Seasonal evolution in a reed bed community

 

Photo by J. Peltomäki & M. W. von Wright

Urdaibai is one of the most important marshlands in the Basque Country. Different types of reed beds found there promote a higher diversity.

 

 

Title: Seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from the Cantabrian area: a case study with Urdaibai (Basque coast)
Authors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Abstract: The aim of the present article is to describe the seasonal evolution of passerines assemblage at two reed beds from Urdaibai, a typical Cantabrian estuary. In particular, we sampled (1) an extended, mono-specific reed bed with no tide influence (Barrutia), and (2) a weak, small reed bed with tide influence, mixed with other halophytic plants (Nekesolo). Diversity at Nekesolo reed bed was higher than at Barrutia, in part due to the higher heterogeneity of habitats at Nekesolo. Barrutia hosted, and was dominated, by species typical of reed beds, such as Acrocephalus warblers. Nekesolo was marginal for this type of species, whereas it hosted more individuals from marsh birds linked to more open areas such as Bluethroats Luscinia svecica and Zitting Cisticolas Cisticola juncidis. Barrutia hosted more birds than Nekesolo in terms of abundance. The existence of different reed beds in the area has a key role to promote a higher ornithological richness within Urdaibai.

Full text

CATALÀ

Títol: Evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a dos canyissars de l'àrea cantàbrica: el cas d'Urdaibai (costa vasca)
Autors: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resum: L'objectiu d'aquest article és descriure l'evolució estacional de la comunitat d'aus passeriformes a diferents canyissars d'Urdaibai, un estuari cantàbric típic, per tal d'analitzar com són utilitzats per les diferents espècies. En particular, es va estudiar (1) un canyissar de grans dimensions, monoespecífic, no sotmès al flux de la marea (canyissar de Barrutia), i (2) un canyissar lax, petit, situat a una zona amb influència mareal i barrejat amb espècies de caràcter halòfil (Nekesolo). Nekesolo va registrar una diversitat superior a Barrutia, atribuïble a la igualment superior diversitat d'hàbitats de Nekesolo. El canyissar de Barrutia va estar dominat per les espècies clarament dependents de canyissar, com és el gènere Acrocephalus, mentre que Nekesolo va ser un canyissar marginal per a les espècies d'aquest gènere, però de gran importància per espècies de caràcter palustre, encara que vinculades a espais més oberts, com és el cas de la Cotxa blava Luscinia svecica i el Trist Cisticola juncidis. Barrutia va albergar pràcticament sempre un nombre superior d'aus. Així, Nekesolo albergaria més diversitat, però amb poca representació de cadascuna de les espècies. Els nostres resultats suggereixen que l'heterogeneïtat dels canyissars en un estuari cantàbric és significativa, ja que potencia la diversitat d'espècies d'aus passeriformes.



Text complet

 

ESPAÑOL

Título: Evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en dos carrizales del área cantábrica: el caso de Urdaibai (costa vasca)
Autores: Juan Arizaga, Ainara Azkona, Edorta Unamuno
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi-zientziak.org

Resumen: El objetivo de este artículo es describir la evolución estacional del ensamblado de aves paseriformes en diferentes carrizales de Urdaibai, un estuario cantábrico típico, con el fin de analizar cómo son utilizados por las diferentes especies. En particular, se prestó atención a (1) un carrizal de gran tamaño, monoespecífico, no sometido al flujo de la marea (carrizal de Barrutia), y (2) un carrizal laxo, pequeño, situado en una zona con influencia mareal y mezclado con especies de carácter halófilo (Nekesolo). Nekesolo registró una diversidad superior a Barrutia, atribuible a la igualmente superior diversidad de hábitats de Nekesolo. El carrizal de Barrutia estuvo dominado por las especies claramente dependientes de carrizal, como es el género Acrocephalus, mientras que Nekesolo fue un carrizal marginal para las especies de este género, pero de gran importancia, no obstante, para especies de carácter palustre, aunque vinculadas a espacios más abiertos, como es el caso del Pechiazul Luscinia svecica y el Buitrón Cisticola juncidis. Barrutia albergó prácticamente siempre un número superior de aves. Así, Nekesolo albergaría mayor diversidad, pero con poca representación de cada una de las especies, salvo unas pocas excepciones. Se sugiere que la heterogeneidad de los carrizales en un estuario cantábrico es significativa, pues potencia la diversidad de especies de aves paseriformes.



Texto completo

 

 

                                                  Juan Arizaga                  Ainara Azkona                  Edorta Unamuno