Showing posts with label tools. Show all posts
Showing posts with label tools. Show all posts

Electrocuted birds

21 October 2015

Photo by Silvema

Every year, thousands of birds die by electrocution with power lines. Predictive modeling can help us to identify the most dangerous areas and pylons for birds and to focus our conservation efforts in those fateful points.





Title: Predictive models applied to correct and manage electrocution of birds in electric lines
Authors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Abstract: Electrocution on power lines is a major conservation problem for a large number of bird species worldwide. The isolation of dangerous power pylons is an effective action to correct, however, given the large number of installed power lines, identification of high-risk areas where implementing these measures is difficult, so it is necessary to design strategies to prioritize conservation actions. The development of large-scale predictive modeling would help to solve this issue. This review shows a framework to identify high risk electrocution areas by means of spatial predictive models in order to establish priority areas, using as a study area the Valencia autonomous community. The first step of the framework was to assess the bird electrocution incidence in relation to protected areas distribution at regional scale. This allowed assessing whether these areas are optimal to focus conservation actions. Afterwards, to delimitate priority areas we built spatial predictive models derived from bird mortality records, environmental factors and specific sensitivity maps. Subsequently, a verification and validation process was performed to determine the robustness of the predictions. The results of this process showed that apply corrective measures within the SPA it is inefficient and that these actions should be directed to peripheral areas. Moreover, the use of spatial predictive models, by the combination of logistic regression techniques and specific sensitivity maps was proved to be an effective tool to identify high mortality areas and, therefore, to select candidates for protected areas. The process of verification and validation of predictive models shows at the larger scale, land use configuration, power line density and presence of sensitive species, would be the most important factors to predict bird electrocutions. In conclusion, the methodology described in this paper is an efficient method for the selection of high risk areas and is a good example of predictive modelling application for conservation planning and adaptive management.



CATALÀ
 
Títol: Models predictius aplicats a la correcció i gestió de l'impacte de l'electrocució en línies elèctriques sobre les aus
Autors: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com

Resum: L’electrocució és un greu problema de conservació per a un gran nombre d'espècies d'aus a tot el món. L'aïllament dels pals elèctrics perillosos és una mesura efectiva per corregir-ho, però, donat el gran nombre de línies elèctriques instal·lades, la determinació de les zones d'alt risc on aplicar aquestes mesures és difícil, per la qual cosa es fa necessari dissenyar estratègies per prioritzar les accions de conservació. El desenvolupament de models de predicció a gran escala podria ajudar a resoldre aquest problema. Aquesta revisió mostra un marc de treball per identificar les àrees d'alt risc d'electrocució mitjançant l'ús de models predictius espacials, utilitzant com a àrea d'estudi la Comunitat Valenciana. El primer pas del procés va ser avaluar la incidència d'electrocució d'aus en relació amb la distribució de les àrees protegides a escala regional. Això va permetre avaluar si aquestes àrees són òptimes per focalitzar les accions de conservació. Després, per delimitar àrees prioritàries vàrem construir models predictius espacials derivats dels registres de mortalitat d'aus, els factors ambientals i mapes específics de sensibilitat. Posteriorment es va realitzar un procés de verificació i validació per determinar la robustesa de les prediccions. Els resultats d'aquest procés van mostrar que aplicar mesures de correcció dins de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus és ineficient i que aquestes accions haurien d'estar dirigides especialment a les àrees perifèriques. D'altra banda, l'ús de models predictius, mitjançant la combinació de tècniques de regressió logística i mapes específics de sensibilitat, va ser una eina eficaç per identificar àrees d'alta mortalitat i, per tant, per seleccionar candidats per a les àrees protegides. Els processos de verificació i validació dels models predictius van mostrar que a gran escala, la configuració del paisatge, la densitat de línies elèctriques i la presència d'espècies sensibles serien els factors més importants per predir l'electrocució d'aus. En conclusió, la metodologia descrita en aquest treball es va mostrar com un mètode eficaç per a la selecció d'àrees d'alt risc i és un bon exemple d'aplicació de modelatzació predictiva per a la planificació de la conservació i el maneig.


ESPAÑOL
 
Título: Modelos predictivos aplicados a la corrección y gestión del impacto de la electrocución en tendidos eléctricos sobre las aves
Autores: Juan Manuel Pérez-García, Francisco Botella & José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: juanmapg [at] gmail.com
 

Resumen: La electrocución es un grave problema de conservación para un gran número de especies de aves en todo el mundo. El aislamiento de los postes eléctricos peligrosos es una medida efectiva para corregirlo, sin embargo, dado el gran número de líneas eléctricas instaladas, la determinación de las zonas de alto riesgo donde aplicar estas medidas es difícil, por lo que se hace necesario diseñar estrategias para priorizar las acciones de conservación. El desarrollo de modelos de predicción a gran escala podría ayudar a resolver este problema. Esta revisión muestra un marco de trabajo para identificar las áreas de alto riesgo de electrocución mediante el uso de modelos predictivos espaciales, utilizando como área de estudio la Comunidad Valenciana. El primer paso del proceso fue evaluar la incidencia de electrocución de aves en relación con la distribución de las áreas protegidas a escala regional. Esto permitió evaluar si estas áreas son óptimas para enfocar las acciones de conservación. Después, para delimitar áreas prioritarias construimos modelos predictivos espaciales derivados de los registros de mortalidad de aves, los factores ambientales y mapas específicos de sensibilidad. Posteriormente se realizó un proceso de verificación y validación para determinar la robustez de las predicciones. Los resultados de este proceso mostraron que aplicar medidas de corrección dentro de las Zonas de Especial Protección para las Aves es ineficiente y que estas acciones deberían estar dirigidas especialmente a las áreas periféricas. Por otra parte, el uso de modelos predictivos, mediante la combinación de técnicas de regresión logística y mapas específicos de sensibilidad, resultó ser una herramienta eficaz para identificar áreas de alta mortalidad y, por lo tanto, para seleccionar candidatos para las áreas protegidas. Los procesos de verificación y validación de los modelos predictivos mostraron que a gran escala, la configuración del paisaje, la densidad de líneas eléctricas y la presencia de especies sensibles serían los factores más importantes para predecir la electrocución de aves. En conclusión, la metodología descrita en este trabajo se mostró como un método eficaz para la selección de áreas de alto riesgo y es un buen ejemplo de aplicación de modelado predictivo para la planificación de la conservación y el manejo.

Juanma got his PhD degree at the University Miguel Hernández of Elche in 2014

Read more...

Hour matters in raptor road surveys

08 June 2010


Photo by Pablo Vergara
Road surveys are a common tool to estimate raptor population sizes and richness. This study shows that raptor counts change according to the time of the day they are conducted and the raptor species considered. Thus, future studies using road surveys will need to be designed taking time-of-day into account.

 


Title: Time-of-day bias in diurnal raptor abundance and richness estimated by road surveys
Authors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Ab
stract: Road surveys are the most commonly used method for estimating the abundances of raptors, although biases may occur in relation to the time-of-day that surveys are conducted. However, very few studies have addressed the impact of time-of-day bias on the accuracy of survey results. In the present work, several raptor species were surveyed over the course of a year at different times of day. In six of the 11 studied species, the time-of-day (hours after sunrise) affected the number of detected individuals and the estimation of species richness. Even slight differences in the time of day (e.g. two hours) had a significant impact on results. Furthermore, when detected the time-of-day variation was specific for each species: Hen Harrier Circus cyaneus, Montagu’s Harrier C. pygargus, Common Buzzard Buteo buteo and Common Kestrel Falco tinnunculus were detected more often around sunrise, whereas Griffon Vulture Gyps fulvus and Short-toed Eagle Circaetus gallicus were most commonly detected later in the morning (at least two hours after sunrise). No interactions between the time-of-day and season (breeding vs. non-breeding) were found for the studied raptor species. The present study highlights the need to control for time-of-day bias when applying road survey methodology to raptor populations.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Biaixos en l’hora del dia en l’abundància i riquesa de rapinyaires diürnes estimades mitjançant censos per carretera
Autors: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es
Resum: Els censos per carretera són el mètode més utilitzat per estimar abundàncies de rapinyaires, tot i que pot mostrar biaixos en funció de l’hora del dia en què es realitzen els censos. No obstant això, molt pocs estudis han analitzat l’impacte dels biaixos en l’hora en la precisió dels resultats dels censos. En el present treball, es van censar diverses espècies de rapinyaires durant un any a diferents hores del dia. En sis de les 11 espècies estudiades, l’hora del dia (hores des de l’alba) va afectar el nombre d’individus detectats i a l’estimació de la riquesa d’espècies. Petites diferències en l’hora del dia a la qual es van realitzar els censos (ex. dues hores) van tenir un impacte significatiu en els resultats. A més, quan es va trobar, aquesta variació en l’hora del dia va ser específica per a cada espècie: Arpella pàl·lida Circus cyaneus, Esparver cendrós Circus pygargus, Aligot Comú Buteo buteo i Xoriguer comú Falco tinnunculus es van detectar principalment al voltant del alba, mentre que el Voltor Comú Gyps fulvus i l’Àguila Marcenca Circaetus gallicus es van detectar principalment segons avançava el matí (almenys dues hores després de l’alba). No es van trobar interaccions entre l’hora del dia i l’estació (reproductora vs. no reproductora) per a les espècies estudiades. Aquest treball posa de manifest la necessitat de controlar pels biaixos en l’hora del dia quan s’apliquen els censos per carretera a poblacions de rapinyaires.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Sesgos en la hora del día en la abundancia y riqueza de rapaces diurnas estimadas mediante censos por carretera
Autores: Pablo Vergara
E-mail: vergara [-] mncn.csic.es

Resumen: Los censos por carretera son el método más utilizado para estimar abundancias de rapaces, aunque puede mostrar sesgos dependiendo de la hora del día en que se realicen los censos. Sin embargo, muy pocos estudios han analizado el impacto de los sesgos en la hora en la precisión de los resultados de los censos. En el presente trabajo, se censaron varias especies de rapaces durante un año a diferentes horas del día. En seis de las 11 especies estudiadas, la hora del día (horas desde el amanecer) afectó el número de individuos detectados y a la estimación de la riqueza de especies. Pequeñas diferencias en la hora del día a la que se realizaron los censos (ej. dos horas) tuvieron un impacto significativo en los resultados. Además, cuando se encontró, esta variación en la hora del día fue específica para cada especie: Aguilucho Pálido Circus cyaneus, Aguilucho Cenizo Circus pygargus, Ratonero Común Buteo buteo y Cernícalo Común Falco tinnunculus se detectaron principalmente en torno al amanecer, mientras que el Buitre Leonado Gyps fulvus y el Águila Culebrera Circaetus gallicus se detectaron mayormente según avanzaba la mañana (al menos dos horas después del amanecer). No se encontraron interacciones entre la hora del día y la estación (reproductora vs. no reproductora) para las especies estudiadas. El presente trabajo pone de manifiesto la necesidad de controlar por los sesgos en la hora del día cuando se aplican los censos por carretera a poblaciones de rapaces.

Texto completo




Pablo Vergara



 

Read more...

Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

23 October 2009

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by
Julian Robinson





 

Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya
Autors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España

Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.
 

Read more...

Plumage colour assessment with the naked eye

03 September 2009


 

Fancy colourimeters are replacing colour charts on the study of bird plumage. However, this technology is not affordable for everyone, precluding, for instance, the cretion of amateur ringing networks to study the ecology and evolution of bird colouration. Esther del Val et al. show in a study with crossbills that visual inspection of bird colour is not only easy and cheap, but also surprisingly reliable.





Title: A validation of visual assessment of plumage colour in crossbill males by the use of colorimetry
Authors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Ab
stract: We present an affordable method to assess patterns and colour variations of crossbill males Loxia spp. Our aim was to validate qualitative colour categories, used in the field by visual inspection, with quantitative data obtained with a colorimeter. Patterns and colour variations of 219 Common Crossbill (Loxia curvirostra) males were measured using both techniques comparatively. We found a good correspondence between the tristimulus scores generated by the colorimeter and our visual scoring system. Our results support the accuracy of our visual colour assessment procedure and offer amateurs, field ornithologists and researchers interested in the species an easy, inexpensive, repeatable and objective alternative to the use of modern electronic devices.


Full text



CATALÀ
 
Títol: Validació d’un mètode visual d’avaluació del color del plomatge en mascles de Trencapinyes mitjançant la utilització de la colorimetria
Autors: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resum: En aquest article presentem un mètode senzill i fiable per avaluar les diferents tipologies i patrons de coloració del plomatge dels mascles de Trencapinyes Loxia spp. En una mostra de 219 mascles de Trencapinyes Loxia curvirostra capturats al Prepirineu, es van comparar les diferents tipologies qualitatives de coloració obtingudes per inspecció ocular dels individus (colors grocs, taronges i vermells, distingint addicionalment entre colors homogenis i tacats), amb dades quantitatives obtingudes amb un colorímetre (valors de lluminositat, to i intensitat). Es va trobar una bona correspondència entre l’avaluació visual i els valors colorimètrics. Aquests resultats ofereixen als amateurs, ornitòlegs de camp i investigadors interessants en l’espècie, una alternativa adequada, senzilla i barata per mesurar les variacions en el color d’aquesta espècie. Des de un punt de vista més general, els nostres resultats suggereixen que les valoracions del color visuals poden ser més objectives i útils del que fins ara s’havia pensat.


Text complet





ESPAÑOL
 
Título: Validación de un método visual de evaluación del color del plumaje en machos de Piquituerto mediante el uso de colorimetría
Autores: Esther del Val*, Antoni Borràs, Josep Cabrera & Juan Carlos Senar
*E-mail: estherdelval [-] yahoo.es
Resumen: En este artículo presentamos un método sencillo y fiable para evaluar los distintos tipos y patrones de coloración del plumaje de machos de Piquituerto Loxia spp. En una muestra de 219 machos de Piquituerto Común Loxia curvirostra capturados en el Pre-Pirineo, comparamos las diferentes categorías cualitativas de coloración asignadas en el campo mediante inspección ocular de los individuos (coloración amarilla, naranja o roja, distribuida de forma homogénea o parcheada), con los datos cuantitativos obtenidos con un colorímetro (valores de luminosidad, tono e intensidad). Encontramos una buena correspondencia entre nuestro sistema de evaluación visual y los valores colorimétricos. Estos resultados ofrecen a amateurs, ornitólogos de campo e investigadores interesados en la especie una alternativa objetiva, sencilla y barata para medir las variaciones de coloración de esta especie. Desde un punto de vista más general, nuestros resultados sugieren que las valoraciones visuales de color pueden ser más objetivas y útiles de lo que se pensaba hasta ahora.


Texto completo


Photo from the paper

Read more...

New tool to study cavity-nesters

02 September 2009

Knowing "Who", "When" and "What" is key when studying food provisioning to nestlings. Atiénzar et al. show how to easily improve current methods combining a video camera and the own-designed device of the picture. This simple cage makes parents and prey to pose for the camera, allowing researchrs to sex parents and identify and measure the food they carry on the bill.




Title: An improved type of wire cage for the study of parental feeding behaviour in hole-nesting passerines
Authors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Abstract:
Several techniques have been used to record details of feeding ecology in altricial birds. However, they often fail to provide the number, identity and size of prey, and/or the relative contribution of males and females. We designed and tested a handmade wire cage for filming nests in nest boxes (or natural holes) that allowed us to accurately (1) determine the sex and relative contribution of each parent and (2) identify each prey item and its size in a Great Tit Parus major population. The sex of adults was recorded successfully for all entries into the nest. The rate at which parents brought food and prey sizes were within the range obtained with other techniques in the same area. None of the nests were deserted and no detrimental effects on chick weight were found. A number of advantages compared to a previous design are discussed.


Authors (in order)

CATALÀ
Títol: Estructura metàl.lica per a l’estudi del comportament tròfic en la Mallerenga Carbonera durant el període reproductor
Autors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resum: 
Hi ha diferents tècniques per enregistrar l’ecologia tròfica en aus nidícoles, però sovint fracassen a l’hora d’identificar les preses i mesurar-ne la seva mida amb  precisió. En aquest estudi es mostra el disseny i aplicació d’una estructura metàl·lica per a la filmació de nius de la Mallerenga Carbonera Parus major que permet (1) identificar el sexe dels individus adults, la seva contribució relativa a l’alimentació dels polls, i (2) la identificació del tipus i mida de les preses. El sexe fou identificat en tots els casos. La taxa de becada i la mida de les preses es va situar dins de l’interval obtingut mitjançant d’altres tècniques a la mateixa població. No hi va haver abandonament en cap dels nius on es va provar l’estructura metàl·lica ni tampoc efectes sobre la condició corporal dels polls, fets que suggereixen que les mallerengues s’acostumen perfectament a l’estructura dissenyada. Es discuteixen els avantatges sobre d’altres dissenys previs.



ESPAÑOL
Título: Estructura metálica para el estudio del comportamiento alimenticio en el Carbonero Común durante el periodo reproductor
Autores: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba
*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resumen: Existen diferentes técnicas para el estudio de la ecología alimenticia en aves nidícolas que, sin embargo, fallan a la hora de identificar y medir las presas con precisión. En este estudio se muestra el diseño y aplicación de una estructura metálica para la filmación de nidos de Carbonero Común Parus major que permite (1) identificar el sexo de los individuos adultos, su contribución relativa al aprovisionamiento de los pollos, y (2) la identificación del tipo y medida del tamaño de las presas. El sexo se identificó en todos los casos. La tasa de ceba y el tamaño de las presas estuvieron dentro del rango normal obtenido mediante otras técnicas utilizadas previamente en la misma población. No hubo abandono en ninguno de los nidos en donde se probó la estructura metálica, ni tampoco hubo efectos sobre la condición corporal de los pollos, lo que sugiere que los carboneros se habitúan perfectamente a la estructura diseñada. Se discuten las ventajas del nuevo diseño creado sobre diseños previos.




Photo from the paper

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP