Showing posts with label census. Show all posts
Showing posts with label census. Show all posts

Los buitres de Gipuzkoa al alza

21 November 2016

Las poblaciones reproductoras de Buitres Leonados y Alimoches han aumentado a lo largo de las últimas dos décadas en Gipuzkoa. Éstas son excelentes noticias, pero no podemos bajar la guardia y debemos seguir haciendo esfuerzos para garantizar su conservación.










 
Título: Distribución, tendencia poblacional y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Neophron percnopterus en Gipuzkoa
Autores: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resumen: El objetivo de este artículo es actualizar el conocimiento sobre la distribución, tamaño y evolución de la población y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Común Neophron percnopterus en Gipuzkoa. La población de Buitre Leonado y Alimoche en Gipuzkoa se ha incrementado significativamente durante el periodo de estudio (1999-2016). Así, se ha pasado de 49 a 240 parejas detectadas durante el censo de 2016 para el Buitre y de 6 a 12 para el Alimoche. Asociado al crecimiento poblacional también se observa cierta expansión geográfica en las dos especies. En cuanto a parámetros reproductivos, observamos cierta estabilidad durante el periodo de estudio, con una productividad de 0,62 pollos/pareja que inicia la reproducción para el Buitre Leonado, y 0,86 para el Alimoche. En consecuencia, puede concluirse que las dos poblaciones presentan una tendencia favorable, si bien la situación de ambas especies es aún delicada debido al bajo número de efectivos.




Title: Distribution, population trend and reproductive parameters of the Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa
Authors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Abstract: The aim of the present article is to update our knowledge on the population distribution, size and trend and the breeding parameters of Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa. The population of both species has increased significantly during the period 1999-2016. Thus, it passed from 49 to 240 breeding pairs found in 2016 for the Griffon Vulture, and from 6 to 12 for the Egyptian Vulture. In parallel, we also observed an increase in the geographic distribution range. Breeding parameters tended to be stable, with a mean productivity of 0.62 chicks/pair starting to incubate for the Griffon Vulture, and 0.86 chicks/pair for the Egyptian Vulture. Therefore, it can be concluded that both populations showed favorable trends, but the situation is still delicate owing the small population sizes.



 
 
Títol: Distribució, tendència poblacional i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa
Autors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus
Resum: L’objectiu d'aquest article és actualitzar el coneixement sobre la distribució, mida i evolució de la població i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa. Les poblacions d’ambdues especiesvan augmentar significativament entre 1999 i 2016. Així, s’ha passat de 49 a 240 parelles en el Voltor Comú, i de 6 a 12 en l’Aufrany. Associat al creixement poblacional també s’observà certa expansió geogràfica en les dues espècies. Pel que fa als paràmetres reproductius, observem certa estabilitat durant el període d’estudi, amb una productivitat de 0,62 polls/parella que inicia la reproducció per al Voltor Comú, i 0,86 per l’Aufrany. En conseqüència, es pot concloure que les dues poblacions presenten una tendència favorable, si bé la situació de les dues espècies és encara delicada a causa del baix nombre d’efectius.
 
 
 
 
 

Read more...

When humans go, birds arrive

27 March 2016


Juan Enrique Gómez
Abandoned gravel pits can become exceptional refuges for waterbirds in areas where natural wetlands have disappeared.















Title: Waterbirds in a recently abandoned gravel pit: the case of Las Quemadillas (Córdoba) during the period 2011-2015
Authors: Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com

Abstract: Wetlands of artificial origin make up a potential habitat for waterfowl. We present the results of an intensive waterbird survey carried out between 2011 and 2015 in Lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), a recently abandoned gravel pit. A total of 133 species were sighted in a wetland composed of a permanent 2 ha lagoon and an irregularly flooded temporary lagoon, which covers up to 23 ha. The most usually detected species were Tachybaptus ruficollis, Anas platyrhynchos, Fulica atra, Gallinula chloropus, Porphyryo porphyryo, and Charadrius dubius. Some hundreds of Phoenicopterus roseus occurred during the inundation season of the temporary lagoon. Threatened species such as the Fulica cristata, Ardea purpurea or Ixobrychus minutus bred successfully in this wetland. This ornithological community is important in the context of the province of Córdoba and should merit some degree of protection.



CATALÀ
Títol: Les aus aquàtiques en una gravera recentment abandonada: el cas de Las Quemadillas (Còrdova) al període 2011-2015
Autors:
Diego Peinazo & Florent Prunier 
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resum: Els aiguamolls d’origen artificial conformen un hàbitat potencial per als ocells aquàtics. S’analitzà el seguiment ornitològic plurianual dut a terme a les llacunes de Las Quemadillas (Còrdova), unes graveres recentment abandonades. Es van enregistrar un total de 54 espècies d'aus aquàtiques en un espai compost per una llacuna permanent de 2 ha i una llacuna temporal de fins a 23 ha que s’inunda de forma irregular. La conservació d’aquesta comunitat ornítica té importància en el context de la província de Còrdova.


ESPAÑOL
 
Título: Aves acuáticas en una gravera recientemente abandonada: el caso de Las Quemadillas (Córdoba) en el periodo 2011-2015
Autores:
Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resumen: Los humedales de origen artificial conforman un hábitat potencial para las aves acuáticas. Se analiza aquí el seguimiento ornitológico plurianual llevado a cabo en las lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), unas graveras recientemente abandonadas. Se avistaron un total de 54 especies de aves acuáticas en un espacio compuesto por una laguna permanente de 2 ha y una laguna temporal inundada de forma irregular de hasta 23 ha. La conservación de esa comunidad ornítica tiene una importancia en el contexto de la provincia de Córdoba.


Diego Peinazo
Florent Prunier
 

Read more...

Our forgotten neighbors

26 May 2014

 
Photo by Roger Sala Queralt
Many birds live with us in our cities, but we usually pay little attention to them. Here, a 15-year study in the urban parks of Valencia shows that open-habitat species are declining, while those from woodlands are incresing.










Title: Population trends of breeding and wintering birds in urban parks: a 15 years study (1998-2013) in Valencia, Spain
Author: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Abstract: Long-term dynamics of bird populations are rarely addressed in the ecological research carried out in urban areas. The objective of this study is to document long-term bird population trends in urban parks, and to explore some of the processes behind the observed patterns. Birds were censused monthly in 22 public urban parks in Valencia (Spain) from 1998 to 2013. Additionally, habitat structure of urban parks was investigated in 1999 and 2011. Population trends were calculated for ten breeding and seven wintering species. Five breeding species significantly declined (especially the House Sparrow Passer domesticus) and three species increased; three wintering species declined (e.g. Black Redstart Phoenicuros ochruros) and two species increased. Overall, populations of woodland bird increased or remained stable whereas populations of species confined to open habitats decreased. These population trends were only slightly connected to temporal changes in park features. Landscape scale changes, like the gradual increase of the number and total area of urban parks, together with the loss of 20 % of wasteland and farmland in the outskirts of the city, are suggested as the main drivers of the observed population changes. Additionally, bird population trends in urban parks overall coincided with trends occurring at large spatial levels (Spain and Catalonia). These results give some support to the idea that population dynamics in urban settings are influenced by factors occurring at different spatial scales. Therefore, in order to enhance urban biodiversity management of urban areas should pay attention both to patch and landscape processes.
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: Tendències poblacionals de les aus reproductores i hivernants als parcs urbans: un estudi al llarg de 15 anys (1998-2103) a València, Espanya
Autor: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Resum: Les dinàmiques a llarg termini de les poblacions d’aus constitueixen un tema rarament tractat en estudis ecològics de zones urbanes. L’objectiu d’aquest estudi és documentar les tendències poblacionals de les aus als parcs urbans i identificar alguns del processos que produeixen els patrons observats. Des de 1998 fins a 2013 les aus foren censades mensualment en 22 parcs urbans públics de València (Espanya). A més, l’estructura de l’hàbitat als parcs urbans fou obtinguda al 1999 i al 2011. De les deu espècies reproductores, de les quals fou possible obtenir tendències poblacionals, cinc mostraren una disminució dels seus efectius, sent el cas del Pardal Comú Passer domesticus especialment notable. De la mateixa manera, de set espècies hivernants (per exemple la Cotxa Fumada Phoenicuros ochruros), tres mostraren davallades. En conjunt, les espècies lligades a ambients forestals van incrementar o romandre estables alhora que les espècies pròpies d’ambients oberts van disminuir. A l’escala dels parcs, aquestes tendències poblacionals van ocórrer en paral·lel a lleugers canvis en les característiques del parcs. A l’escala del paisatge, la pèrdua d’un 20 % de solars i conreus a les rodalies de la ciutat i un increment concomitant de la superfície de parcs urbans probablement influïren als patrons observats. Addicionalment, les tendències poblacionals registrades als parcs coincideixen en línies generals amb les tendències observades en àmbits geogràfics més amplis (Espanya i Catalunya). Aquests resultats donen suport a la idea que les dinàmiques poblacionals de les aus hivernants i reproductores a les àrees urbanes estan influïdes per factors que operen a diferents escales espacials. Per la qual cosa, a fi i efecte d’augmentar la biodiversitat urbana, la gestió de les zones urbanes hauria de tenir en compte processos que operen tant a les parcel·les d’hàbitat com al paisatge que les envolta.
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Tendencias poblacionales de las aves invernantes y reproductoras de los parques urbanos: un estudio a lo largo de 15 años (199-2013) en Valencia, España
Autor: Enrique Murgui
E-mail: enmurpe [at] alumni.uv.es
Resumen: Las dinámicas a largo plazo de las poblaciones de aves constituyen un tema pocas veces abordado en las investigaciones ecológicas realizadas en las áreas urbanas. El objetivo de este estudio es documentar las tendencias poblacionales de las aves en parques urbanos e identificar alguno se los procesos que dan lugar a los patrones observados. Entre 1998 y 2013 las aves fueron censadas mensualmente en 22 parques urbanos públicos de la ciudad de Valencia (España). Además, la estructura del hábitat en los parques urbanos se obtuvo en 1999 y 2011. De las diez especies reproductoras, de las cuales fue posible obtener las tendencias poblacionales, cinco disminuyeron (en especial el Gorrión Común Passer domesticus); similarmente, de las siete especies invernantes (por ejemplo, el Colirrojo Tizón Phoenicurus ochruros) tres decrecieron. En conjunto, las especies ligadas a medios forestales aumentaron o permanecieron estables, mientras que las propias de espacios abiertos disminuyeron. A la escala del parque, estos resultados coincidieron con pequeños cambios en la estructura del hábitat; a escala del paisaje, se dieron en paralelo a la pérdida de un 20 % de superficie de solares y cultivos en la periferia y a un aumento concomitante de la superficie de parques urbanos, factores que probablemente influyeron en los patrones observados. Adicionalmente, las tendencias poblacionales registradas en los parques coincidieron en líneas generales con las observadas en ámbitos territoriales amplios (Cataluña y España). Estos resultados apoyan la idea de que las dinámicas poblacionales de las aves reproductoras e invernantes en las áreas urbanas están influidas por factores que operan en diferentes niveles espaciales. Por tanto, con el fin de aumentar la biodiversidad urbana, la gestión de las áreas urbanas debería tener en cuenta los procesos que operan tanto en las parcelas de hábitat como en el paisaje que les rodea.


 

Read more...

Lessons from artificial habitats

20 August 2013

 

Photo by the authors
A small pond created accidentally four years ago in Madrid hosts an impressive bird diversity. Artificial habitats may play an important role in bird conservation.









Title: Wintering waterfowl in artificial pools: the Meco pond
Authors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Abstract: The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructure, such as gravel pits, irrigation ponds or reservoirs, by waterbirds as an alternative habitat. In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (the Meco Pond). We carried out ten fortnightly censuses between October 2011 and February 2012, to describe the variation pattern of abundance and richness of each species and taxonomic group. A total of 102 species (27 aquatic species) were recorded, with a total of 2,901 birds registered. Diversity, number of birds, and species richness varied among months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the highest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot (Fulica atra), which comprises 38% of the total, except for the last half of February when it was replaced by the Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus). The Meco Pond, in just four years, hosts one of the most important waterfowl communities of Madrid. The presence and structure of this pond plays a crucial role for shorebird migration, and waterbird conservation in the area. Therefore, the information provided here may be useful for management strategies in this artificial wetland, such as protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to surrounding areas.


Full text





CATALÀ

Títol: Avifauna aquàtica a l'hivern en llacunes artificials: la llacuna de Meco
Autors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Resum: La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d'Espanya, la presència de zones humides d'origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d'aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l'abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2,901 aus censades. La diversitat, el nombre d'aus, i la riquesa d'espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d'abundància d’individus van obtenir a l'octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, degut al gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L'espècie més abundant durant tot el període d'estudi va ser la fotja vulgar (Fulica atra), que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l'espècie més abundant va ser la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). La llacuna de Meco en només quatre anys des de la seva creació ha estat capaç d'albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d'aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d'aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d'aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l'ampliació de les infraestructures que l'envolten.

Text complet






ESPAÑOL

Título: Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
Autores: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es
Resumen: La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2,901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la focha común (Fulica atra), que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus). La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.

Texto completo






 
 
                                                           Eva Serrano           Cristian Pérez             Víctor Noguerales


Read more...

A new breeding population of Stone Curlew in Catalonia

23 March 2010


Photo by Josep Rost


An extensive review of literature along with an especially designed census carried out during 2009 demonstrate that the Stone Curlew is a regular breeder in La Selva plain since 2002. Good news for this vulnerable species!

 





Title: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus in La Selva plain: first evidences of a new breeding population in Catalonia
Authors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Abstract: The Stone Curlew Burhinus oedicnemus is a breeding species in Catalonia which is basically found in the farmland plains of Lleida and L’Empordà. In La Selva plain, the species had been reported as wintering or migrant so far. However, an exhaustive literature review revealed more than 30 observations during the breeding season between 2002 and 2009, including five successful breeding attempts. Furthermore, a nocturnal census, specifically focused on the Stone Curlew detection, was carried out in summer 2009. Some individuals were detected, confirming the previous literature data. Considering that the species has not been detected in the last Catalan Breeding Bird Atlas sampling, this could represent a new breeding population in Catalonia. We discuss whether this finding could be consequence of a new colonization of the area in recent years or a non-detection of the species during the Atlas sampling. We suggest the convenience of studying the species using more specific methods.

Full text
 
 
 
 
 
 
CATALÀ
 
Títol: El Torlit Burhinus oedicnemus a la plana de la Selva: primers evidències d’una nova població reproductora a Catalunya
Autors: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resum: El Torlit Burhinus oedicnemus és una espècie nidificant a Catalunya, que es troba bàsicament a les planes agrícoles de Lleida i l’Empordà. A la plana de la Selva, fins ara aquesta espècie havia estat considerada com a hivernant o present en migració. Tanmateix, a partir de la revisió de la bibliografia existent s’han trobat més de 30 observacions en període reproductor entre 2002 i 2009, incloent-hi cinc episodis de nidificació confirmada. A més, l’estiu de 2009 es va dur a terme un cens, específicament dissenyat per a la detecció del Torlit, i se’n van localitzar alguns individus, confirmant les dades prèvies de bibliografia. Considerant que l’espècie no va ser detectada durant el mostreig del darrer Atles dels ocells nidificants, això representaria una nova població reproductora per Catalunya. En aquest article discutim si els resultats que exposem poden ser fruit d’una nova colonització de la plana de la Selva en els últims anys, o bé un problema de no-detecció de l’espècie durant el mostreig de l’Atles, quan hauria pogut passar desapercebuda a causa de la seva baixa densitat i detectabilitat. Per tant, suggerim la conveniència d’estudiar l’espècie amb mètodes més específics.

Text complet
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus en el llano de la Selva: primeras evidencias de una nueva población reproductora en Cataluña
Autores: Josep Rost, Alfons Delgado-García, Quim Vilagran
E-mail: joseprost [at] gmail.com
Resumen: El Alcaraván Común Burhinus oedicnemus es una especie reproductora en Catalunya, donde se encuentra básicamente en los llanos agrícolas de Lleida y el Empordà. En el llano de la Selva, hasta la fecha esta especie había sido considerada como invernante o presente durante el paso migratorio. No obstante, a partir de la revisión de bibliografía existente se han encontrado más de 30 observaciones en periodo reproductor entre 2002 y 2009, incluyendo cinco episodios de reproducción confirmada. Además, en verano de 2009 se llevó a cabo un censo, específicamente diseñado para la detección del Alcaraván Común, en el cual se localizaron algunos individuos, confirmando los datos previos de la bibliografía. Considerando que esta especie no fue detectada durante el muestreo del último Atlas de las aves nidificantes, esto representaría una nueva población reproductora para Catalunya. Discutimos si los resultados que exponemos pueden ser consecuencia de una nueva colonización del llano de la Selva en los últimos años, o si pudiera tratarse de un problema de no-detección de la especie durante el muestreo del Atlas, cuando hubiera podido pasar desapercibida debido a su baja densidad y detectabilidad. Por tanto, sugerimos la conveniencia de estudiar la especie con métodos más específicos.

Texto completo




The authors (in order)
 

Read more...

Monitoring of yellow-legged gulls in the Basque Country: going up!

11 November 2009



Since 1982, yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanicus) populations have shown a dramatic increase in the Basque Country, most likely in response to food availability in rubbish dumps and fisheries discards.



Photo by Juan Arizaga




Title: Distribution and size of Basque yellow-legged gull (Larus michahellis lusitanius) population: a three decades study
Authors: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Abstract: Our aim was to analyse the changes in the distribution and size of Basque yellow-legged gull population (N Iberia) between the decades of 1980 and 2000 (hereafter: 80's, 90's and 00's). Counts of adult breeding pairs were done periodically between these decades (1982-2007), but since not all colonies were censed within each counting year, we calculated both the mean and maximum number of bp per colony and decade. Number of colonies increased from 12 in 80's to 28 (probably 29) in 00's, with most colonies being found in Bizkaia. Only four out of the 29 colonies were in urban areas of Bizkaia. Overall, the population was registered to increase from a mean of 1728 adult pairs (ranges: 1574-1851) in 80's to 4246 (2951-5557) in 00's. Rate of population growth decreased during this period, with the mean rate for the 00's being close to zero. The increase detected from 90's to 00's was mainly due to the largest new colonies appeared during the 90's and 00's and with still high rates of population growth. Finally, it is likely that such a population increase of Basque colonias is linked with the high availability of food from dump and fish discards.
 
Full text
 
 
 
 
 
 
ESPAÑOL
 
Título: Distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla (Larus michahellis lusitanicus) en el País Vasco: tres décadas de estudio
Autores: Juan Arizaga, Aitor Galarza, Alfredo Herrero, Jon Hidalgo, Asier Aldalur
E-mail: juan.arizaga [at] ifv.terramare.de
Resumen: Se ha analizado la evolución en la distribución y tamaño de la población de la gaviota patiamarilla en la costa vasca (N de España) durante las últimas tres décadas (1982-2007). Puesto que todas las colonias no se censaron simultáneamente, se obtuvo para cada década el número máximo de colonias y el tamaño máximo y promedio para cada una de las colonias. Asimismo, se seleccionó un conjunto de colonias en las que se estimó la tasa de crecimiento anual poblacional. El número de colonias se incrementó de 12 en la década de 1980 a 28 (probablemente 29) en la de 2000, de las que el 75% se localizó en la zona occidental de la costa vasca (Bizkaia). Sólo cuatro de 29 colonias se situaron en núcleos urbanos, todas ellas en Bizkaia. En conjunto, se pasó de 1728 parejas (rangos: 1574-1851) durante la década de 1980 a 4246 (2951-5557) en la de 2000. La tasa de crecimiento poblacional, no obstante, disminuyó durante el estudio, detectándose en la década de 2000 una tasa que, en promedio, se aproxima al cero. El incremento de la década de 1990 a la de 2000 ha sido, fundamentalmente, por las colonias nuevas surgidas en las últimas dos décadas así como por la alta tasa de crecimiento poblacional que, todavía, se registra en las colonias más grandas creadas en la década de 1990 y 2000. Finalmente, es posible que el crecimiento poblacional de las colonias del País Vasco esté asociado a la gran disponibilidad de recursos de origen humano, principalmente basura procedente de vertederos y descartes pesqueros.
 
Texto completo

 


Juan, Aitor & Asier

Read more...

Searching the best method to estimate Little bittern (Ixobrychus minutus) populations

23 October 2009

Little bitterns are not easy to count in the wikd, and their density in rivers is still poorly known. This study compares two census methods to estimate the density of this species, showing that point-stations give a more exhaustive recording of local population size.

Photo by
Julian Robinson





 

Title: Assessment of two methods for estimating Little Bittern Ixobrychus minutus populations in fluvial habitats in Central Spain
Authors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Abstract: Two techniques for estimating the relative abundance and density of Little Bitterns Ixobrychus minutus were compared for three stretches of the river Tormes (Salamanca, central Spain). Transects consisted of counting the number of breeding individuals detected when walking at 1 km/h along the river bank, whereas during the point-station methodology bird behaviour was recorded and territories mapped for 30 minutes every 250 meters of riverbank. Estimations of relative abundance expressed in terms of the number of pairs/hour sampling effort were 29% higher for the point-stations than for the transects, highlighting the greater efficiency of the point-stations. Due to differences in the sampling effort, the point-station method detected 2-3 times more territories than the transects, thereby indicating that the standardised sampling efforts (1 km/h) used in the transects seriously underestimated the total number of breeding pairs. The point-station method could play in the future an important role in Little Bittern studies, although further analysis of its performance is still required.

Full text




CATALÀ
 
Títol: Avaluació de dos mètodes per a l’estima de poblacions de Martinet Menut Ixobrychus minutus en rius del centre d’Espanya
Autors: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resum: S’ha realitzat una comparació de l’efectivitat de dues tècniques per estimar l’abundància relativa i la densitat del Martinet Menut en tres trams del riu Tormes (Salamanca, Espanya central). Els transsectes consistien en comptar el nombre d’ocells reproductors a una velocitat de 1 km/h al llarg del riu. En les estacions de mostreig es va registrar el comportament dels ocells i es van mapar els seus territoris cada 250 metres durant 30 minuts. Les estimes d’abundància relativa, expressades como a nombre de parelles/hora d’esforç de mostreig, van ser un 29% superiors per a les estacions de mostreig que per als transsectes, evidenciant la major efectivitat de les estacions. A causa de les diferències en l’esforç de mostreig, el mètode de les estacions va detectar 2-3 vegades més territoris que els transsectes, mostrant que els transsectes amb un esforç estàndard de mostreig (1 km/h) infraestimen notablement el nombre absolut de parelles reproductores. El mètode d’estacions pot jugar un paper important en treballs sobre el Martinet Menut, encara que són necessaris més estudis sobre la seva eficiència.

Text complet





ESPAÑOL

Título: Evaluación de dos métodos para la estima de poblaciones de Avetorillo
Común Ixobrychus minutus en ríos del centro de España

Autores: Pablo García
E-mail: pgarcia
[at] herpetologica.org
Resumen: Se ha realizado una comparación de la efectividad de dos técnicas para estimar la abundancia relativa y la densidad del Avetorillo Común en tres tramos del río Tormes (Salamanca, España central). Los transectos consistían en contar el número de ave reproductoras a una velocidad de 1 km/h a lo largo del río. En las estaciones de muestreo se registró el comportamiento de las aves y se mapearon sus territorios cada 250 metros durante 30 minutos. Las estimaciones de abundancia relativa, expresadas como número de parejas/hora de esfuerzo de muestreo, fueron un 29% superiores para las estaciones de muestro que para los transectos, poniendo de relieve la mayor efectividad de las estaciones. Debido a las diferencias en el esfuerzo de muestreo, el método de las estaciones detectó 2-3 veces más territorios que los transectos, mostrando que los transectos con un esfuerzo estándar de muestreo (1 km/h) infraestiman notablemente el número absoluto de parejas reproductoras. El método de estaciones puede jugar un papel importante en trabajos sobre el Avetorillo Común, aunque son necesarios más estudios sobre su eficiencia.
 

Read more...

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP