Lessons from artificial habitats

 

Photo by the authors

A small pond created accidentally four years ago in Madrid hosts an impressive bird diversity. Artificial habitats may play an important role in bird conservation.

Title: Wintering waterfowl in artificial pools: the Meco pond
Authors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Abstract: The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructure, such as gravel pits, irrigation ponds or reservoirs, by waterbirds as an alternative habitat. In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (the Meco Pond). We carried out ten fortnightly censuses between October 2011 and February 2012, to describe the variation pattern of abundance and richness of each species and taxonomic group. A total of 102 species (27 aquatic species) were recorded, with a total of 2,901 birds registered. Diversity, number of birds, and species richness varied among months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the highest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot (Fulica atra), which comprises 38% of the total, except for the last half of February when it was replaced by the Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus). The Meco Pond, in just four years, hosts one of the most important waterfowl communities of Madrid. The presence and structure of this pond plays a crucial role for shorebird migration, and waterbird conservation in the area. Therefore, the information provided here may be useful for management strategies in this artificial wetland, such as protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to surrounding areas.



Full text

CATALÀ

Títol: Avifauna aquàtica a l'hivern en llacunes artificials: la llacuna de Meco
Autors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resum: La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d'Espanya, la presència de zones humides d'origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d'aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l'abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2,901 aus censades. La diversitat, el nombre d'aus, i la riquesa d'espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d'abundància d’individus van obtenir a l'octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, degut al gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L'espècie més abundant durant tot el període d'estudi va ser la fotja vulgar (Fulica atra), que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l'espècie més abundant va ser la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). La llacuna de Meco en només quatre anys des de la seva creació ha estat capaç d'albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d'aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d'aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d'aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l'ampliació de les infraestructures que l'envolten.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
Autores: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resumen: La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2,901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la focha común (Fulica atra), que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus). La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.

Texto completo

 

 

                                                           Eva Serrano           Cristian Pérez             Víctor Noguerales