City singers: new challenges for bird communication

Photo by Dario Sanches

Bird songs show higher frequencies along a rural-urban gradient in response to human noise

Title: The Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis) utters higher frequency songs in urban habitats
Author: Paola Laiolo
*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Abstract: Literature is increasingly reporting cases of animal species changing their behaviour when dwelling in towns. Common responses of passerines involve earlier singing during the day and variation in song physical properties to reduce the impact of masking traffic noise on communication. In this paper I analyse the song of the Rufous-Collared Sparrow (Zonotrichia capensis), a widespread passerine inhabiting Central and Southern America. I recorded the songs from 114 males along a rural-urban gradient encompassing open woodland, peripheral and inner garden suburbs in Bahía Blanca, Argentina. By considering variation in five frequency parameters of the song, I found that Rufous-Collared Sparrows sang significantly higher pitched songs (with higher minimum frequency) when dwelling in suburbs than in rural habitats. This study provides further evidence of bird behaviour of switching song frequency in urban habitats, as recorded in several Northern American and European passerines. Since anthropogenic noise is predominantly low in frequency, singing at higher pitches in cities likely reduces acoustic interference and maximize signal transmission over distance.

Full text

 

CATALÀ

Títol: El Txingolo Comú (Zonotrichia capensis) té un cant més agut en habitats urbans

Autor: Paola Laiolo

*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Resum: Hi ha un nombre cada cop més gran d’espècies animals on s’han demostrat que han canviat el seu comportament quan viuen a les ciutats. Dos canvis típics observats en paseriformes són el cant més d’hora pel matí i la variació de les seves propietat físiques amb l’objectiu de reduir l’efecte del soroll del trànsit en la comunicació. En aquest estudi es va analitzar el cant del Txingolo Comú, un paseriforme molt comú arreu d’Amèrica Central i del Sud. Es va enregistrar el cant de 114 mascles al llarg d’un gradient rural-urbà que inclogué boscos oberts i jardins tant de la perifèria com del centre dels barris de les afores de Bahía Blanca, Argentina. Mitjançant l’estudi de la variació en cinc paràmetres de freqüència de les cançons, es va trobar que el Txingolo Comú va cantar significativament amb tons més aguts (freqüències mínimes més altes) quan viu a les zones urbanes. Aquest estudi proporciona més evidències sobre els canvis en l’espectre de freqüència de les cançons dels ocells en hàbitats urbans, com ja s’ha vist en d’altres paseriformes nord-americans i europeus. Ja que el soroll antropogènic és predominantment de baixa freqüència, en cantar en tons més aguts es reduirien les interferències i es maximitzaria la transmissió de senyals en la distància dintre de les ciutats.

Text complet

 

ESPAÑOL

Título: El Chingolo Común (Zonotrichia capensis) muestra un canto más agudo en hábitats urbanos

Autor: Paola Laiolo

*E-mail:  paola[at]ebd.csic.es

Resumen: Existe un número creciente de especies animales en las que se han demostrado cambios de comportamiento al vivir en las ciudades. Dos respuestas típicas observadas en paseriformes son el canto más temprano por la mañana y la variación de sus propiedades físicas con objeto de reducir el enmascaramiento del ruido del tráfico en la comunicación. En este estudio se analizó el canto del Chingolo Común, un paseriforme muy común de América Central y del Sur. Se registró el canto de 114 machos a lo largo de un gradiente rural-urbano que abarcó bosques abiertos y jardines tanto de la periferia como en el centro de los barrios de las afueras de Bahía Blanca, Argentina. Al estudiar la variación en cinco parámetros de frecuencia de las canciones, se encontró que el Chingolo Común cantó significativamente con tonos más agudos (frecuencias mínimas más altas) cuando vivía en las zonas urbanas. Este estudio proporciona más evidencias sobre los cambios en el espectro de frecuencia de las canciones de las aves en hábitats urbanos, tal y como ya se ha visto en diversos paseriformes norteamericanos y europeos. Puesto que el ruido antropogénico es predominantemente de baja frecuencia, al cantar en tonos más agudos se reducirían las interferencias y se maximizaría la transmisión de señales en la distancia dentro de las ciudades.

  

Texto completo

Paola Laiolo