimento o los pesticidas. Se deben tener en cuenta las posibles consecuencias de esta expansión para otras especies a fin de conservar adecuadamente la biodiversidad en un mundo cambiante.




Laura got her PhD degree at the Universitat de Barcelona in 2011

Read more...

Good news! Better conservation status for Catalan birds

Photo by Ricardo Herranz

A comparison of the conservation status of the breeding birds of Catalonia between 2002 and 2012 has revealed an improvement of 4% in the Red List Index.

Title: Changes in the conservation status of the breeding birds in Catalonia (NE Iberian Peninsula) in the period 2002-2012

Authors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Abstract: The first assessment of the conservation status of breeding birds in Catalonia was made in 2002 on the basis of their population sizes and distributions and the changes in these two parameters that had occurred since the 1980s to the beginning of the 2000s. A second assessment was recently made, taking into account the situation of the population sizes and distributions in 2012 and changes occurred during the period 2002-2012. Since both assessments were made according to the criteria of the International Union for Conservation of Nature (IUCN), it has been possible to study the change in conservation status applying the Red List Index, the indicator recommended by this international body for this purpose. A key point of this methodology is to determine genuine changes in status and differentiate them from those associated with variations in the level of knowledge or modifications in the evaluation criteria. Once this was taken into account we applied the Red List Index (RLI) algorithm using 155 species (67% of bird species breeding in Catalonia) both for 2002 and 2012. The index showed an improvement of the threat status by 4% during this 10-year period. In addition, we re-evaluated the 2002 status with updated criteria and knowledge and applied the same algorithm to calculate a second index (re-RLI) for 232 (all breeding species). The re-RLI improved by 5% during this decade. The results suggest a general improvement in the overall conservation status of birds breeding in Catalonia during the last 10 years.

Full text

 

 

CATALÀ

Títol: Canvis en l’estatus de conservació dels ocells nidificants a Catalunya (NE península Ibèrica) en el període 2002-2012

Autors: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resum: La primera avaluació de l’estat de conservació dels ocells reproductors de Catalunya es va dur a terme l’any 2002 a partir de la situació que mostraven les poblacions de les espècies ençà i els canvis ocorreguts des dels anys 80 del darrer segle. Recentment, s’ha fet una actualització de l’estat de conservació a partir de les estimes poblacionals i distribucions l’any 2012 i dels canvis ocorreguts en el període 2002-2012. Degut a què ambdues avaluacions s’han fet seguint els criteris de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), ens ha estat possible l’estudi del canvi d’estatus aplicant l’Índex de la Llista Vermella (RLI), l’indicador recomanat per aquest organisme internacional per determinar els canvis en l’estatus de conservació. Un factor clau d’aquest metodologia és distingir els canvis reals d’aquells associats a canvis en el grau de coneixement de les espècies o modificacions en els criteris d’avaluació. Un cop això es va tenir en consideració, es va aplicar l’algoritme del RLI per a 155 espècies (67% de les espècies nidificants a Catalunya) per al 2002 i 2012. Aquest índex va mostrar una millora del 4% en aquest període. A més, i com a procediment alternatiu, es van re-avaluar els estatus 2002 amb criteris i dades actualitzades i es va aplicar el mateix algoritme per a calcular un segon índex, anomenat re-RLI, per a 232 espècies (totes les espècies nidificants). Aquest segon índex també va millorar (5%) durant aquesta dècada. Aquests resultats suggereixen una millora general en l’estat de conservació dels ocells nidificants a Catalunya en els darrers 10 anys.

(Veure informe original en català)

Text complet

ESPAÑOL

Título: Cambios en el estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña (NE península Ibérica) en el periodo 2002-2012

Autores: Sergi Herrando, Marc Anton
E-mail: ornitologia[at]ornitologia.org
Resumen: La primera evaluación del estatus de conservación de las aves reproductoras de Cataluña se llevó a cabo en el año 2002 a partir de la situación que mostraban las poblaciones de las especies en aquel momento y de los cambios ocurridos desde los años 80 del último siglo. Recientemente, se ha hecho una actualización del estado de conservación de las aves para el periodo 2002-2012. Debido a que ambas evaluaciones se han realizado siguiendo los criterios de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), nos ha sido posible el estudio del cambio de estatus aplicando el Índice de Lista Roja (RLI), el indicador recomendado por este organismo internacional para determinar los cambios en el estatus de conservación. Un factor clave de esta metodología es distinguir los cambios reales de aquellos artefactuales asociados a cambios en el grado de conocimiento de las especies o modificaciones en los criterios de evaluación. Una vez esto se tuvo en consideración, se aplicó el algoritmo del RLI para un 155 especies (67% de las especies reproductoras en Cataluña) para el 2002 y 2012. Este índice mostró una mejora del 4% en este periodo de 10 años. Además, y como procedimiento alternativo, se re-evaluaron los estatus 2002 con criterios y datos actualizados y se aplicó el mismo algoritmo para calcular un segundo índice, llamado re-RLI, para 232 especies (todas las especies reproductoras). Este segundo índice también mejoró (5%) durante esta década. Estos resultados sugieren una mejora general en el estado de conservación de las aves reproductoras en Cataluña en los últimos 10 años.

Texto completo

                         Marc Anton                   Sergi Herrando

 

Read more...