When humans go, birds arrive

Juan Enrique Gómez

Abandoned gravel pits can become exceptional refuges for waterbirds in areas where natural wetlands have disappeared.















Title: Waterbirds in a recently abandoned gravel pit: the case of Las Quemadillas (Córdoba) during the period 2011-2015
Authors: Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com

Abstract: Wetlands of artificial origin make up a potential habitat for waterfowl. We present the results of an intensive waterbird survey carried out between 2011 and 2015 in Lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), a recently abandoned gravel pit. A total of 133 species were sighted in a wetland composed of a permanent 2 ha lagoon and an irregularly flooded temporary lagoon, which covers up to 23 ha. The most usually detected species were Tachybaptus ruficollis, Anas platyrhynchos, Fulica atra, Gallinula chloropus, Porphyryo porphyryo, and Charadrius dubius. Some hundreds of Phoenicopterus roseus occurred during the inundation season of the temporary lagoon. Threatened species such as the Fulica cristata, Ardea purpurea or Ixobrychus minutus bred successfully in this wetland. This ornithological community is important in the context of the province of Córdoba and should merit some degree of protection.

CATALÀ

Títol: Les aus aquàtiques en una gravera recentment abandonada: el cas de Las Quemadillas (Còrdova) al període 2011-2015
Autors: Diego Peinazo & Florent Prunier 
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com

Resum: Els aiguamolls d’origen artificial conformen un hàbitat potencial per als ocells aquàtics. S’analitzà el seguiment ornitològic plurianual dut a terme a les llacunes de Las Quemadillas (Còrdova), unes graveres recentment abandonades. Es van enregistrar un total de 54 espècies d'aus aquàtiques en un espai compost per una llacuna permanent de 2 ha i una llacuna temporal de fins a 23 ha que s’inunda de forma irregular. La conservació d’aquesta comunitat ornítica té importància en el context de la província de Còrdova.

ESPAÑOL

 
Título: Aves acuáticas en una gravera recientemente abandonada: el caso de Las Quemadillas (Córdoba) en el periodo 2011-2015
Autores: Diego Peinazo & Florent Prunier
*E-mail: aeaelbosqueanimado.info[at]gmail.com
Resumen: Los humedales de origen artificial conforman un hábitat potencial para las aves acuáticas. Se analiza aquí el seguimiento ornitológico plurianual llevado a cabo en las lagunas de Las Quemadillas (Córdoba), unas graveras recientemente abandonadas. Se avistaron un total de 54 especies de aves acuáticas en un espacio compuesto por una laguna permanente de 2 ha y una laguna temporal inundada de forma irregular de hasta 23 ha. La conservación de esa comunidad ornítica tiene una importancia en el contexto de la provincia de Córdoba.

Diego Peinazo

Florent Prunier

 

 

Read more...

When theory meets conservation

Photo by Mike Grimes

In this review, the authors show the main concepts in community ecology and how they can be applied to the study of bird communities to improve their conservation. They show the results of their studies since 2002 in the wetlands of Alicante and how irrigation ponds may play an essential role for waterbird conservation.
Photo by Mike Grimes



Title: Patterns, processes and conservation of communities: the case of a waterbird community in artificial ponds

Authors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Abstract: The study of communities in ecology has acquired more importance in the last years because it allows more general and precise evaluations of the species’ organization patterns and their related processes. Here, we make a review of the main historical facts in community ecology, and of some of the theoretical principles that explain community composition. We include an example where we analyze the distribution patterns and the processes causing them of a waterbird community using artificial irrigation ponds at the southeastern Spain. We identified that the composition of the waterbirds community depended on the natural history of the species, but also on biogeographic processes (pond size and isolation degree), quality of the available habitat (differences in the construction design and vegetation) and positive biological interactions between the species. We also detected that the community was organized under a nested pattern, and that the causes of the pattern changed between seasons (breeding vs. wintering). We use this information to give management recommendations for the waterbirds community at the irrigation ponds. As the ponds are embedded in a network of natural and artificial wetlands of international importance, we finally use a cost-efficiency approach to give management recommendations for the conservation of the waterbirds in the wetlands network. This study shows how theoretical community ecology can be used to study animal and plant communities and how we can connect this information with conservation biology.

Full text

 

CATALÀ

Títol: Patrons, processos i conservació de comunitats: El cas d’una comunitat d’aus aquàtiques en aiguamolls artificials

Autors: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata
*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Resum: L'estudi de comunitats en ecologia ha adquirit una gran importància en els darrers anys, ja que permet avaluacions de caràcter general i precís dels patrons d'organització de les espècies i els seus processos relacionats. En aquest estudi es fa una revisió de les principals etapes històriques en ecologia de comunitats i d'alguns dels principis teòrics que expliquen la composició de la comunitat. També incloem un exemple on s'analitzen els patrons de distribució i els processos que els causen en una comunitat d'aus aquàtiques que utilitza una xarxa de basses de reg artificials al sud-est d'Espanya. Es va identificar que la composició de la comunitat d'aus aquàtiques depenia de la història natural de les espècies, però també de processos biogeogràfics (mida de l'estany i el grau d'aïllament), de la qualitat de l'hàbitat disponible (diferències en el disseny de la construcció i de la vegetació) i de les interaccions biològiques positives entre les espècies. També es va detectar que la comunitat es va organitzar seguint un patró imbricat, i que les causes del patró varien entre estacions (reproducció vs hivern). Utilitzem aquesta informació per donar recomanacions sobre la gestió de la comunitat d'aus aquàtiques a les basses de reg. Finalment, com les basses estan immerses en una xarxa d'aiguamolls naturals i artificials d'importància internacional, vam fer servir un enfoc de cost -eficiència per donar recomanacions de gestió per a la conservació de les aus aquàtiques en tota la xarxa de zones humides. Aquest estudi mostra com la teoria d'ecologia de comunitats es pot fer servir per estudiar comunitats de plantes i animals, i com podem connectar aquesta informació amb la biologia de la conservació.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Patrones, procesos y conservación de comunidades: El caso de las aves acuáticas en humedales artificiales
Autores: Esther Sebastián-González*, Francisco Botella, José Antonio Sánchez-Zapata

*E-mail: esebgo[at]gmail.com

Resumen: El estudio de comunidades en ecología ha adquirido una gran importancia en los últimos años, ya que permite evaluaciones de carácter general y preciso de los patrones de organización de las especies y sus procesos relacionados. En este estudio se hace una revisión de las principales etapas históricas en ecología de comunidades y de algunos de los principios teóricos que explican la composición de la comunidad. También incluimos un ejemplo donde se analizan los patrones de distribución y los procesos que los causan en una comunidad de aves acuáticas que usa una red de balsas de riego artificiales en el sureste de España. Se identificó que la composición de la comunidad de aves acuáticas dependía de la historia natural de las especies, pero también de procesos biogeográficos (tamaño del estanque y el grado de aislamiento), de la calidad del hábitat disponible (diferencias en el diseño de la construcción y de la vegetación) y de las interacciones biológicas positivas entre la especies. También se detectó que la comunidad se organizó siguiendo un patrón anidado, y que las causas del patrón cambian entre temporadas (cría vs invernada). Utilizamos esta información para dar recomendaciones sobre la gestión de la comunidad de aves acuáticas en las balsas de riego. Finalmente, como los estanques están inmersos en una red de humedales naturales y artificiales de importancia internacional, utilizamos un enfoque de coste-eficiencia para dar recomendaciones de gestión para la conservación de las aves acuáticas en toda la red de humedales. Este estudio muestra cómo la teoría de ecología de comunidades puede usarse para estudiar comunidades de plantas y animales, y cómo podemos conectar esta información con la biología de la conservación.

Texto completo

                             Esther                    Francisco                                 Toni

 

 

Read more...

Lessons from artificial habitats

 

Photo by the authors

A small pond created accidentally four years ago in Madrid hosts an impressive bird diversity. Artificial habitats may play an important role in bird conservation.

Title: Wintering waterfowl in artificial pools: the Meco pond
Authors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Abstract: The progressive loss of natural wetlands throughout Europe has led to the use of human infrastructure, such as gravel pits, irrigation ponds or reservoirs, by waterbirds as an alternative habitat. In Central Spain, the presence of man-made wetlands is essential for waterfowl conservation. The temporal dynamics of the wintering waterbird community was studied in an artificial wetland located in Madrid, Central Spain (the Meco Pond). We carried out ten fortnightly censuses between October 2011 and February 2012, to describe the variation pattern of abundance and richness of each species and taxonomic group. A total of 102 species (27 aquatic species) were recorded, with a total of 2,901 birds registered. Diversity, number of birds, and species richness varied among months. The highest numbers of birds occurred in October and February, while the highest diversity and species richness were recorded during the postnuptial migration in October and November due to the large number of shorebirds occurring in those months. The most abundant species over the study period was the Common Coot (Fulica atra), which comprises 38% of the total, except for the last half of February when it was replaced by the Black-headed Gull (Chroicocephalus ridibundus). The Meco Pond, in just four years, hosts one of the most important waterfowl communities of Madrid. The presence and structure of this pond plays a crucial role for shorebird migration, and waterbird conservation in the area. Therefore, the information provided here may be useful for management strategies in this artificial wetland, such as protecting the lagoon and discarding the idea of moving it to surrounding areas.



Full text

CATALÀ

Títol: Avifauna aquàtica a l'hivern en llacunes artificials: la llacuna de Meco
Autors: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resum: La pèrdua progressiva de zones humides naturals fa que les aus aquàtiques facin servir cada cop més, com a hàbitats alternatius, infraestructures humanes, com graveres, basses de reg o embassaments. Al centre d'Espanya, la presència de zones humides d'origen humà és fonamental per a la conservació de les aus aquàtiques. Es va estudiar la dinàmica temporal de la comunitat d'aus aquàtiques hivernants en un aiguamoll artificial de Madrid, la llacuna de Meco. Es van dur a terme deu censos quinzenals entre octubre de 2011 i febrer de 2012 amb l’objectiu de descriure el patró de variació temporal en l'abundància i riquesa de les espècies i grups taxonòmics. Es van detectar un total de 102 espècies, 27 de les quals eren aquàtiques, amb un total de 2,901 aus censades. La diversitat, el nombre d'aus, i la riquesa d'espècies va variar entre mesos. Els valors més alts d'abundància d’individus van obtenir a l'octubre i febrer, mentre que la major diversitat i riquesa d’espècies es van donar durant la migració postnupcial a l’octubre i novembre, degut al gran nombre de limícoles presents en aquells mesos. L'espècie més abundant durant tot el període d'estudi va ser la fotja vulgar (Fulica atra), que va suposar el 38% total dels individus censats, exceptuant la segona meitat de febrer durant la qual l'espècie més abundant va ser la gavina riallera (Chroicocephalus ridibundus). La llacuna de Meco en només quatre anys des de la seva creació ha estat capaç d'albergar una de les comunitats d’aus aquàtiques més importants de Madrid. La presència i estructura d'aquesta llacuna juga un paper clau per a les limícoles en migració i per a la conservació de les aus aquàtiques a la regió. Els resultats d'aquest estudi proporcionen informació útil per a la gestió d'aquesta zona humida artificial, com la seva protecció en lloc de la seva translocació a una zona propera a causa de l'ampliació de les infraestructures que l'envolten.

Text complet

ESPAÑOL

Título: Avifauna acuática invernante en lagunas artificiales: la laguna de Meco
Autores: Cristian Pérez-Granados, Eva Serrano-Davies, Víctor Noguerales
*E-mail: cristian.perez[at]ua.es

Resumen: La pérdida progresiva de humedales naturales ha hecho que las aves acuáticas usen cada vez más, como hábitats alternativos, infraestructuras humanas, tales como graveras, balsas de riego o embalses. En el centro de España, la presencia de humedales de origen humano es fundamental para la conservación de las aves acuáticas. Se estudió la dinámica temporal de la comunidad de aves acuáticas invernantes en un humedal artificial de Madrid, la laguna de Meco. Se llevaron a cabo diez censos quincenales entre octubre de 2011 y febrero de 2012, con objeto de describir el patrón de variación temporal en la abundancia y riqueza de las especies y grupos taxonómicos. Se registraron un total de 102 especies, 27 de ellas acuáticas, con un total de 2,901 aves censadas. Los valores más altos de abundancia de individuos se obtuvieron en octubre y febrero, mientras que la mayor diversidad y riqueza de especies se dieron durante la migración postnupcial en octubre y noviembre, debido al gran número de limícolas presentes en aquellos meses. La especie más abundante durante todo el periodo de estudio fue la focha común (Fulica atra), que supuso el 38% total de los individuos censados, exceptuando la segunda mitad de febrero en que la especie más abundante fue la gaviota reidora (Chroicocephalus ridibundus). La laguna de Meco, en tan solo cuatro años de existencia, ha sido capaz de albergar una de las comunidades de aves acuáticas más importantes de Madrid. La presencia y estructura de esta laguna juega un papel clave para las limícolas en migración y para la conservación de las aves acuáticas en la región. Los resultados de este estudio proporcionan información útil para la gestión de este humedal, como su protección en vez de translocación a una zona cercana debido a la ampliación de las infraestructuras que la rodean.

Texto completo

 

 

                                                           Eva Serrano           Cristian Pérez             Víctor Noguerales

Read more...