Showing posts with label long-term. Show all posts
Showing posts with label long-term. Show all posts

Los buitres de Gipuzkoa al alza

21 November 2016

Las poblaciones reproductoras de Buitres Leonados y Alimoches han aumentado a lo largo de las últimas dos décadas en Gipuzkoa. Éstas son excelentes noticias, pero no podemos bajar la guardia y debemos seguir haciendo esfuerzos para garantizar su conservación.










 
Título: Distribución, tendencia poblacional y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Neophron percnopterus en Gipuzkoa
Autores: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resumen: El objetivo de este artículo es actualizar el conocimiento sobre la distribución, tamaño y evolución de la población y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Común Neophron percnopterus en Gipuzkoa. La población de Buitre Leonado y Alimoche en Gipuzkoa se ha incrementado significativamente durante el periodo de estudio (1999-2016). Así, se ha pasado de 49 a 240 parejas detectadas durante el censo de 2016 para el Buitre y de 6 a 12 para el Alimoche. Asociado al crecimiento poblacional también se observa cierta expansión geográfica en las dos especies. En cuanto a parámetros reproductivos, observamos cierta estabilidad durante el periodo de estudio, con una productividad de 0,62 pollos/pareja que inicia la reproducción para el Buitre Leonado, y 0,86 para el Alimoche. En consecuencia, puede concluirse que las dos poblaciones presentan una tendencia favorable, si bien la situación de ambas especies es aún delicada debido al bajo número de efectivos.




Title: Distribution, population trend and reproductive parameters of the Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa
Authors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Abstract: The aim of the present article is to update our knowledge on the population distribution, size and trend and the breeding parameters of Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa. The population of both species has increased significantly during the period 1999-2016. Thus, it passed from 49 to 240 breeding pairs found in 2016 for the Griffon Vulture, and from 6 to 12 for the Egyptian Vulture. In parallel, we also observed an increase in the geographic distribution range. Breeding parameters tended to be stable, with a mean productivity of 0.62 chicks/pair starting to incubate for the Griffon Vulture, and 0.86 chicks/pair for the Egyptian Vulture. Therefore, it can be concluded that both populations showed favorable trends, but the situation is still delicate owing the small population sizes.



 
 
Títol: Distribució, tendència poblacional i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa
Autors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resum: L’objectiu d'aquest article és actualitzar el coneixement sobre la distribució, mida i evolució de la població i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa. Les poblacions d’ambdues especiesvan augmentar significativament entre 1999 i 2016. Així, s’ha passat de 49 a 240 parelles en el Voltor Comú, i de 6 a 12 en l’Aufrany. Associat al creixement poblacional també s’observà certa expansió geogràfica en les dues espècies. Pel que fa als paràmetres reproductius, observem certa estabilitat durant el període d’estudi, amb una productivitat de 0,62 polls/parella que inicia la reproducció per al Voltor Comú, i 0,86 per l’Aufrany. En conseqüència, es pot concloure que les dues poblacions presenten una tendència favorable, si bé la situació de les dues espècies és encara delicada a causa del baix nombre d’efectius.
 
 
 
 
 

Read more...

Cuckoos vs Magpies: The never ending war

18 October 2015


Photo by Jesús Porras
Great Spotted Cuckoos and Magpies are involved in an arms' race. Each new parasitism tactic of Cuckoos is counteracted by a new defense of Magpies. A long-term study with marked individuals provides new and exciting findings about this coevolution.




Title: Ecology and evolution of brood parasite-host interactions: a longitudinal study with marked individuals
Authors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Abstract: Avian brood parasites and their hosts provide an ideal system for the study of coevolution. The study system made up by Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) and their Magpie (Pica pica) host has provided strong support for an effect of brood parasitism on the reproductive success of hosts and the evolution of host defensive mechanisms counteracting the negative effects of parasitism. However, long-term studies with marked animals addressing issues related to patterns of host use by parasites and defense mechanisms in hosts are very scarce. Here, we review questions related to the evolution of defensive mechanisms against parasitism and patterns of parasitism in a population of Magpies and Great Spotted Cuckoos using cross-sectional and longitudinal studies. Our results showed the importance of performing long-term studies through the life of an individual for characterizing patterns of parasitism and the expression of phenotypic traits and defensive behavior at the population level. Our findings urge for considering that brood parasitism can be structured within host populations, and the possible influence of abiotic factors beyond the interaction as potential aspects determining the coevolutionary dynamics of parasite-host interactions. Also, we demonstrated that ontogeny may play a fundamental role in the expression of host defenses. Summing up, consideration of structured parasitism, climatic influence and ontogeny, whose importance can only be qualified by performing individual-based, long-term studies, provides intriguing and deeper perspectives for the understanding of the ecology and evolution of avian brood parasites and their hosts.


CATALÀ

Títol: Ecologia i evolució de les interaccions paràsit de cria- hoste: un estudi longitudinal amb individus marcats
Autors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Resum: Les interaccions entre els paràsits de cria i els seus hostes proporcionen un sistema ideal per a l'estudi de la coevolució, i en concret el sistema que formen el Cucut Reial (Clamator glandarius) i el seu principal hoste, la Garsa (Pica pica), ha proporcionat evidències robustes sobre l'efecte del parasitisme de cria en l'èxit reproductor de l'hoste i l'evolució de mecanismes de defensa en l'hoste que contraresten aquest efecte. No obstant això, són molt escassos els estudis a llarg termini que abordin aspectes relacionats amb els patrons d'ús dels hostes per part dels paràsits, i els mecanismes de defensa des de la perspectiva individual de l'hoste. En aquest treball s'utilitza en sistema Cucut-Garsa per abordar aquestes qüestions, mitjançant estudis poblacionals i longitudinals.
Els resultats mostren la importància de l'estudi dels patrons de parasitisme, expressió dels trets fenotípics i dels comportaments defensius al llarg dels anys i de la vida de l'individu. Els resultats també suggereixen la necessitat de considerar l'estructuració del parasitisme dins de les poblacions i la influència de factors abiòtics aliens a la interacció com a aspectes que podrien determinar la dinàmica coevolutiva de la interacció. Tanmateix, els resultats suggereixen que l'ontogènia pot jugar un paper molt rellevant en l'expressió de les defenses. La consideració d'aquests aspectes (és a dir, parasitisme estructurat, clima i ontogènia), ofereixen noves perspectives per a la comprensió de les dinàmiques ecològiques i evolutives entre els paràsits de cria i els seus hostes en les aus.


ESPAÑOL

Título: Ecología y evolución de las interacciones parásito de cría- hospedador: un estudio longitudinal con individuos marcados
Autores: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es
Resumen: Las interacciones entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores proporcionan un sistema ideal para el estudio de la coevolución y en concreto el sistema que forman el críalo europeo (Clamator glandarius) y su principal hospedador, la urraca (Pica pica), ha proporcionado evidencias robustas sobre el efecto del parasitismo de cría en el éxito reproductivo del hospedador y la evolución de mecanismos de defensa en el hospedador que contrarrestan estos efectos. Sin embargo, son muy escasos los estudios a largo plazo que aborden aspectos relacionados con los patrones de uso de los hospedadores por los parásitos, y los mecanismos de defensa desde la perspectiva individual del hospedador. En este trabajo se utiliza en sistema críalo-urraca para abordar estas cuestiones, mediante estudios poblacionales y longitudinales.
Los resultados muestran la importancia del estudio de los patrones de parasitismo, expresión de los rasgos fenotípicos y de los comportamientos defensivos a lo largo de los años y de la vida del individuo. Los hallazgos encontrados sugieren la necesidad de considerar la estructuración del parasitismo dentro de las poblaciones y la influencia de factores abióticos ajenos a la interacción como aspectos que podrían determinar la dinámica coevolutiva de la interacción. Asimismo, los resultados sugieren que la ontogenia puede jugar un papel muy relevante en la expresión de las defensas. La consideración de estos aspectos (i.e., parasitismo estructurado, clima y ontogenia), ofrecen novedosas perspectivas para el entendimiento de las dinámicas ecológicas y evolutivas entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores.




Merche got her PhD degree at the University of Granada in 2014







Read more...

Differential migration

06 October 2015


Photo by Jari Peltomäki
Long term research on raptor migration in the Garrotxa demostrated that young Honey Buzzards migrate later than their parents, but this delay varied among years.












Title: A long-term study on the differential timing of postnuptial migration between age classes of the Honey Buzzard Pernis apivorus in the NE of the Iberian Peninsula
Authors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Abstract: In some raptors, adults migrate before juvenile birds during the postnuptial migration. This well-known phenomenon is a case of differential migration, but there are not overly long-term studies in the Honey Buzzard Pernis apivorus. Between 2003 and 2012, the postnuptial migration of this species on its flyway over the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), NE of the Iberian Peninsula, was studied in order to determine differences in the timing of passage between adults and juveniles. The study was conducted by observation of migrant individuals from August 25 until September 25 (32 days), every year with a constant sampling effort between 10:00 and 14:00 h. As found in previous studies, our data showed that adult mean passage date was approximately two weeks earlier than the juvenile passage date, being this difference statistically significant in all the studied years and ranging between 11 and 17 days.


CATALÀ

Títol: Estudi a llarg termini de les diferències temporals entre classes d’edat en la migració postnupcial de l’Aligot Vesper Pernis apivorus al NE de la península Ibèrica
Autors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Resum: En algunes rapinyaires els adults migren abans que els juvenils durant la migració postnupcial. Aquest fenomen, que és un tipus de migració diferencial, és ben conegut però no existeixen massa estudis a llarg termini per a l'Aligot Vesper. Durant el període 2003-2012, es va estudiar la migració postnupcial d'aquesta espècie al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, nord-est de la península Ibèrica, amb la finalitat d’establir les diferències temporals entre el pas d'adults i de juvenils. L'estudi es va dur a terme mitjançant l’observació directa dels individus entre el 25 d'agost i el 25 de setembre (32 dies), cada any amb un esforç de mostreig constant entre les 10:00 i les 14:00 h. Vam trobar que la data mitja de pas dels adults va precedir aproximadament en dues setmanes a la data de pas dels juvenils, de manera similar a estudis previs, essent aquesta diferència estadísticament significativa en tots els anys estudiats, tot i que va oscil·lar entre 11 i 17 dies.


ESPAÑOL

Título: Estudio a largo plazo de las diferencias temporales entre clases de edad en la migración postnupcial del Abejero europeo Pernis apivorus en el NE de la península Ibérica
Autores: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com
Resumen: En algunas rapaces los adultos migran antes que los juveniles durante la migración postnupcial. Este fenómeno, que es un tipo de migración diferencial, es bien conocido pero no existen demasiados estudios a largo plazo para el Abejero Europeo. Durante el período 2003-2012, se estudió la migración postnupcial de esta especie a su paso por el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, noreste de la península Ibérica, con la finalidad de establecer las diferencias temporales entre el paso de adultos y de juveniles. El estudio se llevó a cabo por observación directa de los individuos entre el 25 de agosto y el 25 de septiembre (32 días), cada año con un esfuerzo de muestreo constante entre las 10:00 y las 14:00 h. Encontramos que la fecha media de paso migratorio de los adultos precedió aproximadamente en dos semanas a la fecha de paso de los juveniles, de manera similar a estudios previos, siendo la diferencia estadísticamente significativa en todos los años estudiados, si bien osciló entre 11 y 17 días.




Fran & Ruth







Read more...

Our forgotten neighbors

26 May 2014

 
Photo by Roger Sala Queralt
Many birds live with us in our cities, but we usually pay little attention to them. Here, a 15-year study in the urban parks of Valencia shows that open-habitat species are declining, while those from woodlands are incresing.










Title: Population trends of breeding and wintering birds in urban parks: a 15 years study (1998-2013) in Valencia, Spain
Author: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Abstract: Long-term dynamics of bird populations are rarely addressed in the ecological research carried out in urban areas. The objective of this study is to document long-term bird population trends in urban parks, and to explore some of the processes behind the observed patterns. Birds were censused monthly in 22 public urban parks in Valencia (Spain) from 1998 to 2013. Additionally, habitat structure of urban parks was investigated in 1999 and 2011. Population trends were calculated for ten breeding and seven wintering species. Five breeding species significantly declined (especially the House Sparrow Passer domesticus) and three species increased; three wintering species declined (e.g. Black Redstart Phoenicuros ochruros) and two species increased. Overall, populations of woodland bird increased or remained stable whereas populations of species confined to open habitats decreased. These population trends were only slightly connected to temporal changes in park features. Landscape scale changes, like the gradual increase of the number and total area of urban parks, together with the loss of 20 % of wasteland and farmland in the outskirts of the city, are suggested as the main drivers of the observed population changes. Additionally, bird population trends in urban parks overall coincided with trends occurring at large spatial levels (Spain and Catalonia). These results give some support to the idea that population dynamics in urban settings are influenced by factors occurring at different spatial scales. Therefore, in order to enhance urban biodiversity management of urban areas should pay attention both to patch and landscape processes.
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: Tendències poblacionals de les aus reproductores i hivernants als parcs urbans: un estudi al llarg de 15 anys (1998-2103) a València, Espanya
Autor: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Resum: Les dinàmiques a llarg termini de les poblacions d’aus constitueixen un tema rarament tractat en estudis ecològics de zones urbanes. L’objectiu d’aquest estudi és documentar les tendències poblacionals de les aus als parcs urbans i identificar alguns del processos que produeixen els patrons observats. Des de 1998 fins a 2013 les aus foren censades mensualment en 22 parcs urbans públics de València (Espanya). A més, l’estructura de l’hàbitat als parcs urbans fou obtinguda al 1999 i al 2011. De les deu espècies reproductores, de les quals fou possible obtenir tendències poblacionals, cinc mostraren una disminució dels seus efectius, sent el cas del Pardal Comú Passer domesticus especialment notable. De la mateixa manera, de set espècies hivernants (per exemple la Cotxa Fumada Phoenicuros ochruros), tres mostraren davallades. En conjunt, les espècies lligades a ambients forestals van incrementar o romandre estables alhora que les espècies pròpies d’ambients oberts van disminuir. A l’escala dels parcs, aquestes tendències poblacionals van ocórrer en paral·lel a lleugers canvis en les característiques del parcs. A l’escala del paisatge, la pèrdua d’un 20 % de solars i conreus a les rodalies de la ciutat i un increment concomitant de la superfície de parcs urbans probablement influïren als patrons observats. Addicionalment, les tendències poblacionals registrades als parcs coincideixen en línies generals amb les tendències observades en àmbits geogràfics més amplis (Espanya i Catalunya). Aquests resultats donen suport a la idea que les dinàmiques poblacionals de les aus hivernants i reproductores a les àrees urbanes estan influïdes per factors que operen a diferents escales espacials. Per la qual cosa, a fi i efecte d’augmentar la biodiversitat urbana, la gestió de les zones urbanes hauria de tenir en compte processos que operen tant a les parcel·les d’hàbitat com al paisatge que les envolta.
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Tendencias poblacionales de las aves invernantes y reproductoras de los parques urbanos: un estudio a lo largo de 15 años (199-2013) en Valencia, España
Autor: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Resumen: Las dinámicas a largo plazo de las poblaciones de aves constituyen un tema pocas veces abordado en las investigaciones ecológicas realizadas en las áreas urbanas. El objetivo de este estudio es documentar las tendencias poblacionales de las aves en parques urbanos e identificar alguno se los procesos que dan lugar a los patrones observados. Entre 1998 y 2013 las aves fueron censadas mensualmente en 22 parques urbanos públicos de la ciudad de Valencia (España). Además, la estructura del hábitat en los parques urbanos se obtuvo en 1999 y 2011. De las diez especies reproductoras, de las cuales fue posible obtener las tendencias poblacionales, cinco disminuyeron (en especial el Gorrión Común Passer domesticus); similarmente, de las siete especies invernantes (por ejemplo, el Colirrojo Tizón Phoenicurus ochruros) tres decrecieron. En conjunto, las especies ligadas a medios forestales aumentaron o permanecieron estables, mientras que las propias de espacios abiertos disminuyeron. A la escala del parque, estos resultados coincidieron con pequeños cambios en la estructura del hábitat; a escala del paisaje, se dieron en paralelo a la pérdida de un 20 % de superficie de solares y cultivos en la periferia y a un aumento concomitante de la superficie de parques urbanos, factores que probablemente influyeron en los patrones observados. Adicionalmente, las tendencias poblacionales registradas en los parques coincidieron en líneas generales con las observadas en ámbitos territoriales amplios (Cataluña y España). Estos resultados apoyan la idea de que las dinámicas poblacionales de las aves reproductoras e invernantes en las áreas urbanas están influidas por factores que operan en diferentes niveles espaciales. Por tanto, con el fin de aumentar la biodiversidad urbana, la gestión de las áreas urbanas debería tener en cuenta los procesos que operan tanto en las parcelas de hábitat como en el paisaje que les rodea.


 

Read more...

Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!

11 November 2009



Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.



Photo by Juan Arizaga




Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
 
Full text
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio
Autores: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.
 
Texto completo

 


Juan, Aitor & Asier

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP