Males remain in the north

Photo by Pedro Trejo

Wintering Chiffchaffs in Txingudi (Euskadi) had longer wings than those individuals captured during spring and autumn migration. This morphological difference supports the idea of a biased sex-ratio towards males in the north of the Iberian Peninsula.

Title: Spatio-temporal segregation by sex of Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) during the non-breeding period in Northern Iberia

Authors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: With the aim of contributing to understand the sex-dependent spatio-temporal segregation of Chiffchaffs across their wintering range, we analysed data obtained at a ringing station from Northern Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) in order to test to what extent the sex composition in Northern Iberia vary significantly from the female-biased ratios detected in other regions further south in Iberia. Sampling period lasted eight months from Sep to Mar/Apr of the next year starting in Sep 2003 up to Mar 2010. Wing length was longer in winter than in autumn and spring migrations, indicating that males were proportionally more abundant during the winter. In contrast, wing length did not differ between the capture habitats, so the sex ratio composition did not depend on this factor. Mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn and thereafter recaptured once or more (either in autumn or afterwards; 59.3 ± 0.7 mm) differed from the mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn which were never recaptured (57.5 ± 0.2 mm), thus suggesting that males were more likely to use the area than females. Although we did not estimate the sex ratios directly, we obtained a mean wing length in winter >59 mm. This mean is only slightly lower than males’ mean wing length observed in France during the winter, and noticeably longer than the mean values reported for females overall. Thus, our data are in agreement with the idea that the population of Chiffchaffs during the winter at our zone was biased to males, which is structurally closer to France than to regions situated further south. Therefore, Northern Iberia is likely to constitute the southern edge of the range where males are clearly more abundant than females in winter.

CATALÀ

Títol: Segregació espai-temporal per sexes en el Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) durant el període no reproductor al nord d’Iberia

Autors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resum: Amb l’objectiu d'entendre la segregació espai-temporal depenent de sexe en el Mosquiter Comú fora de l’època no reproductora, es van analitzar les dades obtingudes en una estació d’anellament del nord d’Iberia (Txingudi, Guipúscoa) per tal de comprovar en quina mesura la proporció de sexes al nord d’Iberia varia significativament respecte a les proporcions esbiaixades de femelles detectades en altres zones del sud de la Península Ibèrica. El període de mostreig va durar vuit mesos de setembre a març/abril de l’any següent, començant el setembre de 2003 fins al març de 2010. La longitud de l’ala va ser major a l’hivern que durant la migració de tardor i primavera, el que indicaria que els mascles van ser proporcionalment més abundants durant l’hivern. Per contra, la longitud de l’ala no va diferir entre els hàbitats de captura, de manera que la proporció de sexes no va dependre d’aquest factor. La longitud de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i recapturats després una o més vegades (ja sigui a la tardor o més tard; 59,3 ± 0,7 mm) va diferir significativament de la longitud mitja de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i que mai van ser recapturats (57,5 ± 0,2 mm), el que suggereix que els mascles van ser més propensos a assentar-se en la zona que les femelles. Encara que no hem calculat la proporció de sexes directament, hem obtingut una longitud alar mitja a l’hivern > 59 mm. Aquesta mitja és només lleugerament inferior a la longitud de l’ala dels mascles observats a França durant l’hivern, i notablement més gran que els valors mitjans publicats per les femelles en conjunt. Per tant, les nostres dades estan d’acord amb la hipòtesi que la població dels Mosquiters Comuns durant l’hivern a la nostra zona d’estudi està esbiaixada cap als mascles, ja que estructuralment la nostra població és més propera a les de França que a les de regions ibèriques situades més al sud. Per tant, el nord d’Iberia potser constitueix el límit sud del rang de distribució on els mascles són més abundants que les femelles a l’hivern.

ESPAÑOL

Título: Segregación espacio-temporal por sexos en el Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) durante el periodo no reproductor en el norte de Iberia

Autores: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez

e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resumen: Con el objetivo de entender la segregación espacio-temporal dependiente de sexo en el Mosquitero Común fuera de la época reproductora, se analizaron los datos obtenidos en una estación de anillamiento del norte de Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) con el fin de comprobar en qué medida la proporción de sexos en el norte de Iberia varía significativamente respecto a las proporciones sesgadas de hembras detectadas en otras zonas del sur de la Península Ibérica. El periodo de muestreo duró ocho meses de septiembre a marzo/abril del año siguiente, empezando en septiembre de 2003 hasta marzo de 2010. La longitud del ala fue mayor en invierno que durante la migración de otoño y primavera, lo que indicaría que los machos fueron proporcionalmente más abundantes durante el invierno. Por el contrario, la longitud del ala no difirió entre los hábitats de captura, por lo que la proporción de sexos no dependió de este factor. La longitud del ala de los mosquiteros capturados en otoño y recapturados después una o más veces (ya sea en otoño o más tarde; 59,3 ± 0,7 mm) difirió significativamente de la longitud media del ala de los Mosquiteros capturados en otoño y que nunca fueron recapturados (57,5 ± 0,2 mm), lo que sugiere que los machos fueron más propensos a asentarse en la zona que las hembras. Aunque no calculamos la proporción de sexos directamente, hemos obtenido una longitud alar promedio en invierno > 59 mm. Este promedio es sólo ligeramente inferior al observado en machos en Francia durante el invierno, y notablemente mayor que los valores medios publicados para las hembras en conjunto. Por lo tanto, nuestros datos están de acuerdo con la hipótesis de que la población de Mosquiteros Comunes durante el invierno en nuestra zona de estudio está sesgada hacia los machos, ya que estructuralmente nuestra población es más cercana a las de Francia que a las de regiones ibéricas situadas más al sur. Por lo tanto, el norte de Iberia quizás constituya el límite sur del rango de distribución en donde los machos son más abundantes que las hembras en invierno.

Read more...

Sexing Dippers from Guipuzkoa



Photo by Claude Ruchet

Dipper males and females are indistinguishable, but their biometry may help us to determine their sex.

 

Title: Using biometrics to sex White-throated Dippers Cinclus cinclus in Gipuzkoa

Authors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Abstract: Gipuzkoa (N Spain) is a region with a good White-throated Dipper Cinclus cinclus population, although its biometrics has been never studied. The aims of this article are: (1) to describe the biometrics, (2) to obtain a useful function to accurately sex the individuals, and (3) to evaluate the accuracy of the formulas provided for other areas in the population of Gipuzkoa. Overall, we obtained results similar than those reported in similar studies: males were larger than females, and wing length was one of the most useful variables to sex individuals. Our formulas allowed us to sex correctly the 97% of our sample [First-year birds: D1 = 0,52(wing length) – 2,24(index C2) – 44,12; if D1 > 0,40 a bird is a male, and if D1 < 0,40, a bird is a female; adult birds: D2 = 0,54(wing length) – 48,17; if D2 > 0,48 a bird is a male, and if D2 < 0,48, a bird is a female]. This equation was much better than the formulas provided in similar studies carried out in other areas. Finally, we compared the biometry of the Gipuzkoa population with other populations from Iberia, other parts of Europa and Africa.

CATALÀ

Títol: Sexat de Merles d’Aigua Cinclus cinclus a Guipuzkoa a partir de la seva biometria

Autors: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga

*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resum: Guipuzkoa és un territori on la Merla d’Aigua Cinclus cinclus és una espècie comuna. Malgrat això, la biometria de la seva població no s’ha descrit fins al moment. Els objectius d’aquest article són: (1) descriure la biometria, (2) desenvolupar una fórmula que permeti determinar el sexe, i (3) avaluar la utilitat de l’equació proporcionada per d’altres estudis per determinar el sexe de l’espècie en les poblacions de Gipuzkoa. En conjunt, s’han obtingut resultats similars als de treballs previs amb d’altres poblacions: els mascles són més grans que les femelles i la longitud alar és una de les variables amb més pes a l’hora de classificar el sexe d’un exemplar. L’índex C2 també va tenir un pes significatiu a l’hora de classificar el sexe. L’equació obtinguda a partir d’un anàlisi discriminant va permetre classificar correctament el sexe del 97% de la mostra [Joves: D1 = 0,52 (longitud alar ) - 2,24 (índex C2) - 44,12; si D1 > 0,40 l’exemplar seria un mascle, mentre que si D1 < 0,40 seria una femella; Adults: D2 = 0,54 (longitud alar) - 48,17; si D2 > 0,48 mascle i si D2 < 0,48 femella]. Ambdues fórmules van ser millors que qualsevol de les que s’han obtingut per a d’altres zones d’Espanya. Finalment, la comparació de la biometria de la població estudiada va oferir diferències amb altres poblacions, tant ibèriques com d’altres zones d’Europa i el nord d’Àfrica.

ESPAÑOL

Título: Sexado de Mirlos Acuáticos Cinclus cinclus en Gipuzkoa a partir de la biometría
Autores: Aritz Arzak, José I. Jauregi, Javier Goikoetxea, Jose M. Sánchez, Iñaki Aranguren, Juan Arizaga
*E-mail: aritzarzak [at] gmail.com

Resumen: Gipuzkoa es un territorio donde el Mirlo Acuático Cinclus cinclus es común. Sin embargo, la biometría de su población no ha sido descrita hasta el momento. Los objetivos del presente artículo son: (1) describir la biometría, (2) desarrollar una fórmula que permita determinar el sexo y (3) evaluar la utilidad de la ecuación proporcionada en otros estudios para determinar el sexo de la especie en el territorio de Gipuzkoa. En conjunto, se han obtenido resultados similares a los de trabajos previos con otras poblaciones: los machos son más grandes que las hembras y la longitud alar es una de las variables con más peso a la hora de clasificar el sexo de un ejemplar. El índice C2, no obstante, también tuvo un peso significativo a la hora de clasificar el sexo. La ecuación obtenida a partir de un análisis discriminante permitió clasificar correctamente el sexo del 97% de la muestra [Jóvenes: D1 = 0,52(longitud alar) – 2,24(índice C2) – 44,12; si D1 > 0,40 el ejemplar sería un macho, y si D < 0,40, una hembra; Adultos: D2 = 0,54(longitud alar) – 48,17; si D2 > 0,48 el ejemplar sería un macho, y si D2 < 0,48, una hembra]. Ambas fórmulas fueron mejores que cualquiera de las que se han obtenido para otras zonas de España. Finalmente, la comparación de la biometría de la población estudiada arrojó diferencias con otras poblaciones, tanto ibéricas como de otras zonas de Europa y el norte de África.

Read more...

Best individuals moult more feathers

 

Photo by the authors

An study with juvenile wintering Chiffchaffs in the Mediterranean region shows how moult extension is related to individual phenotypic quality

Title: Extension of post-juvenile moult in wintering Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita is related to indices of individual quality
Authors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com

Abstract: Inter-individual differences in the extent of post-juvenile moult of migratory birds are usually attributed to energetic or time constraints related to different geographic origins. In addition to these factors, recent research has stressed the importance of food availability for the process of moult and the migratory strategy of individuals. Consequently, individual quality and foraging ability would account for both moult extension and body condition. We hypothesized that both variables may be influenced by the same factors and would be correlated in winter. We therefore tested whether the extent of post-juvenile moult was associated with body condition (body mass, muscle and fat scores) and related variables (tarsus and bill length) of forty-six Common Chiffchaff Phylloscopus collybita males wintering in the Mediterranean area. We found no correlation between moult extension and body mass. Nevertheless, Common Chiffchaffs with longer bills and that showed a higher fat score were in better body condition and moulted a larger number of flight feathers. The number of flight and contour feathers moulted increased as the season proceeded, whereas body mass varied on a daily temporal scale. Our results support the idea that individual quality influences post-juvenile moult and winter performance, and suggest that juvenile Common Chiffchaffs with longer bills may display different foraging strategies that lead some individuals to improve their performance.

Full text

 

CATALÀ

Títol: L’extensió de la muda post-juvenil dels mosquiters comuns Phylloscopus collybita hivernants està relacionada amb els índexs de qualitat individual
Autors: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com

Resum: Les diferències entre individus en l’extensió de la muda post-juvenil de les aus migratòries solen atribuir-se a les limitacions energètiques o de temps relacionades amb el diferent origen geogràfic. A més d’aquests factors, estudis recents han destacat la importància de la disponibilitat d’aliment per al procés de la muda i l’estratègia migratòria dels individus. En conseqüència, la qualitat individual i la capacitat de trobar menjar haurien d’estar relacionades amb l'extensió de muda i la condició corporal. En aquest treball plantegem la hipòtesi que ambdues variables poden estar influenciades pels mateixos factors i estarien correlacionades a l'hivern. Vam comprovar si la muda post-juvenil estava associada amb la condició corporal (massa corporal, musculatura i acumulació de greix) i d’altres variables relacionades (tars i bec) en 46 mascles de mosquiter comú Phylloscopus collybita hivernants a la regió mediterrània. No es va trobar una correlació significativa entre l’extensió de la muda i la massa corporal. No obstant això, els mosquiters comuns amb els becs més llargs i que van mostrar una puntuació més alta de greix estaven en millor condició corporal i van mudar un major nombre de plomes de vol. El nombre de plomes de vol i de cobertores del cos mudades va augmentar a mesura que la temporada avançava, mentre que la massa corporal va variar en una escala temporal diària. Els nostres resultats recolzen la idea que la qualitat individual influeix en la muda post-juvenil i el rendiment a l'hivern, i suggereixen que els mosquiters juvenils amb els becs més llargs poden mostrar diferents estratègies d’alimentació que porten a alguns exemplars a millorar el seu estat físic.

Text complet

ESPAÑOL

Título: La extensión de la muda post-juvenil de los mosquiteros comunes Phylloscopus collybita invernantes está relacionada con los índices de calidad individual
Autores: Emilio Pagani-Núñez, Sergio Hernández-Gómez
*E-mail: emipanu[at]gmail.com

Resumen: Las diferencias entre individuos en la extensión de la muda post-juvenil de las aves migratorias suelen atribuirse a las limitaciones energéticas o de tiempo relacionadas con el diferente origen geográfico. Además de estos factores, estudios recientes ha destacado la importancia de la disponibilidad de alimento para el proceso de la muda y la estrategia migratoria de los individuos. En consecuencia, la calidad individual y la capacidad de encontrar comida estarían muy relacionadas con la extensión de la muda y la condición corporal. En este trabajo planteamos la hipótesis de que ambas variables pueden estar influenciadas por los mismos factores y estarían correlacionadas en invierno. Comprobamos si la extensión de la muda post-juvenil se asoció con la condición corporal (masa corporal, musculatura y acumulación de grasa) y otras variables relacionadas (tarso y pico) en 46 mosquiteros comunes Phylloscopus collybita machos invernantes de la región mediterránea. No se encontró una correlación significativa entre la extensión de la muda y la masa corporal. Sin embargo, los mosquiteros comunes con picos más largos y puntuación de grasa más alta estaban en mejor condición corporal y mudaron un mayor número de plumas de vuelo. El número de plumas de vuelo y de coberteras del cuerpo mudadas aumentó a medida que el invierno avanzó, mientras que la masa corporal varió principalmente a una escala temporal diaria. Nuestros resultados apoyan la idea de que la calidad individual influye en la muda post-juvenil y rendimiento durante el invierno, y sugieren que los mosquiteros juveniles con los picos más largos pueden mostrar diferentes estrategias de alimentación que llevan a algunos ejemplares a mejorar su condición física.

Texto completo

 

                                                                     Emilio Pagani                 Sergio Hernández

Read more...

Biometric discriminant analysis for sexing passerines



Photo by Santi Guallar


Using discriminant function with biometric measurements allows sexing 100% of Cetti's warblers and >85% of wrens, adult robins, fan-tailed warblers, melodious warblers, and coal tits









Title: Use of discriminant analyses in the sex determination of passerine species breeding in a western Mediterranean area
Authors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero
E-mail: atles [at] ornitologia.org

Abstract: Sex is a fundamental parameter in many ringing-based studies on bird populations. More than 50% of the passerine species occurring in the Western Palearctic are monochromatic and are not regularly sexed in the protocols of ringing schemes. We present discriminant functions for determining the sex of 25 passerine species that breed in Catalonia (northeast Iberia), based on the sample of individuals that presented cloacal protuberance or incubation patch. For several species including the Wren, the Robin (only adults), the Fan-tailed Warbler, the Melodious Warbler, and the Coal Tit these functions yield an acceptable percentage of classification (> 85%). Additionally, the Cetti’s Warbler can be correctly sexed in 100% of the cases. Comparison between wing chord data from Catalonia, the Netherlands and Seville province (south-western Spain) indicates that the discriminant functions that we present have local applicability, although they can be adopted in other areas of the Mediterranean region. Discriminant functions can be employed in monitoring schemes for those species for which they yield acceptable discriminant power as a cheap and fast method to sex monochromatic species.

Full text

 

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Utilització d’anàlisis discriminants en la determinació del sexe en espècies de passeriformes nidificants en una àrea de la Mediterrània occidental

Autors: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero

E-mail: atles [at] ornitologia.org

Resum: El sexe és un paràmetre fonamental en molts estudis de poblacions d’ocells basats en l’anellament. Tanmateix, més del 50% dels passeriformes que es troben al Paleàrtic occidental son monocromàtics i romanen sense sexar en els protocols dels projectes de monitoratge. Aquest estudi presenta funcions discriminants per a 25 espècies de passeriformes que nidifiquen a Catalunya, a partir de la mostra d’individus amb protuberància cloacal o placa incubatriu. Per al Cargolet, el Pit-roig (només adults), el Trist, la Bosqueta Vulgar i la Mallerenga Petita les funcions van donar percentatges de classificació acceptables (> 85%), mentre que la del Rossinyol Bord permet sexar correctament el 100% dels casos. La comparació de mesures de la corda de l’ala entre individus de Catalunya, els Països Baixos i Sevilla indica que les funcions discriminants que presentem tenen una aplicabilitat local, tot i que algunes d’elles poden ser adoptades en altres àrees de la regió mediterrània. Les funcions discriminants es podrien emprar en programes de seguiment per a aquelles espècies per a les quals donin percentatges de classificació acceptables com a mètode ràpid i econòmic per sexar espècies monocromàtiques.

Text complet

 

 

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Utilización de análisis discriminantes en la determinación del sexo en especies de paseriformes nidificantes en un área del Mediterráneo occidental

Autores: Santi Guallar, Javier Quesada, Gabriel Gargallo, Sergi Herrando, José María Romero

E-mail: atles [at] ornitologia.org

Resumen: El sexo es un parámetro fundamental en muchos estudios de poblaciones de aves basados en anillamiento. Sin embargo, más del 50% de los paseriformes que se encuentran en el Paleártico occidental son monocromáticos y no se sexan en los protocolos de los proyectos de monitoreo. Presentamos funciones discriminantes para 25 especies de paseriformes que nidifican en Cataluña, a partir de la muestra de individuos con protuberancia cloacal o placa incubatriz. Para el Chochín, el Petirrojo (sólo adultos), el Buitrón, el Zarcero Común y el Carbonero Garrapinos las funciones proporcionaron porcentajes de clasificación aceptables (> 85%), mientras que la del Ruiseñor Bastardo permite sexar correctamente el 100% de casos. La comparación de medidas de la cuerda del ala entre individuos de Cataluña, los Países Bajos y Sevilla indica que las funciones discriminantes que aquí se presentan tienen una aplicabilidad local aunque pueden ser adoptadas en otras áreas de la región mediterránea. Las funciones discriminantes se podrían emplear en programas de seguimiento para aquellas especies para las que proporcionen porcentajes de clasificación aceptables como método rápido y económico para sexar especies monocromáticas.

Texto completo

The authors (in order)

 

Read more...