Segona posta de xoriguer a Barcelona

 

Photo by Javier Chueca

El xoriguer és una rapinyaire molt flexible habituada a criar en hábitats urbans. En 2016 es va verificar una segona posta en una caixa niu localitzada a un edifici de la Vall d'Hebron i que es venia utilitzant amb èxit des del 2009. Aquest seria el primer cas confirmat de segona posta en aquesta espècie a la población urbana de Barcelona.

 

Title: Second clutch in urban Common Kestrels (Falco tinnunculus) in Barcelona
Authors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Abstract: Second clutches in the Common Kestrel Falco tinnunculus are extremely rare. Here, we report one case of a second clutch in an urban environment in the city of Barcelona in 2016. The event happened in a nest box located in a window of an inhabited house. This next box has been used for breeding since 2009. The second clutch had 5 eggs laid between 17 and 23 June. Only two chicks fledged on 22 August. One fledgling of the first clutch remained with their parents in the nest during the incubation.

Títol: Una segona posta en Xoriguers Comuns (Falco tinnunculus) urbans de Barcelona
Autors: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resum: Les segones postes en el Xoriguer Comú Falco tinnunculus són extremadament rares. Aquí reportem un cas d'una segona posta en un entorn urbà a la ciutat de Barcelona el 2016. L'esdeveniment va ocórrer en un niu situat en una caixa col·locada a la finestra d’una casa habitada del barri de la Vall d’Hebron. Aquesta caixa s’havia estat usant amb èxit per a la cria des de 2009. No obstant això, en 2016 ningú va criar allà a les dates típiques, tot i la presència d’una parella en ella en actitud reproductora a l’inici de la temporada. A partir del 9 de juny va aparèixer a la caixa de nou una parella, que finalment va posar 5 ous entre el 17 i 23 de juny, dels quals únicament van descloure dos el 21 i 22 de juliol. Els polls van abandonar finalment el niu el 22 d'agost. El fet que un juvenil de l'any estigués present a la caixa niu amb regularitat durant la incubació i fos alimentat pels adults, demostra que aquella parella estava fent una segona posta.

 

Título: Una segunda puesta en Cernícalos Vulgares (Falco tinnunculus) urbanos de Barcelona
Autores: Sergi Garcia & Marc Anton
*E-mail: sergi[at]galanthusnatura.com

Resumen: Las segundas puestas en el Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus son extremadamente raras. Aquí reportamos un caso de una segunda puesta en un entorno urbano en la ciudad de Barcelona en 2016. El evento ocurrió en un nido situado en una caja colocada en la ventana de una casa habitada del barrio de la Vall d’Hebron. Esta caja llevaba usándose con éxito para la cría desde 2009. Sin embargo, en 2016 nadie crio allí en las fechas normales, pese a la presencia de una pareja en ella en actitud reproductora al inicio de la temporada. A partir del 9 de Junio apareció en la caja de nuevo una pareja, que finalmente puso 5 huevos entre 17 y 23 de junio, de los cuales únicamente eclosionaron dos el 21 y 22 de julio. Los pollos abandonaron finalmente el nido el 22 de agosto. El hecho de que un juvenil del año estuviese presente en la caja nido con regularidad durante la incubación y fuese alimentado por los adultos, demuestra que aquella pareja estaba realizando una segunda puesta. 

Read more...

Cernícalos contra plagas invasoras

 

Photo by Christian Neumann

Desde hace dos décadas las palmeras se están viendo afectadas por el picudo rojo, un coleóptero exótico invasor. Alicante tiene algunos de los palmerales más emblemáticos de nuestro país, que se ven  amenazados por esta plaga. El análisis de la dieta del Cernícalo Vulgar en la provincia puso de manifiesto que estas pequeñas rapaces consumen gran cantidad de insectos, entre los cuales se encontró con frecuencia el picudo rojo. ¿Podrían ser los cernícalos un buen sistema de alerta temprana y control de esta plaga?

 

Title: Feeding ecology of the Common Kestrel Falco tinnunculus in the south of Alicante (SE Spain)
Authors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Abstract: The composition of the diet of the Common Kestrel Falco tinnunculus was studied in 15 territories of southern Alicante (Spain) between the years 2012 - 2014. This study was carried out by analyzing 571 pellets throughout the year. Insects occurred in 89.9% of samples, while birds occurred in just a 7.5%, mammals in a 2.5% and reptiles, with a very low percentage, in a 0.08%. Nevertheless, mammals represented the main part of the biomass fed with a 62.3% of the diet. This diet composition differs from that recorded in northern and central Europe, where large preys, such as micromammals, predominate. This could be due to several factors, mainly the lower density and richness of micromammals in the Mediterranean region and differences in activity patterns between micromammals and kestrels in this region. We found local spatial differences in the consumption of birds within our study which could be related with differences in land use intensification or local primary prey abundance. Finally, we reported the first records of consumption of an exotic invader coleopteron, the Red palm weevil Rhynchophorus ferrugineus.

Títol: Ecologia tròfica del Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (SE Espanya)
Autors: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resum: Es va estudiar la composició de la dieta de 15 territoris de Xoriguer Comú Falco tinnunculus al sud d'Alacant (Espanya) entre els anys 2012 - 2014. Aquest estudi es va realitzar mitjançant la recollida i l'anàlisi de 571 egagròpiles durant tot l'any. Els insectes van aparèixer en el 89.9% de les mostres, mentre que les aus tan sols en el 7.5%, els mamífers en el 2.5% i, amb un percentatge molt baix, els rèptils amb el 0.08%. No obstant això els mamífers van representar la major part de la biomassa amb un 62.3%. Aquesta dieta difereix de la registrada al nord i centre d’Europa, on predominen preses de major mida, com els micromamífers. Això podria ser degut a diversos factors, principalment la baixa densitat i riquesa de micromamífers en la regió Mediterrània i les diferencies en patrons d’activitat entre els micromamífers i els xoriguers. Vam trobar diferències espacials locals en el consum d’aus dins del nostre estudi que podrien estar relacionades amb diferències en la intensificació de l’ús de la terra o l’abundància local de preses primàries. Finalment, informem del primer registre de consum d’un coleòpter exòtic invasor, el morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus).

 

Título: Ecología trófica del Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (SE España)
Autores: Adrian Orihuela-Torres, Pablo Perales, Daniel Rosado, Juan Manuel Pérez-García
*E-mail: adrian.orihuela89[at]gmail.com

Resumen: Se estudió la composición de la dieta de 15 territorios de cernícalo vulgar Falco tinnunculus en el sur de Alicante (España) entre los años 2012 - 2014. Este estudio se realizó mediante la recolección y el análisis de 571 egagrópilas, a lo largo de todo el año. Los insectos aparecieron en el 89.9% de las muestras, mientras que las aves en solo el 7.5%, los mamíferos el 2.5% y, con un porcentaje muy bajo, los reptiles con un 0.08%. Sin embargo, los mamíferos representaron la mayor parte de la biomasa con un 62.3%. Esta dieta difiere de las registradas en el norte y centro de Europa, donde predominan presas de mayor tamaño, como los micromamíferos. Esto podría ser debido a varios factores, principalmente la baja densidad y riqueza de micromamíferos en la región Mediterránea y las diferencias en patrones de actividad entre los micromamíferos y los cernícalos vulgares. Encontramos diferencias espaciales locales en el consumo de aves dentro de nuestro estudio que podrían estar relacionados con diferencias en la intensificación del uso del suelo o la abundancia local de presas primarias. Finalmente informamos del primer registro de consumo de un coleóptero exótico invasor, el picudo rojo (Rhynchophorus ferrugineus).

Adrian, Pablo, Daniel y Juan Manuel

 

Notas de prensa

 

 

 

 

 

Read more...

El nom dels ocells



Linné, pare de la taxonomía moderna

Les aus, com la resta d'organismes, tenen un nom científic en llatí compost per dos mots: el gènere i l'epítet específic. L'estudi etimològic d'aquesta nomenclatura ha permès determinar quina ha estat la contribució dels diferents recursos lingüístics així com la llengua d'origen per crear els noms científics dels ocells catalans.

Títol: Estudi etimològic de la nomenclatura científica dels ocells de Catalunya: l’aportació de les llengües clàssiques en la taxonomia moderna
Autors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resum: Després de segles d'intents d'establir una classificació unívoca i inequívoca dels organismes vius, Carl von Linné va definir el seu sistema de nomenclatura binomial a mitjan segle XVIII. Aquest es basà en un sistema jeràrquic i ben organitzat on s’estructuraren els diferents organismes a partir del nucli que suposaven les espècies. Aquestes s’aglutinaven en gèneres i aquests en famílies, i la variabilitat intraespecífica es distribuí en subespècies. Linné va establir una nomenclatura per aquest sistema que es basà en la llengua de la ciència del moment, el llatí, i també del grec clàssic. Fou en llatí que definí els noms del seu sistema i en descrigué les espècies. Més de dos segles més tard, avui en dia aquest sistema continua plenament vigent en la classificació del món animal, vegetal i fúngic i, fins i tot, s’ha aplicat a d’altres camps com es la nefologia. Aquest article analitza els noms que han servit per nodrir el sistema de nomenclatura en el cas concret dels ocells de Catalunya i en cerca l’origen pel que fa a les llengües d’on provenen, majoritàriament el llatí i el grec clàssic, però també el francès, l’italià, el noruec, l’occità, el rus i les llengües dels indis mexicans. Finalment, aquest treball estudia la motivació que va donar lloc al nom de les espècies. Per exemple, si es van anomenar per característiques morfològiques, a partir de noms autòctons originals, per la mitologia associada o bé a partir de la seva distribució.

 

Title: Etymological study of scientific nomenclature of birds in Catalonia: the contribution of classic languages in modern taxonomy
Authors: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Abstract: Carl von Linné established a univocal and unambiguous classification of living beings by a binomial nomenclature in the middle of the eighteenth century. This system was based on a hierarchical structure, in which the species assumed a central role. Species are agglutinated in genera and these in families and higher levels, while intraspecific variability is distributed into subspecies. Linné’s nomenclature was based on the language of the science at the moment, Latin, and also on classic Greek. He used Latin to define the names of the species and to describe them. More than two centuries later, Latin and classic Greek continue being the language used to classify organisms. This article analyses the names that have served to nourish the nomenclature system in the specific case of the birds in Catalonia and seeks their origin in the languages from which they come, mostly Latin and Greek, but also different languages such as French, Italian, Norwegian, Occitan, Russian and those of Mexican Indians. Finally, this study studies the motivation that gave rise to the name of the species. For example, if its origin is in its morphological characteristics, in the original native names, in the associated mythology or in its distribution.

Título: Estudio etimológico de la nomenclatura científica de las aves de Catalunya: la aportación de las lenguas clásicas en la taxonomía moderna)
Autores: Enric Ortega
*E-mail: enricortega[at]hotmail.com

Resumen: Después de siglos en los que se intentó establecer una clasificación unívoca e inequívoca de los seres vivos, Carl von Linné definió su sistema de nomenclatura binomial a medianos del siglo XVIII. Éste se basó en un sistema jerárquico y bien organizado en el cual se estructuraron los diferentes organismos a partir del núcleo que supusieron las especies. Éstas se aglutinaban en géneros y éstos en familias, y la variabilidad intraespecífica se distribuyó en subespecies. Linné estableció una nomenclatura para este sistema que se basó en la lengua de la ciencia del momento, el latín, y también del griego clásico. Fue en latín que definió los nombres de las especies y que las describió. Más de dos siglos más tarde, hoy en día continúa plenamente vigente en la clasificación del mundo animal, vegetal y de los hongos y también es de aplicación en la nefología. Este artículo analiza los nombres que han servido para nutrir el sistema de nomenclatura en el caso concreto de las aves de Catalunya y busca su origen en lo relativo a las lenguas de las cuales provienen, en su mayoría el latín y el griego clásico, pero también el francés, el italiano, el noruego, el occitano, el ruso y las lenguas de los indios mexicanos. Finalmente, este trabajo estudia la motivación que dio lugar al nombre de las especies. Por ejemplo, si su origen se encuentra en sus características morfológicas, en los nombres autóctonos originales, en la mitología asociada o en su distribución.

Enric

 

Read more...

Em grates l'esquena?

Photo by Larry Thompson

Les aus dediquen molt de temps a netejar el seu plomatge per mantenir-lo en perfectes condicions. Malauradament, hi ha parts del cos on no poden accedir i és llavors quan cal l'ajut d'un company. Excepcionalment, aquest company pot ser d'una altra espècie, comportament conegut com al·lotoaleta (allopreening). En aquest article es descriu un cas entre dues espècies de lloros invasors a Catalunya.

Títol: Al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resum: Tot i que l’al·lotoaleta (allopreening o allogrooming) intreaespecífica és un comportament relativament freqüent entre els ocells, l’al·lotoaleta interespecífica és un fenomen molt més rar. Es descriu un cas d’al·lotoaleta interespecífica entre Cotorreta de Pit-gris i Aratinga Mitrada, observat en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durant més de 15 minuts els dos exemplars implicats van intercanviar successives vegades aquest comportament de toaleta mútua, tot i que la toaleta de la Cotorra sobre l’Aratinga sempre va ser més prolongada. La interpretació d’aquesta conducta no està gens clara, encara que tot apunta a que té una funció social, ja que evitaria situacions de conflicte i reduiria l’agressió. Això seria especialment vàlid per a espècies gregàries com la Cotorreta i l’Aratinga, per a les què és d’esperar un augment tant d’aquests tipus de interaccions com de les observacions, tenint en compte la clara expansió de les seves poblacions a Catalunya i llur preferència per ambient urbans.

 

Title: Interspecific allopreening between Monk Parakeet (Myiopsitta monachus) and Mitred Parakeet (Aratinga mitrata)
Authors: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Abstract: Intraspecific allopreening is relatively common in birds, but interspecific allopreening is quite rare. Here, an exceptional case of interspecific allopreening behaviour between a Monk Parakeet and a Mitred Parakeet is described. The observation took place in Parc Catalunya (Sabadell, Barcelona) in 25/12/2015. During more than 15 minutes both birds interchanged allopreening behaviours, although the Monk Parakeet showed ever the most prolonged preening behaviour. The interpretation of this behaviour is not clear, even though it may point to a social context because intraspecific allopreening would avoid conflict and would reduce aggressivity. This would be especially plausible for gregarious species, such as the Monk Parakeet and the Mitred Parakeet, for which an increase of such interactions, as well as of the observations, can be expected, based on their population expansion in Catalonia and their preference for urban áreas.

Título: Aloaseo interespecífico entre Cotorra Argentina (Myiopsitta monachus) y Aratinga Mitrada (Aratinga mitrata)
Autores: Josep Lluís Cortés
*E-mail: jlcortes.turdus[at]gmail.com

Resumen: Si bien el aloaseo (allopreening o allogrooming) intraespecífico es relativamente frecuente entre las aves, el aloaseo interespecífico parece ser mucho más escaso. Se describe un caso de aloaseo entre Cotorra Argentina y Aratinga Mitrada, observado en el Parc Catalunya de Sabadell el 25/12/2015. Durante más de 15 minutos los dos ejemplares implicados intercambiaron varias veces este comportamiento de aseo recíproco, si bien el aseo de la Cotorra sobre la Aratinga siempre fue más prolongado. La interpretación de esta conducta dista de ser clara, si bien todo apunta a un significado social, en cuanto evitaría situaciones de conflicto y reduciría la agresión. Esto sería especialmente válido para especies gregarias como la Cotorra y la Aratinga, para las que cabe esperar un aumento de tales interacciones, así como de las observaciones, a partir de su expansión poblacional en Cataluña y su preferencia por medios urbanos.

Josep Lluís



 

Read more...

2016 Issue already online

Click here to see the pdf of all the papers

Read more...

¿De quan és aquest niu?

Photo by Cliff Anderson

Determinar el moment en que es va iniciar la posta o l'eclosió és fonamental per conèixer la fenologia dels nius i així, per exemple, programar el millor moment per anellar els seus pollets. Però el periode d'incubació varia entre poblacions i per això és important tenir informació acurada de les nostres poblacions mediterrànies.

Títol: Període d’incubació de la Polla d’Aigüa Gallinula chloropus a una població del sud d’Europa
Autors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resum: El període d’incubació és una eina emprada freqüentment als estudis sobre l’ecologia reproductora per estimar la data de posta i/o eclosió de nius. En la polla d’aigua Gallinula chloropus diversos estudis en poblacions septentrionals han considerat períodes d’incubació de 25-26 dies. Al nord d’Àfrica, però, es consideren només 22 dies. Per tant, sembla existir cert grau de variació geogràfica en el període d’incubació. En aquest treball s’ha estimat el període d’incubació de 42 nius localitzats a l’Estany de La Plana (Parc Natural de l’Albufera de València). El temps mitjà d’incubació fou de 23,7 dies (desviació típica = 1,3 dies; rang = 21-26 dies). Aquest període va disminuir al llarg de l’estació reproductora mentre que el nombre d’ous no va tenir cap efecte. Proposo considerar un temps d’incubació més curt que en poblacions del nord d’Europa, tenint en compte la data de posta per a obtenir estimacions més precises.

 

Title: Incubation period of Moorhens Gallinula chloropus in a southern European population
Authors: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Abstract: Incubation period is a trait commonly employed in studies of breeding ecology to estimate laying and/or hatching dates of nests. For the Moorhen, Gallinula chloropus, several studies in northern latitudes have considered incubation periods of 25-26 days. However, only 22 days are used in North Africa. Therefore, there may be some geographical-related variation in the length of the incubation period. Here, the incubation period of 42 clutches from a population  in eastern Spain was estimated. The mean length of incubation was 23.7 days (SD = 1.3; range = 21-26). This period decreased throughout season, while clutch size had no effect. I propose to consider a shorter incubation time in Spanish populations than in northern European populations, taking into account the effect of laying date to obtain more accurate estimations.

Título: Periodo de incubación de la Gallineta Común Gallinula chloropus en una población del sur de Europa
Autores: S. Ignacio Encabo
*E-mail: encabo[at]uv.es

Resumen: El periodo de incubación es una herramienta comúnmente empleada en los estudios sobre la ecología reproductora para estimar la fecha de puesta y/o eclosión de los nidos. En la Gallineta Común Gallinula chloropus diversos estudios en poblaciones de latitudes norteñas han considerado periodos de incubación de 25-26 días. Sin embargo, en el norte de África únicamente consideran 22 días. Por lo tanto, parece existir cierto grado de variación geográfica en la duración de la incubación. En este trabajo, se ha estimado el periodo de incubación de 42 nidos localizados en el Estany de la Plana (Parque Natural de l’Albufera de Valencia). El tiempo promedio de incubación fue de 23,7 días (desviación típica = 1,3 días, rango = 21-27 días). Este periodo se redujo a lo largo de la estación, mientras que el tamaño de puesta no tuvo ningún efecto. Propongo considerar un tiempo de incubación más corto que en poblaciones europeas norteñas, teniendo en cuenta la fecha de puesta para obtener estimaciones más precisas.

Ignacio

 

Read more...

Los buitres de Gipuzkoa al alza

Las poblaciones reproductoras de Buitres Leonados y Alimoches han aumentado a lo largo de las últimas dos décadas en Gipuzkoa. Éstas son excelentes noticias, pero no podemos bajar la guardia y debemos seguir haciendo esfuerzos para garantizar su conservación.

 

Título: Distribución, tendencia poblacional y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Neophron percnopterus en Gipuzkoa
Autores: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Resumen: El objetivo de este artículo es actualizar el conocimiento sobre la distribución, tamaño y evolución de la población y parámetros reproductivos de Buitre Leonado Gyps fulvus y Alimoche Común Neophron percnopterus en Gipuzkoa. La población de Buitre Leonado y Alimoche en Gipuzkoa se ha incrementado significativamente durante el periodo de estudio (1999-2016). Así, se ha pasado de 49 a 240 parejas detectadas durante el censo de 2016 para el Buitre y de 6 a 12 para el Alimoche. Asociado al crecimiento poblacional también se observa cierta expansión geográfica en las dos especies. En cuanto a parámetros reproductivos, observamos cierta estabilidad durante el periodo de estudio, con una productividad de 0,62 pollos/pareja que inicia la reproducción para el Buitre Leonado, y 0,86 para el Alimoche. En consecuencia, puede concluirse que las dos poblaciones presentan una tendencia favorable, si bien la situación de ambas especies es aún delicada debido al bajo número de efectivos.

Title: Distribution, population trend and reproductive parameters of the Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa
Authors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Abstract: The aim of the present article is to update our knowledge on the population distribution, size and trend and the breeding parameters of Griffon Vulture Gyps fulvus and Egyptian Vulture Neophron percnopterus in Gipuzkoa. The population of both species has increased significantly during the period 1999-2016. Thus, it passed from 49 to 240 breeding pairs found in 2016 for the Griffon Vulture, and from 6 to 12 for the Egyptian Vulture. In parallel, we also observed an increase in the geographic distribution range. Breeding parameters tended to be stable, with a mean productivity of 0.62 chicks/pair starting to incubate for the Griffon Vulture, and 0.86 chicks/pair for the Egyptian Vulture. Therefore, it can be concluded that both populations showed favorable trends, but the situation is still delicate owing the small population sizes.

 

 

Títol: Distribució, tendència poblacional i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa
Autors: Mikel Olano, Javier Vazquez, Tomas Aierbe, Fermin Ansorregi, Aitor Galdos, Jon Ugarte, Rober Hurtado, Haritz Beñaran, Aitzol Urruzola, Juan Arizaga*
*E-mail: jarizaga[at]aranzadi.eus

Resum: L’objectiu d'aquest article és actualitzar el coneixement sobre la distribució, mida i evolució de la població i paràmetres reproductius del Voltor Comú Gyps fulvus i l’Aufrany Neophron percnopterus a Gipuzkoa. Les poblacions d’ambdues especiesvan augmentar significativament entre 1999 i 2016. Així, s’ha passat de 49 a 240 parelles en el Voltor Comú, i de 6 a 12 en l’Aufrany. Associat al creixement poblacional també s’observà certa expansió geogràfica en les dues espècies. Pel que fa als paràmetres reproductius, observem certa estabilitat durant el període d’estudi, amb una productivitat de 0,62 polls/parella que inicia la reproducció per al Voltor Comú, i 0,86 per l’Aufrany. En conseqüència, es pot concloure que les dues poblacions presenten una tendència favorable, si bé la situació de les dues espècies és encara delicada a causa del baix nombre d’efectius.

 

 

 

 

 

Read more...

Els okupes de Punta de la Banya

Photo by C. Domingo & X. Tomàs

A vegades, quan revises nius, pots trobar sorpreses. Això és el que els hi va passar als nostres companys, mentre revisaven la colònia de Bernats Pescaires de Punta de la Banya.

 

 

 

 

Títol: Nidificació de Xoriguer Comú en niu de Bernat Pescaire

Autors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resum: Aquesta nota documenta un cas excepcional de nidificació del Xoriguer Comú Falco tinnunculus en un niu de Bernat Pescaire Ardea cinerea a la colònia de cria d’aquest ardeid a la Punta de la Banya, Delta de l’Ebre. La tranquil·litat de la zona, la poca competència i un ampli territori per explotar s’apunten com a possibles factors afavoridors.

 

Título: Nidificación de Cernícalo Vulgar en nido de Garza Real
Autores: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo

*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Resumen: Esta nota documenta un caso excepcional de nidificación de Cernícalo Vulgar Falco tinnunculus en un nido de Garza real Ardea cinerea en la colonia de cría de esta ardeida en la Punta de la Banya, Delta del Ebro. La tranquilidad de la zona, la poca competencia y un amplio territorio para explotar apuntan como posibles factores que facilitaron este caso.

Title: Breeding of Common Krestel on a Grey Heron nest

Authors: Josep García, Xavier Tomàs, Pedro Bescós, Carles Domingo
*E-mail: jose.g.garcia[at]terra.com

Abstract: An exceptional case of nesting of Common Kestrel Falco tinnunculus on a nest of Grey Heron Ardea cinerea is documented in a breeding colony of grey herons at the Punta de la Banya, Ebro Delta (north-western Mediterranean). The tranquility of the area, the absence of competitors, and a large area to hunt were the potential causes to use a nest of another species.





Josep, Xavier, Pedro & Carles



 

Read more...

The RCO is in Publons

Peer review aims to guarantee the best quality of published scientific articles. When our manuscripts are reviewed by other colleagues specialized in the same topic of our research, we are benefited from their ideas, comments and suggestions. As a result, our finally published articles are improved and their contribution to the scientific community is better.

Despite of the key role of peer review for a suitable spread of science, this task is insufficiently recognized and rewarded. Publons is a new social network, which aims to give recognition by peer review and editorial work. You can create your own profile in Publons and add your reviewer and/or editor activity.

From the RCO, we firmly believe in the capital relevance of reviewing and editorial tasks. To give support and recognition to our reviewers and editors, we have added the RCO to Publons. If you reviewed a manuscript for the RCO in the past, please let us know! We will be glad to certificate your activity.

 

La revisió per parells té com a objectiu garantir que la qualitat científica dels articles publicats és la millor possible. Quan els nostres manuscrits són revisats per altres especialistes en la matèria, ens beneficiem de les seves idees, comentaris i suggeriments. Com a resultat, els nostres articles, quan finalment són publicats, són millors i, per tant, la seva contribució a la comunitat científica millor.

Tot i el paper clau de la revisió per parells per a la correcta difusió de la ciència, aquesta tasca normalment és poc reconeguda i recompensada. Publons és una xarxa social que té entre d’altres objectius proporcionar reconeixement a les tasques de revisió i edició. En Publons, pots crear-te un perfil i afegir la teva activitat com a revisor i/o editor.

Des de la RCO, som conscients del paper fonamental de les tasques tant de revisió com edició. Per això, i per donar reconeixement als nostres revisors i editors, hem afegit la RCO a Publons. Si has avaluat un manuscrit per a la RCO, si us plau digues-nos-ho! Amb molt de gust certificarem el vostre treball per a la revista.

 

 

La revisión por pares tiene como objetivo garantizar que la calidad científica de los artículos publicados es la mejor posible. Cuando nuestros manuscritos son revisados por otros especialistas en la materia, nos beneficiamos de sus ideas, comentarios y sugerencias. Como resultado, nuestros artículos, cuando finalmente son publicados, son mejores y, por tanto, su contribución a la comunidad científica mejor.

A pesar del papel clave de la revisión por pares para la correcta difusión de la ciencia, esta labor normalmente es poco reconocida y recompensada. Publons es una nueva red social que tiene entre otros objetivos proporcionar reconocimiento a las tareas de revisión y edición. En Publons, puedes crearte un perfil y añadir tu actividad como revisor y/o editor.

Desde la RCO, somos conscientes del papel fundamental de las tareas tanto de revisión como edición. Por eso y para dar reconocimiento a nuestros revisores y editores, hemos añadido la RCO a Publons. Si has revisado un manuscrito para la RCO, por favor ¡dínoslo! Estaremos encantados de certificar tu trabajo para la revista.

Read more...

Re-discovering the pioneering birders

Mr. Mariano Masferrer (1923)

We know almost nothing about the distribution and numbers of Catalan birds in the XIX century. By searching in forgotten archives, we may find valuable historical information from the first Catalan birders. This unvaluable data can help us to better understand the current status of our populations.

Title: Raptors of Catalonia in 1881 according to the manuscript of Ignacio Roca and Mariano Masferrer

Authors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Abstract: An unpublished manuscript of 1881 found in the archive of the Royal Spanish Society of Natural History about a catalog of diurnal and nocturnal raptors from the provinces of Barcelona and Girona is literally reproduced. I have made an annotated edition of the manuscript, with correspondence to the current species, and contextualizing the information provided in the ornithological environment of Catalonia in the XIX century. The history of the manuscript and the biography of the authors, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) and Mariano Masferrer Rierola (1856-1923) are provided. I consider to M. Masferrer the best Catalan field ornithologist of the XIX century. The catalog, the first draft of a never published work, contains almost exclusively original observations and is a primary source of data for wild birds from Catalonia, exceptional characteristics in any publication in the Catalan ornithology from the XIX century. The manuscript also provides common names of that time for the raptors. The manuscript cites 38 species for Catalonia, although only 29 seem plausible. The most common diurnal raptors in 1881 were Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Milvus milvus and Falco subbuteo; and for the noctural raptors the most common were Tyto alba and Athene noctua. These abundances are roughly consistent with current populations. The authors also point the notable migratory passage of Asio flammeus, cite Aquila chrysaetos breeding in fir forests of Montseny, and extend the breeding area of the Aquila fasciata farther north to Alta Garrotxa. These facts suggest that these species have declined in the last century. Neophron percnopterus and Circus spp. were already scarce in the late XIX century.

CATALÀ

Títol: Els rapinyaires de Catalunya el 1881, en base al manuscrit d’Ignacio Roca i Mariano Masferrer

Autors: Xavier Ferrer
*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resum: Hom reprodueix literalment un manuscrit inèdit de 1881 trobat dins l’arxiu de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catàleg de rapinyaires diürns i nocturns de les províncies de Barcelona i Girona. S’ha fet una edició comentada del manuscrit amb la correspondència a les espècies actuals i amb la informació contextualitzada en l’entorn ornitològic de la Catalunya del s. XIX. Hom recopila també la història del manuscrit i la biografia dels seus autors, Ignacio Roca i Carchán (1851-circa 1925) i Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el millor ornitòleg català de camp del s. XIX. El catàleg, primera fase de un esborrany dels autors que mai sortí a la llum, conté quasi exclusivament observacions originals i és una font primària de dades d’ocells silvestres, fet excepcional en la ornitologia catalana del s. XIX. El manuscrit aporta també noms comunes originals dels rapinyares. Des del punt de vista avifaunístic, el manuscrit cita 38 espècies per a Catalunya, encara que solament 29 semblen verosímils. Les rapinyaires diürnes més freqüents en 1881 foren Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo i Milvus milvus; i les nocturnes Tyto alba y Athene noctua, frequència similar grosso modo amb les poblacions actuals. També els autors destaquen un pas migratori notable de Asio flammeus, localitzen Aquila chrysaetos criant a les avetoses del Montseny, i extenen la zona de cria de Aquila fasciata molt més al nord fins l’Alta Garrotxa, suggerint així que aquestes espècies han patit una davallada. Neophron percnopterus, Falco naumannii i els Circus spp. ja eren escasses a les darreries del s. XIX.

ESPAÑOL

Título: Las rapaces de Cataluña en 1881, según el manuscrito de Ignacio Roca y Mariano Masferrer
Autores: Xavier Ferrer

*E-mail: xferrer [at] ub.edu

Resumen: Se reproduce literalmente un manuscrito inédito de 1881 hallado en el archivo de la Real Sociedad Española de Historia Natural sobre un catálogo de rapaces diurnas y nocturnas de las provincias de Barcelona y Girona. Se ha hecho una edición comentada del mismo, con la correspondencia a las especies actuales, y contextualizando la información proporcionada en el entorno ornitológico de la Cataluña del s. XIX. Se recopila también la historia del manuscrito y la biografía de sus autores, Ignacio Roca Carchán (1851-circa 1925) y Mariano Masferrer Rierola (1856-1923), al que considero el mejor ornitólogo de campo catalán del s. XIX. El catálogo, primera fase de un borrador de los autores que nunca salió a la luz, contiene casi exclusivamente observaciones originales y es una fuente primaria de datos de aves silvestres, algo excepcional en la ornitología catalana del s. XIX. El manuscrito aporta también nombres comunes del momento de las rapaces. Desde el punto de vista avifaunístico, el manuscrito cita 38 especies para Cataluña, aunque solo 29 parecen verosímiles. Las rapaces diurnas más frecuentes en 1881 eran Falco tinunculus, Buteo buteo, Accipiter nisus, Falco subbuteo y Milvus milvus; y las nocturnas Tyto alba y Athene noctua, frecuencia que concuerda grosso modo con las poblaciones actuales. También los autores hablan de un notable paso migratorio de Asio flammeus, localizan Aquila chrysaetos criando en abetales del Montseny, y extienden la zona de cría de Aquila fasciata mucho más al norte hasta la Alta Garrotxa, lo que sugeriría que estas especies han sufrido un retroceso. Neophron percnopterus y Circus spp. ya eran rapaces escasas a finales del s. XIX.

X. Ferrer

Read more...