¿De quan és aquest niu?

Photo by Cliff Anderson

Determinar el moment en que es va iniciar la posta o l'eclosió és fonamental per conèixer la fenologia dels nius i així, per exemple, programar el millor moment per anellar els seus pollets. Però el periode d'incubació varia entre poblacions i per això és important tenir informació acurada de les nostres poblacions mediterrànies.

Títol: Període d’incubació de la Polla d’Aigüa Gallinula chloropus a una població del sud d’Europa
Autors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resum: El període d’incubació és una eina emprada freqüentment als estudis sobre l’ecologia reproductora per estimar la data de posta i/o eclosió de nius. En la polla d’aigua Gallinula chloropus diversos estudis en poblacions septentrionals han considerat períodes d’incubació de 25-26 dies. Al nord d’Àfrica, però, es consideren només 22 dies. Per tant, sembla existir cert grau de variació geogràfica en el període d’incubació. En aquest treball s’ha estimat el període d’incubació de 42 nius localitzats a l’Estany de La Plana (Parc Natural de l’Albufera de València). El temps mitjà d’incubació fou de 23,7 dies (desviació típica = 1,3 dies; rang = 21-26 dies). Aquest període va disminuir al llarg de l’estació reproductora mentre que el nombre d’ous no va tenir cap efecte. Proposo considerar un temps d’incubació més curt que en poblacions del nord d’Europa, tenint en compte la data de posta per a obtenir estimacions més precises.

 

Title: Incubation period of Moorhens Gallinula chloropus in a southern European population
Authors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Abstract: Incubation period is a trait commonly employed in studies of breeding ecology to estimate laying and/or hatching dates of nests. For the Moorhen, Gallinula chloropus, several studies in northern latitudes have considered incubation periods of 25-26 days. However, only 22 days are used in North Africa. Therefore, there may be some geographical-related variation in the length of the incubation period. Here, the incubation period of 42 clutches from a population  in eastern Spain was estimated. The mean length of incubation was 23.7 days (SD = 1.3; range = 21-26). This period decreased throughout season, while clutch size had no effect. I propose to consider a shorter incubation time in Spanish populations than in northern European populations, taking into account the effect of laying date to obtain more accurate estimations.

Título: Periodo de incubación de la Gallineta Común Gallinula chloropus en una población del sur de Europa
Autores: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resumen: El periodo de incubación es una herramienta comúnmente empleada en los estudios sobre la ecología reproductora para estimar la fecha de puesta y/o eclosión de los nidos. En la Gallineta Común Gallinula chloropus diversos estudios en poblaciones de latitudes norteñas han considerado periodos de incubación de 25-26 días. Sin embargo, en el norte de África únicamente consideran 22 días. Por lo tanto, parece existir cierto grado de variación geográfica en la duración de la incubación. En este trabajo, se ha estimado el periodo de incubación de 42 nidos localizados en el Estany de la Plana (Parque Natural de l’Albufera de Valencia). El tiempo promedio de incubación fue de 23,7 días (desviación típica = 1,3 días, rango = 21-27 días). Este periodo se redujo a lo largo de la estación, mientras que el tamaño de puesta no tuvo ningún efecto. Propongo considerar un tiempo de incubación más corto que en poblaciones europeas norteñas, teniendo en cuenta la fecha de puesta para obtener estimaciones más precisas.

Ignacio

 

Read more...

Cuckoos vs Magpies: The never ending war

Photo by Jesús Porras

Great Spotted Cuckoos and Magpies are involved in an arms' race. Each new parasitism tactic of Cuckoos is counteracted by a new defense of Magpies. A long-term study with marked individuals provides new and exciting findings about this coevolution.

Title: Ecology and evolution of brood parasite-host interactions: a longitudinal study with marked individuals

Authors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Abstract: Avian brood parasites and their hosts provide an ideal system for the study of coevolution. The study system made up by Great Spotted Cuckoos (Clamator glandarius) and their Magpie (Pica pica) host has provided strong support for an effect of brood parasitism on the reproductive success of hosts and the evolution of host defensive mechanisms counteracting the negative effects of parasitism. However, long-term studies with marked animals addressing issues related to patterns of host use by parasites and defense mechanisms in hosts are very scarce. Here, we review questions related to the evolution of defensive mechanisms against parasitism and patterns of parasitism in a population of Magpies and Great Spotted Cuckoos using cross-sectional and longitudinal studies. Our results showed the importance of performing long-term studies through the life of an individual for characterizing patterns of parasitism and the expression of phenotypic traits and defensive behavior at the population level. Our findings urge for considering that brood parasitism can be structured within host populations, and the possible influence of abiotic factors beyond the interaction as potential aspects determining the coevolutionary dynamics of parasite-host interactions. Also, we demonstrated that ontogeny may play a fundamental role in the expression of host defenses. Summing up, consideration of structured parasitism, climatic influence and ontogeny, whose importance can only be qualified by performing individual-based, long-term studies, provides intriguing and deeper perspectives for the understanding of the ecology and evolution of avian brood parasites and their hosts.

CATALÀ

Títol: Ecologia i evolució de les interaccions paràsit de cria- hoste: un estudi longitudinal amb individus marcats

Autors: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Resum: Les interaccions entre els paràsits de cria i els seus hostes proporcionen un sistema ideal per a l'estudi de la coevolució, i en concret el sistema que formen el Cucut Reial (Clamator glandarius) i el seu principal hoste, la Garsa (Pica pica), ha proporcionat evidències robustes sobre l'efecte del parasitisme de cria en l'èxit reproductor de l'hoste i l'evolució de mecanismes de defensa en l'hoste que contraresten aquest efecte. No obstant això, són molt escassos els estudis a llarg termini que abordin aspectes relacionats amb els patrons d'ús dels hostes per part dels paràsits, i els mecanismes de defensa des de la perspectiva individual de l'hoste. En aquest treball s'utilitza en sistema Cucut-Garsa per abordar aquestes qüestions, mitjançant estudis poblacionals i longitudinals.
Els resultats mostren la importància de l'estudi dels patrons de parasitisme, expressió dels trets fenotípics i dels comportaments defensius al llarg dels anys i de la vida de l'individu. Els resultats també suggereixen la necessitat de considerar l'estructuració del parasitisme dins de les poblacions i la influència de factors abiòtics aliens a la interacció com a aspectes que podrien determinar la dinàmica coevolutiva de la interacció. Tanmateix, els resultats suggereixen que l'ontogènia pot jugar un paper molt rellevant en l'expressió de les defenses. La consideració d'aquests aspectes (és a dir, parasitisme estructurat, clima i ontogènia), ofereixen noves perspectives per a la comprensió de les dinàmiques ecològiques i evolutives entre els paràsits de cria i els seus hostes en les aus.

ESPAÑOL

Título: Ecología y evolución de las interacciones parásito de cría- hospedador: un estudio longitudinal con individuos marcados

Autores: Mercedes Molina-Morales, Juanga Martínez & Jesús Avilés
e-mail: merche [at] ugr.es

Resumen: Las interacciones entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores proporcionan un sistema ideal para el estudio de la coevolución y en concreto el sistema que forman el críalo europeo (Clamator glandarius) y su principal hospedador, la urraca (Pica pica), ha proporcionado evidencias robustas sobre el efecto del parasitismo de cría en el éxito reproductivo del hospedador y la evolución de mecanismos de defensa en el hospedador que contrarrestan estos efectos. Sin embargo, son muy escasos los estudios a largo plazo que aborden aspectos relacionados con los patrones de uso de los hospedadores por los parásitos, y los mecanismos de defensa desde la perspectiva individual del hospedador. En este trabajo se utiliza en sistema críalo-urraca para abordar estas cuestiones, mediante estudios poblacionales y longitudinales.
Los resultados muestran la importancia del estudio de los patrones de parasitismo, expresión de los rasgos fenotípicos y de los comportamientos defensivos a lo largo de los años y de la vida del individuo. Los hallazgos encontrados sugieren la necesidad de considerar la estructuración del parasitismo dentro de las poblaciones y la influencia de factores abióticos ajenos a la interacción como aspectos que podrían determinar la dinámica coevolutiva de la interacción. Asimismo, los resultados sugieren que la ontogenia puede jugar un papel muy relevante en la expresión de las defensas. La consideración de estos aspectos (i.e., parasitismo estructurado, clima y ontogenia), ofrecen novedosas perspectivas para el entendimiento de las dinámicas ecológicas y evolutivas entre los parásitos de cría aviar y sus hospedadores.

Merche got her PhD degree at the University of Granada in 2014




Read more...

Love without barriers

Photo by Ferran López

A posible case of hybridization between Audouin's and Mediterranean Gull

Title: An hybrid pair Larus audouinii x Larus melanocephalus brooding an egg in the Llobregat Delta, Barcelona

Authors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Abstract: A hybrid reproductive pair Larus audouinii x Larus melanocephalus was found during 2014 in the gull breeding colony of “Illa del Molí”, Llobregat Delta, Barcelona (NE Spain). The brooding behaviour is described and pictures of the egg are shown. It remains unknown whether the pair was formed from the beginning or it was formed after the desertion of some of the original pair members.

CATALÀ

Títol: Parella mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus covant un ou al Delta del Llobregat, Barcelona

Autors: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resum: Es trobà una parella híbrida durant l’any 2014 a la colònia reproductora de Gavina Corsa de l’Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Es descriu el comportament durant el covament i es mostren les fotografies del niu. Es desconeix si la parella es va formar des d’un inici o posteriorment després de l’abandó d’un dels membres de la parella pura original.

ESPAÑOL

Título: Pareja mixta de Larus audouinii x Larus melanocephalus incubando un huevo en el Delta del Llobregat, Barcelona

Autores: Ferran López & Maria Cabau
e-mail: ferranlopez [at] hotmail.com

Resumen: Se encontró una pareja híbrida durante el año 2014 en la colonia reproductora de Gaviota de Audouin de la Illa del Molí, Delta del Llobregat, Barcelona. Se describe su comportamiento durante la incubación y se muestran fotografías del nido. Se desconoce si la pareja se formó desde un inicio o posteriormente tras el abandono de uno de los miembros de la pareja pura original.

Ferran & Maria

Read more...

Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by Julian Robinson





 
Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain

Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

Full text

CATALÀ
 

Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya

Autors: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org

Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España
Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia [at] herpetologica.org

Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.

 

Texto completo

Read more...

Nest boxes to recover bird populations after fire

Photo by Marc Anton

Nest boxes are often used to try to recover bird populations after a forest fire. This study shows this can be a very good idea, at least for some species.

 

 

 

Title: Do nest-boxes encourage the recovery of bird populations after fire? A field experiment with tits in a Mediterranean forest

Authors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at] ornitologia.org
Abstract: After natural or man-induced disturbances, management practices are frequently applied to accelerate the recovery of ecosystems. A very particular case is the placing of nest-boxes in recently burnt forests in order to maintain or increase hole-nesting bird populations. However, the usefulness of this technique has to date never been fully evaluated. In August 2003 a large wildfire burnt 4,589 ha of evergreen Mediterranean forest in Sant Llorenç del Munt Natural Park (Barcelona, north-east Iberian Peninsula) where a transect-based monitoring programme was instigated in 2002. In spring 2005 we placed 135 nest-boxes in part of the burnt area and began censuses of their tit populations; at the same time we began tit censuses in burnt areas without nest-boxes. Nest-box occupancy rose progressively from 17% to 30%, mainly by Great Parus major and Blue Tits Cyanistes caeruleus, and exceptionally by Crested Tit Lophophanes cristatus and Wryneck Jynx torquilla. Tits mainly occupied boxes located in living tall trees standing in clumps. Finally, tit abundance was higher in 2007 in burnt areas with nest-boxes than in burnt areas without nest-boxes. Overall, Great and Blue Tit populations did not undergo significant population changes after the fire, whereas Crested Tit numbers (the species using fewest nest-boxes) decreased dramatically. These facts suggest that the placement of nesting boxes benefited tit populations and in particular those of Great and Blue Tits. Therefore, our study shows that placing nest-boxes in Mediterranean burnt areas seems to be an effective management practice that can stabilise or increase hole-nesting parid populations.

 

Full text

 

 

CATALÀ
 

Títol: Ajuden les caixes niu a recuperar les poblacions d’ocells després d’un incendi? Un experiment de camp amb mallerengues en un bosc mediterrani

Autors: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org

Resum: Després de pertorbacions naturals o induïdes per l’acció de l’home, és freqüent aplicar pràctiques de gestió encaminades a accelerar la recuperació dels ecosistemes afectats. Un cas molt particular es la col·locació de caixes-niu en boscos recentment cremats amb la finalitat de mantenir i afavorir les poblacions d’ocells que nien en els forats dels arbres. No obstant això, la utilitat d’aquesta pràctica no ha estat encara plenament avaluada. L’agost de 2003 un gran incendi forestal va cremar 4.589 hectàrees al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (nord-est península Ibèrica). A la primavera de 2005 vam col·locar 135 caixes-niu a l’àrea cremada i, paral·lelament, vam realitzar censos de la població de pàrids a l’àrea en la que es van col·locar les caixes, així com en zones cremades en les quals no es van col•locar caixes-niu. Els censos es van realitzar aprofitant programes de seguiment anteriors al foc. Concretament, vam estudiar 1) els models d’ocupació de caixes-niu pels pàrids; 2) quines variables ambientals van ser determinants en l’ocupació de les caixes; i, finalment 3) si l’oferta de la caixes-niu en la zona cremada va beneficiar a la població de pàrids. Els nostres resultats indiquen que l’ocupació de les caixes-niu va augmentar al llarg dels tres anys d’estudi passant d’un 17% a un 30%. D’altra banda, les caixes van ser ocupades principalment per la Mallerenga Carbonera Parus major i la Mallerenga Blava Cyanistes caeruleus i, de manera excepcional, per la Mallerenga Emplomallada Lophophanes cristatus i el Colltort Jynx torquilla. A més, vam trobar que les mallerengues ocupaven principalment les caixes situades a major alçada, en arbres vius  i en les zones amb major cobertura vegetal. Finalment vam trobar una diferencia significativa en el nombre de mallerengues al comparar els censos de les àrees cremades amb caixes-niu amb aquelles en les quals no es van col·locar caixes. Al mateix temps les poblacions de Mallerenga Carbonera i de Mallerenga Blava no van mostrar canvis significatius en la zona de estudi després dels incendis, mentre que la de Mallerenga Emplomallada va disminuir dràsticament. Aquets fets suggereixen que la col·locació de caixes-niu va beneficiar les poblacions d’aquelles espècies de mallerenga que accepten nidificar en aquest tipus de substrat fàcilment, en el nostre estudi, la Mallerenga Carbonera i la Mallerenga Blava.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Ayudan las cajas nido a recuperar las poblaciones de aves después de un incendio? Un experimento de campo con páridos en un bosque mediterráneo
Autores: Marc Anton, Sergi Herrando, Javier Quesada
E-mail: anuari [at]ornitologia.org 

Resumen: Tras la acción de perturbaciones naturales o inducidas por el hombre, se suelen aplicar prácticas de gestión con la finalidad de acelerar la recuperación de los ecosistemas afectados. Un caso muy particular es la colocación de cajas-nido en bosques recientemente quemados con el objetivo de mantener o incrementar las poblaciones de aves que anidan en los huecos de los árboles. Sin embargo, la utilidad de esta práctica no ha sido plenamente evaluada hasta la fecha. En agosto de 2003 un gran incendio forestal quemó 4.589 hectáreas en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt (Barcelona, nordeste Península Ibérica). En la primavera de 2005 colocamos 135 cajas-nido en el área quemada y, paralelamente, llevamos a cabo censos de la población de páridos en el área en la que se colocaron las cajas, así como en zonas quemadas en las que no se colocaron cajas-nido. Los censos se realizaron aprovechando programas de monitoreo previos al fuego. Concretamente, estudiamos 1) los patrones de ocupación de las cajas-nido; 2) las variables ambientales que rigieron dicha ocupación; y, por último, 3) si las cajas-nido habían beneficiado o no a las poblaciones de páridos. Nuestros resultados indican que la ocupación de las cajas-nido fue en aumento a lo largo de los tres años de estudio pasando desde el 17% al 30%. Las cajas fueron ocupadas principalmente por el Carbonero Común Parus major y el Herrerillo Común Cyanistes caeruleus y, excepcionalmente por el Herrerillo Capuchino Lophophanes cristatus y el Torcecuello Jynx torquilla. Además, encontramos que los páridos ocupaban principalmente las cajas situadas a mayor altura, en árboles vivos  y en las zonas con mayor cobertura vegetal. Por último, encontramos una diferencia significativa en el número de páridos al comparar los censos de zonas quemadas con cajas-nido y los que no tenían cajas. Al mismo tiempo las poblaciones de Carbonero Común y Herrerillo Común no mostraron cambios significativos en la zona de estudio después de los incendios, mientras que la de Herrerillo Capuchino disminuyó drásticamente. Estos hechos sugieren que la colocación de cajas-nido benefició las  poblaciones de páridos que aceptan fácilmente anidar en este tipo de sustrato, en nuestro estudio el Carbonero Común y el Herrerillo Común.

Texto completo

Read more...

Colonial barn owls?

Photo by Craig King

The barn owl (Tyto alba) is a territorial bird usually breeding away from other pairs. This study shows a rare case of two pairs breeding simultaneously in the same rural building.




 

  

 

Title: Two pairs of Barn Owl Tyto alba breeding in the same old building

Authors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells [at]  biodiversitat.cat
Abstract: On 7 June 2007 an old house (can Paella; municipality of Les Masies de Voltregà; UTM coordinates X 437447, Y 4649222) was visited to check on a pair of Barn Owls that have nested there every year in recent decades. Three nestlings, all still with down and approximately 12 days old, were found in the nest located in one of the attics of the house. There was no nest in the neighbouring attic located five metres away. On June 15 we returned and, after ringing the chicks, were surprised to see two different adult Barn Owls fly out of the other attic, where we subsequently located another nest with four warm eggs. The female of the second pair was captured later on and was found to have a very worn incubation patch. In this note we describe the details of this discovery and comment that as far as we are aware this is the first documented case with detailed information of two pairs of Barn Owls breeding in the same building in such close proximity.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Dues parelles d’Òliba Tyto alba criant en una mateixa casa abandonada

Autors: Jordi Baucells, Pere Vila
E-mail: jbaucells [at]  biodiversitat.cat
Resum: El dia 17 de juny de 2007 va ser visitada una antiga masia (Can Paella) al municipi de Masies de Voltregà (coordenades UTM x437447, y4649222), per a procedir al control rutinari d’un niu d’òliba que fa més de deu anys que el Grup de Naturalistes d’Osona estudia. Varen ser trobats tres polls d’uns 12 dies d’edat en el lloc que cria l’òliba cada any. A uns 5 metres d’aquest lloc hi ha un altell on no hi havia res. El dia 15 de juny el lloc va ser visitat novament i es varen anellar els tres polls. Del niu varen sortir dos adults i varen marxar fora de la casa. Sorprenentment, de l’altell que està a 5 metres, varen sortir dos adults més d’òliba i una vegada inspeccionat el lloc va ser trobat un altre niu amb quatre ous calents. La femella que va sortir d’aquest niu va poder ser capturada amb una placa incubatriu molt desenvolupada. El fet que dues parelles d’òliba criïn en el mateix habitacle separades uns 5 metres es considera un fet molt excepcional, i de fet no s’ha trobat cap descripció d’aquest fenomen en la bibliografia. En aquesta nota es descriuen els detalls de la troballa i es discuteixen les possibles causes d’aquest fet excepcional. En els dos anys posteriors l’indret ha estat controlat i només hi ha nidificat una sola parella d’òlibes.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Dos parejas de Lechuza Común Tyto alba nidificando en una misma casa abandonada
Autores: Jordi Baucells, Pere Vila

E-mail: jbaucells [at]  biodiversitat.cat
Resumen: El día 7 de junio de 2007 se visitó una antigua casa (can Paella) del municipio de Les Masies de Voltregà (coordenadas UTM x437447, y4649222), para proceder al control de un nido de Lechuza que año tras año en las últimas décadas ha sido controlado para su estudio y anillado. En el nido, colocado en uno de los altillos de la casa, fueron encontrados tres pollos con plumón de unos 12 días de edad. Otro altillo, situado a unos 5 metros, estaba vacío. El día 15 de junio el lugar se visitó de nuevo y la sorpresa fue cuando, después de anillar los pollos que ya estaban suficientemente desarrollados, se visitó el segundo altillo y ver como dos adultos de Lechuza diferentes a los observados en el primer nido, salían del altillo donde había un nido con cuatro huevos calientes. La hembra de este segundo nido pudo ser capturada y tenía una placa incubatriz muy desarrollada. En esta nota se describen los detalles del hallazgo y se comenta que es el primer caso bien documentado del cual se dispone de información detallada y suficiente de dos parejas de Lechuza criando dentro de un mismo habitáculo separadas pocos metros.

Texto completo

Read more...

Nests of the threatened Iberian Reed Buntings

The Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi is near to the extintion. However, the biology of this small passerine is still poorly known. Vera and colleagues made a comprehensive study of nest composition and morphology in one of the last Spanish populations.



Photo by Mark Zekhuis



Title: Nest structure and composition in the Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi

Authors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Abstract: We studied the plant composition and structure of Eastern Iberian Reed Bunting Emberiza schoeniclus witherbyi nests in Las Tablas de Daimiel National Park (Ciudad Real, Spain). Nests were cup-shaped, with materials finely interwoven in spirals or in simple wave forms. Plant matter such as reed sheaths and leaves formed the basic structure, and other materials such as small fragments of plant stems and grass helped in compacting and reinforcing the structure. The inner layer of the nest bowl was lined with wild boar hairs, with a probably thermoregulatory and insulation function. The weight distribution of the different materials varied greatly between nests.

Full text

 

CATALÀ
 

Títol: Estructura i composició del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi

Autors: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós
E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Resum: Es va estudiar la composició vegetal i l’estructura del niu del Repicatalons Emberiza schoeniclus witherbyi al Parc Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Els nius tenien forma de tassa, amb materials teixits en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, com tiges i fulles de canyís, formaren l’estructura bàsica, i altres materials com petits fragments de brots i herba ajudaren a compactar i reforçar l’estructura. La tassa interior del niu estava folrada amb pèl de senglar, amb una probable funció termoreguladora i aïllant. La distribució del pes dels materials emprats va variar considerablement entre els nius.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Estructura y composición del nido de Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi
Autores: Pablo Vera, Marcial Marín, Eduardo J. Belda, Juan S. Monrós

E-mail: pablo.vera [-] uv.es

Resumen: Estudiamos la composición vegetal y la estructura del nido del Escribano Palustre Iberoriental Emberiza schoeniclus witherbyi en el Parque Nacional de las Tablas de Daimiel (Ciudad Real). Los nidos tienen forma de taza, con materiales enlazados en espiral o en forma ondulada. El material vegetal, como tallos y hojas de carrizo, formaron la estructura básica, y otros materiales como pequeños fragmentos de brotes y hierba ayudaron a compactar y reforzar la estructura. La taza interior del nido estuvo forrada con pelo de jabalí, con una probable función termorreguladora y aislante. La distribución del peso de los materiales utilizados varió considerablemente entre los nidos.

Texto completo

The authors (in order)

Read more...

The adaptive value of nests

Bird nests differ in quality. However, better parents are expected to build better nests, precluding a causal interpretation of correlations between nest characteristics and breeding success. Nest quality was experimentally changed demonstrating that nest characteristics, per se, affects breeding success.

Title: How does nest quality per se affect the incubation process? An experimental approach

Authors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es
Abstract: Given that a nest’s thermal properties are affected by its composition and characteristics, and that nest temperature affects the incubation process, we would expect to find a relationship between nest characteristics and the incubation process. We tested this hypothesis in a Great Tit Parus major population, randomly substituting birds’ original nests with artificial ‘good’ and ‘bad’ quality nests at the onset of incubation. Birds added material to almost all the replacement nests, although there was no difference between the good and bad nests in terms of the quantity of material added. The proportion of nests fledging at least one chick did not differ between control and good nests, but was significantly lower in bad nests. The length of the incubation period did not differ between good and control nests. Hatching success was higher in good than in control nests. Our results suggest that nest quality affects the incubation process, regardless of the quality of the parents. To our knowledge, this is the first study to have shown this relationship experimentally.

Full text



 

CATALÀ
 

Títol: Com afecta la qualitat del niu per se al procés d’incubació? Una aproximació experimental

Autors: Elena Álvarez* & Emilio Barba
*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es

Resum: La composició i característiques del niu afecten les seves propietats tèrmiques, i la temperatura del niu afecta al procés d’incubació. Aleshores, esperem una relació entre les característiques del niu i el procés d’incubació. Contrastem aquesta hipòtesi en una població de Mallerenga Carbonera Parus major, canviant aleatoriament els nius originals per nius artificials de “bona” i “mala” qualitat al començament de la incubació. Els ocells van afegir material en quasi tots els nius experimentals, però no es van trobar diferències en la quantitat de material afegit entre els nius bons i dolents. La proporció de nius on almenys un pollet va volar no va diferir entre els nius control i els bons. El període d’incubació no va diferir entre els nius control i els bons. L’èxit d’eclosió va ser major en els nius bons que en els control. Els nostres resultats suggereixen que la qualitat del niu per se afecta al procés d’incubació, independentment de la qualitat dels pares. Pel que sabem, aquest és el primer estudi que mostra aquesta relació de manera experimental.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: ¿Cómo afecta la calidad del nido per se al proceso de incubación? Una aproximación experimental
Autores:  Elena Álvarez* & Emilio Barba

*E-mail: Elena.Alvarez [-] uv.es

Resumen: La composición y características del nido afectan sus propiedades térmicas, y la temperatura del nido afecta al proceso de incubación. Por tanto, esperamos una relación entre las características del nido y el proceso de incubación. Contrastamos esta hipótesis en una población de Carbonero Común Parus major, cambiando aleatoriamente los nidos originales por nidos artificiales de “buena” y “mala” calidad al comienzo de la incubación. Las aves añadieron material en casi todos los nidos experimentales, pero no hubo diferencias en la cantidad de material añadido entre los nidos buenos y malos. La proporción de nidos donde voló al menos un pollo no difirió entre los nidos control y buenos, siendo significativamente más baja en los nidos malos. El periodo de incubación no difirió entre los nidos control y los buenos. El éxito de eclosión fue mayor en los nidos buenos que en los control. Nuestros resultados sugieren que la calidad del nido per se afecta al proceso de incubación, independientemente de la calidad de los padres. Por lo que conocemos, este es el primer trabajo que muestra esta relación de forma experimental.

Texto completo

 

Study protagonists: Parus major, Elena Álvarez and Emilio Barba

Photos courtesy of the authors of the paper

Read more...

New tool to study cavity-nesters

Knowing "Who", "When" and "What" is key when studying food provisioning to nestlings. Atiénzar et al. show how to easily improve current methods combining a video camera and the own-designed device of the picture. This simple cage makes parents and prey to pose for the camera, allowing researchrs to sex parents and identify and measure the food they carry on the bill.

Title: An improved type of wire cage for the study of parental feeding behaviour in hole-nesting passerines

Authors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Abstract: Several techniques have been used to record details of feeding ecology in altricial birds. However, they often fail to provide the number, identity and size of prey, and/or the relative contribution of males and females. We designed and tested a handmade wire cage for filming nests in nest boxes (or natural holes) that allowed us to accurately (1) determine the sex and relative contribution of each parent and (2) identify each prey item and its size in a Great Tit Parus major population. The sex of adults was recorded successfully for all entries into the nest. The rate at which parents brought food and prey sizes were within the range obtained with other techniques in the same area. None of the nests were deserted and no detrimental effects on chick weight were found. A number of advantages compared to a previous design are discussed.

Authors (in order)

CATALÀ

Títol: Estructura metàl.lica per a l’estudi del comportament tròfic en la Mallerenga Carbonera durant el període reproductor
Autors: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resum:  Hi ha diferents tècniques per enregistrar l’ecologia tròfica en aus nidícoles, però sovint fracassen a l’hora d’identificar les preses i mesurar-ne la seva mida amb  precisió. En aquest estudi es mostra el disseny i aplicació d’una estructura metàl·lica per a la filmació de nius de la Mallerenga Carbonera Parus major que permet (1) identificar el sexe dels individus adults, la seva contribució relativa a l’alimentació dels polls, i (2) la identificació del tipus i mida de les preses. El sexe fou identificat en tots els casos. La taxa de becada i la mida de les preses es va situar dins de l’interval obtingut mitjançant d’altres tècniques a la mateixa població. No hi va haver abandonament en cap dels nius on es va provar l’estructura metàl·lica ni tampoc efectes sobre la condició corporal dels polls, fets que suggereixen que les mallerengues s’acostumen perfectament a l’estructura dissenyada. Es discuteixen els avantatges sobre d’altres dissenys previs.

ESPAÑOL

Título: Estructura metálica para el estudio del comportamiento alimenticio en el Carbonero Común durante el periodo reproductor
Autores: Francisco Atiénzar*, Jenifer Andreu, Elena Álvarez & Emilio Barba

*E-mail: francisco.atienzar [-] uv.es
Resumen: Existen diferentes técnicas para el estudio de la ecología alimenticia en aves nidícolas que, sin embargo, fallan a la hora de identificar y medir las presas con precisión. En este estudio se muestra el diseño y aplicación de una estructura metálica para la filmación de nidos de Carbonero Común Parus major que permite (1) identificar el sexo de los individuos adultos, su contribución relativa al aprovisionamiento de los pollos, y (2) la identificación del tipo y medida del tamaño de las presas. El sexo se identificó en todos los casos. La tasa de ceba y el tamaño de las presas estuvieron dentro del rango normal obtenido mediante otras técnicas utilizadas previamente en la misma población. No hubo abandono en ninguno de los nidos en donde se probó la estructura metálica, ni tampoco hubo efectos sobre la condición corporal de los pollos, lo que sugiere que los carboneros se habitúan perfectamente a la estructura diseñada. Se discuten las ventajas del nuevo diseño creado sobre diseños previos.

Full text

Photo from the paper

Read more...