Em grates l'esquena?

Photo by Larry Thompson

Les aus dediquen molt de temps a netejar el seu plomatge per mantenir-lo en perfectes condicions. Malauradament, hi ha parts del cos on no poden accedir i és llavors quan cal l'ajut d'un company. Excepcionalment, aquest company pot ser d'una altra espècie, comportament conegut com al·lotoaleta (allopreening). En aquest article es descriu un cas entre dues espècies de lloros invasors a Catalunya.

Títol: Al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resum: Tot i que l’al·lotoaleta (allopreening o allogrooming) intreaespecífica és un comportament relativament freqüent entre els ocells, l’al·lotoaleta interespecífica és un fenomen molt més rar. Es descriu un cas d’al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris i Aratinga Mitrada, observat en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durant més de 15 minuts els dos exemplars implicats van intercanviar successives vegades aquest comportament de toaleta mútua, tot i que la toaleta de la Cotorra sobre l’Aratinga sempre va ser més prolongada. La interpretació d’aquesta conducta no està gens clara, encara que tot apunta a que té una funció social, ja que evitaria situacions de conflicte i reduiria l’agressió. Això seria especialment vàlid per a espècies gregàries com la Cotorreta i l’Aratinga, per a les què és d’esperar un augment tant d’aquests tipus de interaccions com de les observacions, tenint en compte la clara expansió de les seves poblacions a Catalunya i llur preferència per ambient urbans.

 

Title: Interspecific allopreening between Monk Parakeet (Myiopsitta monachus) and Mitred Parakeet (Aratinga mitrata)
Authors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Abstract: Intraspecific allopreening is relatively common in birds, but interspecific allopreening is quite rare. Here, an exceptional case of interspecific allopreening behaviour between a Monk Parakeet and a Mitred Parakeet is described. The observation took place in Parc Catalunya (Sabadell, Barcelona) in 25/12/2015. During more than 15 minutes both birds interchanged allopreening behaviours, although the Monk Parakeet showed ever the most prolonged preening behaviour. The interpretation of this behaviour is not clear, even though it may point to a social context because intraspecific allopreening would avoid conflict and would reduce aggressivity. This would be especially plausible for gregarious species, such as the Monk Parakeet and the Mitred Parakeet, for which an increase of such interactions, as well as of the observations, can be expected, based on their population expansion in Catalonia and their preference for urban áreas.

Título: Aloaseo interespecífico entre Cotorra Argentina (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autores: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resumen: Si bien el aloaseo (allopreening o allogrooming) intraespecífico es relativamente frecuente entre las aves, el aloaseo interespecífico parece ser mucho más escaso. Se describe un caso de aloaseo entre Cotorra Argentina y Aratinga Mitrada, observado en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durante más de 15 minutos los dos ejemplares implicados intercambiaron varias veces este comportamiento de aseo recíproco, si bien el aseo de la Cotorra sobre la Aratinga siempre fue más prolongado. La interpretación de esta conducta dista de ser clara, si bien todo apunta a un significado social, en cuanto evitaría situaciones de conflicto y reduciría la agresión. Esto sería especialmente válido para especies gregarias como la Cotorra y la Aratinga, para las que cabe esperar un aumento de tales interacciones, así como de las observaciones, a partir de su expansión poblacional en Cataluña y su preferencia por medios urbanos.

Josep Lluís



 

Read more...

Els okupes de Punta de la Banya

Photo by C. Domingo & X. Tomàs

A vegades, quan revises nius, pots trobar sorpreses. Això és el que els hi va passar als nostres companys, mentre revisaven la colònia de Bernats Pescaires de Punta de la Banya.

 

 

 

 

Títol: Nidificació de Xoriguer Comú en niu de Bernat Pescaire

Autors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resum: Aquesta nota documenta un cas excepcional de nidificació del Xoriguer Comú Falco tinnunculus en un niu de Bernat Pescaire Ardea cinerea a la colònia de cria d’aquest ardeid a la Punta de la Banya, Delta de l’Ebre. La tranquil·litat de la zona, la poca competència i un ampli territori per explotar s’apunten com a possibles factors afavoridors.

 

Título: Nidificación de Cernícalo Vulgar en nido de Garza Real
Autores: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo

*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resumen: Esta nota documenta un caso excepcional de nidificación de Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en un nido de Garza real Ardea cinerea en la colonia de cría de esta ardeida en la Punta de la Banya, Delta del Ebro. La tranquilidad de la zona, la poca competencia y un amplio territorio para explotar apuntan como posibles factores que facilitaron este caso.

Title: Breeding of Common Krestel on a Grey Heron nest

Authors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Abstract: An exceptional case of nesting of Common Kestrel Falco tinnunculus on a nest of Grey Heron Ardea cinerea is documented in a breeding colony of grey herons at the Punta de la Banya, Ebro Delta (north-western Mediterranean). The tranquility of the area, the absence of competitors, and a large area to hunt were the potential causes to use a nest of another species.





Josep, Xavier, Pedro & Carles



 

Read more...

Cuckoos vs Magpies: The never ending war

Photo by Jesús Porras

Great Spotted Cuckoos and Magpies are involved in an arms' race. Each new parasitism tactic of Cuckoos is counteracted by a new defense of Magpies. A long-term study with marked individuals provides new and exciting findings about this coevolution.

Title: Ecology and evolution of brood parasite-host interactions: a longitudinal study with marked individuals

Authors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Abstract: Avian brood parasites and their hosts provide an ideal system for the study of coevolution. The study system made up by Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) and their Magpie (Pica pica) host has provided strong support for an effect of brood parasitism on the reproductive success of hosts and the evolution of host defensive mechanisms counteracting the negative effects of parasitism. However, long-term studies with marked animals addressing issues related to patterns of host use by parasites and defense mechanisms in hosts are very scarce. Here, we review questions related to the evolution of defensive mechanisms against parasitism and patterns of parasitism in a population of Magpies and Great Spotted Cuckoos using cross-sectional and longitudinal studies. Our results showed the importance of performing long-term studies through the life of an individual for characterizing patterns of parasitism and the expression of phenotypic traits and defensive behavior at the population level. Our findings urge for considering that brood parasitism can be structured within host populations, and the possible influence of abiotic factors beyond the interaction as potential aspects determining the coevolutionary dynamics of parasite-host interactions. Also, we demonstrated that ontogeny may play a fundamental role in the expression of host defenses. Summing up, consideration of structured parasitism, climatic influence and ontogeny, whose importance can only be qualified by performing individual-based, long-term studies, provides intriguing and deeper perspectives for the understanding of the ecology and evolution of avian brood parasites and their hosts.

CATALÀ

Títol: Ecologia i evolució de les interaccions paràsit de cria- hoste: un estudi longitudinal amb individus marcats

Autors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Resum: Les interaccions entre els paràsits de cria i els seus hostes proporcionen un sistema ideal per a l'estudi de la coevolució, i en concret el sistema que formen el Cucut Reial (Clamator glandarius) i el seu principal hoste, la Garsa (Pica pica), ha proporcionat evidències robustes sobre l'efecte del parasitisme de cria en l'èxit reproductor de l'hoste i l'evolució de mecanismes de defensa en l'hoste que contraresten aquest efecte. No obstant això, són molt escassos els estudis a llarg termini que abordin aspectes relacionats amb els patrons d'ús dels hostes per part dels paràsits, i els mecanismes de defensa des de la perspectiva individual de l'hoste. En aquest treball s'utilitza en sistema Cucut-Garsa per abordar aquestes qüestions, mitjançant estudis poblacionals i longitudinals.
Els resultats mostren la importància de l'estudi dels patrons de parasitisme, expressió dels trets fenotípics i dels comportaments defensius al llarg dels anys i de la vida de l'individu. Els resultats també suggereixen la necessitat de considerar l'estructuració del parasitisme dins de les poblacions i la influència de factors abiòtics aliens a la interacció com a aspectes que podrien determinar la dinàmica coevolutiva de la interacció. Tanmateix, els resultats suggereixen que l'ontogènia pot jugar un paper molt rellevant en l'expressió de les defenses. La consideració d'aquests aspectes (és a dir, parasitisme estructurat, clima i ontogènia), ofereixen noves perspectives per a la comprensió de les dinàmiques ecològiques i evolutives entre els paràsits de cria i els seus hostes en les aus.

ESPAÑOL

Título: Ecología y evolución de las interacciones parásito de cría- hospedador: un estudio longitudinal con individuos marcados

Autores: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Resumen: Las interacciones entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores proporcionan un sistema ideal para el estudio de la coevolución y en concreto el sistema que forman el críalo europeo (Clamator glandarius) y su principal hospedador, la urraca (Pica pica), ha proporcionado evidencias robustas sobre el efecto del parasitismo de cría en el éxito reproductivo del hospedador y la evolución de mecanismos de defensa en el hospedador que contrarrestan estos efectos. Sin embargo, son muy escasos los estudios a largo plazo que aborden aspectos relacionados con los patrones de uso de los hospedadores por los parásitos, y los mecanismos de defensa desde la perspectiva individual del hospedador. En este trabajo se utiliza en sistema críalo-urraca para abordar estas cuestiones, mediante estudios poblacionales y longitudinales.
Los resultados muestran la importancia del estudio de los patrones de parasitismo, expresión de los rasgos fenotípicos y de los comportamientos defensivos a lo largo de los años y de la vida del individuo. Los hallazgos encontrados sugieren la necesidad de considerar la estructuración del parasitismo dentro de las poblaciones y la influencia de factores abióticos ajenos a la interacción como aspectos que podrían determinar la dinámica coevolutiva de la interacción. Asimismo, los resultados sugieren que la ontogenia puede jugar un papel muy relevante en la expresión de las defensas. La consideración de estos aspectos (i.e., parasitismo estructurado, clima y ontogenia), ofrecen novedosas perspectivas para el entendimiento de las dinámicas ecológicas y evolutivas entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores.

Merche got her PhD degree at the University of Granada in 2014




Read more...

Love without barriers

Photo by Ferran López

A posible case of hybridization between Audouin's and Mediterranean Gull

Title: An hybrid pair Larus audouinii x Larus melanocephalus brooding an egg in the Llobregat Delta, Barcelona

Authors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Abstract: A hybrid reproductive pair Larus audouinii x Larus melanocephalus was found during 2014 in the gull breeding colony of “Illa del Molí”, Llobregat Delta, Barcelona (NE Spain). The brooding behaviour is described and pictures of the egg are shown. It remains unknown whether the pair was formed from the beginning or it was formed after the desertion of some of the original pair members.

CATALÀ

Títol: Parella mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus covant un ou al Delta del Llobregat, Barcelona

Autors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resum: Es trobà una parella híbrida durant l’any 2014 a la colònia reproductora de Gavina Corsa de l’Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Es descriu el comportament durant el covament i es mostren les fotografies del niu. Es desconeix si la parella es va formar des d’un inici o posteriorment després de l’abandó d’un dels membres de la parella pura original.

ESPAÑOL

Título: Pareja mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus incubando un huevo en el Delta del Llobregat, Barcelona

Autores: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resumen: Se encontró una pareja híbrida durante el año 2014 en la colonia reproductora de Gaviota de Audouin de la Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Se describe su comportamiento durante la incubación y se muestran fotografías del nido. Se desconoce si la pareja se formó desde un inicio o posteriormente tras el abandono de uno de los miembros de la pareja pura original.

Ferran & Maria

Read more...

Great bustards in the Balearic Islands

Photo by Pepo Navarro

Old manuscripts of the XIX century demonstrate some irruptions of the species in Minorca.

Title: Irregular occurrence during the winter of Great Bustards (Otis tarda) in Balearic Islands with a possible Central European origin

Authors: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu

Abstract: This note reviews the historical information available about the irregular occurrence during the winter of the Great Bustard (Otis tarda) in Balearic Islands, and documents its presence in the island of Minorca in the 19th century (an adult female or an immature male in December 1807 and another on January 1830) based on a manuscript of  Josep Sanxo. Also, the observations analysed within the biogeographical context of the irruption of winter movements of Central European Great Bustards suggest Central Europe as a probable origin for those individuals.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Presència irregular de Pioc Salvatge (Otis tarda) a l’hivern a les Illes Balears amb possible orígen centreeuropeu

Autors: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama
*E-mail: xferrer[at]ub.edu

Resum: Es revisa la informació històrica disponible sobre la presencia hivernal del Pioc Salvatge (Otis tarda) a les illes Balears, i basada en (Sanxo ca. 1845), documenta la seva presència en el segle XIX a l’illa de Menorca (una femella adulta o un mascle immadur el desembre de 1807, i un altre exemplar el gener de 1830). També l’anàlisi de les observacions en el context biogeogràfic de les fugides per fredorades hivernals dels Piocs centreeuropeus suggereixen Centreeuropa com a possible origen dels exemplars.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Presencia irregular de Avutardas (Otis tarda) en invierno en las Islas Baleares con posible origen centroeuropeo
Autores: Carmen Martínez, Xavier Ferrer*, Ricard Borrás, Isadora Christel, Albert Cama

*E-mail: xferrer[at]ub.edu

Resumen: Se revisa la información histórica disponible sobre la presencia invernal de la Avutarda Común (Otis tarda) en las islas Baleares, y basada en (Sanxo ca. 1845), documenta su presencia en el siglo XIX en la isla de Menorca (una hembra adulta o un macho inmaduro en diciembre de 1807, y otro ejemplar en enero de 1830). Además, el análisis de las observaciones en el contexto biogeográfico de fugas de tempero de avutardas centroeuropeas sugiere a Centroeuropa como posible origen de los ejemplares.

Texto completo

 

  Xavier Ferrer      Isadora Christel           Albert Cama

                            

 

 

Read more...

City singers: new challenges for bird communication

Photo by Dario Sanches

Bird songs show higher frequencies along a rural-urban gradient in response to human noise

Title: The Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis) utters higher frequency songs in urban habitats
Author: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Abstract: Literature is increasingly reporting cases of animal species changing their behaviour when dwelling in towns. Common responses of passerines involve earlier singing during the day and variation in song physical properties to reduce the impact of masking traffic noise on communication. In this paper I analyse the song of the Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis), a widespread passerine inhabiting Central and Southern America. I recorded the songs from 114 males along a rural-urban gradient encompassing open woodland, peripheral and inner garden suburbs in Bahía Blanca, Argentina. By considering variation in five frequency parameters of the song, I found that Rufous-Collared Sparrows sang significantly higher pitched songs (with higher minimum frequency) when dwelling in suburbs than in rural habitats. This study provides further evidence of bird behaviour of switching song frequency in urban habitats, as recorded in several Northern American and European passerines. Since anthropogenic noise is predominantly low in frequency, singing at higher pitches in cities likely reduces acoustic interference and maximize signal transmission over distance.

Full text

 

CATALÀ

Títol: El Txingolo Comú (Zonotrichia capensis) té un cant més agut en habitats urbans

Autor: Paola Laiolo

*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Resum: Hi ha un nombre cada cop més gran d’espècies animals on s’han demostrat que han canviat el seu comportament quan viuen a les ciutats. Dos canvis típics observats en paseriformes són el cant més d’hora pel matí i la variació de les seves propietat físiques amb l’objectiu de reduir l’efecte del soroll del trànsit en la comunicació. En aquest estudi es va analitzar el cant del Txingolo Comú, un paseriforme molt comú arreu d’Amèrica Central i del Sud. Es va enregistrar el cant de 114 mascles al llarg d’un gradient rural-urbà que inclogué boscos oberts i jardins tant de la perifèria com del centre dels barris de les afores de Bahía Blanca, Argentina. Mitjançant l’estudi de la variació en cinc paràmetres de freqüència de les cançons, es va trobar que el Txingolo Comú va cantar significativament amb tons més aguts (freqüències mínimes més altes) quan viu a les zones urbanes. Aquest estudi proporciona més evidències sobre els canvis en l’espectre de freqüència de les cançons dels ocells en hàbitats urbans, com ja s’ha vist en d’altres paseriformes nord-americans i europeus. Ja que el soroll antropogènic és predominantment de baixa freqüència, en cantar en tons més aguts es reduirien les interferències i es maximitzaria la transmissió de senyals en la distància dintre de les ciutats.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: El Chingolo Común (Zonotrichia capensis) muestra un canto más agudo en hábitats urbanos

Autor: Paola Laiolo

*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Resumen: Existe un número creciente de especies animales en las que se han demostrado cambios de comportamiento al vivir en las ciudades. Dos respuestas típicas observadas en paseriformes son el canto más temprano por la mañana y la variación de sus propiedades físicas con objeto de reducir el enmascaramiento del ruido del tráfico en la comunicación. En este estudio se analizó el canto del Chingolo Común, un paseriforme muy común de América Central y del Sur. Se registró el canto de 114 machos a lo largo de un gradiente rural-urbano que abarcó bosques abiertos y jardines tanto de la periferia como en el centro de los barrios de las afueras de Bahía Blanca, Argentina. Al estudiar la variación en cinco parámetros de frecuencia de las canciones, se encontró que el Chingolo Común cantó significativamente con tonos más agudos (frecuencias mínimas más altas) cuando vivía en las zonas urbanas. Este estudio proporciona más evidencias sobre los cambios en el espectro de frecuencia de las canciones de las aves en hábitats urbanos, tal y como ya se ha visto en diversos paseriformes norteamericanos y europeos. Puesto que el ruido antropogénico es predominantemente de baja frecuencia, al cantar en tonos más agudos se reducirían las interferencias y se maximizaría la transmisión de señales en la distancia dentro de las ciudades.

  

Texto completo

Paola Laiolo

Read more...

Fishing behaviour of Ospreys in North Spain

Photo by Joseba Del Villar

The feeding biology of the Osprey remains not well understood in the Iberian Peninsula. This paper analyses the diet and feeding behaviour of this species in an estuary in North Spain. It is suggested that prey behaviour (mullets) determines Osprey feeding success.



 

 





Title: Fishing behaviour of the Osprey (Pandion haliaetus) in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn migration
Author: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Abstract: The fishing behaviour of the Osprey Pandion haliaetus in an estuary in the northern Iberian Peninsula during autumn stopover is described. All prey consisted of fish of the family Mugilidae (Grey mullets) and overall fishing events lasted on average 6.3 min with a 68.8 % success rate (N = 61 fishing events). Adults were better fishers (92% of success) than young birds (40%). The occurrence of fishing events was independent of tidal period or tidal direction. However, fishing success was higher when the tide was rising. We discussed how Grey mullet behaviour and abundance may explain these results.

 

 

Full text

 

CATALÀ
 

Títol: Comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de la península Ibèrica durant la migració tardorenca
Autor: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resum: Es descriu el comportament pesquer de l'Àguila Pescadora Pandion haliaetus en un estuari del nord de península Ibérica. El temps mig empleat en cada esdeveniment pesquer va ser de 6,3 min i l'èxit de captura del 68,8%. Quan únicament es va considerar els esdeveniments protagonitzats per adults, l'èxit va augmentar fins el 92%. Tots els peixos capturats i identificats en aquest estudi pertanyien a la família Mugilidae. L'activitat pesquera no va estar associada a l'altura o a l'adreça de la marea. No obstant això, l'èxit de pesca va ser major durant l'ascens mareal. Se suggereix que la rapidesa i l’elevat èxit de pesca registrat reflecteixen una gran disponibilitat de preses com a conseqüència del comportament dels mugílids i la seva abundància a l'estuari.

 

Text complet

 

ESPAÑOL
 

Título: Comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la peninsula Ibérica durante la migración otoñal
Autores: Aitor Galarza
*E-mail: agalarza[at]telefonica.net

Resumen: Se describe el comportamiento pesquero del Águila Pescadora Pandion haliaetus en un estuario del norte de la península Ibérica. El tiempo medio empleado en cada evento pesquero fue de 6,3 min y el éxito de captura del 68,8%. Cuando únicamente se tuvieron en cuenta los eventos protagonizados por adultos, el éxito ascendió al 92%. Todos los peces capturados e identificados en este estudio pertenecían a la familia Mugilidae. La actividad pesquera no estuvo asociada a la altura o a la dirección de la marea. No obstante, el éxito de pesca fue mayor durante el ascenso mareal. Se sugiere que la rapidez y elevado éxito de pesca registrado reflejan una gran disponibilidad de presas como consecuencia del comportamiento de los mugílidos y su abundancia en el estuario.

Texto completo


 



Aitor Galarza

Read more...

Dispersal under a forced move

This study describes the reproductive dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario because of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities.

Title: Breeding dispersion of the Bank Swallow Riparia riparia after the disappearance of their colonies in a stretch of Esla river (Duero basin, north-east Spain)

Authors: Javier García, Benito Fuertes

E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com

Abstract: We analyze the reproductive dispersion of Bank Swallow Riparia riparia in a changing scenario as a consequence of the continued destruction of breeding colonies, mainly by river erosion and aggregate extraction activities, and the consequent change in its location. 2943 specimens were captured over five breeding seasons in a stretch of 45 km of the lower river basin Esla (northwest Spain). We obtained 295 recoveries, 71 of them obtained in consecutive seasons and we analyzed for different parameters (of the disappearance of the colonies by gender and age of birds of this forced dispersal. 75.6% of recaptures were made in the same colony and 25.4% (n = 18) in different colonies. Only in one case there was a change of colony without forced disappearing of its original colony. No significant differences in recapture rates by gender but in terms of age, higher in adults, 14%, than in young adults, 0.6%. As for dispersing birds, there were no differences in age or sex but in the dispersal distance, 15% higher in females.

  



Full text

 

   

 

 

 

CATALÀ

 

Títol: Dispersió reproductiva de l'Oreneta de ribera Riparia riparia després de la desaparició de les seves colònies en un tram del riu Esla (conca del riu Duero, nord-est d'Espanya)

Autors: Javier García, Benito Fuertes

E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com

Resum: S’analitza la dispersió reproductiva de l’Oreneta de ribera Riparia riparia en un escenari canviant a causa de la contínua destrucció de les colònies de cria, fonamentalment per l’erosió fluvial i per activitats d’extracció d’àrids, i el conseqüent canvi en la seva ubicació. Es van capturar 2.943 exemplars al llarg de cinc temporades de reproducció en un tram de 45 km de la conca baixa del riu Esla (nord-oest d’Espanya) i es van obtenir 295 recuperacions, 71 d’elles obtingudes en temporades consecutives, i es van analitzar diferents paràmetres de la dispersió forçada causada per la desaparició de les colònies en funció del sexe i l’edat dels ocells. Un 75,6% de les recaptures es van realitzar a la mateixa colònia i un 25,4% (n = 18) a colònies diferents. Només en un cas es va produir un canvi de colònia sense que l’emplaçament d’origen hagués desaparegut. No es van detectar diferències significatives en la taxa de recaptura en funció del sexe però sí quant a l’edat, major en els adults, 14%, que en els joves, 0,6%. Pel que fa als ocells dispersants, no es van obtenir diferències quant a la seva edat o sexe però sí en la distància de dispersió, un 15% més elevada en les femelles.

 

 

Text complet

 

 

 

 

ESPAÑOL

 

Título: Dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia tras la desaparición de sus colonias en un tramo del río Esla (cuenca del río Duero, noreste de España)

Autors: Javier García, Benito Fuertes

E-mail: javier.garcia.fernandez[at]gmail.com

Resumen: Se analiza la dispersión reproductiva del Avión Zapador Riparia riparia en un escenario cambiante debido a la continua destrucción de las colonias de cría, fundamentalmente por erosión fluvial y actividades de extracción de áridos, y el consecuente cambio en su ubicación. Se capturaron 2943 ejemplares a lo largo de cinco temporadas de reproducción en un tramo de 45 km de la cuenca baja del río Esla (noroeste de España) y se obtuvieron 295 recuperaciones, 71 de ellas obtenidas en temporadas consecutivas, y se analizaron diferentes parámetros de la dispersión forzada por la desaparición de las colonias en función del sexo y la edad de las aves. Un 75,6% de las recapturas se realizaron en la misma colonia y un 25,4% (n=18) en colonias diferentes. Solo en un caso se produjo un cambio de colonia sin que el emplazamiento de origen hubiese desaparecido. No se detectaron diferencias significativas en la tasa de recaptura en función del sexo pero sí en cuanto a la edad, mayor en los adultos, 14%, que en los jóvenes, 0,6%. En cuanto a las aves dispersantes, no se obtuvieron diferencias en cuanto a su edad o sexo pero sí en la distancia de dispersión, un 15% más elevada en las hembras.

 

 

Texto completo

 

 

 

 

Read more...

Hour matters in raptor road surveys

Photo by Pablo Vergara

Road surveys are a common tool to estimate raptor population sizes and richness. This study shows that raptor counts change according to the time of the day they are conducted and the raptor species considered. Thus, future studies using road surveys will need to be designed taking time-of-day into account.

 

Title: Time-of-day bias in diurnal raptor abundance and richness estimated by road surveys
Authors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Abstract: Road surveys are the most commonly used method for estimating the abundances of raptors, although biases may occur in relation to the time-of-day that surveys are conducted. However, very few studies have addressed the impact of time-of-day bias on the accuracy of survey results. In the present work, several raptor species were surveyed over the course of a year at different times of day. In six of the 11 studied species, the time-of-day (hours after sunrise) affected the number of detected individuals and the estimation of species richness. Even slight differences in the time of day (e.g. two hours) had a significant impact on results. Furthermore, when detected the time-of-day variation was specific for each species: Hen Harrier Circus cyaneus, Montagu’s Harrier C. pygargus, Common Buzzard Buteo buteo and Common Kestrel Falco tinnunculus were detected more often around sunrise, whereas Griffon Vulture Gyps fulvus and Short-toed Eagle Circaetus gallicus were most commonly detected later in the morning (at least two hours after sunrise). No interactions between the time-of-day and season (breeding vs. non-breeding) were found for the studied raptor species. The present study highlights the need to control for time-of-day bias when applying road survey methodology to raptor populations.

Full text

CATALÀ
 

Títol: Biaixos en l’hora del dia en l’abundància i riquesa de rapinyaires diürnes estimades mitjançant censos per carretera
Autors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es

Resum: Els censos per carretera són el mètode més utilitzat per estimar abundàncies de rapinyaires, tot i que pot mostrar biaixos en funció de l’hora del dia en què es realitzen els censos. No obstant això, molt pocs estudis han analitzat l’impacte dels biaixos en l’hora en la precisió dels resultats dels censos. En el present treball, es van censar diverses espècies de rapinyaires durant un any a diferents hores del dia. En sis de les 11 espècies estudiades, l’hora del dia (hores des de l’alba) va afectar el nombre d’individus detectats i a l’estimació de la riquesa d’espècies. Petites diferències en l’hora del dia a la qual es van realitzar els censos (ex. dues hores) van tenir un impacte significatiu en els resultats. A més, quan es va trobar, aquesta variació en l’hora del dia va ser específica per a cada espècie: Arpella pàl·lida Circus cyaneus, Esparver cendrós Circus pygargus, Aligot Comú Buteo buteo i Xoriguer comú Falco tinnunculus es van detectar principalment al voltant del alba, mentre que el Voltor Comú Gyps fulvus i l’Àguila Marcenca Circaetus gallicus es van detectar principalment segons avançava el matí (almenys dues hores després de l’alba). No es van trobar interaccions entre l’hora del dia i l’estació (reproductora vs. no reproductora) per a les espècies estudiades. Aquest treball posa de manifest la necessitat de controlar pels biaixos en l’hora del dia quan s’apliquen els censos per carretera a poblacions de rapinyaires.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Sesgos en la hora del día en la abundancia y riqueza de rapaces diurnas estimadas mediante censos por carretera
Autores: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resumen: Los censos por carretera son el método más utilizado para estimar abundancias de rapaces, aunque puede mostrar sesgos dependiendo de la hora del día en que se realicen los censos. Sin embargo, muy pocos estudios han analizado el impacto de los sesgos en la hora en la precisión de los resultados de los censos. En el presente trabajo, se censaron varias especies de rapaces durante un año a diferentes horas del día. En seis de las 11 especies estudiadas, la hora del día (horas desde el amanecer) afectó el número de individuos detectados y a la estimación de la riqueza de especies. Pequeñas diferencias en la hora del día a la que se realizaron los censos (ej. dos horas) tuvieron un impacto significativo en los resultados. Además, cuando se encontró, esta variación en la hora del día fue específica para cada especie: Aguilucho Pálido Circus cyaneus, Aguilucho Cenizo Circus pygargus, Ratonero Común Buteo buteo y Cernícalo Común Falco tinnunculus se detectaron principalmente en torno al amanecer, mientras que el Buitre Leonado Gyps fulvus y el Águila Culebrera Circaetus gallicus se detectaron mayormente según avanzaba la mañana (al menos dos horas después del amanecer). No se encontraron interacciones entre la hora del día y la estación (reproductora vs. no reproductora) para las especies estudiadas. El presente trabajo pone de manifiesto la necesidad de controlar por los sesgos en la hora del día cuando se aplican los censos por carretera a poblaciones de rapaces.

Texto completo

Pablo Vergara

 

Read more...