Caution! I am not old

Photo by Marc Illa

Ageing of Common Chiffchaffs is challenging, which can be even more difficult due to juvenile birds with exceptionally extensive moults. You need to assess all wing feathers!

Title: Unusual postjuvenile moult extension in Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita

Authors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat

Abstract: First year Common Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) undergo a partial post-juvenile moult, which shows marked variability in its extension. In a set of 309 individuals trapped during the autumn migration of 2013 and 2014 in central Catalonia (NE Iberia), two juveniles were found with an unusually very extensive moult including a few primary coverts. Moult pattern was symmetric in both cases, suggesting that feathers’ replacement was not accidental. This exceptional moult extent in juveniles must be taken into account when ageing this species.

CATALÀ

Títol: Extensió inusual de la muda postjuvenil en el mosquiter comú Phylloscopus collybita

Autors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat

Resum: Els joves de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) fan una muda postjuvenil parcial, que és molt variable en la seva extensió. Després d’examinar 309 individus durant la migració de tardor a la Catalunya Central, dos ocells tenien algunes cobertores primàries mudades simètricament a les dues ales, fet que fa molt poc probable una pèrdua accidental. Tots dos tenien, a més, mudes extenses. És fonamental conèixer aquests casos excepcionals per millorar la datació de la espècie.

ESPAÑOL

Título: Extensión inusual de la muda postjuvenil en el Mosquitero común Phylloscopus collybita
Autores: Marc Illa

*E-mail: marc [at] illa.cat

Resumen: Los jóvenes de Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) hacen una muda postjuvenil parcial que es muy variable en extensión. Después de examinar 309 individuos durante el paso otoñal en una localidad del centro de Catalunya, dos ejemplares mostraron algunas cobertoras primarias mudadas simétricamente en las dos alas, hecho que hace poco probable que se trate de una pérdida accidental. Estos dos casos de mudas tan extensas son relevantes y se deben tenerse en cuenta para una correcta datación de la especie.

Marc Illa

Read more...

Spoonbills migrating over Euskadi

Photo by Frans Vandewalle

Spoonbills occur in low numbers in the Basque wetlands during the autumn migration, but these stopover sites can be essential to refuel in their movements between breeding and wintering areas.


















Title: Stopover use by the Eurasian Spoonbill Platalea leucorodia on the Basque coast (northern Iberia)
Authors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: The Eurasian Spoonbill is a species of concern in Europe, so it needs priority from the management and conservation standpoint. The population from the North Sea area migrates across the Atlantic façade of Europe to reach its wintering areas in south-western Iberia or Mauritania. Spoonbills passing through northern Iberia stop over to rest and/or refuel in a number of wetlands situated along its coast. Detailed knowledge on the use of these sites is required for a better understanding of the differential use of all these wetland areas by Spoonbills. Our aim here was to explore and compare the use of the Basque coastal marshes (Txingudi and Urdaibai) by Spoonbills during the autumn migration. We used data collected during autumn migrations in 2012 and 2013 applying a single common survey protocol at three sites: the Orueta Lagoon and the lower marsh at Urdaibai, and Txingudi. Overall, the only and obvious difference between Urdaibai (if we pool the Orueta Lagoon and the Lower Marsh) and Txingudi was that Urdaibai hosted more Spoonbills. Within Urdaibai, however, the site hosting more Spoonbills varied annually. Foraging rates were found to be higher at the Orueta Lagoon in 2012, but the causes explaining this result remain unknown. The proportion of Spoonbills foraging, sleeping/preening or flying within each site varied in relation to tide only at the tide-influenced site (Urdaibai-Lower Marsh; proportionally more Spoonbills were foraging, and less birds were sleeping/preening at low tide). The stopover duration was less than one day for >90% of the birds and it did not differ between sites. More research is needed to know why Txingudi was less used than Urdaibai. Of particular interest is the identification of the possible causes explaining foraging rate variations. 

CATALÀ

Títol: Ús dels aiguamolls de la costa basca (nord d’Ibèria) pel Becplaner Platalea leucorodia durant la migració postnupcial
Autors: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resum: El Becplaner és una espècie amenaçada a Europa, pel que és prioritària des del punt de vista de la gestió i la conservació. La població del Mar del Nord migra a través de la vessant atlàntica d’Europa per arribar a les seves àrees d’hivernada al sud-oest de la Península Ibèrica o Mauritània. Els Becplaners que passen pel nord d’Espanya s’aturen per descansar i/o acumular reserves en els aiguamolls que hi ha al llarg de l’esmentada ruta. El coneixement sobre l’ús d’aquests llocs és fonamental per determinar la seva importància relativa pel Becplaner. L’objectiu d’aquest article és explorar i comparar l’ús que fa el Becplaner de les zones humides que hi ha a la costa basca (Txingudi i Urdaibai) durant el període de pas postnupcial. Amb aquest objectiu es van prendre dades durant el període de pas de 2012 i 2013 mitjançant l’aplicació d’un mètode de cens comú a tres punts de mostreig: la llacuna d’Orueta i els aiguamolls d’Urdaibai i Txingudi. En conjunt, Urdaibai (llacuna d’Orueta i aiguamoll) va acollir més Becplaners que Txingudi. En Urdaibai, tot i això, el nombre de Becplaners va variar entre zones segons l’any. La taxa d’alimentació va ser més alta a la llacuna d’Orueta el 2012. La proporció de Becplaners alimentant-se, descansant o volant va variar segons la marea només en el zona (maresma d’Urdaibai) influenciada per aquest factor (en marea baixa veiem que va augmentar la proporció d’aus alimentant-se i disminuir la d’aus descansant). La durada de les parades en la migració va ser inferior a un dia en >90% dels exemplars i no va variar entre zones. Seria convenient conèixer en detall les causes que expliquen l’ús més marginal de Txingudi per part dels Becplaners.

ESPAÑOL

 
Título: Uso de los humedales de la costa vasca (norte de Ibèria) por la Espátula Euroasiática Platalea leucorodia durante la migración posnupcial
Autores: Juan Arizaga, Rafael Garaita, Héctor González & Maite Laso
*E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resumen: La Espátula Euroasiática es una especie amenazada en Europa, por lo que es prioritaria desde el punto de vista de la gestión y la conservación. La población del Mar del Norte migra a través de la fachada atlántica europea para alcanzar sus áreas de invernada en el suroeste de Iberia o Mauritania. Las Espátulas que pasan por el norte de España se detienen para descansar y/o acumular reservas en los humedales que hay a lo largo de esta ruta. Es fundamental conocer el uso de estos sitios para determinar su importancia relativa para la Espátula. El objetivo de este artículo es explorar y comparar el uso que hace la Espátula de los humedales que hay en la costa vasca (Txingudi y Urdaibai) durante el periodo de paso posnupcial. Para ello se tomaron datos durante el periodo de paso de 2012 y 2013 mediante la aplicación de un método de censo común a tres puntos de muestreo: la laguna de Orueta y la marisma en Urdaibai y Txingudi. En conjunto, Urdaibai (laguna de Orueta y marisma) acogió más Espátulas que Txingudi. En Urdaibai, no obstante, el número de Espátulas varió entre zonas según los años. La tasa de forrajeo fue más alta en la laguna de Orueta en 2012. La proporción de Espátulas alimentándose, descansando o volando varió según la marea sólo en el zona (marisma de Urdaibai) influenciada por este factor (en marea baja aumentó la proporción de aves alimentándose y disminuyó la de aves descansando). La duración de las paradas en  migración fue inferior a un día en >90% de los ejemplares y esto no varió entre zonas. Sería conveniente conocer en detalle las causas que explican el uso más marginal de Txingudi por las Espátulas.

Read more...

Differential migration

Photo by Jari Peltomäki

Long term research on raptor migration in the Garrotxa demostrated that young Honey Buzzards migrate later than their parents, but this delay varied among years.

Title: A long-term study on the differential timing of postnuptial migration between age classes of the Honey Buzzard Pernis apivorus in the NE of the Iberian Peninsula

Authors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Abstract: In some raptors, adults migrate before juvenile birds during the postnuptial migration. This well-known phenomenon is a case of differential migration, but there are not overly long-term studies in the Honey Buzzard Pernis apivorus. Between 2003 and 2012, the postnuptial migration of this species on its flyway over the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), NE of the Iberian Peninsula, was studied in order to determine differences in the timing of passage between adults and juveniles. The study was conducted by observation of migrant individuals from August 25 until September 25 (32 days), every year with a constant sampling effort between 10:00 and 14:00 h. As found in previous studies, our data showed that adult mean passage date was approximately two weeks earlier than the juvenile passage date, being this difference statistically significant in all the studied years and ranging between 11 and 17 days.

CATALÀ

Títol: Estudi a llarg termini de les diferències temporals entre classes d’edat en la migració postnupcial de l’Aligot Vesper Pernis apivorus al NE de la península Ibèrica

Autors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resum: En algunes rapinyaires els adults migren abans que els juvenils durant la migració postnupcial. Aquest fenomen, que és un tipus de migració diferencial, és ben conegut però no existeixen massa estudis a llarg termini per a l'Aligot Vesper. Durant el període 2003-2012, es va estudiar la migració postnupcial d'aquesta espècie al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, nord-est de la península Ibèrica, amb la finalitat d’establir les diferències temporals entre el pas d'adults i de juvenils. L'estudi es va dur a terme mitjançant l’observació directa dels individus entre el 25 d'agost i el 25 de setembre (32 dies), cada any amb un esforç de mostreig constant entre les 10:00 i les 14:00 h. Vam trobar que la data mitja de pas dels adults va precedir aproximadament en dues setmanes a la data de pas dels juvenils, de manera similar a estudis previs, essent aquesta diferència estadísticament significativa en tots els anys estudiats, tot i que va oscil·lar entre 11 i 17 dies.

ESPAÑOL

Título: Estudio a largo plazo de las diferencias temporales entre clases de edad en la migración postnupcial del Abejero europeo Pernis apivorus en el NE de la península Ibérica

Autores: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resumen: En algunas rapaces los adultos migran antes que los juveniles durante la migración postnupcial. Este fenómeno, que es un tipo de migración diferencial, es bien conocido pero no existen demasiados estudios a largo plazo para el Abejero Europeo. Durante el período 2003-2012, se estudió la migración postnupcial de esta especie a su paso por el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, noreste de la península Ibérica, con la finalidad de establecer las diferencias temporales entre el paso de adultos y de juveniles. El estudio se llevó a cabo por observación directa de los individuos entre el 25 de agosto y el 25 de septiembre (32 días), cada año con un esfuerzo de muestreo constante entre las 10:00 y las 14:00 h. Encontramos que la fecha media de paso migratorio de los adultos precedió aproximadamente en dos semanas a la fecha de paso de los juveniles, de manera similar a estudios previos, siendo la diferencia estadísticamente significativa en todos los años estudiados, si bien osciló entre 11 y 17 días.

Fran & Ruth




Read more...

To moult, or to migrate: that is the question

Photo by Gruiz Katalin

Birds face to a trade-off between moulting and migrating because both activities are energy demanding. In juveniles Bluethroats passing throughout northern Spain in autumn, molt extension is smaller in those individuals that migrate a longer distance.

Title: Molt extent differs between populations with different migration distances. Preliminary insights from Bluethroats (Luscinia svecica)
Author: Juan Arizaga, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Maite Laso, Paloma Peón
E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Abstract: It is generally accepted that bird species/populations with longer migration distances exhibit a less extended molt than those with shorter migrations. First-year Bluethroats of two subspecies with different migration distances (Luscinia svecica namnetum and L. s. cyanecula; the latter migrating longer distances) were caught during the autumn migration period of 2012 in northern Iberia to test whether birds with longer migration distances have larger post-juvenile molt than those with shorter ones. As predicted, L. s. namnetum had a more extended molt in greater coverts than L. s. cyanecula, but not in tertials. However, the usefulness of molt extent as a marker to identify the two subspecies was not supported due to the high overlap between both subspecies.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: L’extensió de la muda difereix entre poblacions amb diferent distància migratòria. Troballes preliminars en Cotxes Blaves (Luscinia svecica)

Autor: Juan Arizaga, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Maite Laso, Paloma Peón

E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resum: Està àmpliament acceptat que les espècies o poblacions d’aus amb distàncies de migració més llargues presenten una muda menys extensa que aquelles amb migracions més curtes. Es van capturar Cotxes Blaves de dues subespècies amb diferents distàncies de migració (Luscinia svecica namnetum i L. s cyanecula, l’última amb major distància migratòria) durant la migració de tardor de 2012 al nord de la Península Ibèrica per provar si les aus amb distància de migració més llargues tenen una extensió de muda post-juvenil més gran que les que migren menys. D’acord amb la predicció, L. s. namnetum va mostrar una major extensió de muda a les grans cobertores, però no a les terciàries. No obstant, l’extensió de la muda no va ser útil per identificar ambdues subespècies a causa del fort solapament dels patrons de muda de les dues subespècies.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: La extensión de la muda difiere entre poblaciones con diferente distancia migratoria. Hallazgos preliminares en el Pechiazul (Luscinia svecica)

Autor: Juan Arizaga, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Maite Laso, Paloma Peón

E-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus

Resumen: Está ampliamente aceptado que las especies o poblaciones de aves con distancias de migración más cortas presentan una muda más extensa que aquellas con migraciones más largas. Se capturaron Pechiazules de dos subespecies con diferentes distancias de migración (Luscinia svecica namnetum y L. s cyanecula, el último con mayor distancia migratoria) durante la migración otoñal de 2012 en el norte de la península Ibérica para probar si las aves con distancia de migración más largas tienen una extensión de la muda postjuvenil mayor que aquellas que migran menos. De acuerdo con la predicción, L. s. namnetum mostró una mayor extensión de muda en las grandes coberteras, aunque no en las terciarias. Sin embargo, la extensión de la muda no fue útil para identificar ambas subespecies debido al fuerte solapamiento de los patrones de muda de las dos subespecies.

Read more...

Blowing to the wind



Photo by Lior Kislev

Wind is a widely recognized key factor in raptor migration. Here, a long-term study on the postnuptial migration of Honey Buzzards over the Garrotxa demonstrates that passage is mainly related to winds blowing to the south.














Title: Visible autumn migration of Honey Buzzards Pernis apivorus in NE Iberian Peninsula regarding horizontal winds aloft
Author: Ruth García, Fran Trabalon
E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Abstract: The Honey Buzzard Pernis apivorus is a migratory soaring raptor, which breeds in Eurasia and winters south of the Sahara. Since wind is one of the most important meteorological factors affecting bird migration, we analyzed how prevailing horizontal wind at 850 hPa (equivalent to an altitude of 1,000-1,500 m a.s.l) influenced the autumn migration recorded through the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), northeast of Iberian Peninsula, during 2007-2012. We established the percentage of visual migration over the GVZNP in relation to the prevailing wind direction at two different regional scales: the surroundings of the GVZNP (12 km grid resolution) and the preceding area of southern France between 46º N and the border with Spain (36 km grid resolution). The greatest percentages of migrants detected over the GVZNP coincided all years with northwestern prevailing winds in the large regional scale (i.e. south France). At the GVZNP scale the same effect was observed in four out of the six study years. We found highly significant differences among the total migratory frequencies observed with each prevailing wind on both scales and in every year of the study. We suggest that Pernis apivorus migration at the GVZNP might be conditioned by the drift caused by northwestern horizontal winds aloft over southern France.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Migració de tardor visible d’Aligots Vespers Pernis apivorus al NE de la Península Ibèrica en relació als vents horitzontals en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resum: L’Aligot Vesper Pernis apivorus és una rapinyaire planadora migratòria que nidifica a Euràsia i hiverna al sud del Sàhara. Donat que el vent és un dels factors meteorològics més importants que afecta a la migració de les aus, es va analitzar com el vent horitzontal predominant a 850 hPa (equivalent a una alçada de 1.000-1.500 m s.n.m.) va influir sobre el pas migratori postnupcial detectat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), nord-est de la Península Ibèrica, durant el període 2007-2012. Es va calcular el percentatge de migració visual sobre el PNZVG per a cada component de vent predominant sobre dues escales regionals diferents: els voltants del PNZVG (pas de malla de 12 km de resolució) i l’àrea precedent del sud de França entre el paral·lel 46º N i la frontera amb Espanya (pas de malla de 36 km de resolució). Els percentatges de migrants més elevats detectats sobre el PNZVG van coincidir tots els anys amb vents predominants de nord-oest a l’escala regional més gran (sud de França). A l’escala del PNZVG el mateix efecte es va observar en quatre dels sis anys estudiats. Es van trobar diferències altament significatives entre les freqüències totals de pas migratori amb cada component de vent predominant sobre totes dues escales i per a cada any d’estudi. Es suggereix que la migració de Pernis apivorus al PNZVG podria estar condicionada per la deriva causada pels vents horitzontals en alçada de component nord-oest sobre el sud de França.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Migración visible en otoño del Abejero Europeo Pernis apivorus en el NE de la Península Ibérica en relación a los vientos horizontales en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resumen: El Abejero Europeo Pernis apivorus es una rapaz planeadora migratoria que cría en Eurasia e inverna al sur del Sahara. Dado que el viento es uno de los factores meteorológicos más importantes que afecta a la migración de las aves, se analizó cómo el viento horizontal predominante a 850 hPa (equivalente a una altura de 1.000-1.500 m s.n.m.) influenció el paso migratorio postnupcial detectado en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG), noreste de la Península Ibérica, durante el período 2007-2012. Se calculó el porcentaje de migración observada a través del PNZVG con cada componente de viento predominante sobre dos escalas regionales diferentes: los alrededores del PNZVG (malla de resolución de 12 km) y el área precedente del sur de Francia situada entre el paralelo 46º N y la frontera con España (malla de resolución de 36 km). Los mayores porcentajes de migrantes detectados sobre el PNZVG coincidieron en todos los años con viento de noroeste como componente predominante en la escala regional más grande (sur de Francia). En la escala del PNZVG el mismo efecto se observó en cuatro de los seis años estudiados. Se encontraron diferencias altamente significativas entre las frecuencias totales de paso migratorio con cada componente de viento predominante para ambas escalas y cada uno de los años de estudio. Se sugiere que la migración observada de Pernis apivorus en el PNZVG podría estar condicionada por la deriva provocada por los vientos horizontales en altura de componente noroeste sobre el sur de Francia.

Ruth & Fran




 

 

Read more...

Migration of Acrocephalus Warblers in the Bay of Biscay

Photo by Juan Carlos Andrés

An study in three marshlands from Spain and France provides new insights into the migration strategies of the Reed, Sedge and Aquatic Warblers. 
















Title: Stopover by reed-associated warblers (Acrocephalus spp.) in wetlands from the southeastern of the Bay of Biscay during the autumn and spring passage
Authors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Understanding how migratory Acrocephalus warblers use the wetlands along the coast of the southeastern bay of Biscay during the autumn and spring migrations is a matter of concern from a conservation and management viewpoints. Our aim was to explore whether Acrocephalus warblers use the region in spring in the same way than in autumn. For that, we used ringing data obtained at three marsh areas (Adour, Txingudi and Urdaibai) during the autumn of 2011 and the spring of 2012. Overall, the spring migration period was much weaker than the autumn migration period. The remarkably scarcity of Reed Warblers (A. scirpaceus) in spring may be due in part to the fact that they tend to pass even later than Sedge Warblers (A. schoenobaenus) and the Aquatic Warbler (A. paludicola), although, as judged by additional data, in spite of this fact its passage would be still lower than in autumn. Sedge Warblers in spring apparently showed shorter staying periods than in autumn, but a similar fuel load.

CATALÀ

Títol: Ecologia en els llocs de parada migratòria del gènere Acrocephalus en les maresmes del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas post- i prenupcial

Autors: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: Comprendre com les espècies del gènere Acrocephalus fan servir els aiguamolls costaners del Cantàbric sud-oriental durant el període de pas migratori és bàsic des del punt de vista de la seva conservació i gestió. L’objectiu d’aquest treball va ser explorar si les espècies del gènere Acrocephalus utilitzen la regió a la primavera d’igual manera que a la tardor. Per a això, es van emprar dades obtingudes en tres estacions d’anellament situades en tres aiguamolls costaners (estuaris d’Adour, Txingudi i Urdaibai) en la tardor de 2011 i la primavera de 2012. En conjunt, el pas de primavera va ser notablement inferior que el de tardor, on es van obtenir més captures per dia. El baix nombre de captures de Boscarla de Canyar (A. scirpaceus) a la primavera va ser degut a un pas més tardà que en d’altres espècies com la Boscarla dels Joncs (A. schoenobaenus) i la Boscarla d’Aigua (A. paludicola). No obstant això, si es consideren altres dades addicionals, l’escassetat de Boscarla de Canyar no només s’explicaria per aquesta circumstància. A la primavera la Boscarla dels Joncs tindria, aparentment, períodes d’estada més curts que a la tardor, però una quantitat de reserves semblant.

ESPAÑOL

Título: Ecología en puntos de parada migratoria en el género Acrocephalus en marismas del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso pos- y prenupcial

AutorEs: Juan Arizaga, Phillippe Fontanilles, Maite Laso, Miren Anduenza, Edorta Unamuno, Ainara Azkona, Paul Koening, Xavier Chauby
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: Comprender cómo las especies del género Acrocephalus utilizan las marismas costeras del Cantábrico sudoriental durante el periodo de paso migratorio es básico desde el punto de vista de su conservación y gestión. El objetivo de este trabajo fue explorar si las especies del género Acrocephalus utilizan la región en primavera de manera igual al otoño. Para ello, se emplearon datos obtenidos en tres estaciones de anillamiento situadas en tres marismas costeras (estuarios de Adour, Txingudi y Urdaibai) en el otoño de 2011 y la primavera de 2012. En conjunto, el paso de primavera fue notablemente más débil que el de otoño, donde se obtuvieron más capturas por día. El bajo número de capturas de Carricero Común (A. scirpaceus) en primavera pudo explicarse a un paso más tardío que especies como el Carricerín Común (A. schoenobaenus) y el Carricerín Cejudo (A. paludicola). No obstante, si se consideran otros datos adicionales, la escasez de Carricero Común no se explicaría sólo por esta circunstancia. En primavera el Carricerín Común tendría, aparentemente, periodos de estancia más cortos que en otoño, pero una cantidad de reservas similar.

Juan Arizaga

 

 

Read more...

Seed dispersers and invasive species

 

Photo by Alba Casals Mitjà

Ringing may be an useful tool for the study of diet in migrant birds. Birds trapped during autumn migration showed different fruit preferences, but none of them disperse seeds of invasive species.

Title: Diet of frugivorous birds and seed dispersers during autumn migration in the Garrotxa
Authors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Abstract: Seed dispersal, mediated by birds or other animals, is an important process in many ecosystems. However, the same frugivores might disperse alien plants, and contribute to their introduction and spread, which is considered as negative for biodiversity conservation. The knowledge concerning this ecological process is limited in many aspects and regions. The aim of this study was to describe the frugivorous diet of birds in the Zona Volcànica de la Garrotxa Nature Park (PNZVG) during fall migration, and to elucidate if these dispersers may act as vectors of alien and invasive species. Birds were trapped by using mist-nets and their diet was described analyzing the content of their fecal samples. We found up to 14 different fleshy-fruited plant species consumed and dispersed by birds. Common buckthorn Rhamnus cathartica was the most abundant species. Regarding birds, blackcaps Sylvia atricapilla and blackbirds Turdus merula were the species that left more seeds in their fecal samples. These two species showed interesting differences in their diet, which was dominated by the common buckthorn in the case of blackcaps, while the diet of blackbirds was divided between blackthorn Prunus spinosa, European hackberry Celtis australis and bramble Rubus ulmifolius. We did not obtain seeds of alien or invasive species. These results highlight the importance of fleshy-fruited plants for birds during fall migration and vice-versa, which frugivorous birds remarkably contribute to the dispersal of a high number of plants during the season.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dieta dels ocells frugívors i dispersors de llavors a la Garrotxa durant la migració de tardor
Autors: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resum: La dispersió de llavors per animals és un procés important a molts ecosistemes. Tot i això, aquests mateixos frugívors poden dispersar especies al·lòctones i contribuir a la seva introducció i expansió, fet considerat negatiu per la conservació de la biodiversitat. Els coneixements disponibles relatius a aquest procés són escassos en molts aspectes i regions. L’objectiu d’aquest estudi va ser descriure la dieta frugívora dels ocells del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG) durant la migració de tardor i determinar si aquests dispersors poden actuar com a vectors de plantes al·lòctones invasores. Els ocells es van capturar amb xarxes i la seva dieta es va estudiar analitzant el contingut dels seus excrements. Es van trobar 14 espècies de plantes de fruit carnós consumides i dispersades pels ocells. L’espina cervina Rhamnus catharica va ser l’espècie més abundant en les femtes. Pel que fa als ocells, els tallarols de casquet Sylvia atricapilla i les merles Turdus merula van ser les espècies amb més llavors als seus excrements. Ambdues espècies van mostrar, però, diferències pel que fa a la seva dieta, la qual va estar dominada per l’espina cervina en el cas del tallarol de casquet, mentre que en el cas de la merla es va dividir entre l’aranyoner Prunus spinosa, el lledoner Celtis australis i la romeguera Rubus ulmifolius. No es van obtenir llavors de cap planta al·lòctona o invasora. Els resultats d’aquest estudi destaquen la importància de les plantes amb fruit carnós pels ocells durant la migració de tardor i viceversa, ja que els ocells també contribueixen a la dispersió d’un bon nombre de plantes durant aquesta estació.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dieta de las aves frugívoras y dispersadoras de semillas en la Garrotxa durante la migración otoñal
Autores: Josep Rost
*E-mail: joseprost[at]gmail.com

Resumen: La dispersión de semillas por parte de los animales es un proceso importante en muchos ecosistemas. No obstante, estos mismos animales frugívoros pueden dispersar especies alóctonas, contribuyendo a su introducción i expansión, lo cual se considera negativo para la conservación de la biodiversidad. Los conocimientos disponibles sobre estos procesos son escasos aún en muchos aspectos y zonas. El objetivo de este estudio es describir la dieta frugívora de las aves del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG) durante la migración de otoño i determinar si estos dispersantes pueden actuar como vectores de plantas alóctonas invasoras. Las aves se capturaron mediante redes japonesas i su dieta se estudió analizando el contenido de sus excrementos. Se encontraron 14 especies de plantas de fruto carnoso consumidas y dispersadas por las aves. El espino cerval Rhamnus catharica fue la especie más abundante en los excrementos. Respecto a las aves, la curruca capirotada Sylvia atricapilla y el mirlo común Turdus merula fueron las especies con un mayor contenido de semillas en sus excrementos. No obstante, estas dos especies mostraron diferencias en su dieta, la cual estuvo dominada por el espino cerval en la curruca capirotada, mientras que en el caso del mirlo común se repartió entre el endrino Prunus spinosa, el almez Celtis australis y la zarzamora Rubus ulmifolius. No se obtuvieron semillas de ninguna planta alóctona o invasora. Los resultados de este estudio destacan la importancia de las plantas con fruto carnoso para las aves durante la migración de otoño y viceversa, ya que las aves también contribuyen a la dispersión de un gran número de plantas durante esta estación.

Texto completo

 

 

 Josep Rost

 

Read more...