Where have all the Water Rail males gone?

 

Photo by Miguel Montoro

An extremely biased sex-ratio to females has been found in the wintering population of the reed beds of Urdaibai (North Spain), but why?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Title: Only females! An unexpected sex-biased population of Water Rails Rallus aquaticus wintering in a tidal marsh in the North of Spain

Authors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: Knowledge on population structure is fundamental to analyze the spatial distribution and habitat selection between sex classes. The aim of this work is to describe the structure in terms of sex ratio of a population of Water Rail Rallus aquaticus wintering in a tidal reed bed area at Urdaibai (North of Spain). Sampling was carried out during winter 2012-2013. Overall, 20 Water Rails were captured, and the sex was molecularly determined in 19 of these. Except one male the rest of the Water Rails (94.7%) were females. This unusual pattern can be explained by some plausible processes. First, assuming that the male is the dominant sex and thus has priority access to optimal habitat, our result is compatible with the idea that tidal reed beds could be a suboptimal habitat occupied by the subordinate sex (females). Alternatively, tidal reed beds may have enough quality but males may maintain their breeding territories elsewhere, and only females move. Capture-associated biases were excluded. When considering biometrics, it seems unlikely that our Water Rails are winter visitors from northern origin regions.

CATALÀ

Títol: Només femelles! Inesperada alta proporció de femelles en Rasclons Rallus aquaticus hivernants a canyissars intermareals al nord d’Espanya

Autors: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga

*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: El coneixement de l’estructura demogràfica o poblacional és essencial per a la comprensió de molts aspectes de la biologia i ecologia animal, utilitzant sovint el sexe com a criteri de classificació. L’anàlisi de l’estructura poblacional és fonamental per determinar els factors que determinen la distribució espacial i ús diferencial de l’hàbitat segons sexes. L’objectiu d’aquest article és descriure l’estructura de la població de Rascló Rallus aquaticus en canyissars de caràcter intermareal en Urdaibai, durant el període no reproductor. Per a això es va mostrejar l’espècie durant l’hivern 2012-2013. Es van capturar 20 individus, dels quals es va poder determinar el sexe de 19, mitjançant tècniques moleculars. Excepte un mascle, la resta (94,7%) van ser femelles. Sent obligat dur a terme nous estudis en el futur per determinar les causes que expliquen aquest patró, avancem les següents hipòtesis: (1) els mascles, dominants, no ocupen hàbitats subòptims, que queden així disponibles per a les femelles, o (2) podria ser que els canyissars mareals siguin hàbitats favorables, al menys a l’hivern, però que els mascles ocupin els territoris que són utilitzats en època de cria, a causa dels avantatges que això comporta des d’un punt de vista reproductiu. Per biometria, sembla poc probable que les aus d’Urdaibai provinguin de poblacions migratòries hivernants.

 

ESPAÑOL

Título: ¡Sólo hembras! Inesperada alta proporción de hembras en Rascones Rallus aquaticus invernantes en carrizales intermareales en el norte de España
Autores: Aritz Bravo, Xabier Esparza, Endika Sáez de Adana, Angela Schmitz-Ornés, Juan Arizaga
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: El conocimiento de la estructura demográfica o poblacional es esencial para la comprensión de muchos aspectos de la biología y ecología animal, utilizándose a menudo el sexo como criterio de clasificación. El análisis de la estructura poblacional es fundamental para determinar los factores que determinan la distribución espacial y uso diferencial del hábitat según sexos. El objetivo de este artículo es describir la estructura de la población de Rascón Rallus aquaticus en carrizales de carácter intermareal en Urdaibai, durante el periodo no reproductor. Para ello se muestreó la especie durante el invierno 2012-2013. Se capturaron 20 individuos, de los que se pudo determinar el sexo de 19, mediante técnicas moleculares. Excepto un macho, los demás individuos (94,7% de la población) fueron hembras. Siendo obligado llevar a cabo nuevos estudios en el futuro para determinar las causas que explican este patrón, avanzamos las siguientes hipótesis: (1) los machos, dominantes, no ocupan hábitats subóptimos, que quedan así disponibles para las hembras, o (2) alternativamente, podría ser que los carrizales mareales sean hábitats favorables, al menos en invierno, pero que los machos ocupen los territorios que son utilizados en época de cría, debido a las ventajas que esto conlleva desde un punto de vista reproductivo. Por biometría, parece poco probable que las aves de Urdaibai procedieran de poblaciones migratorias invernantes.

 

 

 

 

 

Read more...

Seasonal evolution in a reed bed community

 

Photo by J. Peltomäki & M. W. von Wright

Urdaibai is one of the most important marshlands in the Basque Country. Different types of reed beds found there promote a higher diversity.

 

 

Title: Seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from the Cantabrian area: a case study with Urdaibai (Basque coast)
Authors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: The aim of the present article is to describe the seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from Urdaibai, a typical Cantabrian estuary. In particular, we sampled (1) an extended, mono-specific reed bed with no tide influence (Barrutia), and (2) a weak, small reed bed with tide influence, mixed with other halophytic plants (Nekesolo). Diversity at Nekesolo reed bed was higher than at Barrutia, in part due to the higher heterogeneity of habitats at Nekesolo. Barrutia hosted, and was dominated, by species typical of reed beds, such as Acrocephalus warblers. Nekesolo was marginal for this type of species, whereas it hosted more individuals from marsh birds linked to more open areas such as Bluethroats Luscinia svecica and Zitting Cisticolas Cisticola juncidis. Barrutia hosted more birds than Nekesolo in terms of abundance. The existence of different reed beds in the area has a key role to promote a higher ornithological richness within Urdaibai.

Full text

CATALÀ

Títol: Evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a dos canyissars de l'àrea cantàbrica: el cas d'Urdaibai (costa vasca)
Autors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: L'objectiu d'aquest article és descriure l'evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a diferents canyissars d'Urdaibai, un estuari cantàbric típic, per tal d'analitzar com són utilitzats per les diferents espècies. En particular, es va estudiar (1) un canyissar de grans dimensions, monoespecífic, no sotmès al flux de la marea (canyissar de Barrutia), i (2) un canyissar lax, petit, situat a una zona amb influència mareal i barrejat amb espècies de caràcter halòfil (Nekesolo). Nekesolo va registrar una diversitat superior a Barrutia, atribuïble a la igualment superior diversitat d'hàbitats de Nekesolo. El canyissar de Barrutia va estar dominat per les espècies clarament dependents de canyissar, com és el gènere Acrocephalus, mentre que Nekesolo va ser un canyissar marginal per a les espècies d'aquest gènere, però de gran importància per espècies de caràcter palustre, encara que vinculades a espais més oberts, com és el cas de la Cotxa blava Luscinia svecica i el Trist Cisticola juncidis. Barrutia va albergar pràcticament sempre un nombre superior d'aus. Així, Nekesolo albergaria més diversitat, però amb poca representació de cadascuna de les espècies. Els nostres resultats suggereixen que l'heterogeneïtat dels canyissars en un estuari cantàbric és significativa, ja que potencia la diversitat d'espècies d'aus passeriformes.



Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en dos carrizales del área cantábrica: el caso de Urdaibai (costa vasca)
Autores: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: El objetivo de este artículo es describir la evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en diferentes carrizales de Urdaibai, un estuario cantábrico típico, con el fin de analizar cómo son utilizados por las diferentes especies. En particular, se prestó atención a (1) un carrizal de gran tamaño, monoespecífico, no sometido al flujo de la marea (carrizal de Barrutia), y (2) un carrizal laxo, pequeño, situado en una zona con influencia mareal y mezclado con especies de carácter halófilo (Nekesolo). Nekesolo registró una diversidad superior a Barrutia, atribuible a la igualmente superior diversidad de hábitats de Nekesolo. El carrizal de Barrutia estuvo dominado por las especies claramente dependientes de carrizal, como es el género Acrocephalus, mientras que Nekesolo fue un carrizal marginal para las especies de este género, pero de gran importancia, no obstante, para especies de carácter palustre, aunque vinculadas a espacios más abiertos, como es el caso del Pechiazul Luscinia svecica y el Buitrón Cisticola juncidis. Barrutia albergó prácticamente siempre un número superior de aves. Así, Nekesolo albergaría mayor diversidad, pero con poca representación de cada una de las especies, salvo unas pocas excepciones. Se sugiere que la heterogeneidad de los carrizales en un estuario cantábrico es significativa, pues potencia la diversidad de especies de aves paseriformes.



Texto completo

 

 

                                                  Juan Arizaga                  Ainara Azkona                  Edorta Unamuno

Read more...