Segona posta de xoriguer a Barcelona

 

Photo by Javier Chueca

El xoriguer és una rapinyaire molt flexible habituada a criar en hábitats urbans. En 2016 es va verificar una segona posta en una caixa niu localitzada a un edifici de la Vall d'Hebron i que es venia utilitzant amb èxit des del 2009. Aquest seria el primer cas confirmat de segona posta en aquesta espècie a la población urbana de Barcelona.

 

Title: Second clutch in urban Common Kestrels (Falco tinnunculus) in Barcelona
Authors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Abstract: Second clutches in the Common Kestrel Falco tinnunculus are extremely rare. Here, we report one case of a second clutch in an urban environment in the city of Barcelona in 2016. The event happened in a nest box located in a window of an inhabited house. This next box has been used for breeding since 2009. The second clutch had 5 eggs laid between 17 and 23 June. Only two chicks fledged on 22 August. One fledgling of the first clutch remained with their parents in the nest during the incubation.

Títol: Una segona posta en Xoriguers Comuns (Falco tinnunculus) urbans de Barcelona
Autors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resum: Les segones postes en el Xoriguer Comú Falco tinnunculus són extremadament rares. Aquí reportem un cas d'una segona posta en un entorn urbà a la ciutat de Barcelona el 2016. L'esdeveniment va ocórrer en un niu situat en una caixa col·locada a la finestra d’una casa habitada del barri de la Vall d’Hebron. Aquesta caixa s’havia estat usant amb èxit per a la cria des de 2009. No obstant això, en 2016 ningú va criar allà a les dates típiques, tot i la presència d’una parella en ella en actitud reproductora a l’inici de la temporada. A partir del 9 de juny va aparèixer a la caixa de nou una parella, que finalment va posar 5 ous entre el 17 i 23 de juny, dels quals únicament van descloure dos el 21 i 22 de juliol. Els polls van abandonar finalment el niu el 22 d'agost. El fet que un juvenil de l'any estigués present a la caixa niu amb regularitat durant la incubació i fos alimentat pels adults, demostra que aquella parella estava fent una segona posta.

 

Título: Una segunda puesta en Cernícalos Vulgares (Falco tinnunculus) urbanos de Barcelona
Autores: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resumen: Las segundas puestas en el Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus son extremadamente raras. Aquí reportamos un caso de una segunda puesta en un entorno urbano en la ciudad de Barcelona en 2016. El evento ocurrió en un nido situado en una caja colocada en la ventana de una casa habitada del barrio de la Vall d’Hebron. Esta caja llevaba usándose con éxito para la cría desde 2009. Sin embargo, en 2016 nadie crio allí en las fechas normales, pese a la presencia de una pareja en ella en actitud reproductora al inicio de la temporada. A partir del 9 de Junio apareció en la caja de nuevo una pareja, que finalmente puso 5 huevos entre 17 y 23 de junio, de los cuales únicamente eclosionaron dos el 21 y 22 de julio. Los pollos abandonaron finalmente el nido el 22 de agosto. El hecho de que un juvenil del año estuviese presente en la caja nido con regularidad durante la incubación y fuese alimentado por los adultos, demuestra que aquella pareja estaba realizando una segunda puesta. 

Read more...

Cernícalos contra plagas invasoras

 

Photo by Christian Neumann

Desde hace dos décadas las palmeras se están viendo afectadas por el picudo rojo, un coleóptero exótico invasor. Alicante tiene algunos de los palmerales más emblemáticos de nuestro país, que se ven  amenazados por esta plaga. El análisis de la dieta del Cernícalo Vulgar en la provincia puso de manifiesto que estas pequeñas rapaces consumen gran cantidad de insectos, entre los cuales se encontró con frecuencia el picudo rojo. ¿Podrían ser los cernícalos un buen sistema de alerta temprana y control de esta plaga?

 

Title: Feeding ecology of the Common Kestrel Falco tinnunculus in the south of Alicante (SE Spain)
Authors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Abstract: The composition of the diet of the Common Kestrel Falco tinnunculus was studied in 15 territories of southern Alicante (Spain) between the years 2012 - 2014. This study was carried out by analyzing 571 pellets throughout the year. Insects occurred in 89.9% of samples, while birds occurred in just a 7.5%, mammals in a 2.5% and reptiles, with a very low percentage, in a 0.08%. Nevertheless, mammals represented the main part of the biomass fed with a 62.3% of the diet. This diet composition differs from that recorded in northern and central Europe, where large preys, such as micromammals, predominate. This could be due to several factors, mainly the lower density and richness of micromammals in the Mediterranean region and differences in activity patterns between micromammals and kestrels in this region. We found local spatial differences in the consumption of birds within our study which could be related with differences in land use intensification or local primary prey abundance. Finally, we reported the first records of consumption of an exotic invader coleopteron, the Red palm weevil Rhynchophorus ferrugineus.

Títol: Ecologia tròfica del Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (SE Espanya)
Autors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resum: Es va estudiar la composició de la dieta de 15 territoris de Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (Espanya) entre els anys 2012 - 2014. Aquest estudi es va realitzar mitjançant la recollida i l'anàlisi de 571 egagròpiles durant tot l'any. Els insectes van aparèixer en el 89.9% de les mostres, mentre que les aus tan sols en el 7.5%, els mamífers en el 2.5% i, amb un percentatge molt baix, els rèptils amb el 0.08%. No obstant això els mamífers van representar la major part de la biomassa amb un 62.3%. Aquesta dieta difereix de la registrada al nord i centre d’Europa, on predominen preses de major mida, com els micromamífers. Això podria ser degut a diversos factors, principalment la baixa densitat i riquesa de micromamífers en la regió Mediterrània i les diferencies en patrons d’activitat entre els micromamífers i els xoriguers. Vam trobar diferències espacials locals en el consum d’aus dins del nostre estudi que podrien estar relacionades amb diferències en la intensificació de l’ús de la terra o l’abundància local de preses primàries. Finalment, informem del primer registre de consum d’un coleòpter exòtic invasor, el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).

 

Título: Ecología trófica del Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (SE España)
Autores: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resumen: Se estudió la composición de la dieta de 15 territorios de cernícalo vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (España) entre los años 2012 - 2014. Este estudio se realizó mediante la recolección y el análisis de 571 egagrópilas, a lo largo de todo el año. Los insectos aparecieron en el 89.9% de las muestras, mientras que las aves en solo el 7.5%, los mamíferos el 2.5% y, con un porcentaje muy bajo, los reptiles con un 0.08%. Sin embargo, los mamíferos representaron la mayor parte de la biomasa con un 62.3%. Esta dieta difiere de las registradas en el norte y centro de Europa, donde predominan presas de mayor tamaño, como los micromamíferos. Esto podría ser debido a varios factores, principalmente la baja densidad y riqueza de micromamíferos en la región Mediterránea y las diferencias en patrones de actividad entre los micromamíferos y los cernícalos vulgares. Encontramos diferencias espaciales locales en el consumo de aves dentro de nuestro estudio que podrían estar relacionados con diferencias en la intensificación del uso del suelo o la abundancia local de presas primarias. Finalmente informamos del primer registro de consumo de un coleóptero exótico invasor, el picudo rojo (Rhynchophorus ferrugineus).

Adrian, Pablo, Daniel y Juan Manuel

 

Notas de prensa

 

 

 

 

 

Read more...

Los buitres de Gipuzkoa al alza

Las poblaciones reproductoras de Buitres Leonados y Alimoches han aumentado a lo largo de las últimas dos décadas en Gipuzkoa. Éstas son excelentes noticias, pero no podemos bajar la guardia y debemos seguir haciendo esfuerzos para garantizar su conservación.

 

Título: Distribución, tendencia poblacional y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Neophron percnopterus en Gipuzkoa
Autores: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Resumen: El objetivo de este artículo es actualizar el conocimiento sobre la distribución, tamaño y evolución de la población y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Común Neophron percnopterus en Gipuzkoa. La población de Buitre Leonado y Alimoche en Gipuzkoa se ha incrementado significativamente durante el periodo de estudio (1999-2016). Así, se ha pasado de 49 a 240 parejas detectadas durante el censo de 2016 para el Buitre y de 6 a 12 para el Alimoche. Asociado al crecimiento poblacional también se observa cierta expansión geográfica en las dos especies. En cuanto a parámetros reproductivos, observamos cierta estabilidad durante el periodo de estudio, con una productividad de 0,62 pollos/pareja que inicia la reproducción para el Buitre Leonado, y 0,86 para el Alimoche. En consecuencia, puede concluirse que las dos poblaciones presentan una tendencia favorable, si bien la situación de ambas especies es aún delicada debido al bajo número de efectivos.

Title: Distribution, population trend and reproductive parameters of the Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa
Authors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Abstract: The aim of the present article is to update our knowledge on the population distribution, size and trend and the breeding parameters of Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa. The population of both species has increased significantly during the period 1999-2016. Thus, it passed from 49 to 240 breeding pairs found in 2016 for the Griffon Vulture, and from 6 to 12 for the Egyptian Vulture. In parallel, we also observed an increase in the geographic distribution range. Breeding parameters tended to be stable, with a mean productivity of 0.62 chicks/pair starting to incubate for the Griffon Vulture, and 0.86 chicks/pair for the Egyptian Vulture. Therefore, it can be concluded that both populations showed favorable trends, but the situation is still delicate owing the small population sizes.

 

 

Títol: Distribució, tendència poblacional i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa
Autors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Resum: L’objectiu d'aquest article és actualitzar el coneixement sobre la distribució, mida i evolució de la població i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa. Les poblacions d’ambdues especiesvan augmentar significativament entre 1999 i 2016. Així, s’ha passat de 49 a 240 parelles en el Voltor Comú, i de 6 a 12 en l’Aufrany. Associat al creixement poblacional també s’observà certa expansió geogràfica en les dues espècies. Pel que fa als paràmetres reproductius, observem certa estabilitat durant el període d’estudi, amb una productivitat de 0,62 polls/parella que inicia la reproducció per al Voltor Comú, i 0,86 per l’Aufrany. En conseqüència, es pot concloure que les dues poblacions presenten una tendència favorable, si bé la situació de les dues espècies és encara delicada a causa del baix nombre d’efectius.

 

 

 

 

 

Read more...

Els okupes de Punta de la Banya

Photo by C. Domingo & X. Tomàs

A vegades, quan revises nius, pots trobar sorpreses. Això és el que els hi va passar als nostres companys, mentre revisaven la colònia de Bernats Pescaires de Punta de la Banya.

 

 

 

 

Títol: Nidificació de Xoriguer Comú en niu de Bernat Pescaire

Autors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resum: Aquesta nota documenta un cas excepcional de nidificació del Xoriguer Comú Falco tinnunculus en un niu de Bernat Pescaire Ardea cinerea a la colònia de cria d’aquest ardeid a la Punta de la Banya, Delta de l’Ebre. La tranquil·litat de la zona, la poca competència i un ampli territori per explotar s’apunten com a possibles factors afavoridors.

 

Título: Nidificación de Cernícalo Vulgar en nido de Garza Real
Autores: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo

*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resumen: Esta nota documenta un caso excepcional de nidificación de Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en un nido de Garza real Ardea cinerea en la colonia de cría de esta ardeida en la Punta de la Banya, Delta del Ebro. La tranquilidad de la zona, la poca competencia y un amplio territorio para explotar apuntan como posibles factores que facilitaron este caso.

Title: Breeding of Common Krestel on a Grey Heron nest

Authors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Abstract: An exceptional case of nesting of Common Kestrel Falco tinnunculus on a nest of Grey Heron Ardea cinerea is documented in a breeding colony of grey herons at the Punta de la Banya, Ebro Delta (north-western Mediterranean). The tranquility of the area, the absence of competitors, and a large area to hunt were the potential causes to use a nest of another species.





Josep, Xavier, Pedro & Carles



 

Read more...

Re-discovering the pioneering birders

Mr. Mariano Masferrer (1923)

We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.

Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer

Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.

CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer

Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.

ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores: Xavier Ferrer

*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.

X. Ferrer

Read more...

Electrocuted birds

Photo by Silvema

Every year, thousands of birds die by electrocution with power lines. Predictive modeling can help us to identify the most dangerous areas and pylons for birds and to focus our conservation efforts in those fateful points.





Title: Predictive models applied to correct and manage electrocution of birds in electric lines
Authors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Abstract: Electrocution on power lines is a major conservation problem for a large number of bird species worldwide. The isolation of dangerous power pylons is an effective action to correct, however, given the large number of installed power lines, identification of high-risk areas where implementing these measures is difficult, so it is necessary to design strategies to prioritize conservation actions. The development of large-scale predictive modeling would help to solve this issue. This review shows a framework to identify high risk electrocution areas by means of spatial predictive models in order to establish priority areas, using as a study area the Valencia autonomous community. The first step of the framework was to assess the bird electrocution incidence in relation to protected areas distribution at regional scale. This allowed assessing whether these areas are optimal to focus conservation actions. Afterwards, to delimitate priority areas we built spatial predictive models derived from bird mortality records, environmental factors and specific sensitivity maps. Subsequently, a verification and validation process was performed to determine the robustness of the predictions. The results of this process showed that apply corrective measures within the SPA it is inefficient and that these actions should be directed to peripheral areas. Moreover, the use of spatial predictive models, by the combination of logistic regression techniques and specific sensitivity maps was proved to be an effective tool to identify high mortality areas and, therefore, to select candidates for protected areas. The process of verification and validation of predictive models shows at the larger scale, land use configuration, power line density and presence of sensitive species, would be the most important factors to predict bird electrocutions. In conclusion, the methodology described in this paper is an efficient method for the selection of high risk areas and is a good example of predictive modelling application for conservation planning and adaptive management.

CATALÀ

 

Títol: Models predictius aplicats a la correcció i gestió de l'impacte de l'electrocució en línies elèctriques sobre les aus
Autors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Resum: L’electrocució és un greu problema de conservació per a un gran nombre d'espècies d'aus a tot el món. L'aïllament dels pals elèctrics perillosos és una mesura efectiva per corregir-ho, però, donat el gran nombre de línies elèctriques instal·lades, la determinació de les zones d'alt risc on aplicar aquestes mesures és difícil, per la qual cosa es fa necessari dissenyar estratègies per prioritzar les accions de conservació. El desenvolupament de models de predicció a gran escala podria ajudar a resoldre aquest problema. Aquesta revisió mostra un marc de treball per identificar les àrees d'alt risc d'electrocució mitjançant l'ús de models predictius espacials, utilitzant com a àrea d'estudi la Comunitat Valenciana. El primer pas del procés va ser avaluar la incidència d'electrocució d'aus en relació amb la distribució de les àrees protegides a escala regional. Això va permetre avaluar si aquestes àrees són òptimes per focalitzar les accions de conservació. Després, per delimitar àrees prioritàries vàrem construir models predictius espacials derivats dels registres de mortalitat d'aus, els factors ambientals i mapes específics de sensibilitat. Posteriorment es va realitzar un procés de verificació i validació per determinar la robustesa de les prediccions. Els resultats d'aquest procés van mostrar que aplicar mesures de correcció dins de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus és ineficient i que aquestes accions haurien d'estar dirigides especialment a les àrees perifèriques. D'altra banda, l'ús de models predictius, mitjançant la combinació de tècniques de regressió logística i mapes específics de sensibilitat, va ser una eina eficaç per identificar àrees d'alta mortalitat i, per tant, per seleccionar candidats per a les àrees protegides. Els processos de verificació i validació dels models predictius van mostrar que a gran escala, la configuració del paisatge, la densitat de línies elèctriques i la presència d'espècies sensibles serien els factors més importants per predir l'electrocució d'aus. En conclusió, la metodologia descrita en aquest treball es va mostrar com un mètode eficaç per a la selecció d'àrees d'alt risc i és un bon exemple d'aplicació de modelatzació predictiva per a la planificació de la conservació i el maneig.

ESPAÑOL

 
Título: Modelos predictivos aplicados a la corrección y gestión del impacto de la electrocución en tendidos eléctricos sobre las aves
Autores: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com 
Resumen: La electrocución es un grave problema de conservación para un gran número de especies de aves en todo el mundo. El aislamiento de los postes eléctricos peligrosos es una medida efectiva para corregirlo, sin embargo, dado el gran número de líneas eléctricas instaladas, la determinación de las zonas de alto riesgo donde aplicar estas medidas es difícil, por lo que se hace necesario diseñar estrategias para priorizar las acciones de conservación. El desarrollo de modelos de predicción a gran escala podría ayudar a resolver este problema. Esta revisión muestra un marco de trabajo para identificar las áreas de alto riesgo de electrocución mediante el uso de modelos predictivos espaciales, utilizando como área de estudio la Comunidad Valenciana. El primer paso del proceso fue evaluar la incidencia de electrocución de aves en relación con la distribución de las áreas protegidas a escala regional. Esto permitió evaluar si estas áreas son óptimas para enfocar las acciones de conservación. Después, para delimitar áreas prioritarias construimos modelos predictivos espaciales derivados de los registros de mortalidad de aves, los factores ambientales y mapas específicos de sensibilidad. Posteriormente se realizó un proceso de verificación y validación para determinar la robustez de las predicciones. Los resultados de este proceso mostraron que aplicar medidas de corrección dentro de las Zonas de Especial Protección para las Aves es ineficiente y que estas acciones deberían estar dirigidas especialmente a las áreas periféricas. Por otra parte, el uso de modelos predictivos, mediante la combinación de técnicas de regresión logística y mapas específicos de sensibilidad, resultó ser una herramienta eficaz para identificar áreas de alta mortalidad y, por lo tanto, para seleccionar candidatos para las áreas protegidas. Los procesos de verificación y validación de los modelos predictivos mostraron que a gran escala, la configuración del paisaje, la densidad de líneas eléctricas y la presencia de especies sensibles serían los factores más importantes para predecir la electrocución de aves. En conclusión, la metodología descrita en este trabajo se mostró como un método eficaz para la selección de áreas de alto riesgo y es un buen ejemplo de aplicación de modelado predictivo para la planificación de la conservación y el manejo.

Juanma got his PhD degree at the University Miguel Hernández of Elche in 2014

Read more...

Differential migration

Photo by Jari Peltomäki

Long term research on raptor migration in the Garrotxa demostrated that young Honey Buzzards migrate later than their parents, but this delay varied among years.

Title: A long-term study on the differential timing of postnuptial migration between age classes of the Honey Buzzard Pernis apivorus in the NE of the Iberian Peninsula

Authors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Abstract: In some raptors, adults migrate before juvenile birds during the postnuptial migration. This well-known phenomenon is a case of differential migration, but there are not overly long-term studies in the Honey Buzzard Pernis apivorus. Between 2003 and 2012, the postnuptial migration of this species on its flyway over the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), NE of the Iberian Peninsula, was studied in order to determine differences in the timing of passage between adults and juveniles. The study was conducted by observation of migrant individuals from August 25 until September 25 (32 days), every year with a constant sampling effort between 10:00 and 14:00 h. As found in previous studies, our data showed that adult mean passage date was approximately two weeks earlier than the juvenile passage date, being this difference statistically significant in all the studied years and ranging between 11 and 17 days.

CATALÀ

Títol: Estudi a llarg termini de les diferències temporals entre classes d’edat en la migració postnupcial de l’Aligot Vesper Pernis apivorus al NE de la península Ibèrica

Autors: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resum: En algunes rapinyaires els adults migren abans que els juvenils durant la migració postnupcial. Aquest fenomen, que és un tipus de migració diferencial, és ben conegut però no existeixen massa estudis a llarg termini per a l'Aligot Vesper. Durant el període 2003-2012, es va estudiar la migració postnupcial d'aquesta espècie al seu pas pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, nord-est de la península Ibèrica, amb la finalitat d’establir les diferències temporals entre el pas d'adults i de juvenils. L'estudi es va dur a terme mitjançant l’observació directa dels individus entre el 25 d'agost i el 25 de setembre (32 dies), cada any amb un esforç de mostreig constant entre les 10:00 i les 14:00 h. Vam trobar que la data mitja de pas dels adults va precedir aproximadament en dues setmanes a la data de pas dels juvenils, de manera similar a estudis previs, essent aquesta diferència estadísticament significativa en tots els anys estudiats, tot i que va oscil·lar entre 11 i 17 dies.

ESPAÑOL

Título: Estudio a largo plazo de las diferencias temporales entre clases de edad en la migración postnupcial del Abejero europeo Pernis apivorus en el NE de la península Ibérica

Autores: Fran Trabalon & Ruth García
e-mail: zagros.fran [at] gmail.com

Resumen: En algunas rapaces los adultos migran antes que los juveniles durante la migración postnupcial. Este fenómeno, que es un tipo de migración diferencial, es bien conocido pero no existen demasiados estudios a largo plazo para el Abejero Europeo. Durante el período 2003-2012, se estudió la migración postnupcial de esta especie a su paso por el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa, noreste de la península Ibérica, con la finalidad de establecer las diferencias temporales entre el paso de adultos y de juveniles. El estudio se llevó a cabo por observación directa de los individuos entre el 25 de agosto y el 25 de septiembre (32 días), cada año con un esfuerzo de muestreo constante entre las 10:00 y las 14:00 h. Encontramos que la fecha media de paso migratorio de los adultos precedió aproximadamente en dos semanas a la fecha de paso de los juveniles, de manera similar a estudios previos, siendo la diferencia estadísticamente significativa en todos los años estudiados, si bien osciló entre 11 y 17 días.

Fran & Ruth




Read more...

I am no longer a rarity

Photo by Fran Trabalon

The Pallid Harrier is considered a rarity in Western Europe, but citizen science demonstrates that it could be considered a new member of the common Iberian avifauna.

Title: Occurrence of the Pallid Harrier Circus macrourus in the Western Mediterranean revisited: a new migrant and wintering species

Authors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran
E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Abstract: The Pallid Harrier Circus macrourus is considered a rarity in Spain. In spite to be an endangered species in Europe, there has been a marked increase of sightings in Spain during the last decade. We have compiled 212 records concerning to 215 individuals for this species in Spain between 1990 and 2013 with the aim to carry out a comprehensive study of its occurrence and thus, to reassess the status of the Pallid Harrier. Most records (46%) are during the spring passage and the majority of them occur in the Mediterranean coast (Catalonia and Balearic Islands). Spring records are vagrant individuals probably deviated offshore by bad weather from their migratory throughout the central Mediterranean. Records during the autumn migration were historically scarce (8%), but since 2011 there was a marked increase of observations between August and November up to 39%. Most of the observations occurred in the western (Navarra) and eastern (Catalonia) extremes of the Pyrenees, in agreement with the main migratory routes to enter to Iberia from Europe. The new breeding population in north Europe may be the cause of this increase because of the establishment of a new migratory route throughout Western Europe. Since 2005, the species also occurs during the winter (mainly in Valencia and Andalusia) and the number of birds that do not cross to Africa is increasing. Overall, the total number of records is increasing almost exponentially since 2008. In light of this fact, the Pallid Harrier should be no longer considered a rarity but a regular scarce migrant and wintering bird in Spain.

CATALÀ

Títol: Revisió de la presència de l’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus a la Mediterrània occidental: una nova espècie migrant i hivernant

Autors: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resum: L’Arpella Pàl·lida Russa Circus macrourus és una raresa a Espanya. Malgrat ser una espècie greument amenaçada a Europa, hi ha hagut un notable augment de cites a Espanya als darrers anys. Vam recopilar 212 registres relatius a 215 individus d’aquesta espècie a Espanya entre 1990 i 2013 amb l’objectiu d’estudiar exhaustivament la seva presència. La majoria de registres (64%) es produeixen durant la migració primaveral, observant-se la majoria d’aquests individus en pas al llarg de la costa mediterrània (Catalunya i Balears). Els registres primaverals segurament pertanyen a individus divagants, desviats mar endins cap a l’oest de les seves rutes normals per la Mediterrània central, i segurament com a resultat de temporals. Les observacions durant la migració de tardor han estat històricament escasses (8%), tot i que des de 2011 hi ha hagut un espectacular augment de les observacions entre agost i novembre fins al 39%. La majoria de les observacions de tardor es produeixen a banda i banda dels Pirineus (Navarra i Catalunya), seguint les principals rutes migratòries d’entrada a la península. La nova població reproductora del nord d’Europa podria ser la causa d’aquest augment a causa de la creació d’una nova ruta migratòria a través d’Europa Occidental. Des de 2005, alguns exemplars han estat tot l’hivern a la península (principalment al Llevant i Andalusia), tendència que també sembla anar en augment. En conjunt, el nombre total de registres està augmentant de manera exponencial des de 2008. Els resultats del nostre estudi suggereixen que cal actualitzar l’estatus de l’Arpella Pàl·lida Russa per deixar de considerar-la una raresa a Espanya.

ESPAÑOL

Título: Revisión de la presencia de Aguilucho Papialbo Circus macrourus en el Mediterráneo occidental: una nueva especie migrante e invernante

Autores: Àlex Ollé, Fran Trabalon, Marc Bertran

E-mail: aolletorner [at] gmail.com

Resumen: El Aguilucho Papialbo Circus macrourus se considera una rareza en España. Pese a ser una especie seriamente amenazada en Europa, se ha producido un notable aumento de los avistamientos en España en los últimos años. Se han recopilado 212 registros relativos a 215 individuos de esta especie en España entre 1990 y 2013 con el objetivo de estudiar exhaustivamente su presencia. La mayoría de los registros (46%) se producen durante la migración primaveral, encontrándose la mayoría de estos individuos en paso lo largo de la costa mediterránea (Cataluña y Baleares). Los registros primaverales pertenecen a individuos divagantes desviados mar adentro hacia el oeste de sus rutas normales por el Mediterráneo central seguramente como resultado de temporales. Las observaciones durante la migración de otoño han sido históricamente escasas (8%), aunque desde 2011 se ha producido un espectacular aumento de las observaciones entre agosto y noviembre hasta el alcanzar el 39%. La mayoría de las observaciones otoñales se producen a lado y lado de los Pirineos (Navarra y Cataluña), en consonancia con las principales rutas migratorias de entrada a la península. La nueva población reproductora del norte de Europa podría ser la causa de este aumento debido a la creación de una nueva ruta migratoria a través de Europa Occidental. Desde 2005, algunos ejemplares han permanecido todo el invierno en la península (principalmente en el Levante y Andalucía), tendencia que también parece ir en aumento. En conjunto, el número total de registros está aumentando de manera exponencial desde 2008. Los resultados de nuestro estudio sugieren que el estatus del Aguilucho Papialbo debería actualizarse para dejar de ser considerado una rareza en España.

Àlex, Marc & Fran

Read more...

Blowing to the wind



Photo by Lior Kislev

Wind is a widely recognized key factor in raptor migration. Here, a long-term study on the postnuptial migration of Honey Buzzards over the Garrotxa demonstrates that passage is mainly related to winds blowing to the south.














Title: Visible autumn migration of Honey Buzzards Pernis apivorus in NE Iberian Peninsula regarding horizontal winds aloft
Author: Ruth García, Fran Trabalon
E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Abstract: The Honey Buzzard Pernis apivorus is a migratory soaring raptor, which breeds in Eurasia and winters south of the Sahara. Since wind is one of the most important meteorological factors affecting bird migration, we analyzed how prevailing horizontal wind at 850 hPa (equivalent to an altitude of 1,000-1,500 m a.s.l) influenced the autumn migration recorded through the Garrotxa Volcanic Zone Natural Park (GVZNP), northeast of Iberian Peninsula, during 2007-2012. We established the percentage of visual migration over the GVZNP in relation to the prevailing wind direction at two different regional scales: the surroundings of the GVZNP (12 km grid resolution) and the preceding area of southern France between 46º N and the border with Spain (36 km grid resolution). The greatest percentages of migrants detected over the GVZNP coincided all years with northwestern prevailing winds in the large regional scale (i.e. south France). At the GVZNP scale the same effect was observed in four out of the six study years. We found highly significant differences among the total migratory frequencies observed with each prevailing wind on both scales and in every year of the study. We suggest that Pernis apivorus migration at the GVZNP might be conditioned by the drift caused by northwestern horizontal winds aloft over southern France.

 

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Migració de tardor visible d’Aligots Vespers Pernis apivorus al NE de la Península Ibèrica en relació als vents horitzontals en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resum: L’Aligot Vesper Pernis apivorus és una rapinyaire planadora migratòria que nidifica a Euràsia i hiverna al sud del Sàhara. Donat que el vent és un dels factors meteorològics més importants que afecta a la migració de les aus, es va analitzar com el vent horitzontal predominant a 850 hPa (equivalent a una alçada de 1.000-1.500 m s.n.m.) va influir sobre el pas migratori postnupcial detectat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), nord-est de la Península Ibèrica, durant el període 2007-2012. Es va calcular el percentatge de migració visual sobre el PNZVG per a cada component de vent predominant sobre dues escales regionals diferents: els voltants del PNZVG (pas de malla de 12 km de resolució) i l’àrea precedent del sud de França entre el paral·lel 46º N i la frontera amb Espanya (pas de malla de 36 km de resolució). Els percentatges de migrants més elevats detectats sobre el PNZVG van coincidir tots els anys amb vents predominants de nord-oest a l’escala regional més gran (sud de França). A l’escala del PNZVG el mateix efecte es va observar en quatre dels sis anys estudiats. Es van trobar diferències altament significatives entre les freqüències totals de pas migratori amb cada component de vent predominant sobre totes dues escales i per a cada any d’estudi. Es suggereix que la migració de Pernis apivorus al PNZVG podria estar condicionada per la deriva causada pels vents horitzontals en alçada de component nord-oest sobre el sud de França.

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Migración visible en otoño del Abejero Europeo Pernis apivorus en el NE de la Península Ibérica en relación a los vientos horizontales en altura

Autor: Ruth García, Fran Trabalon

E-mail: ruthgfg [at] gmail.com

Resumen: El Abejero Europeo Pernis apivorus es una rapaz planeadora migratoria que cría en Eurasia e inverna al sur del Sahara. Dado que el viento es uno de los factores meteorológicos más importantes que afecta a la migración de las aves, se analizó cómo el viento horizontal predominante a 850 hPa (equivalente a una altura de 1.000-1.500 m s.n.m.) influenció el paso migratorio postnupcial detectado en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa (PNZVG), noreste de la Península Ibérica, durante el período 2007-2012. Se calculó el porcentaje de migración observada a través del PNZVG con cada componente de viento predominante sobre dos escalas regionales diferentes: los alrededores del PNZVG (malla de resolución de 12 km) y el área precedente del sur de Francia situada entre el paralelo 46º N y la frontera con España (malla de resolución de 36 km). Los mayores porcentajes de migrantes detectados sobre el PNZVG coincidieron en todos los años con viento de noroeste como componente predominante en la escala regional más grande (sur de Francia). En la escala del PNZVG el mismo efecto se observó en cuatro de los seis años estudiados. Se encontraron diferencias altamente significativas entre las frecuencias totales de paso migratorio con cada componente de viento predominante para ambas escalas y cada uno de los años de estudio. Se sugiere que la migración observada de Pernis apivorus en el PNZVG podría estar condicionada por la deriva provocada por los vientos horizontales en altura de componente noroeste sobre el sur de Francia.

Ruth & Fran




 

 

Read more...