Showing posts with label Phylloscopus. Show all posts
Showing posts with label Phylloscopus. Show all posts

Caution! I am not old

10 August 2016


Photo by Marc Illa
Ageing of Common Chiffchaffs is challenging, which can be even more difficult due to juvenile birds with exceptionally extensive moults. You need to assess all wing feathers!







Title: Unusual postjuvenile moult extension in Common Chiffchaffs Phylloscopus collybita
Authors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Abstract: First year Common Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) undergo a partial post-juvenile moult, which shows marked variability in its extension. In a set of 309 individuals trapped during the autumn migration of 2013 and 2014 in central Catalonia (NE Iberia), two juveniles were found with an unusually very extensive moult including a few primary coverts. Moult pattern was symmetric in both cases, suggesting that feathers’ replacement was not accidental. This exceptional moult extent in juveniles must be taken into account when ageing this species.



CATALÀ

Títol: Extensió inusual de la muda postjuvenil en el mosquiter comú Phylloscopus collybita
Autors: Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resum: Els joves de mosquiter comú (Phylloscopus collybita) fan una muda postjuvenil parcial, que és molt variable en la seva extensió. Després d’examinar 309 individus durant la migració de tardor a la Catalunya Central, dos ocells tenien algunes cobertores primàries mudades simètricament a les dues ales, fet que fa molt poc probable una pèrdua accidental. Tots dos tenien, a més, mudes extenses. És fonamental conèixer aquests casos excepcionals per millorar la datació de la espècie.




ESPAÑOL

Título: Extensión inusual de la muda postjuvenil en el Mosquitero común Phylloscopus collybita
Autores:
Marc Illa
*E-mail: marc [at] illa.cat
Resumen: Los jóvenes de Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) hacen una muda postjuvenil parcial que es muy variable en extensión. Después de examinar 309 individuos durante el paso otoñal en una localidad del centro de Catalunya, dos ejemplares mostraron algunas cobertoras primarias mudadas simétricamente en las dos alas, hecho que hace poco probable que se trate de una pérdida accidental. Estos dos casos de mudas tan extensas son relevantes y se deben tenerse en cuenta para una correcta datación de la especie.

Marc Illa


Read more...

Males remain in the north

02 August 2015



Photo by Pedro Trejo
Wintering Chiffchaffs in Txingudi (Euskadi) had longer wings than those individuals captured during spring and autumn migration. This morphological difference supports the idea of a biased sex-ratio towards males in the north of the Iberian Peninsula.






Title: Spatio-temporal segregation by sex of Chiffchaffs (Phylloscopus collybita) during the non-breeding period in Northern Iberia
Authors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Abstract: With the aim of contributing to understand the sex-dependent spatio-temporal segregation of Chiffchaffs across their wintering range, we analysed data obtained at a ringing station from Northern Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) in order to test to what extent the sex composition in Northern Iberia vary significantly from the female-biased ratios detected in other regions further south in Iberia. Sampling period lasted eight months from Sep to Mar/Apr of the next year starting in Sep 2003 up to Mar 2010. Wing length was longer in winter than in autumn and spring migrations, indicating that males were proportionally more abundant during the winter. In contrast, wing length did not differ between the capture habitats, so the sex ratio composition did not depend on this factor. Mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn and thereafter recaptured once or more (either in autumn or afterwards; 59.3 ± 0.7 mm) differed from the mean wing length of Chiffchaffs captured in autumn which were never recaptured (57.5 ± 0.2 mm), thus suggesting that males were more likely to use the area than females. Although we did not estimate the sex ratios directly, we obtained a mean wing length in winter >59 mm. This mean is only slightly lower than males’ mean wing length observed in France during the winter, and noticeably longer than the mean values reported for females overall. Thus, our data are in agreement with the idea that the population of Chiffchaffs during the winter at our zone was biased to males, which is structurally closer to France than to regions situated further south. Therefore, Northern Iberia is likely to constitute the southern edge of the range where males are clearly more abundant than females in winter.


CATALÀ

Títol: Segregació espai-temporal per sexes en el Mosquiter Comú (Phylloscopus collybita) durant el període no reproductor al nord d’Iberia
Autors: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resum: Amb l’objectiu d'entendre la segregació espai-temporal depenent de sexe en el Mosquiter Comú fora de l’època no reproductora, es van analitzar les dades obtingudes en una estació d’anellament del nord d’Iberia (Txingudi, Guipúscoa) per tal de comprovar en quina mesura la proporció de sexes al nord d’Iberia varia significativament respecte a les proporcions esbiaixades de femelles detectades en altres zones del sud de la Península Ibèrica. El període de mostreig va durar vuit mesos de setembre a març/abril de l’any següent, començant el setembre de 2003 fins al març de 2010. La longitud de l’ala va ser major a l’hivern que durant la migració de tardor i primavera, el que indicaria que els mascles van ser proporcionalment més abundants durant l’hivern. Per contra, la longitud de l’ala no va diferir entre els hàbitats de captura, de manera que la proporció de sexes no va dependre d’aquest factor. La longitud de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i recapturats després una o més vegades (ja sigui a la tardor o més tard; 59,3 ± 0,7 mm) va diferir significativament de la longitud mitja de l’ala dels Mosquiters capturats a la tardor i que mai van ser recapturats (57,5 ± 0,2 mm), el que suggereix que els mascles van ser més propensos a assentar-se en la zona que les femelles. Encara que no hem calculat la proporció de sexes directament, hem obtingut una longitud alar mitja a l’hivern > 59 mm. Aquesta mitja és només lleugerament inferior a la longitud de l’ala dels mascles observats a França durant l’hivern, i notablement més gran que els valors mitjans publicats per les femelles en conjunt. Per tant, les nostres dades estan d’acord amb la hipòtesi que la població dels Mosquiters Comuns durant l’hivern a la nostra zona d’estudi està esbiaixada cap als mascles, ja que estructuralment la nostra població és més propera a les de França que a les de regions ibèriques situades més al sud. Per tant, el nord d’Iberia potser constitueix el límit sud del rang de distribució on els mascles són més abundants que les femelles a l’hivern.


ESPAÑOL

Título: Segregación espacio-temporal por sexos en el Mosquitero Común (Phylloscopus collybita) durante el periodo no reproductor en el norte de Iberia
Autores: Juan Arizaga, Eneko Díez, Iñaki Aranguren, Itziar Asenjo, Juan F. Cuadrado, Javier Goikoetxea, Alfredo Herrero, Jose I. Jauregi, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez
e-mail: jarizaga [at] aranzadi.eus
Resumen: Con el objetivo de entender la segregación espacio-temporal dependiente de sexo en el Mosquitero Común fuera de la época reproductora, se analizaron los datos obtenidos en una estación de anillamiento del norte de Iberia (Txingudi, Gipuzkoa) con el fin de comprobar en qué medida la proporción de sexos en el norte de Iberia varía significativamente respecto a las proporciones sesgadas de hembras detectadas en otras zonas del sur de la Península Ibérica. El periodo de muestreo duró ocho meses de septiembre a marzo/abril del año siguiente, empezando en septiembre de 2003 hasta marzo de 2010. La longitud del ala fue mayor en invierno que durante la migración de otoño y primavera, lo que indicaría que los machos fueron proporcionalmente más abundantes durante el invierno. Por el contrario, la longitud del ala no difirió entre los hábitats de captura, por lo que la proporción de sexos no dependió de este factor. La longitud del ala de los mosquiteros capturados en otoño y recapturados después una o más veces (ya sea en otoño o más tarde; 59,3 ± 0,7 mm) difirió significativamente de la longitud media del ala de los Mosquiteros capturados en otoño y que nunca fueron recapturados (57,5 ± 0,2 mm), lo que sugiere que los machos fueron más propensos a asentarse en la zona que las hembras. Aunque no calculamos la proporción de sexos directamente, hemos obtenido una longitud alar promedio en invierno > 59 mm. Este promedio es sólo ligeramente inferior al observado en machos en Francia durante el invierno, y notablemente mayor que los valores medios publicados para las hembras en conjunto. Por lo tanto, nuestros datos están de acuerdo con la hipótesis de que la población de Mosquiteros Comunes durante el invierno en nuestra zona de estudio está sesgada hacia los machos, ya que estructuralmente nuestra población es más cercana a las de Francia que a las de regiones ibéricas situadas más al sur. Por lo tanto, el norte de Iberia quizás constituya el límite sur del rango de distribución en donde los machos son más abundantes que las hembras en invierno.




Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP