A subalpine bird community before and after fire



Photo by Pere Pons

The consequences of prescribed burnings on high mountain ecosystems are poorly known in the Mediterrarean basin. In this study, bird communities were surveyed before and after burnings in two plots located in the Eastern Pyrenees. The author found that richness, abundance and conservation value decreased after fire but tended to recover from then on.

 

Title: A subalpine rangeland bird community before and after fire: prescribed burning in the Eastern Pyrenees
Author: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Abstract: High mountain rangelands host important populations of threatened bird species, but can be affected by extensive changes in land use. I studied the breeding bird community of two shrubland plots at 1,850–2,100 m a.s.l. in the Pyrenees. Breeding territories were mapped for four years, before and after the prescribed burning, the aim of which was to increase the grazing value of the study area. The most abundant species (reaching ≥3 breeding pairs/10 ha in at least one plot and one year) were Dunnock Prunella modularis, Dartford Warbler Sylvia undata, Stonechat Saxicola torquatus, Rock Bunting Emberiza cia and Ortolan Bunting E. hortulana. The open-shrubland plot contained a similar number of breeding species (10 vs. 9), but a lower overall density (23 vs. 28 breeding pairs/10 ha) than the dense-shrubland plot. Most breeding species also occurred in winter. After fire, the number of bird species, overall density and conservation value (an index that takes into account all species’ densities and their categories of conservation concern in Europe) decreased, but tended to recover afterwards. These results may help understand the composition and dynamics of bird assemblages in managed mountain areas.


Full text

 

CATALÀ

Títol: La comunitat d’ocells d’una pastura subalpina abans i després del foc: cremes prescrites als Pirineus Orientals
Autor: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resum: Les pastures d’alta muntanya acullen poblacions importants d’espècies amenaçades d’ocells, alhora que es veuen afectades per importants canvis en els usos del sòl. Aquest treball estudia la comunitat d’ocells nidificants de dues parcel·les de matollar a 1.850-2.100 metres sobre el nivell del mar als Pirineus. Es van cartografiar els territoris de reproducció durant quatre anys, abans i després d’una crema prescrita encaminada a augmentar el valor de pastura de la zona. Les espècies més abundants (amb ≥ 3 parelles /10 hectàrees en almenys una parcel·la i un any) van ser el Pardal de Bardissa Prunella modularis, la Tallareta Cuallarga Sylvia undata, el Bitxac Comú Saxicola torquatus, el Sit negre Emberiza cia i l’Hortolà Emberiza hortulana. La parcel·la de matollar obert contenia un nombre similar d’espècies d’ocells nidificants (10 vs. 9), però una menor densitat (23 vs. 28 parells/10 ha) que la parcel·la de matollar dens. La majoria de les espècies reproductores també hi van ser presents a l’hivern. Després del foc, el nombre d’espècies d’ocells, la densitat total i el valor de conservació (un índex que inclou la densitat de totes les espècies i les seves categories d’interès de conservació a Europa) es va reduir, però va tendir a recuperar-se posteriorment. Aquests resultats poden ajudar a entendre la composició i dinàmica de les comunitats d’ocells en àrees de muntanya gestionades.

Text complet

ESPAÑOL

Título: La comunidad de aves de un pasto subalpino antes y después del fuego: quemas prescritas en los Pirineos Orientales
Autores: Pere Pons
*E-mail: pere.pons[at]udg.edu

Resumen: Los pastos de alta montaña acogen poblaciones importantes de especies amenazadas de aves, al tiempo que se ven afectados por importantes cambios en los usos del suelo. Este trabajo estudia la comunidad de aves nidificantes en dos parcelas de matorral a 1.850-2.100 metros sobre el nivel del mar en Pirineos. Se cartografiaron los territorios de reproducción durante cuatro años, antes y después de una quema prescrita encaminada a aumentar el valor pastoral de la zona. Las especies más abundantes (llegando a ≥ 3 parejas / 10 hectáreas en al menos una parcela y un año) fueron el Acentor Común Prunella modularis, la Curruca Rabilarga Sylvia undata, la Tarabilla Común Saxicola torquatus, el Escribano Montesino Emberiza cia y el Escribano Hortelano Emberiza hortulana. La parcela de matorral abierto contenía un número similar de especies de aves nidificantes (10 vs. 9), pero una menor densidad (23 vs. 28 parejas/10 ha) que la parcela de matorral denso. La mayoría de las especies reproductoras también estuvieron presentes en invierno. Después del fuego, el número de especies de aves, la densidad total y el valor de conservación (un índice que incluye la densidad de todas las especies y sus categorías de interés de conservación en Europa) se redujeron, pero tendieron a recuperarse posteriormente. Estos resultados pueden ayudar a entender la composición y dinámica de las comunidades de aves en áreas de montaña gestionadas.


Texto completo



Pere Pons