Postnuptial migration of aquatic warblers in Txingundi

15 September 2011




Photo by Juan Arizaga
During three consecutive years the authors monitored the use of the Txingundi wetland area by postnuptial migrating aquatic warblers. In this work, they summarize the information derived from the capture of 29 individuals, which represented roughly one of every 100 Acrocephalus catches. The authors highlight the role of the Txingundi area as a stepping-stone and resting area along the migration route of aquatic warblers.


 
 
Title: The aquatic warbler (Acrocephalus paludicola) in Txingundi (N Spain): notes on the characteristics of postnuptial migration
Author: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Abstract: The aim of this paper is to analyze the migratory behaviour of the Aquatic Warbler in Txingudi (N Spain). For this purpose, we have considered the data obtained over three years (2007-2009) of daily ringing during the postnuptial passage. We captured a total of 29 birds, between the months of August (24) and September (5), obtaining an Acrola index of 0.924% (percentage of aquatic warblers over the total catch of Acrocephalus species). This rate is lower than in the NW of France (>1 to 3.5%) which is situated one of the main areas of fat load and rest on the migratory route of the Aquatic Warbler, similar to that found in SW France (0.8%) and higher than the average given to Portugal (0.14%). Altogether, 76% of the captured was composed of juveniles. Weight and fat load was lower than the values recorded in NW Spain (Miño river mouth) but similar to other nearby areas in N Spain (Salburua). We obtained four recaptures within the same year, which estimated an average minimum residence time of 5 days and a weight gain rate of 0.1 g / day (excluding a bird that lost 1 g in a single day). Thus, despite having Txingudi suboptimal habitats for the Aquatic Warbler, the length of stay and the weight gain did not differ from other wetlands where they do exist optimal such as la Nava in Palencia. Txingudi, therefore, seems to have some relevance to the Aquatic Warbler as a stopover and load of fat in the Iberian Peninsula.


 





CATALÀ
 
Títol: La Boscarla d’Aigua Acrocephalus paludicola a Txingudi (N d’Espanya): notes sobre les característiques del pas postnupcial
Autors: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Resum: L'objectiu d'aquest article és analitzar el comportament migratori de la Boscarla d’Aigua a Txingudi (N d'Espanya). Per això, s'han considerat les dades que s'han obtingut al llarg de tres anys (2007-2009) d'anellament diari durant el període de pas postnupcial. Es van capturar un total de 29 exemplars, entre els mesos d'agost (24) i setembre (5), i es va obtenir un índex "Acrola" de 0,924% (percentatge d'exemplars de Boscarla d’Aigua respecte al total de captures de Acrocephalus). Aquest índex és inferior al registrat en el NO de França (>1-3,5%) on se situa una de les principals àrees de càrrega de greix i descans en la ruta migratòria de la Boscarla d’Aigua, similar a la trobada al SO de França (0,8%) i superior a la mitjana obtinguda a Portugal (0,14%). El 76% dels exemplars capturats eren juvenils. El pes i càrrega de greix van ser inferiors als valors que s'han registrat en el NO d'Espanya (desembocadura del riu Miño) però similars a altres zones pròximes al N d'Espanya (Salburua). Es van obtenir quatre recaptures dins del mateix any, per a les quals es va estimar un temps d'estada mínim amb una mitjana de 5 dies i taxa de guany de pes de 0,1 g / dia (exclòs un exemplar que va perdre 1 g en un sol dia). Així, tot i que els hàbitats de Txingudi són subòptims per la Boscarla d’Aigua, el temps d'estada i el guany de pes no difereixen d'altres aiguamolls on sí que hi ha hàbitats òptims, com la llacuna de la Nava. Txingudi, en conseqüència, sembla tenir cert interès per a la Boscarla d’Aigua com a àrea de descans i de càrrega de greix a la Península. 

 
 




ESPAÑOL
 
Título: El Carricerín Cejudo Acrocephalus paludicola en Txingudi (N de España): notas sobre las características del paso postnupcial
Autores: Juan Arizaga , Miren Andueza, Agustín Mendiburu, José M. Sánchez, Jose I. Jauregi, Juan F. Cuadrado, I. Aranguren, Daniel Alonso
*E-mail: juan.arizaga[at]ifv-vogelwarte.de
Resumen: El objetivo del presente artículo es analizar el comportamiento migratorio del carricerín cejudo en Txingudi (N de España). Para ello, se han considerado los datos que se han obtenido a lo largo de tres años (2007-2009) de anillamiento diario durante el periodo de paso posnupcial. Se capturaron un total de 29 ejemplares, entre los meses de agosto (24) y septiembre (5), y se obtuvo un índice “Acrola” de 0,924% (porcentaje de ejemplares de carricerín cejudo respecto al total de capturas de Acrocephalus). Este índice es inferior al registrado en el NO de Francia (>1-3,5%) donde se sitúa una de las principales áreas de carga de grasa y descanso en la ruta migratoria del carricerín cejudo, similar al encontrado en el SO de Francia (0,8%) y superior al promedio dado para Portugal (0,14%). El 76% de los ejemplares capturados estuvo compuesto por juveniles. El peso y carga de grasa fueron inferiores a los valores que se han registrado en el NO de España (desembocadura del río Miño) pero similares a otras zonas próximas en el N de España (Salburua). Se obtuvieron cuatro recapturas dentro del mismo año, por las cuales se estimó un tiempo de estancia mínimo promedio de 5 días y tasa de ganancia de peso de 0,1 g/día (excluido un ejemplar que perdió 1 g en un solo día). Así, aun siendo los hábitats de Txingudi subóptimos para el carricerín cejudo, el tiempo de estancia y la ganancia de peso no difieren de otros humedales donde sí existen hábitats óptimos, como la laguna de La Nava. Txingudi, en consecuencia, parece tener cierto interés para el carricerín cejudo como área de descanso y de carga de grasa en la Península.




 

Juan Arizaga

0 comentarios:

  © Revista Catalana d'Ornitologia by Institut Català d'Ornitologia 2009

Back to TOP