Re-discovering the pioneering birders

Mr. Mariano Masferrer (1923)

We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.

Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer

Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.

CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer

Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.

ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores: Xavier Ferrer

*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.

X. Ferrer

Read more...

From a local bulletin to a scientific journal

An analysis of the journal contents reveals how published articles have evolved in their length and complexity, and how authors have changed their profile

Title: Evolution of the contents of the Revista Catalana d’Ornitologia: a bibliometric analysis

Author: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Abstract: Here I carry out a comprehensive quantitative analysis of the journal’s contents, a profile of the authors who have published in it, and the impact of 250 articles published during the period 1981–2013. The aim of this study was to quantify the evolution of the journal’s contents in order to help understand its history and enhance its success as an ornithological scientific journal in the future. The largest number of articles per volume was published in the 1990s. However, since then the journal’s volumes are thicker as articles are becoming progressively longer. This increase in length is due to better graphics and more references, in addition to a greater complexity in subject matters. Although Catalan was the most-used language in the first volumes, since the 1990s Spanish and English have been the most commonly used languages. In total, 70% of studies were carried out at local scale, although in recent years there has been an increase in the number studies that address questions at larger scales. There was no overall dominant research topic, although behavioural and morphological studies were among the commonest. Despite being initially devoted to publishing research based only on ringing activities, only 37% of the publication’s articles did in fact discuss ringing. In all, 77% of studies were focused only on a single species, the Great Tit Parus major being the most-studied species; 74% of articles studied songbirds (typically tits, warblers and finches) and non-passerines were discussed in 55% of articles. A total of 58% of articles studied woodland or aquatic birds, although urban environments also received a considerable degree of attention (15%). A total of 268 authors have contributed to this journal, the majority (65%) only once. There is an overwhelming dominance of male authorship (93%). Nearly 60% of all authors are affiliated to a Catalan institution, although the representation of institutions from the rest of Spain was also very important (37%). Just 3% of articles were of foreign authorship, from 10 different countries. The journal has published submissions above all from three institutions: universities (25%), the Barcelona Natural History Museum (15%) and the Catalan Institute of Ornithology (8%). However, 23% of authors had no institutional affiliation, which highlights the importance of amateur ornithologists, especially in the early years of the journal. During 1981–2013, the journal received 517 citations in Google Scholar, with an average of 1.7 citations per paper and an h-index of 8. The journal’s impact factor based on Google citations has tended to increase, and reached 1.6 in 2012. When the impact factor is calculated for a fiveyear period, the increase is even more apparent, demonstrating that articles have a long-term impact. The policy of open-access content on the web since 2009 has coincided with a notable increase in the number of citations received per year, especially from SCI journals. In all, 62% of citations came from ornithological sources, especially other journals, while 66% of citations were from international sources. This bibliometric analysis shows clearly that the contents of the journal have evolved from short descriptive articles in Catalan, conducted at local scale, and written by one or two amateur ornithologists, to articles that reach the expected standards of any modern scientific contribution, with good graphical and bibliographical support, usually written in English, addressing issues at any spatial scale, and carried out by research teams belonging to universities or other research institutions.

CATALÀ

Títol: Evolució dels continguts de la Revista Catalana d’Ornitologia: una anàlisi bibliomètrica

Autor: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resum: S’ha dut a terme una anàlisi quantitativa dels continguts, el perfil dels autors que han publicat, i l’impacte dels 250 articles publicats en el període 1981–2013. L’objectiu d’aquesta anàlisi és comprendre amb xifres quina ha estat l’evolució de la nostra revista i fer servir les tendències observades per planificar i millorar les seves perspectives de futur com a revista científica en ornitologia. El major nombre d’articles per volum es va publicar als anys 90, encara que la tendència a publicar articles cada vegada més llargs ha fet que hi hagi una tendència a que els volums siguin cada cop més gruixuts. Aquest increment en la longitud dels articles es deu a un increment del suport gràfic i del nombre de referències citades, en concordança amb un augment de la complexitat del tipus d’estudi publicat. Els articles escrits en català van predominar als primers anys, mentre que a partir dels 90 s’imposen el castellà i l’anglès com les llengües escollides pels autors. El 70% d’estudis es van fer a escala local, si bé hi ha un augment en els darrers anys dels estudis que han abordat escales majors. El 59% d’estudis publicats s’han dut a terme a Catalunya. No hi va haver una temàtica clarament predominant, si bé els estudis relacionats amb el comportament o la morfologia dels ocells van ser els més habituals. Tot i l’origen de la revista, tan sols un 37% dels articles publicats són fruit de l’anellament. El 77% dels articles van focalitzar el seu estudi en una sola espècie, essent la Mallerenga carbonera Parus major, la que més vegades ha estat estudiada. En un 74% d’articles es va estudiar alguna espècie de passeriforme (normalment pàrids, sílvids o fringíl·lids), mentre que els no passeriformes només van ser presents en un 55% dels casos. Un 58% d’articles han estudiat aus forestals o aquàtiques, encara que els ambients urbans també han rebut força atenció (15%). Per tant, sembla que els ornitòlegs tenen preferències per certes espècies i hàbitats. A la revista hi han contribuït un total de 268 autors. La majoria (65%) ho han fet només un cop. Hi ha una aclaparadora dominància masculina de les autories (93%). El 59% d’autors van signar els treballs amb una afiliació catalana, tot i que la representació de la resta de l’estat és també molt important (37%). Només hi ha hagut un 3% d’autories estrangeres, que pertanyen a 10 països diferents. La revista ha captat continguts de tres focus principals de producció científica: Universitats (25%), Museu de Ciències Naturals de Barcelona (15%) i el propi ICO (8%). Tanmateix, un 23% de les autories no van tenir cap tipus d’afiliació institucional, posant de relleu la importància de l’ornitòleg amateur, especialment als primers anys de la revista. La revista ha rebut 517 citacions fins al moment segons Google Scholar, el que dóna una mitjana de 1,7 citacions per article i un índex h de 8. Hi ha una clara tendència a que el factor d’impacte de la revista augmenti (1,6 per 2012), especialment quan es calcula a 5 anys vista, el que demostra que els articles més aviat tenen impacte a llarg termini. La posada en marxa dels continguts de lliure accés a internet ha coincidit amb un augment en el nombre de citacions rebudes anualment per la revista, especialment gràcies a un increment de les citacions en revista amb SCI. El 62% de les citacions es fan en publicacions especialitzades en ornitologia, especialment en d’altres revistes. També una majoria de les citacions (66%) pertanyen a fonts internacionals, la qual cosa posa de manifest la bona projecció de la revista. Aquesta anàlisi bibliomètrica ha demostrat una clara evolució dels continguts, des d’articles breus i descriptius, en català, a escala local i fets per un o dos ornitòlegs aficionats, fins a articles complexos que tenen els estàndards esperables en qualsevol contribució científica moderna, amb bon suport gràfic i de bibliografia, normalment en anglès, que tendeixen a abordar qüestions a gran escala, i que s’han dut a terme per equips d’investigació vinculats al món acadèmic.

ESPAÑOL

Título: Evolución de los contenidos de la Revista Catalana d’Ornitologia: un análisis bibliométrico

Autor: Oscar Gordo
e-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resumen: Se ha llevado a cabo un análisis cuantitativo exhaustivo de los contenidos, el perfil de los autores que han Evolución de la Revista Catalana d’Ornitologia 83 Revista Catalana d’Ornitologia 30 (2014) publicado, y del impacto de los 250 artículos publicados en el periodo 1981–2013. El objetivo de este análisis es comprender con cifras cuál ha sido la evolución de la revista y utilizar las tendencias observadas para planificar y mejorar sus perspectivas de futuro como revista científica en ornitología. El mayor número de artículos por volumen se publicó en los 90, aunque la tendencia a publicar artículos cada vez más largos ha hecho que haya una tendencia a que los volúmenes sean cada vez más gruesos. Este incremento en la longitud de los artículos se debe a un incremento del soporte gráfico y del número de referencias citadas, en concordancia con un aumento de la complejidad del tipo de estudio publicado. Los artículos escritos en catalán predominaron en los primeros años, mientras que a partir de los 90 se imponen castellano e inglés como las lenguas escogidas por los autores. El 70% de estudios se hicieron a escala local, si bien hay un aumento en los últimos años de los estudios que han abordado escalas mayores. No hubo una temática claramente predominante, aunque los estudios relacionados con el comportamiento o la morfología de las aves fueron los más habituales. Pese al origen de la revista, tan sólo un 37% de los artículos publicados son fruto del anillamiento. El 77% de artículos focalizaron su estudio en una sola especie, siendo el Carbonero común Parus major la que más veces se ha estudiado. En un 74% de artículos se estudió alguna especie de paseriforme (normalmente páridos, sílvidos o fringílidos), mientras que los no paseriformes sólo estuvieron presentes en un 55% de los casos. Un 58% de artículos han estudiado aves forestales o acuáticas, aunque los ambientes urbanos también recibieron bastante atención (15%). Por tanto, parece que los ornitólogos muestran ciertas preferencias por algunas especies y hábitats. Un total de 268 autores han contribuido a la revista. La mayoría (65%) lo han hecho sólo una vez. Existe una aplastante dominancia masculina de las autorías (93%). El 59% de autores firmaron los trabajos con una afiliación catalana, aunque la representación del resto de España es también muy importante (37%). Sólo ha habido un 3% de autorías extranjeras, pertenecientes a 10 países diferentes. La revista ha captado contenidos de tres focos principales de producción científica: Universidades (25%), Museu de Ciències Naturals de Barcelona (15%) y el propio ICO (8%). No obstante, un 23% de las autorías no tuvieron ningún tipo de afiliación institucional, poniendo de relieve la importancia del ornitólogo amateur, especialmente en los primeros años de la revista. La revista ha recibido 517 citas hasta el momento según Google Scholar, lo que da un promedio de 1,7 citas por artículo y un índice h de 8. Hay una tendencia a que el factor de impacto de la revista aumente (1,6 para 2012), especialmente cuando se calcula a 5 años vista, lo que demuestra que los artículos más bien tienen un impacto a largo plazo. La puesta en marcha de los contenidos de libre acceso en internet ha coincidido con un aumento en el número de citas recibidas anualmente por la revista, especialmente gracias a un incremento de las citas en revista con SCI. El 62% de citas se hacen en publicaciones especializadas en ornitología, especialmente en otras revistas. También una mayoría de citas (66%) pertenecen a fuentes internacionales, lo que pone de manifiesto la buena proyección de la revista. Este análisis bibliométrico ha demostrado una clara evolución de los contenidos, desde artículos breves y descriptivos, en catalán, a escala local y hechos por uno o dos ornitólogos amateurs, hacía artículos complejos que muestran los estándares esperables en cualquier contribución científica moderna, con buen apoyo gráfico y de bibliografía, normalmente en inglés, que tienden a abordar cuestiones a gran escala, y que se han llevado a cabo por equipos de investigación vinculados al mundo académico.

Oscar Gordo

Read more...

Three decades of history

This year, we publish the 30th volumen of our journal. This anniversary is a timely moment to revise our three decades of history and future prospects of the journal.

Title: Volume 30: a revision of the history of our journal
Author: Oscar Gordo
E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Abstract: The journal first saw the light of day in 1981 under the name Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) and was initially thought of as a means of communication for the bird ringers belonging to the recently created GCA. A further aim was to create a way of exchanging publications with other ringing groups from around the world and so improve the GCA’s library. During the 1980s, the BGCA served as an internal newsletter and there was also very active participation from group members in the form of articles, above all related to ringing. In 1990, the bulletin changed its structure and the functioning of its editorial board and became a fully scientific journal according to international standards. Since then, the BGCA has only published scientific articles and is no longer the internal communication tool of the GCA. Throughout the 1990s, the BGCA has moved away from its initial purely regional character and now receives and publishes numerous contributions from authors from the rest of Spain. It has thus become an alternative to Ardeola in the Iberian Peninsula. The BGCA changed its name to Revista Catalana d’Ornithology in 2002, a move that was accompanied by a reorganization of the editorial team and a change in the journal’s design. However, despite consolidating its scientific reputation over the past decade, as well as the growth in the number of ornithologists in Catalonia and the improvement in their skills, this phenomenon has not led to more contributions from Catalan ornithologists to their journal. Instead, the number of studies centred on Catalonia has fallen to less than half of the total and so a greater effort from all is required if we want our journal to have a future.

CATALÀ

Títol: Volum 30: un repàs a la història de la nostra revista

Autor: Oscar Gordo

E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resum: La revista nasqué el 1981 sota el títol de Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) amb l’objectiu de dotar d’una eina de comunicació als anelladors del recentment creat GCA. Alhora volia ser un element de bescanvi amb d’altres grups d’anellament d’arreu del món i així fornir el fons bibliogràfic del grup. Durant la dècada dels 80 tingué aquest rol de butlletí de comunicació interna amb les notícies del grup, tot i que a més hi havia una participació molt activa dels socis en forma d’articles, especialment relacionats amb l’anellament. En 1990 hagué canvis en l’estructura i funcionament editorial, el que facilità un salt qualitatiu del BGCA, que esdevingué una revista plenament científica d’acord als estàndards internacionals. D’ençà de les hores, el BGCA només ha publicat articles deixant de ser l’eina de comunicació del GCA. Al llarg dels 90, el BGCA deixà el seu caràcter fortament regional i es nodrí de nombroses aportacions d’autors de la resta de l’estat, consolidant-se com una alternativa a Ardeola en l’àmbit ibèric. En 2002 el BGCA canvia el seu nom al de Revista Catalana d’Ornitologia, canvi que anà acompanyat també d’una reorganització de l’equip editorial i de l’aparença de la revista. Durant la darrera dècada la revista ha continuat consolidant el seu nivell científic i s’ha aconseguit publicar amb puntualitat. Tot i que el col•lectiu d’ornitòlegs en Catalunya ha crescut i s’ha professionalitzat molt al llarg de la història de la revista, això no s’ha traduït en un augment de la seva participació en la seva revista. Ens el contrari, el nombre d’estudis d’ornitòlegs catalans ha esdevingut una minoria. Si volem que la nostra revista tingui futur, cal que tots fem un esforç per mantenir-la viva.

ESPAÑOL

Título: Volumen 30: un repaso a la historia de nuestra revista

Autor: Oscar Gordo

E-mail: ogvilloslada [at] gmail.com

Resumen: La revista nació en 1981 bajo el título de Butlletí del Grup Català d’Anellament (BGCA) con el objetivo de dotar de una herramienta de comunicación a los anilladores del recién creado GCA. A su vez quería ser un elemento de canje con otros grupos de anillamiento para así abastecer los fondos bibliográficos del grupo. Durante la década de los 80 desempeñó este rol de boletín de comunicación interna con las noticias del grupo, y además mostró una participación muy activa de los socios en forma de artículos, especialmente relacionados con el anillamiento. En 1990 hubo cambios en la estructura y funcionamiento editorial, lo que facilitó un salto cualitativo del BGCA, que se convirtió en una revista totalmente científica de acuerdo a los estándares internacionales. Desde entonces, el BGCA sólo ha publicado artículos dejando de ser, por tanto, la herramienta de comunicación del GCA. A lo largo de los 90, el BGCA abandonó su carácter marcadamente regional al nutrirse de numerosas aportaciones de autores del resto del estado, consolidándose como una alternativa a Ardeola en el ámbito ibérico. En 2002 el BGCA cambia su nombre por el de Revista Catalana d’Ornitologia, cambio que fue acompañado también por una reorganización del equipo editorial y de la apariencia de la revista. Durante la última década la revista ha continuado consolidando su nivel científico y ha logrado publicarse con puntualidad. Aunque el colectivo ornitológico de Cataluña ha crecido y se ha profesionalizado mucho a lo largo de la historia de la revista, esto no se ha traducido en un aumento de su participación en su revista sino más bien al contrario. Si queremos que nuestra revista tenga futuro, es necesario que todos hagamos un esfuerzo para mantenerla viva.

Oscar Gordo



Read more...